Un dels estils que més sembla perdurar en vigència en els darrers temps és el metall simfònic. Són moltes les bandes que segueixen apostant per l'estil i repetint l'esquema de la vocalista femenina al capdavant de caire operístic. Tots fàcilment tindrem alguns noms al cap com a referents i bandes més conegudes de l'estil. Crec que podem estar d'acord que una d'elles són els holandesos Epica. La banda de Mark Jansen i Simone Simons segueix la seva carrera amb aquest el vuitè treball de llarga durada que editen on han volgut portar absolutament tot al límit en el sentit de portar als extrems tot allò que li podríem esperar al grup i que és característic del gènere. No s'hi han posat per poc i ha comptat amb orquestra real, cors, instruments clàssics... en fi, un procés llarg. Podeu llegir les nostres impressions en la ressenya que vam publicar tot just va ser editat el treball. Així mateix en podeu escoltar l'àudio en l'edició del nostre programa radiofònic que podeu escoltar amb el reproductor que trobareu al final del text.

Ara és hora de parlar amb la banda per saber més de les seves impressions sobre el disc, el moment que estem vivint i com veuen el futur. Així doncs que un matí qualsevol truquem a la seva imatge des del primer dia, la vocalista Simone Simons, que rep la nostra trucada ens confessa des del sofà de casa havent esmorzat encarant una jornada de promoció.

Han passat cinc anys des de l'edició d'un disc d'estudi amb noves cançons d'Epica i en aquest període de temps han passat moltes coses. Especialment, com no, la pandèmia que estem vivint. Comencem parlant amb Simone sobre l'afectació en la gravació del disc.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Vau començar la gravació abans que aparegués el Covid-19 és de suposar, al igual que de ben segur us ha afectat en tot el procés. Com ha anat?

Simone Simons (SS) - La gravació va començar al gener del 2020 després de la gira que vam fer per llatinoamèrica. Vam començar amb les bateries, guitarres, baix, el cor i orquestra i llavors a mitjans de març quan vam haver de començar amb les veus tot es va posar molt malament. El confinament a Europa va ser general i Alemanya i Holanda que m'afectava a mi especialment. El Mark ja va gravar les seves veus literalment a casa i jo ho vaig fer en un estudi ben proper a casa meva. Joost, el nostre productor estava connectat via zoom al meu Ipad i podia parlar amb ell i escoltar-lo als meus auriculars de gravació i almenys semblava que estava allà per la gravació. Com a mínim vam estar de sort ja que la pandèmia va venir quan ja teníem gravada la orquestra i els nois ja havien viatjat a Praga. El mateix va passar amb els cors, tant el d'adults com el de nens, i la veritat que ens pensàvem que ens perjudicaria més tot plegat però al final es va poder finalitzar amb les gravacions del disc. No ens va afectar tant com semblava d'inici.

SM - T'ho pregunto perquè molts músics amb els que hem parlat durant aquest període pandèmic comenten que, per exemple, això els ha servit per passar més temps a l'estudi, buscar millors resultats i ser més meticulós havent preparat tot molt bé i fer les preses que calgui. En definitiva, sense la pressió d'un temps limitat i que tot just acabar has de sortir de gira i és vist com positiu malgrat tot.

SS - Per nosaltres el procediment normal aquest cop no hauria estat aquest ja que hagués sortit el disc girant. Vam tenir un període prou llarg sense girar no fa massa amb aquest període sabàtic que ens vam prendre i llavors vam anar a l'estudi després de fer alguns shows i a l'estudi ens va agafar la pandèmia. Ens hagués anat bé si ens hagués agafat tot això al final d'una gira i per anar a l'estudi. Personalment sóc més de girar que no de la feina d'estudi.

SM - Parlant del treball i amb algunes escoltes em quedo amb la impressió que amb la multitud de detalls que conté calen diverses escoltes per poder copsar l'esforç que hi heu posat i les múltiples capes d'àudio. Quins són els teus pensaments ara mateix sobre tot això?

SS - Estic d'acord amb el que dius dels detalls. Escoltar aquest disc només un cop no és suficient, calen algunes sessions d'escolta... i ara sóc jo qui et pregunta, quin tema t'ha cridat l'atenció o t'ha agradat més?

SM - Wow, no m'esperava que fos l'interrogat jeje. Doncs la primera que s'ha donat a conèixer Abyss of Time és un bon tema, Gaia és una de les que m'ha agradat més i la que més pot sorprendre, cridar l'atenció i més èpica és Kingdom of Heaven Part III – The Antediluvian Universe completant aquesta saga i amb els seus 13 minuts. Molt ambiciosa i grandiloqüent fins a punts quasi exagerats.

SS - Estic d'acord, per mi Kingdom of Heaven, Code of Life i Rivers serien les meves preferides tot i que m'agraden totes. Una cançó com Kingdom of Heaven té molts girs i parts inesperades i cal escoltar-ho diverses vegades. És un gran tema. És com una mica mirar una pel·lícula però escoltant-la.

