- Escrit per Albert Perera
- Categoria: Concerts
NIGHTWISH 11-07-04
El Sadar (Pamplona)
Viatge llampec el que vam realitzar a Pamplona per poder gaudir de l´única data a l´estat espanyol, esperem que ben aviat trepitgin territori català, d´una de les bandes que ha sabut donar aire fresc a l´escena del heavy metal en els darrers anys, els finesos Nightwish. Es copsava gran expectació per l´actuació del grup, de fet, ho confirmava la gran afluència de públic que de ben segur es va quedar amb ganes de més degut a l´escassa hora i quart de concert amb bisos inclosos, poca cosa per defensar un treball com "Once".
De tota manera malament començava la cosa gràcies al retard d´una hora i mitja respecte a l´horari previst que era les dotze de la nit. La raó?. Sembla ser que Iberia. M´explico. La companyia aérea havia fet arribar part de l´equip del grup a l´aeroport de Bilbao i no al de Pamplona, provocant un llarg trasllat en taxi amb el públic esperant impacientment.
Van obrir amb força amb dos contundents temes del recent "Once" com són Dark Chest Of Wonders i Planet Hell amb un so eixordador i saturat per la bateria de Jukka i una pirotècnia que quasi ens dóna un disgust als que ens trobàvem a la fosa de fotògrafs.
Ben aviat arribava la primera sorpresa de la nit amb la interpretació del clàssic operístic The Phantom Of The Opera inclós a l´anterior "Century Child", on va quedar ben palés que el duet vocal Tarja-Marco té un futur encara més prometedor que el brillant present. Nemo i Ever Dream donaven la nota més melòdica junt amb la
formació original, la tossuderia en mantenir el grup viu etc.…, ves a saber que ho ha provocat, però no puc dir el mateix en aquesta ocasió.
La bogeria col•lectiva devia començar a per allà a les 6:00 p.m. quan dissimuladament la gent va iniciar una acumulació massiva a les entrades ja freqüentades per personal de l’estadi. Una hora de cops de colze amenaçadors, espentes dissimulades, intents de trobar una millor posició i mirades que indicaven “treu el braç que fa 5 minuts aquí el tenia jo” és dur. Finalment a les 7:00 van obrir les portes i va tenir lloc la primera estampida de la tarda: greu error. Quan vam ser al damunt de la gespa (degudament coberta de plàstic) després de perillosos salts d’escales, seients i altres fans no tan veloços vam adonar-nos que el terreny estava dividit en una zona propera a l’escenari i la resta de l’estadi, és a dir hi havia dos tanques protectores. Nosaltres havíem d’entrar a la primera com fos.