L'escena del hard rock i heavy metal necessiten més personatges com Tobias Sammet. Ments inquietes que al llarg dels anys, i ja en van 20, han mantingut una carrera coherent i plena de discos que en poques ocasions han deixat indiferent. Si en l'època dorada del power metal la seva banda Edguy ja va cridar l'atenció el projecte d'Avantasia l'ha elevat com una ment creativa de primer ordre. El que va començar amb unes pretensions desconegudes i senzillament per donar sortida a la seva inquietud ha esdevengut la seva vessant més exitosa.

Aquest 2019 veurà l'edició d'un nou capítol en la història discogràfica d'Avantasia. Moonglow serà el setè disc d'estudi del grup i de nou es presenta ambiciós en la seva concepció. La gira que el seguirà promet ser de nou tota una festa del metall èpic melòdic amb tots els ingredients que ja els hem vist en anteriors ocasions, tot un reguitzell de grans veus que durant el gens menyspreable temps de tres hores ens portaran al món d'Avantasia.

No és fàcil parlar amb Tobias. El fet que sigui la ment pensant i únic responsable creatiu del projecte fa que sigui la única persona amb qui parlar i que assumeix el pes de la promoció. Porta setmanes atenent a periodistes de tot el món i he de confessar que des del desembre que estem intentant tenir uns minuts amb ell tal i com vam tenir per l'anterior Ghostlights en la entrevista que vam publicar al seu moment i que podeu recuperar. En aquella ocasió ja em confessava que la feina promocional no és pas el que més l'apassiona, però cal fer-la, forma part de la seva feina i ho assumeix. Falten més músics amb aquest bon fer.

Pocs minuts després de l'hora convinguda sona el telèfon i la veritat que no passa cada dia que et truqui Tobias Sammet, és una trucada especial que despenges amb un altre aire, un Tobias que prefereix el telèfon de tota la vida que no altres sistemes més moderns i econòmics com Skype... curiós.

Si enlloc de llegir voleu escoltar l'entrevista al final de la mateixa en la seva versió en text podreu escoltar les paraules de Tobias emeses al nostre programa radiofònic amb la corresponent traducció.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Encantat de poder tornar a parlar amb tú tot i que ja no tenia massa esperances ja que hi he anat al darrere des de desembre...

Tobias Sammet (TS) - Ups... vaja tampoc ha passat tant... només quatre setmanes jajaja!! no, seriosament estant sent unes setmanes extremadament ocupades i és complicat arribar a tot arreu.

SM - M'ho suposo. La qüestió és que ja s'han publicat entrevistes a multitud de mitjans en multitud de països, inclòs l'estat espanyol, hi ha alguna cosa sobre la que no has estat preguntat sobre el disc? Ho tinc difícil!

TS - Tot el que vulguis escoltar. Sóc un llibre obert jajaja!!!! No hi ha cap pregunta que no m'hagin fet ja, sento decebre't, però, depèn de com preguntis potser aconsegueixes coses de mi... especials jajaj

SM - Ufff quina pressió! Quina és doncs la pregunta més estúpida que t'has hagut de sentir durant aquest període promocional?

TS - No n'estic segur però alguna cosa així com... diga'm alguna cosa sobre la història de la banda. Això mateix em va comentar Timo Tolkki quan ja portava 10 anys de carrera amb el seu grup, ara Avantasia ja té una història de 20 anys així que contestar aquesta pregunta és com... a veure, quan temps tens? Quatre hores? Jajajaj

SM - Va, anem amb el disc doncs. Deixa'm que te'n digui les meves impressions. Cada disc d'Avantasia té aquesta atmosfera especial que aconsegueixes amb cada tema i tots els elements que el componen. Has explicat multitud de vegades que aquest cop no has tingut cap pressió per escriure i gravar els temes, cap contracte que et fes pressió, creus que ha estat un element per arribar a unes millors composicions i més ben acabades?

TS - No en tinc ni idea. Clarament ha estat millor per mi, per la meva cordura i salut ja que he pogut treballar molt tranquil·lament. No he hagut de respondre res extern ni del públic, només a mi mateix ja que estava fora del mapa. El que crec és que el disc sona una mica més..., és una sensació que tinc, una mica més adornat vull dir amb molta més estima cap als detalls i crec que és perquè he tingut més temps per tot plegat. Treballar en alguna cosa, deixar-la de banda i veure quin efecte tenia en mi a llarg termini. Agafar una idea que l'havia deixat de banda al cap de sis mesos i veure com em sento amb ella i què puc ajustar o canviar i aquesta és la raó que crec que hi ha molt amor pels detalls. Jo crec que aquesta ha estat la millor cosa que he fet amb el temps que he tingut.