SM - Certament els canvis que trobem en cada tema els fan més dinàmics fins al punt que semblin peces diferents.

SS - Sé què vols dir. Són com cançons diferents en una sola, hi ha molts canvis i alguns dels quals força èpics.

SM - A més em puc imaginar la sessió de Pro Tools d'una d'aquestes cançons amb desenes de pistes de tants elements com s'hi noten, devia ser boig pel vostre productor, Joss, treballar amb tot plegat.

SS - La veritat és que semblava un arc de Sant Martí amb tants colors de pistes per poder organitzar-ho tot.

SM - Amb tota aquesta complexitat ha de ser impossible qualsevol mena d'improvisació a l'estudi... les coses han d'estar molt ben preparades.

SS - Sí, s'ha hagut de preparar tot molt abans d'anar a l'estudi. L'única cosa en la que hi ha hagut canvis són melodies menors en línies de veus i adaptar algunes lletres però poca cosa, potser en total un 2% de tot plegat. Fem moltes demos de les cançons amb les veus i les lletres pràcticament definitives i així ho puc practicar tot abans d'anar a l'estudi. Amb els anys hem vist que quan vas al directe molts cops prenen una nova vida i el rodatge al fer-les ajuda molt a fer créixer les cançons. Així, portar-les ben interioritzades setmanes abans ajuda a que sonin més naturals i estiguin acabades del tot abans de gravar.

SM - Tercer cop treballant amb Joss, ja és quasi el setè membre oi?

SS - Sí és un tipus excel·lent. Ja ni recordo quan vam començar a treballar amb ell, 2012 o així per un programa a la tv holandesa. Ja el ens coneixíem dels temps d'After Forever i el nostre baixista havia tocat amb ell en un altre grup fa molts anys. És un món petit i acabes coincidint però és un gran tipus, ple de talent i tot un addicte a la feina. Molt organitzat, tenint cura de tot i vol a tothom centrat en el que es fa i que no queden serrells.

SM - Corregeix-me si m'equivoco però diria que s'ha fet força popular i un bon nom com a productor ja que ha treballat en discos de Ayreon, Vuur i tant altres que venen d'Holanda.

SS - És cert, ha treballat molt amb Arjen Lucassen i Anneke Van Giersbergen. Crec que ara està treballant amb Powerwolf. Demostrà que ho fa molt bé.

SM - Tornant al disc, tot és gran i grandiloqüent. Orquestra gravada a Praga, cors de nens, pianos de cua, flautes... Es comença a treballar en un nou disc ja tenint en ment fer-ho tot a lo gran? Tot instruments reals, orquestra, cors infantils... ja que tot això necessita molta preparació.

SS - Sí i coses com l'orquestra i el cor han de ser transcrites i, clar, les melodies i lletres acabades. Quan ells ho han gravat no podem fer cap canvi enlloc al contrari que quan ho fas amb samples. El tema de l'orquestra se n'ha encarregat Joss, els cors han estat cosa nostra. En Coen ho ha fet des de l'inici d'Epica i ha estat molt estricte amb les lletres ja que anaven molt lligades a tot això i són part important del grup. L'orquestra a Praga també va sorgir perquè en Mark havia treballat amb ells pel disc de Mayan i, a més, en Joss ja havia treballat amb orquestres en el passat i hi té experiència. Nosaltres havíem fet coses en directe però no un disc sencer ni amb totes les seccions de corda que ho hem fet ara.

SM - I amb tot el que estem comentant se m'acut que portar això al directe potser serà més difícil que mai... tants elements..., es fa necessari portar molts samples.

SS - Clar, cal l'ordinador per fer-ho tot i que avui dia els teclats poden generar molts sons i es tracta també d'aprofitar-ho, però la persona només té deu dits! Per suposat que no podem tenir una orquestra, els cors i demés, potser si fóssim un grup més gran però és molt difícil organitzar-ho i has de tenir els diners i els llocs on tocar ben seleccionats. Ho tenim present per ocasions especials.

SM - Per cert, he vist els vídeo blogs que heu penjat de la gravació a Youtube i apareixes parlant en espanyol amb Marcela Bovio, n'estàs aprenent o com és això!?

SS - M'encataria però no. El meu marit està estudiant espanyol i està practicant amb una app. Li agrada llegir notícies en espanyol i webs en aquesta llengua. La cosa és que vam traduir algunes lletres al espanyol, Marcela ho va fer per nosaltres, i vaig voler practicar amb ella la pronunciació per veure si podria sonar autèntic.

SM - I perquè espanyol i no francès o tantes altres llengües?

SS - Perquè el tema acústic que vam gravar és una mica com una salsa i podria quedar bé en aquest idioma. A més, tenim molts fans natius d'aquesta llengua de tot el món així que podia estar bé. També vam fer una en francès fa uns anys.

