Fotos: Johan Carlen i Patrick Ullaeus

Avui dia les bandes de metall amb vocalista femenina al capdavant no són la raresa a vendre i explotar per cridar l'atenció. Es segueix utilitzant, en excés la majoria de vegades, i són elles qui centren tota l'atenció i concentren la imatge de la banda. Cal veure quan es normalitza el fet que més instrumentistes formin part dels membres i que no siguin les tasques vocals les que siguin càrrec de la part femenina.

Els suecs Amaranthe tot i no ser uns nouvinguts són sang jove en l'escena del power melòdic amb un estil que han pretès evolucionar cap a terrenys a mig camí del pop i la electrònica amb tots els elements que podem esperar d'una banda que habitualment se la encasella en el quadre i estil de bandes com Epica, Delain o els referents Nightwish. El seu debut del mateix nom el 2011 ha evolucionat cap a una música més sofisticada com en pot ser un exemple Maximalism del 2016. El 2018 va ser molt ben rebut Helix amb la novetat d'unes veus que ja compartia amb companys de grup. Seguint amb el camí traçat ens presenten Manifest on exploren encara més la idea dels tres vocalistes amb la mateixa Elize Ryd, Henrik Englund i Nils Molin. Completen la formació Olor Mörck a les guitarres i teclats, Johan Andreassen al baix i Morten Lowe Sorensen a la bateria. Precisament aquest darrer és el nostre interlocutor i amb qui mantenim una conversa via Skype des de Suècia.

No és una excepció, des que va començar tot el tema de la pandèmia totes les entrevistes internacionals, encara que no t'ho proposis comencen amb aquest tema i les respectives situacions i com ha canviat la situació mundial en tant poc temps. Sigui com sigui som aquí per parlar del nou material, si alguna cosa ens pot fer més portadora la situació és la música.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Han passat dos anys des de la sortida de Helix, normalment aquest és el període que esteu a treure nou material, i tenint en compte la composició, pre-producció, gravació, la gira del disc anterior...etc és prou ràpid, la veritat que esteu sent molt prolífics.

Morten Lowe Sorensen (MLS) - Aquests són els temps en que cal treballar i els habituals si vols ser rellevant i tenir presència en l'escena musical avui dia. Tal com la música és consumida amb les plataformes d'streaming va així i he de dir que ja s'ha tornat normal i habitual en la nostra manera de treballar per un nou disc. A no ser que l'univers es torni boig és la manera com seguirem fent-ho depenent de com siguin de llargues les gires en un futur per suposat. Hi ha vegades que sembla que podries estar girant sense límit, almenys espero que es pugui tornar a fer en algun punt, però també cal treure nou material en algun punt.

SM - I això no porta pressió a les bandes? Ho dic perquè els grups al final heu d'estar treien coses constantment per cridar l'atenció de mitjans i fans perquè amb el nivell d'edicions actual aviat el que treus queda soterrat per altres discos i propostes.

MLS - Primer que tot el que cal que crec has de tenir en compte és que per molt material que treguis ha de ser d'alta qualitat, no només treure per treure. La veritat que per nosaltres és molt natural i diria que és el que ens agrada més, el procés creatiu a l'estudi és una experiència fenomenal i després tocar en directe és el millor com a músic. Tot plegat porta aquest procés de dos anys per tornar a començar. Entenc el que comentes, per moltes bandes no és fàcil, cal copsar l'atenció de l'audiència i tocar en directe, fer promo tocant que és la millor promo que pots fer i continuar amb la feina constantment.

SM - Això em porta a pensar en quelcom que parlem habitualment darrerament. El fet que moltes bandes prefereixin treure material, encara que sigui una cançó, tot just ho tenen acabat i no esperar a un nou disc i fer un grapat de cançons. D'aquesta manera cada pocs mesos tenen material fresc. Certament les coses estant canviant.

MLS - Sí, tot just fa tres o quatre anys no funcionava pas així. Sembla que la gent ho demanda així, s'estant agafant nous hàbits. Passa també a Youtube on cada nou vídeo d'un canal que segueixes sembla el nou capítol de la teva sèrie preferida. A més vas saltant d'un contingut a un altre i no té mai fi.

SM - I no pot acabar sent perillós quan la gent ja no som capaços de mantenir l'atenció massa temps en res, ni en un disc sencer? Abans a un disc li donaves més d'una oportunitat i treballs que en la seva sortida no van tenir massa repercussió han acabat sent clàssics indiscutibles. No sembla que pugui passar això avui dia.

