Menu

Concerts

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Mr.Big + The Answer + Faster Pussycat 9-11-17

Razzmatazz, Barcelona
Fotos: José Antonio Serrano

FEric Martin de Mr. Biger una petita aturada en una jornada laborable per poder reomplir l'esperit de bona música en directe és motiu més que suficient per desplaçar-se un dijous a Barcelona i haver de capbussar-se en el sempre tediós trànsit d'una gran ciutat. La veritat que no deixa de sorprendre'm cada cop que hi vaig, i com a persona no habituada a fer llargues cues per moure el cotxe tot just uns metres, la paciència que arriba a tenir el personal. Així doncs, i pres en aquesta quotidianitat urbana, vaig haver de conformar-me en escoltar al cotxe els Faster Pussycat mentre la cua de la Ronda Litoral avançava lentament i la banda feia el seu set obrint una vetllada més que interessant.

Amb tot plegat podia accedir a la sala quan The Answer estaven enmig del seu concert tot just fent acabar de sonar la versió de Rose Tattoo Rock'n'Roll Outlaw. Vaig tenir temps de veure tot just tres peces més Strange Kinda' Nothing, Spectacular i Come Follow Me d'una banda amb una bona proposta que rememora l'essència del rock dels 70, de fet, n'hi ha un bon grapat avui dia i crec que cal estar-ne satisfet per no deixar morir un so que ens ha portat on som avui dia. El poc que vaig poder veure em va donar la impressió de certa fredor tant per part del personal com del grup on, això sí, Cormac Neeson destaca per sobre de tot. A les seves peculiars aptituds vocals cal sumar una manera de moure's que no deixa de cridar l'atenció amb el sempre omnipresent barret. Malgrat tot em vaig quedar amb ganes de més.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Blaze Bayley + Inversus 23-03-17

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Blaze Bayley a LleidaBlaze Bayley forma part d'aquest gremi "d'estrelles caigudes" que un dia van jugar la Champions i, de sobte, es van veure jugant a Segona B de nou. El cop és dur però certament Blaze va estar poc temps a Iron Maiden com per que se li oblidés el que és la realitat de l'escena musical metàl·lica fora dels comptats noms que tots tenim al cap. Picar molta pedra, suar cada concert i ser constant més que cap altra cosa. Blaze ho ha fet i, tot i així, molts com jo mateix arriba un punt que li perdem la pista per multitud de factors i, per fortuna, sempre acaba arribant algun moment que de nou es creua en el teu camí.

Aquesta era l'ocasió, enmig d'una gira que el porta per multitud de països arreu del globus i en el cas de l'estat espanyol en ciutats poc habituals a més de les de sempre. A casa nostra dos dates, Barcelona i Lleida. En el cas que ens afecta una nova possibilitat de veure un artista internacional gràcies a la tenacitat de Aos Producciones. Mai agrairem prou la seva tasca per remoure l'activitat musical en viu a Ponent. I la veritat que costa, en aquestes ocasions sempre acaba sorgint aquell comentari de "que ens esperàvem" o "això és Lleida"... D'acord, l'assistència no és massiva però no ens enganyem, si repassem els recintes on ha tocat a l'estat i les assistències la cosa no és tant estranya, ciutats com Barcelona es tocava en una sala de menor capacitat que la lleidatana i no hi havia pas massa més gent tot i el potencial de públic assistent en una urbs com el cap i casal. Que sigui laborable tampoc ajuda però les gires internacionals ja se sap com van.

Amb un quart d'hora de retard sobre l'horari anunciat saltaven a escena els locals Inversus amb tot just 25 persones presents. L'ambient era fred i d'això se'n va ressentir la seva actuació quasi fins al finalitzar. Obrien amb Como Lágrimas que van enllaçar amb Diablo amb un so una mica confós i excessiu volum per distingir massa cada instrument. Hijos del Caos va ser la següent i els ànims no s'aixecaven tot i els intents de la banda a la que poc cal reprotxar. Vam tenir oportunitat d'escoltar una peces noves com Éxodo de luz que segueixen la línia del grup a mig camí entre el metall extrem i el clàssic. Adversarios, Escuadron 731, Réquiem Pandemia o la final Dios Cuervo van anar sonant en una actuació que es va veure retallada en un quart del previst inicialment.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Obús 20-01-17

La Riviera, Madrid
Fotos: ConcertTrial, Julitopc

Fortu dels ObúsI ho van tornar a fer. Després de l'enorme celebració del trentè aniversari, el llistó estava molt alt, però a aquests sexagenaris "els hi poden menjar el rave" com va dir el mateix Fortu en un moment de l'actuació. Mai van destacar per ser uns músics virtuosos, i fins i tot, algunes de les lletres els classificaven com a grup destinat a seguidors dels suburbis, però sí van compendre des dels inicis que el rock'n'roll ha de ser una festa. Tot just 12€ el preu de l'entrada (despeses de distribució incloses), una Riviera pràcticament plena i llest, tots els ingredients necessaris per un altra festa com molt pocs saben donar.

