Quants cops s'ha debatut entre seguidors o premsa sobre el futur de l'escena del heavy metal, la seva salut o què passarà quan les grans bandes que queden desapareguin? Milions. No repetiré arguments que fins i tot en aquest humil racó del ciberespai s'han repetit. El cert és que en les circumstàncies actuals és difícil que una banda pugui recollir a parts iguals talent, recolzament de mitjans i favor del públic per arribar a ser una mena de referent. Sobre les dos darreres circumstàncies poc i pot fer una banda, ara, sobre la primera sí.

I d'això segurament van sobrats Spirit Adrift, o més aviat Nate Garrett, la persona que podem dir està al darrere de tot el que fa referència a aquest projecte musical. Aquest personatge des del 2015 que intenta tirar endavant aquest projecte, sent primerament la intenció a nivell només d'estudi, combinant la seva estima pel hard-rock i tants pals del heavy metal. Va ser posteriorment que, de manera permanent, es va afegir al projecte Marcus Bryant com a bateria començant a tocar en directe el 2017. Fins ara les seves edicions discogràfiques en format de disc d'estudi han estat quatre, Chained to Oblivion (2016), Curse of Conception (2017), Divided by Darkness (2019) i la que ens ocupa Enlightened in Eternity (2020).

Aquest darrer treball ens ha obert els ulls a un compositor i instrumentista més que notable que mostra una capacitat de creació i renovació de l'estil musical que ens ocupa que creiem mereix una conversa. Així en fèiem esment en la ressenya que vam publicar del citat treball.

És en motiu d'aquest darrer que contactem via zoom als EEUU amb Nate Garrett encara enmig de la pandèmia i sent un dels primers temes que sempre surt a la palestra aquests dies. Així comencem i amb la incògnita de a quina part del gran país americà estem contactant.

Simfonia Metàl·lica (SM) - On ets Nate i quina és la situació ara mateix al teu entorn?

Nate Garrett (NG) - Doncs sóc a Texas, Austin per ser concrets. Hi vaig venir tot just començar març abans que tot es tanqués i no ens en vam poder moure en força temps. Estic satisfet que de venir-hi a viure, sóc afortunat. De fet sóc enmig del no-res al camp, aquí està prou bé, tothom porta la mascareta, els comerços estant oberts tot i que no a màxima capacitat. La meva dona ha pogut tornar a treballar... així que hem hagut d'estar en quarantena però hem pogut sortir a trobar-nos amb gent tot i que jo he estat a casa escrivint nova música i ocupat amb tot això.

SM - Veient una mica la història d'Spirit Adrift amb ja uns discos de carrera i sempre amb tú o com a molt un altre membre permanents aquest grup i la música com a principal compositor ha de ser quelcom molt personal de Nate Garrett. És així?

NG - Sí, crec que som molt nous per bona part de l'audiència europea ja que només hem pogut girar pel continent un cop i, per exemple, mai a Espanya així que t'agraeixo que vulguis difondre la nostra música i l'entrevista perquè es conegui més sobre aquesta banda. Tot va començar com un projecte en solitari, jo sol, vaig gravar un EP d'aquesta manera i vaig començar a rebre propostes per tocar a festivals i altres llocs però no tenia ni banda ni res. Per exemple el tipus que organitza el Roadburn a Holanda em va enviar un email perquè volia que hi toqués. Em va preguntar si tenir grup i li vaig dir: "és clar!!", i, de fet, no tenia res en aquell moment. Així que vaig buscar músics per tocar en directe i vam començar a fer concerts. A l'estudi és diferent ja que sóc jo i en Markus el bateria, però en directe ha estat una sèrie de membres que variaven en funció de la gira. Així que sí, és molt personal ja que ho vaig començar i tirar endavant i és el primer que he fet de manera sòbria. He estat girant amb diferents bandes durant anys bevent molt i enmig del que podríem anomenar l'estil de vida del rock'n'roll durant mooolt temps però les coses no anaven massa bé. Un cop sobri aquesta música ha sortit de mi així que sí definitivament és molt personal per mi.

SM - Doncs si us plau intenta mantenir-te així perquè el nou disc és genial!

NG - Oh tio, moltes gràcies!!!

SM - Aquesta peculiar formació de dues persones amb tú amb tant pes en tots els instruments menys la bateria... seguiràs així o estàs obert a incorporar membres fixes?