MLS - Clar, tal com dius tu compraves un disc i formava part de la teva col·lecció. Potser el primer cop no et cridava l'atenció però allà era, i un dia, per una estranya raó el tornaves a posar i et semblava genial. Ara amb els serveis d'streaming estàs a qualsevol lloc i si no t'impacta a la primera passes de llarg i vas a la següent en una cursa que no té fi. Mai dones una nova oportunitat, només vas passant. És perillós per l'art i especialment en música com la nostra que per notar i ser conscient dels detalls requereix més d'una escolta. Amb els streamings això no passa. Tot i que t'agradi molt una banda t'acaba absorbent l'espiral de novetats i impactes immediats que no allò que potser escoltaries moltes més vegades. Sigui com sigui és així i t'has d'adaptar tot i que crec que molta gent no li agrada gaire com està funcionant la indústria i tot això de les plataformes però també són els mateixos que després estant abonats a Netflix. Pots estar preocupat per la manera com evoluciona això de la música però Netflix també està matant la indústria del cinema tal com la coneixíem i els cinemes.

SM - Suposo que això ho fem més aquells que hem viscut els formats físics i no voldríem que desapareguin...

MLS - A mí també m'agraden!, especialment el vinil amb l'art que porta, és un format sorprenent! Ho fa tot més autèntic i en el nostre encara sembla que es prefereix més. La gent que estima la música encara els prefereix, la resta té la seva llista i ja en té prou, no compra res.

SM - Anant al disc, la sortida és a l'octubre d'aquest funest 2020 però s'ha gravat abans de la pandèmia? Tota la feina es va fer abans?

MLS - Doncs tot s'ha fet durant la pandèmia.

SM - I no creus que pot ser perillós treure un disc ara amb nul·les possibilitats de girar i tota la situació que s'ha creat gens favorable per la indústria musical.

MLS - Crec que la gent encara vol escoltar música, potser fins i tot més que mai. Tothom en té ganes. Ningú vol tocar en aquestes condicions òbviament però no pots aturar la música, la producció de música!, especialment ara. A mi m'agrada que les meves bandes preferides treguin música ara i poder veure els vídeos. Ara més que mai.

SM - T'he de dir que sou la primera banda que entrevistem en mesos que comenta que el disc s'ha fet durant el Covid-19 i et preguntava si pot resultar perillós treure un disc ara perquè no es pot tocar i aquest sempre és el pas següent i d'allà on les bandes en podeu treure més profit.

MLS - No crec que sigui perillós. El disc és al carrer a l'octubre i les dates dels directes s'han mogut a l'abril i maig. Fins llavors la gent té temps de fer-se amb les noves cançons. Veurem com evoluciona tot i què es pot fer. Per la nostra banda estem contents amb feina feta i que la gent en pugui gaudir.

SM - El 2021 pot ser una saturació de llançaments, tots els músics estant component i gravant tots aquests mesos, i amb totes les dates de directes que s'han mogut cap allà pot ser aclaparador.

MLS - Doncs sí, probablement hi haurà desenes i desenes de llançaments, bandes rivalitzant per les mateixes dates de gira. Pot haver saturació quan es torni a obrir tot.

SM - Ara ja podem veure com en la mateixa ciutat el proper 2021 toquen diferents bandes a la mateixa ciutat el mateix dia...

MLS - Sí la cosa estarà atapeïda, igual pots anar a tres concerts en un dia jaja

SM - Tornant al disc, m'ha semblat que toqueu diferents pals. Des del heavy més clàssic a melodies pop, sons electrònics... com et sents amb tot plegat i aquestes noves cançons?

MLS - Suposo que t'he de dir que és el millor disc que hem fet i tot això jejej però la veritat que el darrer sempre té un significat especial però en aquest cas crec el té. La raó són les circumstàncies en les que s'ha fet, enmig d'una pandèmia, una nova experiència mai vista fins ara que et fa apreciar el que fas en una escala diferent. A més, veníem d'una llarga gira amb Helix tocant amb Sabaton en llocs molt grans arreu d'Europa de la que hem après moltes coses que hem volgut portar a l'estudi per crear música que pugui ser tocada en aquestes recintes grans.

SM - Suposo que ha estat tota una experiència tocar a gran escala.

