Fotos: John Steel

My Dying Bride no són una banda qualsevol. Amb una carrera coherent, passos determinats i ben executats s'han creat una aura de banda pionera i imprescindible de tot un gènere. Tres dècades d'una història que quasi arriben a la seva fi després del que fins ara era el seu darrer treball d'estudi editat el 2015 quan la filla del vocalista Aaron Stainthorpe, de tot just cinc anys, va ser diagnosticada de càncer. Un cop enorme i molt dur que va fer que tots els esforços anessin dedicats a la petita. No només això, el 2018 el retornat Calvin Robertshaw va deixar el grup amb sols un missatge de text.

Sortosament les coses es van girar i el càncer va redimir abans que el grup entrés a gravar el nou disc The Ghost of Orion tot i que van haver d'afrontar un canvi de bateria comptant ara amb l'ex-Paradise Lost Jeff Singer. Andrew Craighan ha estat de nou el principal artífex de la música així com el mateix Stainthorpe dels textos però no ens volíem quedar només amb això. Fa cinc anys ja vam poder mantenir una agradable conversa amb el vocalista, un cop vam rebre la invitació per poder parlar de nou amb ell no ens ho vam pensar. El major referent que mai ha tingut el doom-death metal no treu un disc cada dia i poder parlar amb una ment tant clara com Aaron és tot un plaer.

Així doncs un vespre ben tranquil enmig de la pandèmia del Covid-19 que està afectant quasi tot el món truquem al vell mig d'Anglaterra, en concret al comtat de Yorkshire, on Aaron té la seva residència habitual per poder parlar d'aquest nou treball, del grup i de les circumstàncies que l'han envoltat en els darrers temps enmig de la incertesa que poc a poc ens va arropant en un futur no tant llunyà. És més, les primeres paraules que mantenim fan referència als estranys temps que ens ha tocat viure.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Cinc anys feia que vam parlar per Feel the Misery Aaron...

Aaron Stainthorpe (AS) - Sí, és molt de temps. És el període més llarg que hi ha hagut entre qualsevol dels nostres discos però la vida alguns cops et posa en aquestes situacions. Finalment estem de tornada després d'aquesta aturada.

SM - És obligat preguntar sobre com esteu per allà amb tot això de la pandèmia.

AS - De moment tot bé. No podem deixar casa nostra tot i que el Regne Unit no està totalment confinat però la meva filla va perdre moltes defenses amb el càncer i és persona de molt risc i ens toca ser reservats tot just amb la família i un cercle molt reduït.

SM - Així doncs quina és la situació ara mateix per vosaltres?

AS - Nosaltres si que restem totalment confinats pel que et deia però independentment d'això els restaurants i pubs estant tancats i les compres i la farmàcia és l'únic que té moviment. No hi ha futbol ni esports però el govern diu que encara pot ser pitjor però no veig pas què tancar més...

SM - Les autoritats sembla que actuen més amb criteris econòmics molts cops, no per la salut de la gent i només es prenen mesures quan mort més i més persones.

AS - Sí i sembla que a Amèrica la cosa serà molt pitjor. Donald Trump no vol veure què té entre mans.

SM - Ja que parlem de fets vitals que ens afecten profundament el que has viscut amb la teva filla ha de ser d'aquelles coses que et canvien la visió i perspectiva de tot plegat i no puc imaginar el què és...

AS - És com passar per una mena de ritual quan te'n surts i no diré que siguis una persona diferent però sí que ara veig que hi ha diferències en la meva vida que fa cinc anys. Coses que em molestaven o feien tornar boig ara ja no ho fan. Si et va malament el telèfon, et quedes sense internet o la impressora no té tinta. Aquí són coses que fan posar de mala llet la gent i, la veritat, si et passa, doncs fes-te una tassa de té i llegeix un llibre. Ja no m'alteren ni estressen coses que abans ho feien. Ara que les escoles han tancat estic fent de mestre amb la meva filla de tot el que et puguis imaginar i dins de l'aïllament no puc estar avorrit perquè cada dia és dia d'escola i aprenc alhora que ensenyo. No estem passant pas mal temps junts.

SM - Això ho puc certificar i estaran d'acord tots aquells que tenen nens a casa, no hi ha temps d'avorrir-se...

AS - Sí i sempre passa alguna cosa a casa. Comencem el dia més tard que habitualment i també l'acabem igual. També llegim molt plegats amb ella i d'aquesta manera sempre hi ha alguna cosa per fer.

