Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 26-02-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Vuitena proposta dels Epica que certament s'han fet un lloc entre les bandes power simfònic sobretot a Europa. Cinc anys des del seu darrer treball, The Holographic Principle, i de nou la nau comandada de bon inici per Mark Jansen aposta pel que en podem esperar donant un pas cap a l'exageració del que ja els coneixíem. Coen Janssen n'ha agafat bona part de la responsabilitat en una banda on continua destacant la veu i sobretot la imatge de Simone Simons alhora de fer qualsevol referència al grup. Un treball afectat, com tot el que ens anirà arribant en les properes dates, per la pandèmia i que ens disposem a valorar.

Alpha - Anteludium és una intro de llibre per un treball com aquest. Orquestra, piano, flautes en un in crescendo que et van preparant. Per un moment em sembla escoltar un dels treballs de fa deu anys de Within Temptation. Tot just dura minut i mig per enllaçar amb Abyss of Time - Countdown to Singularity, la peça que va sortir com avançament. Si en algun moment de la teva vida has gaudit del power metal simfònic aquesta peça entra fàcilment. Parts ràpides i contundents amb el doble bombo, tones de melodia, orquestració, part central pensada pel headbanging i les veus guturals de Mark Jansen que com és habitual van apareixent en contraposició amb les angelicals de Simone Simons durant tota la peça. Evocadora i que enganxa a la primera, no és estrany que sortís com a primer avançament.

The Skeleton Key es mostra més enigmàtica, baixant el to, tot i que tots els elements proposats en aquest treball hi són presents. De fet, res s'ha volgut guardar per uns temes concrets o com a recurs. Cors a dojo, orquestra, pianos reals i en aquesta ja trobem fins i tot un cor de nens en la part final abans del solo. Seal of Solomon introdueix elements i melodies que fàcilment podem identificar amb l'orient. Tots els elements giren al voltant d'aquest particular, els cors agafen molt més protagonisme en aquest tema si cap però també hi caben les parts de doble bombo desbocat i és que els temes són llargs, el que menys quasi cinc minuts, i donen per desenvolupaments generosos.

Gaia és un tema molt més senzill musicalment, més basat en els instruments típics (bateria, guitarra, baix i veu), tot i que evidentment això no seria Epica sense una dosi de cors i orquestra. Simone canta en un to molt més humà i recomanaria la part central del solo amb uns interessants canvis. Agradarà als fans del heavy més clàssic. Code of Life ens porta a l'orient mitjà amb melodies quasi tribals d'aquells indrets i certs tocs que et poden recordar aquell No Quarter de Jimmy Page i Robert Plan als 90. Freedom - The Wolves Within és el segon tema que es va donar a conèixer i del que se'n va fer un clip completament amb animació 3D representant l'enfrontament entre conceptes contraposats de l'ésser humà. Preciosa tornada melòdica en un tema que de nou torna als Epica més clàssics, arrelats en les vessants metàl·liques i cors, aquest cop les orquestracions queden més en segon pla.

Kingdom of Heaven prt 3 - The Antediluvian Universe ve a ser la gran epopeia del treball. Inici grandiloqüent amb tots els recursos orquestrals i èpics que et puguis imaginar en una peça de més de 13 minuts. La primera part de la peça és un tema més convencional i esperable però a partir d'aquest punt es torna més progressiu i amb girs que busquen una èpica que no acaben de trobar, ni tant sols amb l'interludi a veu, baix i orquestra als nou minuts. Fins i tot una part totalment black metal que fa gala de la varietat que han volgut donar tant al tema com al treball. Sintetitzadors i tornem a la part principal. No es fa pesat que ja és molt.

Rivers és un moment de calma. Piano, veu de Simone molt més natural i menys operística amb orquestració de fons. Només en la part final entren les guitarres amb acords a l'aire i cors per mirar de pujar la intensitat. Synergize - Manic Manifest és una de les peces més purament metall on les guitarres tenen més pes i les orquestracions o cors queden una mica més en segon terme. Fins i tot trobem algun passatge death amb un bon blast beat. Sorprèn la part final totalment orquestral i noves les veus de Simone totalment operístiques, sembla un altre tema. Buscant contrastos i, de fet, la peça està enllaçada amb la següent, Twilight Reverie - The Hypnagogic State, que s'inicia com un mig temps on es van combinant les parts de Simone amb els cors com un diàleg. Tornada ben melòdica a veus doblades ben típica del power metal.

El tema títol que tanca el treball, Omega - Sovereign of the Sun Spheres, vol ser el més pretensiós i aglutinar tot el que és avui dia Epica. Inici grandiloqüent orquestral per enllaçar amb una part power metal però amb forta presencia d'orquestra. Els cors fan acte de presència a mig tema conjuntament amb les veus guturals i melodies orientals buscant aquests contrastos molt presents en el disc.

Agradarà als fans del grup, han portat a l'extrem el que són, costarà que en captin de nous amb l'argument que més del mateix. Es tracta d'una proposta força concreta i que el gran ventall d'elements que l'integren en l'assalt sonor no fa que tothom s'hi vulgui enfrontar.