MLS - Completament! Hem tocat a grans festivals abans però tocar tot un mes cada dia en enormes recintes és totalment diferent. Sempre pot haver oportunitat de tocar en clubs amb l'audiència ben a prop però també en un gran recinte o estadi ho pots fer íntim si saps com. Per poder ser una bona banda d'estadi has de practicar per ser-ho i tenir l'oportunitat de tocar-hi i és el que hem pogut fer. No hem fet res però és un petit pas ja que sempre volem millorar el nostre show i interpretació a l'escenari.

SM - Crec que els fans del metall acostumen a ser bastant conservadors, ho dic perquè aquesta barreja d'estils i influències que feu i el toc electrònic pot ser perillós, torno a utilitzar aquesta paraula. Els fans no volen molts canvis en la seva banda preferida.

MLS - No podem tocar sempre la mateixa música. Necessitem fer coses noves amb la nostra música. A mi m'agraden moltes bandes que podem anomenar "old school" però no veig el punt en fer alguna cosa que ja s'ha fet. Més encara que segurament ho han fet més bé del que tú ho podries fer. Fes el teu propi estil i música. Si parlem del tema de l'electrònica... no és res nou, hi ha moltes bandes que ho han fet des dels 90. Fins i tot Slipknot o altres com Rob Zombie, fins i tot amb tocs industrials. Nosaltres tenim aquesta cosa des del disco fins a coses molt heavys, indústrial o fins i tot death metal en el nou disc. La cosa es va fent més intensa i per la gent li pot aportar diversitat en els concerts on podem tocar des d'una balada fins material molt heavy, amb molt groove arribant al death. Tot això la mateixa banda. Però entenc el que dius, a molta gent no li agrada que li toquin el seu grup de tal com és en un determinat punt. La vida ja és prou boja i és quelcom que tens allà saps, vull dir, AC&DC sempre sonarà a AC&DC.

SM - Aquesta és l'eterna discussió AC&DC fan el mateix, Metallica no superarà el Master, és com donar voltes a quelcom que no té solució en un debat inútil.

MLS - I si ho fessin la gent no ho sabria!! La producció seria diferent i sigui com sigui si avui dia sortís Master of Puppets segur que no tindria la mateixa repercussió. Sonant tal com es va avui dia amb una producció neta i sense aquell toc tant macarra no funcionaria, quedaria en l'underground. M'agrada el disc eh, és un clàssic però no crec que funcionés avui dia. Qui sap. Sigui com sigui ni les circumstàncies són les mateixes i les personalitats que integren cada banda canvien. Mira'ns a nosaltres amb tres cantants, quantes bandes ho fan? Crec que ningú i ens obre moltes oportunitats sense que hagi estat predeterminat ni molt meditat, ha passat perquè ho hem sentit així.

SM - Ja que ho comentes aquest és un aspecte que a molts els pot cridar l'atenció. Tres vocalistes, cal esperar doncs que doneu especial importància a les parts vocals en la vostra música i certament no puc recordar cap banda amb tres vocalistes.

MLS - Segur, com a mínim fora del hip-hop jajaj. És força únic i crec que ens funciona amb el tipus de composicions que fem, entenc que des de fora pugui semblar estrany i que la gent es pensi que Elize és la vocalista però llavors... coi, qui és aquest!, i aquest altre!! Òbviament ella té força protagonisme i bona part de les veus i segurament el fet de ser dona encara resulta nou i sorprenent en el metall encara que hi ha bastantes bandes que ja tenen vocalista femenina.

SM - Sigui com sigui continuo trobant sorprenent que destaquem tant i encara sigui nou i sorprenent que una dona s'ocupi de les veus en una banda o toqui un instrument. Semblem lluny d'una normalitat en aquest sentit.

MLS - Sí encara pesa massa el sex-appeal i tot això. No ho pots deixar de tenir en compte però... no sé, certament no hi ha massa dones que toquin instruments i no et sé dir la raó.

SM - Seguim amb el disc, una de les que més m'ha agradat és Viral especialment pels directes, Do or Die i Cristalline. Aquesta darrera especialment per les parts vocals precisament. Què ens en pots dir? Quines són les teves preferides?