SM - Anem al grup si et sembla. Fa cinc anys parlàvem del retorn de membres bàsics en la història del grup i ara resulta que ja no hi són i heu hagut de buscar substituts, què ha passat?

AS - Calvin ho va deixar en algun punt de l'inici de la composició de The Ghost of Orion i, per ser honest, estava com avorrit d'aquest tipus de música. Volia alguna cosa més ràpida, alguna cosa de death o thrash metal i quan Andrew va venir amb tots aquests riffs lents en Calvin no estava a gust amb aquest tipus de material va tenir clar que això no era per ell, per tant ho va deixar. Andrew és qui va fer totes les guitarres, quan un guitarrista té oportunitat de tocar totes les parts de l'instrument en un disc això els encanta. Així doncs, va escriure el disc amb Lena i el violinista Shaun, jo no hi vaig tenir part ja que encara era a l'hospital. Just abans de començar la gravació Shaun també va deixar el grup i vam pensar que ho hauríem de retardar tot però l'enginyer de l'estudi ens va dir que podíem anar igual, que tenia allà el set de l'ex-bateria de Paradise Lost Jeff Singer. Ell el coneixia molt bé i ens vam trucar i tot just comentar-li si podia encarregar-se de les bateries s'hi va posar. Així doncs, lluny de retardar-ho tot resulta que ens vam posar en marxa. Va entendre perfectament la música i les va tenir fetes en deu dies. Va fer una feina fantàstica!! Jeff va fer les bateries, Andrew les guitarres i quan va estar això gravat vaig entrar jo a gravar les veus. Això és tot! Una mica enrevessat però al final ho vam poder fer tot.

SM - Podem considerar els nous membres com a permanents?

AS - Sí, així ho espero! No volem perdre a ningú més. No és bo que la gent deixi projectes perquè mira, en aquest disc havíem signat un nou contracte discogràfic amb Nuclear Blast pensant que pot ser un dels nostres discos més venedors i que revitalitzi la nostra carrera i resulta que la gent ho deixa. Però bé, és la seva decisió però no és qüestió de retreure res. El disc està tenint bones crítiques i això és meravellós. Potser es podrien haver repensat quedar-se però ara està fet i tothom sembla estar content. Shaun sé que està fent altres coses, no tinc clar què fa en Calvin però vam prendre les decisions correctes.

SM - Ja que ho menciones, hi volia anar posteriorment però som-hi ara. Heu signat amb Nuclear Blast, un dels majors segells de metall del món. Què creus que us pot aportar, obrir mercat a nous països potser? Estarem d'acord que és un dels grans i té possibilitats que la majoria de segells no poden arribar.

AS - Sabíem que estaven interessats en nosaltres quan el nostre contracte amb Peaceville arribava a la seva fi. Ens van oferir un bon acord i vam decidir fer aquest canvi des de Peaceville on vam estar vint anys. Van fer una gran feina però sentia que tot el que podíem amb ells ja ho havíem fet, volíem més, tenim més per donar i oferir al món i no es pot comparar amb el poder de Nuclear Blast. Encara som amics amb Peaceville però era temps de canvis i crec que era el moment adient, a més el nou segell es va portar molt bé amb nosaltres i amb mi personalment amb tots els problemes familiars. No ens van donar cap data determinada, senzillament tot el temps que ens fes falta i això és meravellós. Crec que ens poden oferir nous i interessants països, per exemple mai hem fet res a Austràlia i resulta que aquesta setmana estic fent un munt d'entrevistes allà i truquen molts mitjans quan resulta que mai i hem estat. Ara potser amb un parell de bandes més del segell potser podríem fer algun tipus de gira per allà com un paquet i resultaria més fàcil. Amb Peaceville semblava més difícil una cosa així, amb Nuclear tenen tant catàleg que si algun grup va allà potser els podríem acompanyar. Així és com funciona.

SM - Entenc que potser una de les demandes del segell és que gireu més? És ben sabut que les vostres aparicions en directe són més que mesurades...

AS - No No!! Res d'això!

SM - Ho pregunto perquè normalment les bandes de Nuclear fan molts concerts cada any i recordo que fa cinc anys em comentaves que si haguessis de tocar més de 200 concerts a l'any això et mataria literalment.

