El Sadar (Pamplona)

Viatge llampec el que vam realitzar a Pamplona per poder gaudir de l´única data a l´estat espanyol, esperem que ben aviat trepitgin territori català, d´una de les bandes que ha sabut donar aire fresc a l´escena del heavy metal en els darrers anys, els finesos Nightwish. Es copsava gran expectació per l´actuació del grup, de fet, ho confirmava la gran afluència de públic que de ben segur es va quedar amb ganes de més degut a l´escassa hora i quart de concert amb bisos inclosos, poca cosa per defensar un treball com "Once".

De tota manera malament començava la cosa gràcies al retard d´una hora i mitja respecte a l´horari previst que era les dotze de la nit. La raó?. Sembla ser que Iberia. M´explico. La companyia aérea havia fet arribar part de l´equip del grup a l´aeroport de Bilbao i no al de Pamplona, provocant un llarg trasllat en taxi amb el públic esperant impacientment.

Van obrir amb força amb dos contundents temes del recent "Once" com són Dark Chest Of Wonders i Planet Hell amb un so eixordador i saturat per la bateria de Jukka i una pirotècnia que quasi ens dóna un disgust als que ens trobàvem a la fosa de fotògrafs.

Ben aviat arribava la primera sorpresa de la nit amb la interpretació del clàssic operístic The Phantom Of The Opera inclós a l´anterior "Century Child", on va quedar ben palés que el duet vocal Tarja-Marco té un futur encara més prometedor que el brillant present. Nemo i Ever Dream donaven la nota més melòdica junt amb la

Llegeix més

Pavelló Olimpic (Badalona)

En els darrers anys un concert de Barón Rojo se m’havia fet en diferents ocasions poc menys que avorrit i tediós. Els anys, el record de la formació original, la tossuderia en mantenir el grup viu etc.…, ves a saber que ho ha provocat, però no puc dir el mateix en aquesta ocasió.

L´absència d´interminables solos i d´altres “entreteniments” habituals en els seus concerts, com fer cantar el públic, van jugar a favor del show en sí al centrar-se en els temes ja que en la seva carrera són molts, bons i llegendaris.

Van obrir amb Barón Rojo i gaudint d´un so, llums i mitjans (com ells mateixos van agrair als JUDAS) destacables van oferir un bon nombre de clàssics per satisfer tothom. Campo de concentración, Rockstimulación (inesperada), Són como hormigas, Las flores del mal, Cueste lo que cueste (el material més nou que van tocar), Cuerdas de acero, Con botas sucias... i la gran sorpresa Assault Attack, la versió de MSG del Perversiones amb el mateix Michael Schenker a l´escenari, bastant demacrat per cert.

Llegeix més

La Romareda (Saragossa)

Saragossa, 19 de juny de 2004, 12:30 p.m. Arribem a la ciutat escollida, o que paga, per sofrir l’allau de heavies que esperen ansiosos l’únic concert que tindrà lloc a l’estat espanyol (sic) del seu grup preferit. Uns hi anem per Slipknot, la majoria (per molt que ens pesi no ho podem negar) per Metallica. Al conductor de l’autocar interurbà no fa falta preguntar-li per anar a l’estadi de la Romareda, ens talla amb un : “Tranquilos que ya se a donde vais”, sembla que no som els primers. I així és, des de la 1:00 p.m. fins aproximadament les 5:30 p.m. la gent va començant a aparèixer tot i que sense acumular-se a les entrades sinó que l’abundància de bars permet que la gent es dispersi...de moment.

La bogeria col•lectiva devia començar a per allà a les 6:00 p.m. quan dissimuladament la gent va iniciar una acumulació massiva a les entrades ja freqüentades per personal de l’estadi. Una hora de cops de colze amenaçadors, espentes dissimulades, intents de trobar una millor posició i mirades que indicaven “treu el braç que fa 5 minuts aquí el tenia jo” és dur. Finalment a les 7:00 van obrir les portes i va tenir lloc la primera estampida de la tarda: greu error. Quan vam ser al damunt de la gespa (degudament coberta de plàstic) després de perillosos salts d’escales, seients i altres fans no tan veloços vam adonar-nos que el terreny estava dividit en una zona propera a l’escenari i la resta de l’estadi, és a dir hi havia dos tanques protectores. Nosaltres havíem d’entrar a la primera com fos.

Un cop a la seva entrada el cridaner home de seguretat s’afermava en que necessitàvem unes polseres blaves per entrar. Després d’uns intensos 5 segons de reflexió vam córrer com a desesperats fins a la porta d’entrada (sí, un altre cop) i allí efectivament hi havia un home repartint les desitjades polseres i que havíem obviat en la primera estampida.

Llegeix més