MLS - Una de les meves preferides per tocar és Adrenaline, té aquest groove clàssic nostre però crec que amb un toc nou. També m'agrada molt Viral o Make It Better que són d'aquestes que tocades en un gran recinte donen gran resultat i una mica estan pensades en aquest sentit. Són ideals per utilitzar pirotècnia i segur que seran molt bons temes de directe. La realitat és que m'agrada força tot el disc així com la versió alternativa que té el tema que hem fet amb Angela Gossow.

SM - Ja que ho menciones, què ens pots dir d'aquestes col·laboracions especials?

MLS - Doncs tenim a Noora de Battle Beast en el tema Strong. Senzillament ens va semblar una bona idea tenir-la al disc. La idea original per la cançó va venir del fet que mentre ara parlem hauríem d'estar de gira per EEUU i Battle Beast havien de ser els convidats especials, per tant, semblava tenir tot el sentit tenir un tema on participés Noora i poder tenir-la a l'escenari amb nosaltres cada nit. Finalment no ha passat però l'hem volgut treure igualment com a single.

D'altra banda tenir a Angela Gossow és ben fàcil ja que és la nostra mànager actualment. Ella no ha fet res en aquest sentit des de fa molt temps.

SM - Aquesta és la qüestió, ha costat que participés? S'ha fet de pregar?

MLS - Feia temps que circulava la idea de treure un tema com a single entre àlbums, tal com vam fer. Al final ens vam animar a fer un tema que fos totalment nou pel disc i crec que és genial i tenir versions amb veus femenines o masculines del tema en qüestió.

SM - Si parlem de les teves, fins a quin punt aquest estil requereix una producció fina i perfecta? En algunes parts són tant ràpides i clavades que poden semblar programades i fetes en estudi, com a poc orgàniques.

MLS - Tota producció de metall moderna s'acosta cada cop més al que podem anomenar com "perfecció", segur que ho busca, però res d'edició ni tot això. No sé fins a quin punt la gent coneix aspectes tècnics o com es fan les produccions i sí que hi ha alguns samples en les pre-produccions però res pel que fa a cada part de l'instrument. Per suposat es treballa amb compressions, diferent equalitzacions i demés però prou. Crec que sona molt a directe, més que no pas l'anterior disc. Entenc el que comentes ja que molts cops es treballa molt en les produccions de bateria i si t'agrada trobar-hi els detalls pots notar que hi ha moltes coses posades allà. Jo vinc de tocar material molt ràpid com és el death metal així que això no ho trobo ràpid, almenys per mi.

SM - Tots sabem que es poden fer moltes coses en estudi però molts cops dóna la impressió que la gent busca sempre trobar coses extranyes com per criticar només.

MLS - Crec que es nota perfectament quan alguna cosa està programada. Sóc el primer que no m'agrada que una banda ho faci però d'altra banda cal tenir en compte que és molt car gravar bateries. S'emporta la major part del pressupost!! La resta fins i tot ho pots fer a casa amb un equip decent, la bateria és pràcticament impossible. Per exemple, aquest cop tres temes van ser fets tot just abans d'entrar a l'estudi, Elize les va acabar i van continuar escribint mentre jo gravaba bateries per alguns d'aquests temes. Tot plegat al mateix temps, així que quasi ho enregistrava al mateix temps que es composava cosa que m'obligava a provar coses. Així intentava coses fins que al dia següent ho feia sencer. Tenim sort per poder passar dos mesos fent això i tenint estudi.

SM - Ja que parlem de coses més tècniques, no deixa de resultar trist que moltes bandes acabin recorrent a Pro-Tools en molts shows en directe, cosa que cada cop sembla més habitual ja que es vol fer sonar els grups com a l'estudi i molts cops la quantitat d'arranjaments que es fan no hi ha manera de portar-ho a directe si no és d'aquesta manera i llavors se n'abusa i s'acaba posant altres instruments... o tota la banda!!!

MLS - Sí això passa. Nosaltres utilitzem algunes parts llançades des d'un ordinador, les "backing tracks" perquè no tenim un teclista en escena i tenim força sintetitzadors i elements d'aquest tipus. Però això no ho fa més fàcil, al contrari, més complicat. Has d'anar totalment clavat i sense marge per marxar ni un milímetre o és un desastre.

SM - Però quan se n'abusa resulta frustrant pel fan.

MLS - T'estant fent trampa, com en els esports quan es dopen. No és just.

No vam tenir més temps, un altra entrevista esperava la nostre interlocutor. Un tipus amable, disposat i que es nota il·lusionat amb el nou treball d'Amaranthe.