- Escrit per Albert Perera
SOTO - Inside the vertigo
Discogràfica: Ear Music
Data sortida: 30-1-2015
En aquestes alçades no cal descobrir la figura de Jeff Scott Soto, vocalista que sincerament crec es mereix un racó en la història del hard rock. Poques són les aventures, per no dir cap, que no hagi participat el personatge de qualitat. Des de bandes àmpliament reconegudes, projectes en solitari i amb altres músics (citar-ho seria una llista llarguíssima) i en els darrers anys centrat en un d'aquests projectes com WET i la seva carrera en solitari. Sobre aquesta darrera ens centrarem.
Si és que es pot dir així, ja que el mateix Soto ha volgut deixar clar que es tracta d'una nova etapa seguint la seva trajectòria en solitari però amb canvi de nom utilitzant el cognom (ho ha comparat amb el que feia Dio en aquest sentit), això sí, amb els mateixos músics que l'han estat acompanyant en els darrers temps. A saber, Jorge Salan (guitarra solista), BJ (teclats, guitarres), David Z (baix) i Edu Cominato (bateria) conformant una banda jove però d'un talent enorme.
He de dir que m'ha sorprès aquest disc. Sabent del gust per la melodia del vocalista i la línia clarament marcada en aquest sentit en els
darrers temps que ara es marqui un dels discos més durs de la seva carrera sobta. M'atreviria a dir que parlem més d'un disc de heavy metal que de hard rock. El mateix SOTO ha comentat que en els darrers 5 anys l'han assaltat sentiments de ira i frustació al igual que moltes persones de totes edats arreu i que ho ha volgut expressar en aquest disc.
Temes com Break, The Fall, Wrath, Narcissistically Yours i Final Say es mostren com peces perfectes per conduir aquesta ràbia. Mai hagués esperat un doble bombo com a Trance en un disc del cantant!!!. Altres com When I'm Older o Karma’s Kiss et recordaran al Soto més habitual amb bones melodies i bon rock a parts iguals. Sorprèn la èpica End of Days amb un inici melòdic que poc a poc es va convertint en agonia, energia i un dels temes més durs i progressius del treball.
El mateix Soto n'ha estat el productor a més de ser el co-autor dels temes amb els seus companys de banda. Cal destacar també les col·laboracions de Gus G (Firewind, Ozzy), Jason Bieler (Saigon Kick), Mike Orlando (Adrenaline Mob) i Joel Hoekstra (Night Ranger/TSO), tots interpretant parts de l'àlbum on han participat de la composició. Altres aparicions en el mateix sentit són Casey Grillo (Kamelot), Connor Engstrom, Tony Dickinson, Leo Mancini, Hugo Mariutti i Gary Schutt.
Una curiositat, la data d'edició establerta el passat 30 de gener de 2015 està expressament buscada ja que hagués estat l'aniversari de Marcel Jacob. Amb discos com aquest segur que està més que satisfet allà on sigui.