Logo

Tuomas Holopainen, Nightwish: No tinc límits quan escric música

Fotos: Tina Korhonen, Tim Tronckoe

Tuomas HolopainenFa poques dates fèiem avinent en aquestes pàgines l'escolta que vam poder fer del nou disc dels finesos Nightwish, una de les bandes més ben posicionades per poder accedir a un status de banda gran arreu del món i poder recollir el testimoni dels grans clàssics que poc a poc i sense remei han d'anar dient adéu. El temps passa i això és irrefutable per tothom. Durant el mes de febrer els membres del grup estan recorrent Europa on concedeixen entrevistes i s'organitzen escoltes per mitjans del nou treball. Barcelona va ser una de les ciutats on es va fer un d'aquests actes al que vam assistir i encara podeu trobar la opinió en una primera i única escolta fins ara del disc en un reportatge disponible fent click en aquest enllaç.

Ho recollim on ho vam deixar en el nostre reportatge. Recordem que la nostra cita per escoltar el disc era les 12.30 i estava programat que a les 14.00 seria l'entrevista amb Tuomas Holopainen. És a dir quasi dels últims mitjans a fer-la, què implica això? Doncs aspectes habituals en aquest tipus d'actes. Els temps concedits per aquest tipus d'entrevistes sempre són molt estrictes, en aquest cas 15 minuts, però també és cert que sempre s'acostumen a sobrepassar i es permet certa flexibilitat, com a mínim amb les primeres...

Un cop escoltat el disc tocava esperar el torn per l'entrevista. Miro el rellotge, les dues i cinc del migdia i tot just entra un company. Ups, la cosa s'està retardant. Em comenten que el següent seré jo i que a les 15.00 ha d'acabar tot perquè hi ha compromisos ineludibles i anar cap a l'estació de Sants. La cosa no pintava bé, enlloc de 15 ja passaven a ser 10 minuts. Finalment arriba l'hora. Des de la sala de reunions on ens trobàvem per fer l'escolta del disc creuem les acollidores oficines de Rock'n'Rock quasi totalment i un dels darrers despatxos a l'esquerra és on es fan les entrevistes. Esperem un moment al passadís i veig a través de la porta de vidre a Tuomas dins que, de fet, ja deu portar allà un parell d'hores bones.

També trobareu al final del text l'entrevista en àudio per poder escoltar.

Entro. Es tracta d'un despatx ampli, amb molta llum i prou bones vistes i còmode per treballar. Al fons el mànager de tota la vida del grup, Ewo, a la taula amb el portàtil que s'aixeca i em dóna la benvinguda alhora que el mateix Tuomas. Ewo continuaria pendent del seu portàtil tota l'estona de ben segur coordinant tot el que ha de venir en els propers mesos pel grup que no és poc. M'ofereixen seure en un sofà a l'altra banda de l'estança i Tuomas seu davant meu en una cadira mentre demana un cafè. M'avisen de nou que són deu minuts. Més pressió, i una llàstima perquè feia quasi 15 anys que no podia parlar amb Holopainen. Per entrar en calor i veure la predisposició amb que em puc trobar li comento sobre el que semblava un matí prou atrafegat...

Simfonia Metàl·lica (SM) - Suposo que cansat aquests dies amb tantes entrevistes i l'enrenou promocional?

Tuomas Holopainen (TH) - No és tant dolent de fet de moment... potser en una setmana però aquest només és el tercer dia.

SM - Els comentaris sobre aquest període per part dels músics sempre acostumen a ser negatius...

TH - Realment depèn de les entrevistes, una bona conversa pot ser molt catàrtica no com contestar les mateixes preguntes un cop i un altre.

SM - Com aquelles de... explica'ns sobre el procés de gravació del nou disc?

TH - O com quan et diuen: comenta'ns sobre la història de la teva banda des dels inicis. En fi...

SM - Bé, deixant de banda tot això deixa'm comentar que havent seguit el grup des dels seus inicis i veient la seva evolució en disc i en estudi he de dir que l'estat de forma que mostreu i la formació actual ha demostrat ser tota una garantia trobant-vos en un dels millors moments com a grup. Ara que es pot dir que sou una de les bandes més conegudes i nombrades de l'escena com et fa sentir això amb la perspectiva de tots aquest anys pensant en aquell noi interessat en la ciència que va decidir posar en marxa aquest projecte sense saber què passaria?