SM - Parlant de les teves parts, ho has mencionat abans una mica, al no poder viatjar a Holanda i trastocar d'aquesta manera els plans devia ser com a mínim preocupant o pensar, com ho faré ara?

SS - I la cosa és que on està situat l'estudi era un punt molt alt de contagis. Era quan començava tot i estava envoltada de familiars i els pares, persones de molt risc. Les escoles estaven tancades i el meu marit treballava així que necessitava està aprop de la família per si alguna cosa passava sense posar-la en risc. Així que vaig trobar uns estudi propers i hi anava al matí, a la tarda tornava a casa que era quan el meu marit havia de treballar. Si hagués anat a Holanda no sé si hagués pogut tornar. Tenia vols però el vol de tornada es va cancel·lar així que vaig fer el correcte treballant així. L'única cosa era no tenir Joost allà amb mi, havia de ser online.

SM - Recordo haver-te escoltat comentar que tens un micròfon preferit per gravar...

SS- Sí, és un bahranna (NOTA-no n'hem pogut trobar més info o el nom correcte), no en recordo el model exactament Joost ho sap. Tot estava tancat i l'estudi on gravava no el tenia. En vam provar uns quants però cap donava les mateixes característiques que anessin bé amb la meva veu i captessin tant bé tots els detalls. Al final no sé com s'ho va fer però confio en ell i si diu que aquest em va bé jo li faig cas.

SM - M'agradaria sortir una mica de l'òrbita d'Epica per parlar d'altres aspectes que t'envolten ja que per exemple ets imatge d'una més que coneguda marca de productes de bellesa femenins. Quan va començar això?

SS - Va ser al 2010 quan va començar ja que una de les coses que més m'agrada d'Epica i fer-me'n càrrec és tot el que envolta la meva imatge i el maquillatge, el vestuari pels concerts... i sempre em preguntaven molt per tot això. Llavors al començar un blog vaig pensar que podia explicar els meus trucs, consells i hobbies amb els fans. Deu anys després encara ho faig i és com una segona feina quasi. Ho gaudeixo igual que quan era petita i m'agradava jugar amb el maquillatge.

SM - També tens una vessant com a fotògrafa. Tens un portfoli a internet amb material on apareixen fotos de Cristina de Lacuna Coil o Anneke Van Giersbergen.

SS - Sí, el tipus de fotografia que faig és retrat. Quan estic de gira puc fer fotos dels meu col·leges ja siguin homes o dones com he fet amb en Rob o Isaac. És quelcom que trobo a faltar actualment la veritat ja que no he pogut fer gaires sessions amb tot això de la pandèmia però m'ho passo molt bé fent-ho i em fa sentir artista si ho posem al costat de la vessant com a cantant. Com en tantes vessants creatives moltes coses em fan inspirar, no només la música tot i que estigui en la meva sang. Trobo a faltar cantar i estar en un escenari, cap altre vessant creativa pot competir amb això si entens el que vull dir.

SM - T'ho agafes com un hobby o si algú et vol contractar ho pot fer?

SS - És possible, he tingut feines remunerades com a fotògrafa.

SM - En els darrers temps has participat en moltes d'aquestes converses en directe a través de les xarxes amb altres vocalistes com Tarja, Floor Jansen... sembla que a la gent li agrada força i vosaltres es veu que teniu totes molt bona relació.

SS - És una bona manera de mantenir el contacte amb els fans. Ja no és només que trobis a faltar els directes si no que et vas trobant amb aquestes persones i així és una manera de mantenir contacte. Al començar la pandèmia vaig fer un directe amb algunes cançons que va servir per aconseguir fons per la OMS però és complicat d'organitzar i té uns costos. No podem estar oferint concerts o música online cada dos per tres, com una excepció sí.

SM - No deixa de sorprendre'm encara ara que quan dos membres femenines de l'escena fan aquests tipus de trobades online desperti tant interès. Alguna cosa encara no està bé ja que tot el que passa al voltant de membres femenines d'un grup desperta el triple d'expectació que si fos homes. I mira que queden lluny els 80 quan veure una dona en un grup o com a cantant en el rock dur era una quimera.

SS - Els temps han canviat però les cantants femenines en l'escena del metall encara estan en minoria. Ha estat un camí llarg, quan Epica va començar també ho feien Within Temptation, Nightwish, Lacuna Coil, After Forever i després Delain, Tristania que ja hi eren. Moltes bandes amb veus femenines i no només en el simfònic si no en diferents estils. Això és genial.

SM - I per si fos poc ets mare. Tots els que tenim nens sabem que volen temps i si ho afegeixes a tot el que fas...

SS - És un desafiament però fem que funcioni. Som en una família artística. El meu marit porta el management d'artistes i podem fer que funcioni entre els dos.

No vam tenir temps per més, en pocs minuts Simone havia d'atendre un altra entrevista, és el que tenen els períodes promocionals per les bandes quan treuen disc. Esperem poder veure la banda de nou als escenaris ben aviat. Aquí podeu llegir la ressenya del seu darrer disc.