Ho van anunciar com un concert de tres hores, on tocarien 35 cançons de tota la seva discografia. Per mi era el gran alicient un cop vistos tantes vegades en directe, aquests temes oblidats pel directe. Tot i que la llista de convidats era de "menor catxé", el menú seguia sent molt atractiu (que ningú s'enfadi, respecte màxim a tots els músics, però la diferència de popularitat entre, per exemple, Fito Cabrales i els que van estar aquella nit és gran).

Vaig arribar amb el temps just a la sala i amb una llarga cua que encara quedava per entrar moments abans de l'inici, només vaig poder veure el final de l'arrencada amb Juego Sucio. Per la continuació van escollir Más que un Dios amb el que ja em vaig poder ubicar en el millor lloc possible en una sala quasi plena començar a gaudir del concert com està manat.

El Crack, Necesito Más, El que más, La invasión de las máquinas... Els temes anaven caient sense aturades i sense tonteries, recordant la primera part del concert celebrant el trentè aniversari a la mateixa sala. La banda sonava com sempre, compenetrada i centrada en que el personal s'ho passés el millor possible. La únic incógnita era Fortu, que sense fer-ho malament, se'l notava conservador en algunes parts. Suposo que el tenir un concert de tres hores per davant el feien gestionar els seus recursos vocals d'una forma que no arribés esgotat al final del show.

Llegeix més

  • Escrit per Albert Perera
  • Categoria: Concerts

Imperial Jade 14-01-17

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Jaume Sanuy

Imperial JadeUn cop més Lleida podia acollir una cita rockera gràcies a la bona feina i voluntat, cal dir-ho, de AOS Produccions. L'amic Jaume incansable en fer reaccionar al personal a base de bones propostes per un ampli ventall de gustos que no decau i ens dóna alegries periòdicament. Des d'aquest raconet el reconeixement per algú que viu la música com pocs i que a més de ser bon professional acaba gaudint dels directes a primera fila com un fan més. Dit això, aquest cop la cita era per escoltar bon rock clàssic dels 70 amb una de les bandes de casa nostra que més repercussió ha tingut durant el 2016. Reconeixement a base de picar pedra tal i com està el mercat musical i els directes ja que tenir bon material no és suficient, la tasca discogràfica avui no té el valor que hauria i cal fer molta carretera per donar-se a conèixer sent una tasca dura i poc agraïda quan comences i t'has de fer un nom. Imperial Jade està en el camí. Tenen bons temes en el seu, de moment, únic disc Please Welcome, van poder editar-lo en el que és una gravació prou notable i han estat fent quilòmetres tot el 2016 per guanyar-se un nom cosa que han de seguir fent el 2017 i amb algunes cites més que destacades.

Ells mateixos ens van reconèixer en una entrevista que vam mantenir poques hores abans que pugessin a l'escenari del Cafè Teatre i que podeu escoltar aquí que no s'acaben de creure tot el que està passant al voltant del grup i amb la joventut que acrediten (vint-i-pocs de mitjana) poden tenir una llarga carrera que caldrà seguir.

Llegeix més

  • Escrit per Victor M. Lera
  • Categoria: Concerts

Dare 14-01-17

Arena, Madrid
Foto: Laura Ruiz

DareAny nou, velles costums. Sí, estem parlant de l'assistència a concerts, una forma de vida com qualsevol altra. Passen els anys i no tenim remei, la cabra tira a la muntanya. L'any que tot just ha acabat fa dos setmanes ens va deixar un calendari ple de grans records musicals en viu, i el que comença no aspira a menys. L'inici ha estat magistral: els britànics Dare.

La primera sensació va ser molt positiva, quan han trepitjat Madrid Dare sempre han tocat en sales de capacitat menor, i vaig pensar que Arena, una sala d'aforament mitjà, se'ls quedaria molt gran. Per mi una alegria, quasi tres quarts d'entrada donaven una gran acollida a Darren Wharton i els seus.

Per obrir boca un petit aperitiu com a banda convidada, sent una banda tribut (o de versions, com desitgi l'avispat lector) a Deff Leppard. No sóc molt amic d'aquest tipus de projectes, crec que cada grup ha de tenir una identitat i des de la mateixa fer algun homenatge als grans de la història del rock. Tanmateix els vaig prestar atenció i el resultat no va ser molt bo que diguéssim.

La banda liderada per Ignasi Prieto (Eden Lost, Atlas), que considero un gran vocalista, va defensar sense molt èxit els grans clàssics dels britànics. El públic encantat per l'escolta d'aquestes joies, tot i que la interpretació no fos encertada. L'esforç de la banda per fer les coses bé era evident, però mentre altres grups de versions s'assemblen en bona part als originals, en aquest cas no va ser així. El repertori (sense ordre) us el podeu imaginar: Animal. Hysteria, Let's get rocked, Pour some sugar on me, Rock of Ages, Photograph... Poc espai per les sorpreses. Com a banda de versions, podria buscar joies que la banda original té oblidades per donar aquest punt de més.

Llegeix més

Accés