AS - Sí, això no passarà. Jo i l'Andrew vam anar a Alemanya per trobar-nos amb la gent de Nuclear Blast ja que no tenim un mànager i nosaltres assumim aquest rol. I això els ho vaig dir: si us plau no em digueu que My Dying Bride ha de fer més concerts..., la resposta va ser que ells no tocaven al grup, que seguim com sempre hem treballat i que el que signaven era el que sempre hem fet, els agrada com hem portat la nostra carrera. Per tant, no ho van ni mencionar. Tampoc que havíem de fer temes més curts o comercials. Volien signar el que som perquè els agrada el que fem. No posar-se en l'art, el merchandise ni res. Lliures per fer el que vulguem i treure els nostres discos i la veritat que va sonar genial.

SM - Deies que Andrew havia fet totes les guitarres, ens pot comentar breument tot el procés doncs?

AS - Quasi tots els guitarres tenen sempre l'instrument a punt, seuen i comencen a tocar. De fet, mai para d'escriure coses i no me'n diu res. No em vaig assabentar de res mentre era a l'hospital, senzillament va reunir a Lena i Shaun per tocar-los parts i estar segur que encaixaria amb el grup ja que quan treballes sol és difícil saber si està sortint suficientment bé o del tot equivocat. A tots els va sembla bé i com que podia fer bateries a casa les va fer i fins i tot el baix en forma de demos. Així que al anar a l'estudi Jeff va poder escoltar les seves parts de bateria i saber millor què fer a més de suggerir les seves idees. No es va haver de fer molt més, és molt bon compositor i al enviar-me les parts, sí que cadascú té una visió de quins riffs van millor amb la veu, però vam coincidim. Crec que ha estat bé que ho pugui haver fet tot com a Feel the Misery, aquell disc va rebre algunes de les millors crítiques de la nostra carrera. Això prova que és molt bo en això i sabíem que el disc estava en bones mans.

SM - Musicalment el disc m'ha agradat força i m'ha transmès un fort sentiment de melangia i des del meu punt de vista mirant d'aprofundir en els sentiments. Els fans més amants de la vessant dura i death del grup potser no en gaudiran tant però sigui com sigui crec que hi ha molt a descobrir. Com ho veus?

AS - Sí hi ha molt a descobrir. Hi hem posat molt esforç. Hi ha, per exemple, diferents tractaments de les veus, en alguns punts hi ha onze pistes diferents de guitarres així com el cello, veus amb consonància amb les guitarres a The Solace. Cert és que hi ha parts comptades de veus death metal. Aquests tipus de veus encara m'encanta fer-les, especialment en directe, però si la música no ho demana no les faré pas i crec que de la manera que Andrew va escriure les guitarres no ho demanava. Sigui com sigui sempre estaran allí i al proper disc potser predominen. Quan comencem un disc no sabem mai com sonarà, ni planegem si serà més doom, més veus death o si serà més ràpid o lent, és un misteri. I el que no volem és sobreactuar i exagerar en el que no sentim, senzillament fer un disc que puguis escoltar de la primera a la darrera cançó.

Al final suposo que és normal decebre alguns fans ja que uns volen material més ràpid, altres més violent, n'hi ha que troben la producció massa neta... Amb cada disc sempre passa el mateix, no és possible complaure a tothom. Intentem complaure'ns a nosaltres mateixos que crec és important. Aquesta música és part de la nostra vida, he viscut amb My Dying Bride durant trenta anys, no he fet res que duri trenta anys en tota la meva vida, per mantenir aquesta relació duradora he d'assegurar-me que ompli la meva ànima més que la de la gent i ha passat amb aquest disc. No pots escriure música per l'altra gent, escrivim el que volem escoltar i no ho hem escrit per ningú altre i potser ningú la gaudirà tant.

SM - Només per citar alguns temes per exemple Your Broken Shore em recorda més el vostre material clàssic com pot ser The Angel and The Dark River però a l'altre costat temes com The Solace poden sorprendre, estàs d'acord?

AS - Sí, totalment. La raó per la que vam posar Your Broken Shore just a l'inici és perquè justament és material totalment clàssic My Dying Bride amb les parts lentes i death, veus netes, els violins, els cellos... aquest tema conté moltes de les coses que els agrada als fans i per això l'hem posat al començament. És un moviment per fer el disc més accessible. En el passat posàvem temes molt més poc esperats i estranys a l'inici dels discos només perquè podíem però aquest cop vam decidir relaxar aquestes "regles" amb Andrew, sortir de qualsevol consideració tècnica i deixar fluir els sentiments i les vibracions. Si crèiem que s'havia de canviar una guitarra ho fèiem i ha estat un dels trets del disc.

Alguna gent ens ha comentat que li recorda altres discos no pas des del punt de vista sonor però sí la vibració de fer uns deu o quinze anys però no crec que es pugui dir així ja que la producció és totalment nova, el millor so que mai hem tingut però hi ha gent que hi veu tot això i diu que li sona molt clàssic nostre. Estic feliç amb això i la gent ho ha fet amb tots els nostres discos passats. No tinc problema amb tot plegat.

SM - I deixa'm dir que per mi hi ha temes que podríem qualificar d'èpics com The Old Earth o The Long Black Land per deixar anar la ment i fugir per una estona d'aquest món...

AS - Bé, algunes vegades m'agrada poder portar a la gent a un viatge amb My Dying Bride. Amb nosaltres no trobaràs cap referència o comentari polític perquè crec que la vida ja és prou complicada com per escoltar una banda política. Per mi la música de My Dying Bride és per evadir-se, una oportunitat per fer sorgir la humanitat i anar per un torrent de emocions, passió i algunes vegades molta melangia però una creuada interessant. Com tots els nostres discos millor escoltar-lo amb uns bons auriculars i un got de vi, tancar els ulls i donar-li al play des de l'inici i fins que acabi. Portar-te fora de la realitat del món que estem vivint, just per una hora viatjar amb nosaltres. No m'acaben d'agradar els bandes que es posen en temes polítics, he de sentir a parlar d'ells o relacionar-m'hi cada dia, no en vull saber res quan intento relaxar-me. No trobaràs cap tema polític amb nosaltres, senzillament un viatge d'essències.

SM - M'ha cridat l'atenció la portada. Podria ser una pintura de qualsevol museu i, un cop més, un personatge femení. Què me'n pots explicar?

AS - S'ha creat expressament per My Dying Bride per un artista de nom Eliran Kanto i això va ser fa un parell d'anys quan estàvem pensant en la portada. Parlàvem amb ell i li vaig passar les lletres. Li vaig dir: ok tú estàs familiaritzat amb la història del grup, amb les lletres i el que saps del grup intenta crear alguna cosa bonica però alhora... no trista però una mica melancòlica. No pas depressiva, no volem cossos morts, sang...

Hem va fer unes preguntes que jo li vaig contestar i al cap d'un temps ens va presentar aquesta meravellosa portada. Va utilitzar la seva dona per la pintura i crec que quan la mires crec que te n'adones que és una bona interpretació visual de My Dying Bride. És maca, inquietant i sembla voler dir més coses però no s'acaba d'entendre del tot el què i... et fa pensar! Crec que ha captat l'essència del grup perfectament.

SM - Canviant de tema. Alguna cosa he sentit sobre que estàs escrivint un llibre...

AS - Sí..., de fet, he estat escrivint diferents coses com poemes durant anys, bé, de fet probablement durant tota la carrera de My Dying Bride així que tinc lletres que no s'han utilitzat pel grup, poemes que havien de ser també per la banda i que al final vaig decidir que me'ls guardava per mi. Així que aquestes idees, pensaments, poemes, històries curtes en algunes ocasions quan les rellegeixes penses que coi devies pensar quan ho vas escriure. De fet, algunes són veritablement surrealistes però està bé, tampoc me n'he de sentir malament. Tractava de ser sincer en aquell temps i certament alguns escrits són molt antics i tenen un toc fins i tot naïf que tens quan ets jove i comences la teva trajectòria vital i mai resulta que ets tant bo en tot com creus però tampoc no hi ha res de dolent en mirar de ser-ho. A mesura que madures et canvia la perspectiva de les coses i queda reflectit en els textos allunyant-te en molt de tot el que escrivies o pensaves. Ara que ho estic passant tot de velles llibretes de notes al ordinador, cosa que és lenta i tediosa tot i que ho he provat amb programes de reconeixement de veu però no serveix amb gramàtica, expressió poesia i al final ho he d'escriure tot jo. Un cop estigui fet he parlat amb Nuclear Blast per si pot arribar a tenir algun interès. Sortiria no pas aquest any o el vinent si no encara el següent.

SM - Pot ser interessant llegir tot aquest material...

AS - Així ho espero i aquesta és la qüestió. No crec que pugui impressionar la gent amb això ni tampoc ho buscava  per això no em sorprendrà si quan surti apareixen crítiques en tots sentits. Només la poesia és molt subjectiva, a molta gent no li agrada o no l'enten o altres l'adoren. Altres són molt exigents amb quin tipus de poesia els agrada, si està malament tècnicament i et poden odiar. No m'importen les regles alhora d'escriure, quan sento la necessita d'escriure ho faig i si pot ser utilitzat per My Dying Bride doncs perfecte, si no ho guardo i com he dit ho he fet durant anys. No em preocuparé pas per si el món està preparat per aquest material.

SM - Hem parlat abans sobre el fet de girar i val a dir que un concert de My Dying Bride és sempre especial. Us prodigueu ben poc, us he pogut veure en llocs com Londres o Wacken, i ara amb tota aquesta incertesa ningú sap quan es podrà tornar a l'activitat en aquest sentit...

AS - És molt inusual tot plegat. Realment tampoc no ens ha afectat com altres bandes que ho exploten més. Ara mateix fa uns tres anys que no toquem en directe i quan ho fem acostumen a ser uns 12 o 15 concerts a l'any, per tant, si perdem aquests 15 concerts és dolent però no pas tant com per aquestes bandes que en fan 200 cada any. Ells perdran tots els guanys que tenen regularment. Aquests que no paren de viatjar arreu del món tot el temps com la seva feina realment ho patiran. Nosaltres no ens comporta gran cosa però per aquestes bandes és un cop enorme. Tenim alguns concerts que en principi encara hauríem de poder fer com Graspop (NOTA - Vam mantenir la conversa dies abans que es donés a conèixer la cancel·lació del festival) però no saps com anirà tot això. Ves a saber si en un parell de setmanes resulta que diuen que el virus està controlat i es comencen a aclarir les coses però costa d'imaginar un festival amb milers de persones que segur un o altre portarà el virus amb ell. Tenim també alguns concerts a finals d'any que crec el darrer és a Atenes, Grècia. Seria bo poder fer algun concert aquest any i potser seria l'únic però cal esperar i veure. Sigui com sigui el nostre pla era fer alguns festivals aquest any i una gira el 2021.

SM - Certament sembla que no us toca tant però tot i així la incertesa és ben palpable en tot el sector i a més de no saber quan es podrà reprendre tot tampoc en quin ritme i amb quins aforaments per exemple.

AS - Ha de ser gradual. Potser primer reobrir alguns bars i restaurants... els concerts serà el darrer, també el futbol però és a l'aire lliure tot i que també la gent està amuntegada. No ho sé pas com serà ho es farà, suposo que en petits passos i no pas en plan: ok, tot està arreglat i podem fer com abans de manera normal. No es pot fer això si no petits passos i els directes serà el darrer on es deixarà anar la gent

SM - No et sembla que estem vivint en una pel·lícula d'aquestes que tants cops hem vist i semblaven surrealistes?

AS - Sí! Fa uns dies veia crec que a Youtube com als Estats Units estaven reconvertint un gran vaixell en un hospital i quan veus coses com aquestes i els carrers tant buits sembla un film de Hollywood, molt surrealista tot plegat.

SM - Ja que estem parlant de concerts i festivals i per finalitzar... no recordo on vaig llegir unes de declaracions teves on comentaves que el grup no accepta tocar en festivals amb la llum del dia. Algun promotor us ha d'alguna manera intentar forçar a tocar en hores amb sol? Ho dic perquè normalment en les hores de foscor sempre queda reservat als caps de cartell i és difícil tocar en aquells horaris...

AS - Pensa que també tens la possibilitat de les carpes que avui dia es munten i preferim fer-ho allà i és on solem fer-ho si és de dia. Per exemple a Graspop, on hem tocat 10 o 11 cops, i cada cop ho fem a la tenda gran i està perfecte. Ens van oferir tocar als escenaris grans però vam dir que no, massa sol. La nostra música necessita l'ambient adient i cal crear les condicions. No només ha de ser escoltar My Dying Bride si no sentir l'experiència i això és molt difícil amb llum solar i gent borratxa dormint pel terra.

SM - Feu bé cuidant aquests aspectes però ho podeu fer pel que comentàvem abans. L'any passat recordo haver vist Cradle of Filth en ple sol a Barcelona a les dues del migdia amb 33 graus i amb Dani Filth cara al sol.

AS - Fa anys vam fer un concert a Venècia, Itàlia, i el sol va estar a la meva cara durant una hora i mitja sencera. Va ser horrible, no funciona per bandes com nosaltres. No hem fet un concert a l'aire lliure durant molt de temps però algun cop ha passat però queda fora de la nostra llista.

No va haver temps per més i només va quedar desitjar-nos el millor, poder parlar abans de cinc anys com en aquesta ocasió i una bona rentada de mans per evitar aquests bitxos que circulen aquest de moment funest 2020.