Una de les bandes amb més personalitat de l'escena del metall de casa nostra són sens dubte els Foscor. Si en el seu anterior Those Horror Winter ja donaven mostres d'una banda que no es conformava a ser una més i explorar vessants poc explotades per aquestes contrades amb el seu darrer Les Irreals Visions han superat qualsevol mena de barrera. No ens sorprèn.

A Simfonia Metàl·lica seguim el grup des d'aquell llunyà The Smile of the Sad Ones, passant pel citat Those Horror Winter així com cites en directe que han tingut lloc amb bandes internacionals. L'evolució és notòria i enorme. El passat 2017 van editar Les Irreals Visions, un disc més que personal on han donat un gir al seu so esdevenint un ventall de sons i sensacions que traspassen les etiquetes que li vulguem posar. Dark, gothic, death... ja no van amb aquesta proposta que vol fer un pas endavant i reivindicar més l'expressió cultural que és la música que no un estil. A més, esdevé ferma la decisió que tots els textos siguin en llengua catalana, com a convicció i sense complexos.

Tot i que ja fa uns mesos de l'edició hem volgut conversar en el marc del nostre espai radiofònic amb un dels membres del grup, en Joan Francesc, perquè amb la perspectiva ja d'uns mesos de rodatge en directe i aquesta mirada que aporta certa distància poder parlar d'aquest treball, de l'actual moment de l'escena a casa nostra, el contrast amb la resta d'Europa o la dificultat d'una proposta d'aquestes característiques per fer-la rendible aquí. Una conversa més que interessant.