SM - Menciones com et sents davant els temes i les idees i, precisament, és això sobre el que va la música oi? Sentiments.

TS - Absolutament! No vull tocar música només amb el cap, potser arranjar música amb el cap i la experiència però la idea inicial, la inspiració és molt fràgil i innocent com una flor o una planta i certament està basada en sentiments. Per mi escriure música és una teràpia, deixar anar emocions que tinc i una mena d'alliberament de coses que porto sobre la meva esquena. D'això va la poesia també no? La gent escriu coses sobre les que està preocupat, enfadat i les vol fora del seu voltant. Això també ho faig amb les notes, els tons, harmonies no només amb les paraules i crec que sobre això va la música. És per això que sempre tinc problemes quan la gent demanda coses d'un artista. No pots demandar res perquè l'art és quelcom innocent, honest i pur. No pots dir... ok compliré amb el que esperen de mi els fans i escriuré deu temes d'speed metal perquè és el que vol la gent i així el xec de la companyia japonesa serà més gran si faig només temes ràpids. No funciona així. Voldria que fos més fàcil i, per suposat, si poses la ràdio escolto artistes, productors i compositors que potser treballen així o sona d'aquesta manera però jo no ho puc fer. Així doncs, és clar que són sentiments i el dia que assumeixi que no és així és temps de deixar-ho.

SM - Una mica en relació a això que comentes minuts abans que parléssim estava veient una entrevista teva dient que un munt de bandes de metall no tenen la sort i el reconeixement que mereixen, Avantasia el té?

TS - No ho sé. No estic en la posició de dir quan mereixo o no tot això. Desitjo tenir més èxit però no em queixaré perquè ja en tinc força. M'agradaria que la meva música fos escoltada pel major nombre de persones possible però no a qualsevol preu. No pas fins al punt que hagués d'ajustar res o canviar-me a mí mateix perquè més gent la compri. No ho faig això. Tinc la responsabilitat com a artista i de cara a l'audiència, de donar-los alguna cosa honesta. Crec que la indústria discogràfica ja està plena de deshonestedat i no vull ser d'aquests que entreguen alguna cosa per complir i encarada a una audiència molt delimitada. Si aquest és el preu per ser més famós no el pagaré i tinc sort d'estar en una posició que no em cal fer-ho, ja tinc cert èxit. Per suposat, si en fos més, fantàstic! Honestament, voldria vendre dos milions de còpies, cinc milions, deu milions! Com més millor però no a qualsevol preu, estic molt feliç on sóc ara he de dir.

SM - Aprofundint una mica més en el disc la veritat que se'm fa difícil perquè hi ha tantes coses de les que parlar... és molt divers, molta melodia, grans cors, elements celtes, thrash, speed, power però per delimitar-ho una mica destacaria tres temes. La inicial Ghost in the Moon per exemple, un tema que em recorda molt a Meat Loaf, estàs d'acord?

TS - És un dels meus temes preferits també i estic d'acord en el que dius. És molt personal i emocional, el sentiment que expresso en la lletra i la manera en que ho he cantat és molt honest i intens. Realment m'agrada molt aquest tema de veritat fins al punt que crec que és una de les millors peces que mai he escrit. No vull dir la millor o pitjor ja que la música no és com un jocs olímpics, depèn molt de les circumstàncies de l'oient i quines cançons prefereixes en un cert punt. Però el que vull dir és que és un molt bon tema i l'única raó que no la menciono com una de les meves preferides del disc és el fet que només hi canto jo i es podria dir que no sóc respectuós amb els meravellosos i sorprenent vocalistes convidats que hi participen. Però estic molt feliç amb aquesta peça, tant intensa, emocional, les lletres honestes i d'alguna manera és com obrir l'ànima. Els cors i la dinàmica amb aquest cor de gospel professional d'Hamburg integrat per sud-africans, alemanys, americans... diferents nacions en aquest cor que van tardar només pels cors un dia i mig a gravar aquesta part. Vull dir els cors i tot el recolzament, la veu principal la vaig gravar en poc més d'una hora. Es va tardar tant perquè hi ha molt a descobrir i et puc entendre, gràcies!!