TH - Realment és aclaparador, de veritat, habitualment la gent em diu: deus estar vivint el teu somni, i jo sempre els dic, no, aquest no és el meu somni. Senzillament ha passat. Només som una colla de persones que fem música i toquem junts i després de vint-i-quatre anys possiblement millor que mai si hi penses una mica. Segurament sóc el que n'està més orgullós venint d'aquesta banda que haguem estat capaços de capejar totes les crisis i mantenir "l'estandar", per dir-ho així, i seguir evolucionant com a músics. Els àlbums han provat això que comento i han reflectit de manera fidel per ells mateixos això.

SM - Precisament jo penso que aquest és el punt principal ja que quan es va produir la sortida de Tarja i posteriorment de Anette els comentaris generalitzats eren d'incertesa en el sentit de què podria fer la banda en aquell punt ja que un canvi així i en les circumstàncies que es van produir pot afectar, i molt, el grup. I el cas és que heu tret un disc posteriorment cada cop amb el nivell esperat i, és més, encara superant-lo!

TH - Sí, i potser aquesta és la evidència que Nightwish és més que només nosaltres sis fent música. És una mena estranya de fenomen, un vehicle, alguna cosa que no pots tocar que no té res a veure amb els humans que hi estem al darrere. Així és com em sento algunes vegades.

Nightwish 2020SM - Com resulta ara treballar amb fins a tres possibilitats vocals per dir-ho així? Floor i Marco ja són uns grans valors però en aquest disc afegim Troy, suposo que això t'obre moltes més possibilitats com a principal compositor del grup...

TH - Sí!! i a més em sento quasi obligat a provar coses ja que puc fer el que vulgui sense limitacions pensant que no podran fer una o altra cosa. Vulll dir que tinc tres meravellosos vocalistes amb els que treballar i la resta de membres del grup poden tocar qualsevol cosa, el que sigui. Per tant, no tinc restriccions quan escric cançons i això és un privilegi molt rar.

SM - Perquè durant aquests 24 anys t'has sentit en algun moment d'aquesta manera? Creient que per limitacions d'algun tipus no es podria plasmar musicalment allò que tenies al cap?

TH - Realment no, no et puc dir un cop en concret.

SM - Ras i curt... bé, seguim. Crec que un dels factors que en els darrers temps ha fet que el grup hagi pujat diversos graons en popularitat i fins i tot musicalment ha estat Floor Jansen ja que realment ho pot cantar tot per dir-ho així...

TH - Pot, i tant.

SM - Quina és la teva reflexió sobre la seva aportació des que és al grup tant en l'aspecte de ser una cara molt visible de la banda i, per suposat, musicalment. (Tuomas es pren uns segons sospirant)

TH - Crec que la presència de Floor a la banda ens ha donat més confiança i quan ets amb ella a l'escenari mai has de tenir por de que alguna cosa passi, sempre és el màxim en tot el que fa, que no és poc. Té aquesta presència i carisma a l'escenari que fa que em senti molt confortable tocant al seu darrere.

SM - Certament sempre se la veu molt segura ja que per exemple fa poc que veia de nou el seu primer concert amb vosaltres a Seattle i no semblava pas que fos el primer cop que estàveu junts en escena.

TH - És cert, i això que encara havia d'anar amb un paper a la mà perquè no se sabia del tot les lletres, i tampoc va importar massa. Fins i tot pensant en llavors va ser, guau!, això funcionarà.

SM - Anant al disc, jo crec que ho heu tornat a fer tot i que amb una sola escolta és més complicat jutjar... (Tuomas em talla)

TH - L'has escoltat ara per primera vegada?

SM - Sí, per primer cop fa una estona. Un cop finalitzada l'escolta m'he quedat amb la sensació de voler-ne més, escoltar-lo de nou per poder ser conscient de tots els elements que s'inclouen... (em talla de nou)

TH - Aquesta és la millor resposta que podem tenir. Hi ha tant posat allà!! Són vuitanta-tres minuts de material i no et pots quedar amb tot de cop, si desperta el teu interès i ho vols tornar a escoltar un cop i un altre llavors és el que necessitem en aquest moment.

SM - El primer tema que s'ha donat a conèixer és Noise, amb aquesta dura crítica a l'ús que fem de les tecnologies representades amb els nostres smartphones i les xarxes socials. La veritat que m'estic imaginant a molts fans el dia que es va estrenar el clip a Youtube pendents dels seus mòbils i pc en el que representa una mena de paradoxa.

TH - Quina meravellosa contradicció. És una mica irònic, no? No vol ser un tema sobre els mòbils si no l'addicció a tot aquest món virtual. Estem una mica preocupats de que la gent estigui perdent la connexió amb el món real al passar massa temps amb els seus dispositius i alhora és frustrant ja que tenen un potencial enorme per fer coses bones. Són aparells meravellosos però ens tornem addictes a ells per raons equivocades o banals i aquest és el fet que vol posar de manifest el vídeo.

SM - També m'ha sorprès i agradat especialment Shoemaker i crec que el tema que pot sorprendre més profundament els fans és Harvest, per molts elements el més evident dels quals les veus a càrrec de Troy. Per cert, primer avís des de la porta de vidre del despatx per anar acabant, tot just set minuts...

TH - Serà el següent single en unes setmanes.  Pot ser una mica xocant però... perquè no? Crec que és un single perfecte.

SM - El darrer cop que vau tocar a Barcelona el desembre de 2018 vaig fer una entrevista amb Troy i vaig voler preguntar-li pel nou disc de Nightwish. Em comentava que estava treballant en les lletres i tant sols va deixar anar que era una mena de cant a la espiritualitat en la mateixa essència que Endless Forms Must Beautiful. Quines són les teves reflexions sobre les lletres del treball perquè m'atreviria a dir que veient el primer single i la temàtica podrien ser les més reivinticatives que mai heu fet per dir-ho així?

TH - Totes les lletres estan connectades d'alguna manera amb la humanitat, d'aquí el títol Human || Nature, i hi ha una vibració optimista en totes com per exemple al sisè tema How's the Heart que va sobre l'empatia humana i la capacitat de posar-te en el lloc d'un altra persona. Hi ha un tema anomenat Pan que és un elogi a la imaginació humana, a tot allò que hem creat durant la nostra història. Històries, pel·lícules, música, arts... tot allò tant meravellós que és tot això i és per això que té un fil conductor en aquesta tessitura en totes les cançons.

SM - Recordo que Troy també em va mencionar que possiblement el 2020 entraríeu a gravar amb Auri...

TH - Sí, crec que finalment més aviat serà a primers de l'any vinent 2021 però tampoc no ho puc assegurar però segur que hi haurà llum sobre això el proper any.

SM - Amb el moment actual del grup com dèiem abans, els projectes paral·lels... fins i tot al seu moment Steve Harris dient que podeu ser la propera gran banda de l'escena i elogiant un treball vostre, és més pressió tot plegat? Segon avís...

TH - No no, de cap manera. Només fem el que sabem fer.

SM - En la vostra música sempre hem tingut aquests elements "bombàstics" i orquestrals. En algun moment t'has plantejat poder fer un directe amb una orquestra real?

TH - La idea circula des de fa 15 anys...

SM - I potser ofertes?

TH - No encara realment. Cal que tot conflueixi i encaixin les peces, no sé... Podria passar en algun moment del futur, espero que així sigui però no tenim cap plan en concret sobre això.

SM - Doncs mira que els promotors sempre estant a l'aguait de coses especials com aquesta.

TH - No sé..., si passa hauria de ser en un indret molt especial com el Royal Albert Hall o en un castell antic. Fer això amb una orquestra i un cor en un festival de heavy metal no em sembla correcte.

SM - I estàs obert doncs?

TH - Absolutament. Però crec que s'hauria de mirar i fer des d'un altre angle ja que s'ha fet tantes vegades en aquestes alçades que un grup toqui amb una orquestra real... tants cops que si nosaltres ho fem en algun punt en el futur caldria afegir un altre element que ho faci més interessant.

Tercer avís. I ho hem de deixar aquí, quan tot just portàvem pocs segons més de deu minuts de conversa amb en Tuomas. Una fotografia i poca cosa més. Una llàstima perquè els temes a comentar amb una ment musical com aquesta poden ser infinits tot i que sigui concís i breu en la majoria de respostes. Espero no haver d'esperar de nou més de deu anys per seure de nou amb ell i no em puc treure la sensació de feina inacabada i no haver pogut o sabut conduir l'entrevista per on m'hagués agradat amb totes les presses que, d'altra part, acostumen a ser habituals en aquestes cites més encara si la cosa s'ajusta de temps al ser dels darrers a poder fer l'entrevista.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats