Menu

Tobias Sammet: La propera gira serà única i irrepetible

Tobias Sammet, l’ànima i principal responsable d’aquest projecte que tants bons moments està donant als seguidors del rock dur, ens aten enmig de la voràgine promocional en un fred dia de primers de desembre encara a unes setmanes de l’edició del disc. Ell mateix reconeix que no és el que l’apassioni més haver de fer entrevistes però admet que forma part del que cal fer i per donar a conèixer el nou treball. De fet, en tot moment es mostra més que amable i certament il·lusionat amb el nou treball, la gira i tot el que ha de venir en els propers mesos tot i les 300 entrevistes que té concertades en unes 8 setmanes especialment en aquest cas quan ell és l’únic responsable i qui les ha de fer totes, al contrari que per exemple amb Edguy que se les poden repartir.

Us traslladem les seves paraules i si voleu escoltar, i no llegir la entrevista, trobareu l'àudio al final d'aquestes ratlles.

Però, amb tot el que està aconseguint Avantasia i les ganes que sembla hi ha de nou material i gires… suposo que ha de ser complicat seure i posar-se a escriure noves cançons. Deu fer por!

No crec que sigui difícil, com a músic no crec que ho hagi de considerar com si fossin uns jocs olímpics on has de competir amb tothom i tu mateix, jo no ho faig. Fer i tocar música és com un do, és quelcom que no ha existit abans i si t’ho mires d’aquesta manera és un regal. Estic realment feliç de considerar això no només la meva feina si no el meu hobby, passió, el meu cel creatiu.

Quan has tingut un mal dia o estressant no hi ha res millor que estar amb la meva família o quan la meva filla està dormint agafar un got de vi negre i començar a pensar i crear el pas següent de la meva carrera. És fantàstic i hi dono molt valor, a l’habitació on treballo el temps sembla aturar-se i realment s’estimula la meva imaginació i és com fer un salt a un passat propi i endinsar-se en una gran història. Considero especialment difícil per mi, sobretot al fer un disc, arribar a quelcom que m’impressioni realment, tal com hem passa amb aquest treball ara. En definitiva durant els mesos que estic immers en això no m’importa res més, com et deia no és cap cursa contra res.

I en aquest procés com acaba donant-se forma a una cançó al teu cap, primer les melodies, la lletra? O potser penses tot això en funció dels convidats i cantant que ho ha d’interpretar?

Varia constantment. Amb alguns cantants ja en tinc una idea quan estic composant. Amb gent com Jorn Lande, Michael Kiske, Bob Catley o també Ronnie Atkins, que la majoria d’ells ja han participat en el projecte i alguns ja fa força temps, sempre ho tinc al cap. Un bon exemple és Michael Kiske amb qui ja pensava amb un tema com Ghostlights perquè és una peça que crec és al nostre ADN amb temes de referència com Reach out of the light o Eagle fly free dels Helloween, crec que és natural per mi o per ell cantar aquest tipus de temes i ningú ho faria millor que Michael.

Amb altres cançons, com al nou disc The Haunting per exemple, no tenia ningú al cap en particular quan la vaig escriure però quan vaig tenir la música finalitzada tenia clar que volia un tipus de cantant molt teatral algú que pogués assumir el caràcter del personatge i mirava la meva col·lecció de discos quan vaig arribar a la conclusió que la persona ideal seria Dee Snider de Twisted Sister. El vaig trucar, va estar d’acord i la resta és historia. Va passar el mateix amb Geoff Tate, tenia un tema molt heavy amb tocs bluesy, una versió heavy metal dels Led Zeppelin però no tenia una veu com Robert Plant o David Coverdale fins i tot vaig pensar en Robert Meison o Jorn Lande però  era massa òbvia aquesta elecció. Ho volia fer traspassant alguns límits i transgredint d’alguna manera, fins i tot que resultés decadent, i un cantant que ho fes molt teatral des d’una vessant purament heavy metal i que la fes totalment nova, aquest va ser Geoff Tate. Efectivament el tema va canviar 100% però de manera genial. No hi ha una manera de fer-ho, alguns cops tinc el cantant al meu cap i altres el tema i només una idea del que voldria o com hauria de ser la direcció a prendre.