NG - Al principi no tenia molt clar si hi hauria una banda, no tenia planejat ni pensat si hauria concerts o si es plantegés la possibilitat. Tant sols tenia aquesta música i la volia gravar ja que es corresponia amb un període molt important de la meva vida i ho volia enregistrar. En un primer moment va ser un bateria però jo als 15,16,17 anys tocava aquest instrument força bé però ho vaig deixar. Al començar amb Spirit Adrift vaig pensar que estaria bé tornar-hi i en les primeres gravacions ho tocava tot jo. Markus ha tocat la bateria sempre i sap com tractar l'instrument i el té més interioritzat així que ell s'encarregués d'aquestes parts tenia tot el sentit. Per mi tenia tot el sentit tocar totes les parts de baix i bateria, fins i tot bandes com Metallica o Megadeth James Hetfield dobla les seves parts de guitarra i Kirk Hammett no toca cap rítmica als discos de Metallica. El mateix amb Dave Mustaine que dobla les seves parts i les rítmiques sempre són seves i això és per una raó. Quan escric els temes tinc clar i conec què hi ha i què hi vull i el mateix passa amb el baix. També em passa amb les veus i tot plegat, sé com vull que tot faci el conjunt i és molt més fàcil per mi tocar-ho tot que tractar d'explicar-ho a algú. Un cop ho tinc en disc llavors sí que ho puc mostrar a algú que ho ha de tocar en directe i s'ho pot aprendre tal com està.

SM - Des de fora sembla que carregar-se tota la feina i responsabilitat una sola persona ha de ser feixuc ja que has d'ocupar-te de molts aspectes.

NG - No sempre és així. Sé de moltes bandes que funcionen d'aquesta manera, una sola persona fa totes les guitarres rítmiques. Així és més operatiu i funciona tot, encara que des de fora sé que sembla estrany. Crec que hem trobat un sistema que realment funciona i, de fet, editem discos de manera bastant ràpida.

SM - Però en directe hi ha tota mena de pràctiques que les bandes fan per sonar de determinada manera o més contundent per dir-ho així...

NG - Sí!! fins i tot Black Sabbath! Els vaig veure en el seu darrer tour i portaven un segon guitarra tocant fora d'escenari, Aaron Wickeman, que tocava teclats però també parts de guitarra fent el so més gruixut. Sempre hi ha coses com aquesta de les que els fans no n'estan al cas.

SM - Sempre que sigui en directe i no abusar de samples o molt pitjor, tenir preparat un Pro-Tools amb bona part del material d'estudi per sonar en els concerts.

NG - Correcte, estic d'acord. Nosaltres no tenim res d'aquesta merda. Si toquem en directe, toquem en directe. Ha de ser real.

SM - Ja que parlem de directes, he vist que en vídeos i concerts acostumeu a ser quatre a l'escenari tot i que oficialment el grup sou tú i Marcus. Es tracta d'una formació que vas repetint o com ho teniu organitzat.

NG - Sí, definitivament serem una formació de quatre. Sempre que hem estat de gira ha estat així amb canvis en la formació però per aquest disc enmig de tot el que estem les coses s'han de fer diferents. Hem fet, i farem més, vídeos així com un streaming el passat mes d'octubre en directe per Youtube el dia després que sortís el disc conjuntament amb el canal de Century Media. El nostre segon guitarra està per aquí així com el baixista tot i que al baix també tenim algú a Londres. És portugués, treballa amb la banda i porta el nostre management a Europa així com el booking i es sap tot el nostre material al baix així que tenim gent diferent amb la que treballar. Hi ha més gent que ha estat al grup abans com el nostre antic guitarra Jeff que ens ha ajudat amb el vídeo d'aquest nou disc i sabem que si el necessitem per tocar en un futur i podem comptar. Bàsicament la manera de funcionar és que jo escric els temes, Marcus i jo de nou els gravem i llavors per girar tenim un grapat de bons amics que es saben els temes o que estarien disposats a girar amb nosaltres. Segurament seria desitjable tenir una formació més estable però sembla complicat en aquests dies quan la gent no pot fer diners de gires i cal sobreviure com sigui. Tenim el nostre cercle de gent i si l'any vinent es pot girar estarem apunt per sortir.

SM - Molts músics comenten que volen estar rodejats de gent en qui creguin, musicalment com sobretot pel que fa a la part del negoci...

NG - Al 100%. Rebutjo treballar amb algú que no conegui, confiï, respecti i m'agradi. Massa vegades en aquest negoci i en tants altres acabes treballant amb gent que no respectes ja sigui perquè tenen poder i/o reconeixement en aquell sector i et poden donar oportunitats. He estat en bandes on s'ha començat a tractar malament els membres i es perd el respecte i senzillament ho he deixat amb ells i algunes eren prou populars. Res d'això vull que hem passi i no penso treballar amb gent que no respecti, aquesta és una gran regla per mi.