SM - La segona que ha cridat la meva atenció és Book of Shallows, he de confessar que sóc un seguidor de tota la vida de Kreator i aquestes parts thrash amb la veu de Mille m'han agradat força. Per cert, recordo quan vas tocar al Wacken 2017 que tot just després ho havia de fer Kreator com vas fer bromes amb els seus seguidors i el grup al mig del teu show, potser en aquell moment va començar aquesta col·laboració...

TS - No, no... saps el millor de tot és que molta gent pensa que en Mille i jo som enemics acèrrims o alguna cosa així perquè he fet broma sovint amb Kreator a l'escenari com també ha fet Mille de mi i la veritat és que ara ja fa 20 anys que som bons amics, també en privat! No deixa de ser tot una gran broma però la gent encara hi dona voltes. En el darrer Wacken vam coincidir a l'hotel en un esmorzar de tres hores asseguts parlant com a bons amics i tenia clar que en algun punt Mille participaria a Avantasia, només calia la cançó adient i aquest cop la tenia amb Book of Shallows. El vaig trucar i li vaig dir: Mille, després de 20 anys tinc la cançó, la vols escoltar i mirar de ser part d'això? Va dir que sí, li vaig enviar i ho va fer. M'agrada el tema i en Mille hi encaixa perfectament. M'agrada com a persona, és molt creatiu, un artista autèntic, no fa comèdia i... certament no m'agraden les veus guturals tota l'estona, ni massa aquest tipus de material, però m'agrada Kreator i la raó és que són una força de la natura i Mille molt autèntic. No ho fa per actuar ni figurar més del compte, té la seva visió del que ha de fer, honesta, agressiva i ho transforma en art. Res per moda ni per un èxit com tantes bandes hi ha avui dia amb una vocalista femenina on de cop apareixen veus de black metal. Aquests tipus de coses estant de moda avui dia i tenen acceptació, Mille mai faria les coses perquè es porta o està de moda, ell fa el que creu i és per això que m'agrada tant.

SM - El tercer tema al que volia fer esment és Moonglow i no menteixo si et dic que l'he escoltat en un sol dia un bon grapat de cops. És un tema fantàstic, molt emotiu, èpic i potser una de les millors del disc. És el primer cop que has pensat en Candice per un disc d'Avantasia o ja t'havia passat pel cap?

TS - No, és el primer cop que m'hi he acostat! No estava pas planejat en un inici quan vaig fer la cançó ni tenia en ment cap vocalista. La vaig escriure tenint al cap certa veu però... alguns cops tens un tipus de veu en ment però no saps qui té aquest tipus de veu i de sobte penses, necessito la veu de Candice Night per aquesta cançó!! No preguntis perquè, no ho sé, em passa de manera intuïtiva. Els nostres managements van contactar i quan va escoltar la cançó li va agradar i va dir si. És diferent pel que ha acostumat a fer i no canta d'aquesta manera normalment i per això em va dir: fem-ho! Aquestes coses passen i quan obtens un resultat és meravellós. Va fer un treball sorprenent!, molt bo ja que és un tema molt exigent vocalment sobre la línia vocal a la tornada des d'un punt de vista tècnic i ho va fer sense esforç. Sona genial, molt bona feina.

SM - Amb tot això em dona que pensar en si cada cop que penses en els vocalistes d'un disc el primer que et ve a la ment són gent amb qui ja has treballat com Kiske, Lande...etc o prefereixes buscar nous horitzons? Ho dic perquè nous cantants poden ser un repte important fins i tot per tu alhora de compondre... o potser un maldecap!!

TS - No hi penso d'aquesta manera. No vull fer d'Avantasia una fórmula química, vull els cantants adients per cada tema i res té a veure que entre els vocalistes que han treballat amb mi hi hagi un bon grapat de grans amics. També ho podria dir d'un altra manera, són persones tant properes a mi que obtinc benefici ja que m'inspiren amb les seves veus. Per exemple, quan escric un tema i tinc al meu cap a Bob Catley, Ronnie Atkins, Michael Kiske o Geoff Tate això m'inspira i em fa escriure amb un acostament diferent a tots ells... Eric Martin, Jorn Lande... he escrit amb aquestes veus al cap i estimulen la meva creativitat. És genial fer-ho amb Candice, Mille o Hansi per citar els nous aquest cop però habitualment necessito la veu adient i correcta per cada tema. No té res a veure si és un gran nom o la química, tota aquesta gent ja són grans i tenen un nom sent els campions en el seu camp. No hi ha ningú millor que Geoff Tate fent de Geoff Tate per molt que molts el vulguin copiar, ell és l'original. El mateix és vàlid per Kiske o Atkins, Eric Martin o Bob Catley, s'han guanyat el que són en el seu estil i és una garantia tenir-los al voltant i fer les meves cançons encara millor. Al final es tracta d'això, no pas de tenir algú que ven milions de còpies si no que sigui l'adient per la cançó, la seva interpretació i com funciona tot plegat.