I tenen algun tipus de participació en la composició o et o volen fer suggeriments sobre com poden cantar-ho o en els arranjaments?

Normalment està fet, vull dir, sempre canto jo totes les cançons i les envio a la gent que ha de venir als estudis de manera que puguin reproduir el que jo he fet però que puguin aportar la seva pròpia màgia. Les melodies seran similars però quan tens veus tant característiques com Geoff Tate, Dee Snider, Michael Kiske, Marco Hietala o Sharon den Adel encara que cantin tal com ho he fet jo acaba sent quelcom únic i és perquè tenen aquestes veus tant especials i característiques. Clar que el tema, la melodia o el frasejat tenen la seva importància però acaba sent la seva pròpia interpretació, és difícil d’explicar. El tema és tal qual però acaben impregnant la seva personalitat.

Hi ha algun vocalista amb el que encara no hagis pogut treballar i que ho voldries fer en un futur?

Bruce Dickinson, sempre he volgut a Bruce Dickinson però està sempre tant ocupat ja sigui en les aerolínies, pilotant avions, construïnt la història del heavy metal amb Iron Maiden, venent totes les entrades en estadis amb Maiden... en fi, és un somni al que no renuncio i un dia si hi ha un altre disc d’Avantasia en 5 o 6 anys li tornaré a preguntar i espero que passi però ves a saber com anirà. Té tantes coses a fer i sempre s’embarca en projectes nous, és tant bo en tot el que fa que potser mai passa. Però per exemple en aquest disc volia a Meat Loaf però al final no s’ha materialitzat, per alguna raó el management tenia altres plans i no van voler fer-ho.

Parla’ns una mica sobre el concepte i la història d’aquest Ghoslights ja que és una continuació de l’anterior Mistery of time

Podríem dir que es Mistery of time 2, el capítol final. A Mistery of Time es mostrava l'embolcall i l’essència de la història on un científic agnòstic en l’Anglaterra victoriana s’enfronta a altres científics que intenten manipular la percepció individual del temps per intentar controlar a la gent a través de la seva voluntat, el temps i la energia fent que les persones no donin importància al que realment en té en la vida sense pensar en res de manera individual. Seguir unes directrius marcades sense criteri crític ni raciocini, deixen de pensar en res que no sigui material.

Ara no ho tracto com una novel·la sinó com 12 moments o fotos diferents d’un moment que els protagonistes desenvolupen i que ajuden a veure la visió del món que tenen. D’aquesta manera mostren la seva visió i manera de pensar. Crec que és una història molt estimulant i que planteja qüestions sobre la manera que tenim d’actuar, la vida en sí mateixa i els ideals ja siguin reals o falsos i les distraccions, els Ghostlights, que tenim a diari i que ens aparten de pensar de manera crítica i donar importància al que realment la té en la vida. Són 12 estacions en la vida del protagonista plantejant el conflicte de la espiritualitat i la ciència però al mateix temps són 12 temes que expliquen una gran història que pots agafar soles i tenen significat per sí mateixes. És el que he intentat fer amb cadascuna, posar un món en cadascuna en les lletres i estic molt feliç ja que hi veig un exercici contra la superficialitat de la nostra societat, del món i tipus de vida que portem. No estic acusant ningú per aquest tipus de vida però si he volgut mostrar 12 imatges d’un món fantàstic que estimuli la imaginació.

Musicalment crec que des de la primera nota qualsevol fan d’Avantasia podrà reconèixer tots els elements que li són propis com aquest estil bombàstic, grans cors, les melodies... hi estàs d’acord?

Totalment. És curiós perquè no he hagut de recordar-me a mi mateix el fet que estava fent un nou disc d’Avantasia. Hi ha algun element característic que ja m’hi surt i ho treballo en aquest sentit en els arranjaments o la producció, és molt natural i per dir-ho d’alguna manera molt típic en mi.

Si parlem dels aspectes referents a la producció un cop més has confiat en Sasha Paeth, suposo que és una de les persones en que més confies, com la teva mà dreta.

Absolutament.  És un tio genial, un bon amic i treballem molt bé junts encara que s’hagin de prendre algunes decisions en alguns moments que ens portin a discussions i punts de vista diferents sobre una melodia, acord o el que sigui. Per suposat jo tinc la darrera paraula en les decisions finals però ho discutim plegats per arribar a un punt comú. Sense ell Avantasia sonaria diferent i es pot notar perfectament en els dos primers treballs potser no tant des del punt de vista compositiu però sí en com abordar la producció.

En les primeres escoltes del disc m’ha donat la impressió de ser un dels treballs més extensos en minutatge que hagis fet, és correcte?

Ho és, és el disc més llarg que he fet. Passa dels 70 minuts, més encara si fem referència a l’edició limitada amb el bonus track se’n va a 75 minuts. Per si no n’hi hagués prou també inclou un disc en directe completament produït i mesclat com a bonus Edition que està molt bé però és quelcom quasi necessari per donar-li valor als diners que es gasti la gent tal com està avui dia el mercat discogràfic i cal tenir-hi cura. Cal que la gent que el compri es senti feliç per haver gastat aquests diners.

Però si parlem de la durada jo crec que 70 minuts són molts i no ho havia fet mai perquè si es fa cal estar plenament convençut de tot el material que ofereixes i la seva diversitat, trobar-hi tota mena d’elements amb Michael Kiske i els 11 grans vocalistes que facin que aquests 70 minuts no es facin avorrits.

De fet, vaig intentar retallar alguna cosa, algun tema o part ja que t’he de confessar que els meus discos favorits normalment duren entre 35 i 50 minuts i és així com hauria de ser. El curiós és que odio els discos llargs però les coses són com són i jo he escrit les cançons i no volia deixar res fora i vaig pensar que era el moment de fer una excepció i fer el disc més llarg que mai he fet justament perquè crec que no es fa avorrit amb tants vocalistes i resultant tant divers.

Parlant de la gira, no resultarà poc menys que extenuant per vosaltres fer un show complert de tres hores cada dia? Sona una mica boig, és com un regal pels fans?

No, per mi un regal és gratis. Un regal que et costi 40€ té poc de present però et diré que la raó per la que fem tres hores i mitja. Ho vam fer el darrer cop que vam estar de gira i va anar bé, i la cosa és que amb Avantasia hi ha tanta organització involucrada, és tant difícil de coordinar... som 7 cantants a la carretera. Eric Martin de Mr. Big, Michael Kiske, Jorn Lande, Ronnie Atkins, Bob Catley, Amanda Sommerville i jo. És una gran formació i ningú pot garantir que mai puguem tornar a estar junts sobre un escenari i volem agafar-nos-hi i donar el màxim. Serà la primera gira en locals tancats a Espanya en els 16 anys d’història d’Avantasia i volem exprimir-ho tant com es pugui i que els fans en puguin gaudir perquè nosaltres ho disfrutarem cada minut. A més, serà únic i irrepetible ja que no tornarà a passar mai més a Espanya, potser hi haurà un altra gira en cinc, sis o set anys però no es pot garantir que sigui exactament el mateix line-up. Com que ho considerem tant únic volem fer tantes cançons com sigui possible, un viatge per les cançons d’Avantasia i quan tens aquestes possibilitats amb tots aquests cantants has de fer un mínim de tres hores.

Evidentment Tobias ha de vendre el seu producte i sap fer-ho. A més, sembla que l’estat espanyol el personal ho ha vist d’aquesta manera ja que ha fet un sold out a Madrid. Al recordar-li a Tobias no pot evitar deixar anar allò tant típic que a Espanya hi ha els millors fans del món. Sigui com sigui el sol fet de poder gaudir d’aquests vocalistes en un projecte com aquest en un recinte tancat no deixa de ser com a mínim una de les dates a tenir en compte aquest alhora de plantejar-se assistir a música en directe.

No vam tenir temps per més, a les llargues respostes de Tobias s'hi va afegir el limitat temps del que disposàvem i un altre company estava esperant el seu torn per parlar amb el vocalista. I Tobias a seguir contestant preguntes i preguntes...

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?