SM - Això em recorda a tot l'afer de l'agent de manegement Jon Finberg que sembla moltes bandes hi treballaven tot i saber les pràctiques que portava a terme...

NG - Sé del que estàs parlant. No he llegit tot l'article però deixa'm dir-te una cosa. Molta gent en aquest negoci són escòria, del pitjor que m'he trobat en tota la meva vida, molts seguidors a les xarxes socials, tothom vol treballar amb ells i no són el que semblen. Crec que és genial que es descobreixin coses així, gent que no és més que merda. Per això és important per mi treballar només amb gent que respecti. Algú pot dir, i què te'n fot? La cosa és tocar bé els temes i complir amb el que es demana. M'és igual, no vull treballar amb merdosos i estar orgullós de mirar enrere quan sigui gran i veure amb qui he treballat.

SM - Sent un projecte tant personal seria acurat dir que conté molts dels que podríem anomenar els teus dimonis personals? Ho dic perquè crec que en el passat vas passar per uns moments força complicats.

NG - Aquesta banda em representa al 100% i, certament, tinc molts dimonis interiors, els pots anomenar així i és força correcte. Patiment, traumes, desafiaments en la meva vida. Només tinc 32 anys però he tingut experiències traumàtiques. Spirit Adrift m'ha ajudat a superar-ho i espero que també ho pugui fer amb altres persones, poder manejar-ho i ajudar a passar per sobre. Quan escolto a Black Sabbath o Pantera em sento millor, sento que no estic sol. Espero que Spirit Adrift pugui ser això per altres persones. La vida pot ser dura però hi ha aquesta força interior en tots nosaltres que ens fa superar-ho. Així que sí, hi ha molts dimonis, la vida és molt dura.

SM - Escoltant la teva música crec que podria ser la definició del heavy metal al segle XXI  amb aquesta influència dels clàssics com Sabbath, Priest o Metallica i bandes més contemporànies com Mastodon o Ghost. Què en penses?

NG - Sí!! Crec que has donat al clau col·lega!. Tenia 12 o 13 anys quan vaig escoltar Black Sabbath i això va canviar-me la vida. Vaig començar a escoltar un munt de bandes diferents i de tota mena. Black Sabbath, Judas Priest, Metallica... tots aquests. Vaig créixer en una ciutat petita abans que hi hagués internet i era molt complicat trobar aquest tipus de música però el catàleg de Relapse Records em va obrir a bandes com Mastodon, Neurosis i material molt divers influenciant-me molt. Tenia 14 o 15 anys quan aquestes bandes van treure el seu primer disc i el segon de Megadeth crec recordar. Aquestes bandes eren per mi la definició de heavy metal, crec que des de molt jove vaig saber veure què fa al heavy metal tant especial ja que vaig escoltar les bandes clàssiques que es pot dir el van inventar i les que el van portar a un nou nivell seguint una mena de tradició i portant ben alta la torxa. A mi m'agradaria portar-lo cap al futur.

SM - Ho deia també per la feina de guitarres en el disc, així com la gran quantitat de melodia que hi ha, guitarres doblades en un estil molt clàssic però tot plegat amb un so molt modern.

NG - Hi ha una frase que ens repetíem a l'estudi un cop i un altre en Marcus, Ryan que ens va gravar i jo: volem que soni a clàssic però amb tota la qualitat que es pot aconseguir avui i, per tant, modern. Això és el que han fet les bandes al llarg del temps. Judas Priest el 1980 no pretenien pas sonar com al 1960, quan van treure Firepower no intentaven sonar a 1980 si no a 2017 que era quan va sortir crec recordar. Has d'utilitzar el que et dóna la tecnologia però has de tenir temes que puguin ser un clàssic de manera podríem dir "moderna".

SM - Pel que fa a composició és totalment teu al 100%?

NG - Al 100% meu en l'inici. Posteriorment el nostre anterior guitarrista Jeff va posar alguns riffs a Curse of Conception així que es pot dir que és 99,9% meu treballant a l'ordinador i després amb en Marcus fem junts les bateries. També m'ocupo de totes les lletres.

SM - Comenta'ns una mica sobre la gravació i producció del disc doncs.

NG - Aquests temes van ser escrites la primera de l'any passat, fa molt temps. El disc el vam gravar al gener abans de la pandèmia i estic molt content que ho féssim abans de tot això. És molt dir tenir un disc acabat durant nou mesos i que no el pugui escoltar quasi ningú, només gent com tu per les entrevistes i tal. Amb tot això que ha passat ja tinc deu o onze cançons noves fetes, he seguit escrivint música sense parar.

SM - Sempre es fan llargs aquests períodes entre que acabes i surt al mercat.

NG - I tant!! Ho tenia tot fet i posat en demos el juny del 2019. Hi vaig continuar treballant i millorant-ho constantment però alguns d'aquests temes es pot dir que tenen ja més d'un any i mig i tot just acaben de sortir quan jo voldria que fos tot més ràpid. No puc esperar a treure'l! Això pensava tot sovint jaja

SM - En els darrers temps s'han re-editat alguns dels vostres discos. Per exemple Curse of Conception a l'abril. És cosa del segell o hi has tingut a veure?

NG - No té res a veure amb el segell. Escric música, això és el que faig a la vida. No tinc clar si faré un disc cada any i per molts això és complicat i els costa molt. Intento escriure la millor música que puc i no penso si he de treure un disc cada any, senzillament escric i si va sortint música doncs aquí està.

SM - Tornant al nou disc, per mi almenys ja que ja m'has comentat que per tu té un any i mig, és complicat destacar algun tema i més encara que una banda capti l'atenció enmig de tants llançaments més encara en els temps que estem on els músics l'únic que poden fer és compondre. Fa poc llegia un article que deia que la gent entre els 30 i 35 anys deixava d'intentar descobrir o interessar-se per noves bandes i/o música i només repetia les mateixes bandes o estils. D'alguna manera crec que Spirit Adrift pot captar l'atenció del personal i per exemple un tema que m'ha cridat l'atenció és Reunited in the Void, molt més doom i enllaçada amb discos anteriors. Què me'n pots dir?

NG - Definitivament enllaça amb material del grup més antic. Quan vam aparèixer molts deien que eren doom metal i llavors vam començar a escriure temes més ràpids i en un estil més clàssic i llavors resulta que ja no érem doom. Així que escriure un tema més en aquesta ona per aquest disc suposo que pot ser una sorpresa inesperada per alguns seguidors i confondre més al personal. De fet, m'és igual el que digui el segell o si és doom o un altre estil. L'únic que vull és escriure bon heavy metal i crec que part de mi volia fer quelcom especial pels fans que ens segueixen des de l'inici. En aquest tema hi ha nous sons, molta diversitat i és molt especial per mi. També la lletra però, de fet, totes volen dir coses especials per mi. Crec que han de ser properes i potser en aquesta cançó encara es dona més.

SM - El normal un cop el disc surt seria tocar en directe però no pot ser. Això sí, teniu planificada una gira pel proper any força extensa on molta gent estic segur si es fa us descobrirà. Què n'esperes?

NG - Espero que puguem girar l'any vinent però ningú sap què passarà amb el virus. Desafortunadament la música en directe serà segurament de les darreres coses que tornarà...

SM - Fa uns mesos Schmier em deia que la música en directe i la prostitució seran de les darreres coses en recuperar-se...

NG - Jajajajaja és hilarant tot plegat. Tenim la mateixa agència de booking que Destruction i conec històries sobre Schmier que demostren que és tot un caràcter. Però té raó col·lega! Parlava l'altre dia amb amics i gent que també fa música i ho comentàvem que de les darreres coses serà la música en directe però espero que sigui l'any vinent perquè m'agradaria tocar aquestes cançons en directe i fer-ho a Europa on només hem pogut girar un cop però és especial girar allà i els fans ho entenem. És important per ells, ho entenen i és d'alguna manera sagrat així que esperem poder tornar i anar a Espanya.

SM - Ara que esmentes el públic europeu... podem trobar molta diferència en la manera d'entendre, viure i comportar-se dels fans europeus dels americans?

NG - Hi ha una diferència substancial. Estic fascinat sobre la història de la música i com s'ha reflectit en la cultura en el temps i això ho demostra. Aquí tothom té el mòbil amunt fent fotos i gravant tot el temps, llavors veus un munt de material a les xarxes fent rebombori però al concert hi havia certa quietud per aquesta raó. Coi, podien estar més pel concert. A Europa és l'oposat, la gent no es dedica a posar tones de fotos a Instagram i les xarxes, almenys no tantes. Veus com canten i interactuen més, ens venen a veure per xerrar. Crec que el heavy metal és més respectat a Europa. El heavy metal era gran a tot arreu als 80, als 90 dels EEUU l'únic gran que va sortir fou Pantera i ara la cultura per masses als EEUU passa del heavy metal, en canvi a Europa encara es pren seriosament i es valora. Espero que Spirit Adrift recordi a Amèrica que el metal és música bona i real. Volem recordar a tothom això.

No va haver temps per més. Sincerament creiem que aquesta és una banda a tenir molt en compte i que es mereixerien tot el recolzament del món. El talent hi és.