SM - En aquest punt Tobias ens diu que ens ha de deixar per un altra entrevista (segueix la marató fins la sortida del treball suposo) però encara li podem arrencar algunes coses més. No podem pas deixar de preguntar sobre algunes qüestions que ens han fet arribar els mateixos fans ja sigui per les xarxes o altres vies, per exemple, una de les preguntes més fetes és sobre la possibilitat d'una continuació dels dos primers treballs, una Metal Opera Pt.III, podria passar en un futur?

TS - No, i et diré perquè. M'encanten aquests discos però van ser fets fa 20 anys però si mai intentés reprendre la màgia d'aquells anys i el que fos que tingués al meu cap amb només 20 anys seria una gran decepció per mi i pels fans perquè no pots recrear la màgia de vint anys enrere només per posar-hi un nom concret que hi digués, Metal Opera Pt.III, tothom seria decebut. I tornant a quan vaig fer aquells discos no es pot torna a recrear tot allò ja que era un noi jove perseguint un somni, un noi en un bus de gira amb una idea i per això ho vaig fer de manera molt innocent i honesta. Ara fer una tercera part només per anomenar-la així seria un intent desesperat d'encaixar en això i colar a la gent alguna cosa que no hi pertany. Seria poc respectuós per aquests discos i per mi mateix.

SM - Has pensat mai en portar Avantasia a un teatre o fer un concert amb una gran orquestra que fes justícia a moltes de les parts?

TS - No he pensat en res d'això encara. Siguem sincers, tinc la millor orquestra asseguda darrera dels teclats amb Miro (nota-Michael Rondenberg) i les coses que fa amb els seus ordinadors i tocant les tecles. És sorprenent que alguna gent encara no vegi la diferència entre una orquestra i el que ell fa. Utilitza els mateixos sons que Hanns Zimmer fa anar per les seves bandes sonores. Ell és sorprenent, sé que quan tens una orquestra en una sala sempre sona diferent, millor he de dir, però quan toques una peça de música clàssica, llavors veus la diferència. He de recordar que quan pugem a un escenari no sens el mateix que una orquestra ja que Fèlix toca com un maníac, dos guitarres en distorsió ben amplificades, un baix i tots els vocalistes a més dels cors, les llums i tot el que hi ha en escena. No veig on està l'avantatge de tenir una orquestra. És la meva opinió, allà on un grup de heavy metal toca amb una orquestra és només per l'aspecte  promocional de tot plegat, si parlem de l'aspecte sonor a l'escenari no té un gran impacte. És només per l'atmosfera, ho faré mai? no ho sé dir però no és a la meva llista de prioritats, potser algun dia però ara mateix no ho veig possible.

SM - No voldria deixar de preguntar pel fet que no comptaràs amb Amanda Sommerville per aquesta propera gira, en directe era un recolzament notable. Quins són els teus pensaments sobre aquesta pèrdua? Podria tornar?

TS - Mai diguis mai. Ella ho ha deixat. Va ser la seva elecció i ho entenc, té tres criatures petites i ja saps, una porta es tanca però un altra s'obre. Em va posar trist en un inici per tot allò que perdem ho podem compensar i trobar nous camins. En aquesta gira tenim dues noves i sorprenents vocalistes femenines, una és Ina Morgan que ha participat a discos com The Scarecrow, The Wicked Symphony o Angel of Babylon fent segones veus, és sorprenent, tota una professional. També tindrem Adrien Cohen que ha cantat a la banda de Sascha i és molt diversa, pot fer tot tipus de veus. Per suposat que Amanda és una gran cantant però no hi serà, ho entenc i respecto la decisió. La vida segueix i farem uns shows matadors amb unes altres vocalistes femenines que seran sorprenents. El nostre compromís és fer el millor show d'Avantasia possible i la seva absència no serà un factor negatiu ho prometo.

No vam tenir temps per més, teníem concedits 15 minuts i van ser 26 per conversar amb una de les figures més prolífiques i rellevants del rock dur i el heavy metal europeu actualment. Només cal esperar què ens oferirà els propers concerts durant els festivals d'estiu, els més propers Bang Your Head o Leyendas del Rock.