Menu

Burning Witches + Gonoreas 10-10-18

La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

Costa expressar el viscut aquest passat dimecres 10 d'octubre per qui subscriu. Més enllà de ser un concert més va ser un retrobament amb els que ja considero bons amics i poder compartir tot el que envolta la vida a la carretera d'una banda que més que una promesa són una realitat. Però anem per parts que hi ha molt a comentar.

Si ja és poc habitual que en espai de pocs dies visitin la ciutat de Lleida dos bandes internacionals de metall (disculpeu si llegiu això des del cap i casal però el que per vosaltres és normal i habitual per la resta del país és tot un luxe), més ho és encara que una d'aquestes bandes ens visiti per tercer cop en un espai de nou mesos. Té una explicació.

Molts recordareu la primera visita de les Burning Witches a Catalunya, va ser el passat 7 de gener al Cafè Teatre de Lleida gràcies a la bona feina de l'amic i company Jaume Aos Sanuy per aquestes terres, mai prou agraïda. Va haver una resposta brutal i vam quedar perplexos davant una banda que amb un primer disc sota el braç anava donant el que podrien ser els primers passos, aquí ho explicàvem. Dies abans vam poder parlar amb Romana i Seraina per comentar sobre aquest primer treball i aquests concerts. Les festes de maig van ser de nou el marc perquè en un viatge llampec des del seu Brugg natal actuessin davant d'un nombrós públic confirmant les expectatives generades al gener. Poder incloure-les al cartell de les festes va poder satisfer l'audiència de sons més durs, no sempre tinguda en compte en les programacions públiques.

Aquest tercer cop han jugat altres factors. Les suïsses tenien programada una petita gira per l'estat espanyol que en darrera instància va haver d'alterar algunes dates de manera forçosa. Una d'elles era en les festes del Pilar de Saragossa. Per tots és sabut que a la capital manya sempre hi ha hagut històricament un espai pels sons durs i la Federació Interpeñas era qui programava normalment aquests espais. Aquest any hi havia d'actuar Burning Witches però l'ajuntament de la capital aragonesa no va concedir cap espai a Interpeñas. Poc esperat i sorprenent, aquí ho podeu llegir en un article de premsa. Això ha provocat un daltabaix en multitud de bandes i promotors que han hagut de maniobrar com han pogut, en el cas de les Burning Witches era perdre la data o reprogramar-la i un cop valorades les opcions la millor va ser Lleida de nou. Així doncs, i vist tot plegat, era un hàndicap una tercera visita enmig de la setmana laboral, un dimecres, i amb poc temps per mirar de fer difusió.

Vaig poder acabar amb les obligacions diàries a mitja tarda i sense perdre temps acostar-me a La Boite on ja estava el bon amic Jaume preparant-ho tot. En poca estona vam poder rebre a les dues bandes de la cita Gonoreas i Burning Witches que arribaven amb unes furgonetes serigrafiades amb el logo i lema del grup We Eat your Children deixant-nos ben sorpresos de la bona imatge i professionalitat que transmetia. Abraçades i retrobaments amb unes excel·lents persones. Ràpidament muntatge i proves de so, déu-n'hi-do el ràpid que s'hi posen i ho tenen tot descarregat i llest, es nota que ja porten quilòmetres. Mentrestant rialles i un sopar compartit per explicar històries, gustos musicals, experiències i alguna entrevista que ben aviat podrem fer avinent... i és que en breu editen un segon disc.

Pocs minuts després de les 21.00h s'obrien portes i començava a accedir el personal. No s'esperava una bona entrava però degut a les circumstàncies comentades una entrada d'unes 75 persones aproximadament no està gens malament, més tenint en compte que una hora abans del concert plovia a bots i barrals.

