Logo

Angoixa - Distòpia Digital

Discogràfica: Autoeditat - BFD
Data sortida: 17-12-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 8,5 /10

Angoixa - Distòpia digitalTres anys han tardat els Angoixa a oferir nou material fresc després d'aquell Esclaus de la Por que ja ens va agradar força. Tres anys amb pandèmia pel mig dificultant l'existència a tothom però finalment podem escoltar nous temes d'una formació d'un death metal força personal que pot agradar un ampli ventall de seguidors de les vessants més extremes. Distòpia Digital és doncs el quart disc del grup, una formació que s'intenta fer un lloc des del 2014 en l'escena de la mà de Robert García, cantant i guitarra. En aquesta ocasió han treballat als Axtudio de Barcelona per la gravació i mescla sent el tema del master cosa de Dan Swanö als seus Unisound a Suècia.

No estem davant d'un treball excessivament llarg ja que compta amb 7 temes que en total sumen al voltant dels 40 minuts. S'obre amb Desolació i precisament és el primer que et ve al cap amb aquest so que l'obre com d'ambient lúgubre i fosc. Tot seguit els acords a l'aire no ajuden només que a reforçar aquesta sensació. En aquests primers compassos trobem una cadència lenta, pesada, més pròpia del doom que altra cosa amb uns puntejos interessants. Poc a poc es va animant la cosa i augmenta la velocitat, el joc de bombo fins que tot just als dos minuts ja trobem el blast-beat. La veritat que tot i que puguem pensar que estem davant d'una banda de death metal el so és una barreja d'aquest estil amb tocs d'Entombed amb un tractament vocal que també s'allunya del cànons del gènere.

La crisàlide té una arrencada interessant a la bateria amb un joc amb el bombo que agradarà els amants de l'instrument abans d'anar a una velocitat controlada. La part central conté uns puntejos que et poden recordar a Paradise Lost buscant aquelles melodies sinistres i encisadores alhora. El trio inicial es completa amb Regne de Sang que des del primer moment aposta per la velocitat desenfrenada que manté amb el doble bombo en diferents passatges de la peça. Intensa i que en cap moment satura. Fins i tot en la part central uns segons instrumentals amb baix marcat donen dinamisme a més d'un solo, com millora les peces d'aquest estil la inclusió d'aquest recurs, que més sovint voldríem veure en el death més salvatge.

Els oblidats mostra tot el dinamisme del que són capaços i que caldria incorporar a l'estil amb constants canvis. Velocitat, destresa instrumental, ambientació i fins i tot melodia. M'ha encantat la part més thrasher a la meitat del tema, breu però intensa que enllaçada amb una vessant amb certs tocs quasi progressius fa que no t'avorreixis ni un instant. El piano inicial en la llunyania de Monstres ens endinsa en una atmosfera densa, pesada en una peça que busca la contundència fora de la velocitat tot i que apareix breument per reforçar la força del tema. El tema-títol Distopia digital sorprèn en un primer moment pel solo inicial i la utilització d'un to quasi positiu en els primers compassos com si d'una peça de hard-rock de finals dels 80 es tractés. Això sí, la cosa va cap al camí esperat amb la velocitat i contundència que ve mostrant el grup durant tot el disc. Per cert, com m'agrada que en alguns moments es noti aquest baix destacant per damunt de tot per donar un toc peculiar. Val la pena la lletra com a "reflexió" del món digital al que tots estem tots tant avesats. El disc acaba amb La presó dels pensaments, segurament una de les millors de tot el disc aglutinant tot el comentat en una sola peça.

Pel que fa als textos, íntegrament en català, ens plantegen temes al voltant de la crítica social amb temes com la guerra, l'abús de poder, la immigració, la lluita per la llibertat (això ja cadascú ho entén de diferent manera), i sobre tot, atacant el mal digital que actualment ens assalta. Segurament serà perquè com a espècie ja no podem anar més avall certament. Portada a càrrec de Daniel Alarcón que mostra com podem acabar perfectament davant de la pantalla dels nostres dispositius. El seu millor disc sens dubte.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats