Algun dia es reconeixerà de veritat la trajectòria d'aquest vocalista inquiet que no ha parat mai d'involucrar-se en tot allò que musicalment l'ha apassionat, que no són pocs projectes i bandes, i que sembla restar en un segon terme en l'escena del hard rock. A més, pocs artistes del negoci trobaràs tant disposats i atents quan t'hi adreces, disposats a parlar del que sigui i tantes coses per explicar.

Vam parlar amb JSS just el dia que es trobava a Madrid via telèfon just enmig de la gira acústica que va fer amb Terry Ilous compaginant alhora les tasques promocionals del seu darrer treball en solitari Inside The Vertigo (vegeu-ne la crítica). Bona part de l'interès es centra en la sorpresa que ha suposat aquest treball. Un disc que sembla un nou inici ja que has volgut canviar el nom de la banda i fins i tot sembla un altre grup musicalment. Com et sents amb tot això, hi estàs d'acord?

Completament. He volgut tornar als meus inicis, a les meves arrels més heavy ja que tothom que hem segueix sap que vaig començar així però no havia tornat a aquesta vessant. Potser només amb temes de la banda sonora de Rock star que eren més durs.

La major part de la meva carrera és plena de rock més melòdic i hi he volgut tornar en més d'una ocasió al llarg dels anys però les companyies on he estat no hi estaven d'acord. Finalment ho he volgut fer sense preocupar-me per res més que el que hem venia de gust i, de fet, van deixar clar que no hi estaven interessats si ho feia cosa que hem va semblar perfecta ja que vull estar en un segell que estigui a gust amb el que faig i ho recolzi.

Un cop hi vaig començar a treballar i conjuntament amb el meu mànager hem vaig adonar que no sonava com un disc en solitari sino com una banda i que requeria un nou nom, un nom de banda i d'una llarga llista hem vaig quedar amb SOTO. Tothom el coneix, identificable i simple i és exactament el que he fet.

Definitivament pot ser una sorpresa per molts dels teus seguidors fins al punt de preguntar-se i dubtar si aquest és el teu nou disc...

Genial! Estic content doncs. Aquesta és una de les coses que vaig intentar convèncer a la discogràfica, Frontiers Records, ells deien que confondria al meu públic i que la gent no volia que fes aquest tipus de músic i jo els contestava que estaven totalment equivocats. A tot arreu on vaig hem pregunten quan tornaré a fer un disc heavy, quan tornaré a les arrels? Tocant en alguns festivals amb la meva banda ens en vam adonar que alguns cops necessitàvem encaixar millor. Ara era l'hora de fer material més heavy que és el que està passant en l'escena del hard-rock i heavy metal però que alhora encaixa amb el que personalment volia fer.

Personalment crec que quan un músic escriu temes el resultat és una combinació dels seus sentiments i experiències vitals... que t'ha passat en els darrers temps per portar aquest cabreig?

(Riu sorollosament) Segurament un parell o tres de coses ja són ben públiques. Una evidentment quan vaig sortir de Journey, tenia molta frustració i ràbia i molts d'aquests sentiments estan reflectits en aquest disc. El fet de veurem el 2008 amb tot just uns cents de dòlars a la butxaca i haver de començar de zero com un adolescent a qui fan fora de casa i ha de fer alguna cosa en aquest món. Haver de començar als meus quarantes des de zero no és fàcil però atès que tinc una llarga trajectòria va ser fàcil concentrar-me en la meva pròpia carrera. A tot això s'hi afegeix el més obvi, perdre el meu millor amic Marcel de suïcidi, pot ser dolorós però entens quan hi ha un accident o alguna cosa passa però perdre la vida perquè te la treus tú mateix sempre penses si les persones del voltant podíem ajudar d'alguna manera. Tenia malsons constantment i el veia viu, és traumàtic!

Han estat un grapat de coses frustrants que han acabat en les cançons i ha estat la meva millor teràpia.

Ja coneixem la gran banda amb la que treballes en els darrers anys, suposo que t'han ajudat en la composició dels temes.

Per suposat. Un cop el vaig tenir finalitzat, perquè com deia la idea inicial era fer-ho com a projecte en solitari i treballar amb col·laboracions puntuals com amb Damage Control, s'han involucrat més però tinc intenció que en un proper treball hi estaran completament involucrats com una autèntica banda que som ara.

Ja que ho esmentes, comenta'ns sobre les col·laboracions que has tingut.

Si, gent com Gus G amb un tema ja que jo també tinc un tema al seu primer disc en solitari. Quan en vam parlar i va dir que tenia algunes idees molt dures que normalment jo no utilitzaria però ara ha estat un intercanvi perfecte per cadascú. Sóc un gran fan de Michael Landon i Adrenaline Mob, ens hem fet molt amics en el darrer any i mig. Tot plegat ha fet que treballem junts i el tema The Final say l'hagi composat ell, i des del començament al final era el que volia. Un altra col·laboració que fa temps volia fer és d'un altre amic com Jason Viller de Says on Kick, va ser el primer guitarrista en gira a Talisman. M'encanten els discos de la seva banda, és un brillant compositor i guitarrista. Durant anys sempre hem dit que havíem de fet alguna cosa plegats i li vaig dir, fem-ho ara!, escriu un tema per mi.

Aquests dies escoltant el disc un dels temes que més m'ha cridat l'atenció és End of Days, amb aquest inici que sembla una balada i poc a poc un crescendo cap un tema realment dur.

Neix d'un dels guitarristes que ha treballat amb mi al llarg del temps de només 24 anys multi-instrumentista i bon compositor principalment de música per videojocs i bandes sonores molt intenses i èpiques. Com que volia per aquest disc material més divers del que mai havia tingut li vaig trucar i li vaig dir si era capaç de fer alguna cosa que barreges el que podria ser banda sonora de James Bond amb Bohemian Rhapsoy amb una mica de Pink Floyd i Iron Maiden. Al cap de dos setmanes hem va enviar aquest tema de nou minuts i no sabia com escriure una lletra. Fins i tot ho vaig parlar i consultar amb amics i considerar que fos una instrumental.

Fins que un diumenge feien a la tv Terminator i la història tópica que hi ha al darrere hem va fer començar a escriure en cadascuna de les seccions com si fos una pel·lícula, l'escena romàntica, d'acció. Hi ha tants nivells en aquesta cançó que d'aquesta manera va sortir de forma natural.

Parlem de directes. Ara estàs enmig d'una gira acústica amb Terry Illous, d'on va sortir la idea?

De fet va ser ell qui ho va proposar. Vaig fer un concert amb Great White l'any passat on celebraven el 30 aniversari. El dia següent el tenien lliure i vaig estar amb ells i vaig estar parlant molta estona amb Terry. Llavors va sortir la idea tot i que no tenia clar que pogués interessar a la gent del negoci. Llavors el seu mànager hem va trucar amb ofertes de concerts i no ho vam dubtar. Per suposat necessitaríem un guitarra i li vaig comentar a Terry que jo sabia qui era el millor, Jorge Salán.

Hem de suposar que en un futur presentarás en concerts normals per dir-ho així els nous temes.

Ara estem enmig d'aquests dos mesos que entre la sortida del disc, la promo per generar una mica d'interès i els acústics. Quan ho fem no serà com abans tocant temes d'altres bandes on he estat com Wngwie o Talisman, ara som una banda i així com Dio tocava els seus temes i algunes versions com Long live rock'n'roll o altres de Black Sabbath al final nosaltres volem fer alguna cosa així. Potser Stand up and shout que és un dels temes més heavys que he fet. No tinc ganes de fer amb SOTO altres coses de la meva carrera.

No puc resistir-me a preguntar-te per WET

De moment no tenim cap mena de plans. Els hi vaig que de moment ho deixem aturat indefinidament perquè si vull que tiri endavant SOTO és l'únic que ha d'estar present ara en la meva vida i és exactament el que estic fent. No vull confondre a la gent fent coses diferents cada poc temps i no vull tirar-me pedres a sobre.