Van obrir el directe els Gonoreas. He de confessar que desconeixia la banda i no tenia clar què esperar, i em van deixar bocabadat i no entenc com no n'he tingut notícies abans, i no serà perquè no siguin ja una banda amb història!! Els seus inicis es daten el 1994 publicant demos el 1996 i 2000. No va ser fins al cap d'un any que van editar l'EP Soul Cries Out i ja un primer treball anomenat Outbreak el 2003. Des de llavors una trajectòria ininterrompuda amb treballs d'estudi i fins i tot dos directes un d'ells enregistrat a Tokyo. Practiquen un estil que barreja elements de hard rock i heavy metal clàssic evolucionant amb els anys cap al power però no es queden en això. Van obrir el set amb Kursk, peça del seu disc de 2013 The Mask of Shame seguida de Destructive Ways del disc de mateix títol del 2015. Ens vam remuntar a 2003 per escoltar Break Out del Outbreak i ja quedava palès que es van plantejar el concert a mode de repàs de la seva trajectòria. La banda sonava compacta i potent, tot i el canvi de vocalista recent, però cal destacar la feina i talent de Damir Eskic, un virtuós de les sis cordes que ens va deixar amb la boca oberta. Damir és un gran tipus però també un músic enorme amb una tècnica destacable. He de confessar que alguns dels passatges dels temes interpretats m'evocaven aquell regust exquisit de bandes de culte com Coroner i ve-t'ho aquí que al finalitzar el concert el mateix guitarrista em confessava que el seu mestre havia estat Tommy Vetterli!!!! No anava mal encaminat. No cal, però, deixar de banda els seus acompanyants que no es queden pas enrere, especialment Pat Rafaniello al baix. Van anar caient Viking, When Nobody Asked, Breaking the chains o la final Bang Your Head. Prometo escoltar amb atenció el seu darrer Minotaur. Els presents no coneixien la banda però al finalitzar el seu show més d'un es va acostar al merchandising per adquirir algun dels seus treballs, no cal dir més.

Temps per les Burning Witches que no van tardar a sortir a escena. Metal Demons és un tema que no em canso d'escoltar, directe, curt i sense vacil·lacions, bona elecció per obrir que van enllaçar ràpidament amb We Eat Your Children amb aquell ja clàssic moviment apuntant el públic en la tornada. Les deficiències de la mateixa sala feien que si t'allunyaves de les primeres files perdessis l'escolta de greus, però va sonar més que bé en línies generals. Seraina Telli exerceix de perfecta mestra de cerimònies tot i que trobo a faltar una mica més d'empatia amb el personal i sortir una mica dels tòpics que es poden escoltar del cantant d'un grup. No deixa de ser una anècdota perquè té presència, actitud i una veu que tot i no excessivament potent sap explotar en tots els seus recursos i val a dir que millorant amb el temps. De moment acrediten una sola referència discogràfica que van continuar desgranant amb Creator of Hell i Bloody Rose. En aquest punt ja quedava clar el molt que ha millorat en directe el grup, de fet, no han parat de tocar i es nota, a més, la incorporació de la joveníssima Sonia Nusselder ha estat tot un punt ja que el potencial és enorme. La guitarrista Romana continua estant sòbria i precisa en les seves parts com a líder a l'ombra i alternant solos amb Sonia. Tot un luxe.

Save me i el que va ser el primer impacte del seu debut, Black Widow, van precedir el primer tema del que serà el seu segon disc Hexenhammer una peça anomenada Open Your Mind, no m'atreveixo a valorar massa encara amb una sola escolta però no va desentonar gens ni mica. Bogeria amb la versió de Judas Priest Jawbreaker per de nou un tast del nou disc amb el primer tema que es va difondre, Executed, ràpida i de heavy metal clàssic de tota la vida.

Els bisos van ser per una enorme versió del Holy Diver de Dio que continuen fent de manera excel·lent i Burning Witches que va posar el punt final. Tres cops en un any i ens va saber a poc. La banda va estar fent-se fotos amb tot aquell que ho va voler i signant tota mena de material, parlant amb el personal i els que vam poder compartir encara una estona més un cop es va tancar la sala comprovant que viuen i senten el que fan com pocs. Les hauríeu d'haver vist corejant el I wanna be somebody de Wasp quan sonava per la PA del local, autèntiques metalheads... i la festa seguia.

Es farà llarga l'espera fins poder tornar a gaudir-les en directe, mentrestant podrem valorar el que serà el seu nou treball i deixeu-vos estar de si són noies i fugim d'aquest tòpic en la nostra escena de destacar sobremanera aquest aspecte, ens trobem davant d'una gran banda de heavy metal clàssic. No han inventat res, ni cal, i per mostra un botó...

Accés