Menu

Burning Witches + D.O.G 07-01-2018

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Seraina de les Burning WitchesSegurament podríem estar d'acord que Suïssa no és un absolut referent pel que fa a l'escena del heavy metal en totes les seves variants i estils però si repassem al llarg dels anys ha donat algunes bandes que d'una manera o un altra, i en diferents estils, han tingut un paper prou important o fins i tot pilars d'un estil. Sí, esteu pensant el que jo però deixem-ho aquí i que voli la imaginació... En els darrers mesos ens ha cridat l'atenció una banda que des del heavy metal més clàssic i dogmàtic dels 80 es va fent un lloc en tots els que encara, i diria que no som pocs, gaudim de l'estil. Les Burning Witches van editar el passat mes de maig el seu disc de debut després d'una campanya de mecenatge per poder pagar els costos de la seva gravació i ara, com és lògic, toca presentar-lo en directe.

Ho han estat fent pel centre d'Europa i la sorpresa va ser que s'anunciés dates a casa nostra, més sorpresa encara quan la única data a Catalunya seria Lleida! La bona, un cop més, i incansable tasca de AOS Producciones fa que tinguem visites internacionals, i de quin nivell. Prèviament vam poder parlar amb les seves principals compositores Seraina (vocalista) i Romana (fundadora del grup i guitarra) que ens explicaven particularitats del disc i l'actual gira en aquesta entrevista que enllacem. Un cop més caldria veure la resposta del personal en un diumenge tot just sortint de les festes nadalenques quan l'endemà tot torna a arrencar de nou i els precedents que tenim en aquestes terres en aquest sentit més d'un cop no han estat per tirar coets.

Al arribar al Cafè Teatre, tot i encara faltar una estona per l'inici, ja es veia bon ambient fins i tot fora de la sala amb personal vingut de fora de les comarques lleidatanes inclòs, sembla que les suïsses comencen a tenir fidels seguidors. Minuts després de les vuit del vespre van pujar a escena els Death or Glory quan la sala feia ja bona pinta. Va sorprendre que les primeres notes que sonessis fos un tema d'Ozzy però per despertar el personal tampoc és mala jugada fer-ho amb material que tothom té al cap.

El grup va alternar peces pròpies incloses al seu primer i únic treball com Death Without Glory com el mateix que dóna títol o Sacred Killer o per exemple Whitesnake per citar alguna de les versions que van sonar. Bon so i execució però una mica estàtics en escena i potser poc acostumats al paper que els tocava aquella nit i en un dels concerts segurament més importants que han tingut fins al dia d'avui. Sigui com sigui bon fer d'aquest grup a cavall entre les comarques de Lleida i Tarragona que ha de fer un salt endavant.

Torn per Burning Witches que pujaven a l'escenari del Cafè Teatre enmig d'una intro d'allò més embruixada i Seraina oculta sota una capa i caputxa. El grup va seriosament i es nota, serà un primer disc i tot just estant començant però escoltant el treball i l'actitud que mostra la banda en directe crec que denota clarament una voluntat més que professional. Les primeres notes de Metal Demons sonen i tot esclata sent un dels temes més purament de metall clàssic del treball de debut, estem acostumats a que el Cafè teatre soni de manera notable i en aquesta ocasió no seria una excepció tot i que molt millor en la part posterior de la sala que no en les primeres files on la influència de la PA era ben pobra i tenies el so dels amplis directament així com la bateria. Si això no és proximitat i un concert de tu a tu que m'ho expliquin, ni grans muntatges o produccions excessives. Només música i moltes ganes tot i que no volen descuidar tampoc aquesta part per molt novells que siguin amb un teló de fons amb el logo del grup i teles amb motius del disseny del seu disc que flanquejaven la bateria a banda i banda.

Burning Witches en directeWe Eat your Children va ser la següent i el grup ja va aconseguir que molts cantessin la tornada. En aquest punt, i tot i els molts arguments musicals que teníem davant, no puc deixar de comentar un aspecte més que repugnant. El masclisme està instal·lat en molts àmbits de la nostra societat i la nostra escena musical no n'és pas una excepció, és més, en moltes ocasions ha tingut més tocs i comportaments masclistes del que seria desitjable per dir-ho suament. Tot això ho comento perquè no vaig deixar d'escoltar durant el concert i posteriorment, d'acord que sempre hi ha algun cervell mal amoblat i no era majoritari, però es van produir comentaris de tot tipus en referència a la condició sexual del grup i de dones. Sobra, i de quina manera a més, que la furgoneta on viatgen aparegués en un dels vidres amb un dibuix del membre viril masculí. A més d'un li haurien de tallar i així potser deixaria de pensar amb aquest òrgan i no el que toca.

Les bruixes no donen treva i enllacen Bloody Rose i Creatures of the Night amb una Seraina especialment activa amb dots d'una frontwomen espectacular en un futur tampoc no tant llunyà. La part comunicativa amb el personal no passa dels tòpics habituals però les seves interpretacions, actitud i nivell vocal ens deixa més que satisfets... amb les primeres pujades al pilar que tot just està enmig de l'escenari. Estem parlant d'un primer disc i el llistat de temes a interpretar és curt i esperable, així doncs segueixen caien The deathlist on en aquest punt Seraina ja ens ha fet avinent que una de les guitarres, Alea, no els acompanya en aquestes dates per malaltia, motiu per presentar una amiga del grup que la substitueix i que posteriorment vam saber que es va haver d'aprendre el set en tot just un dia. La veritat que no ho va acusar.

Torn per dos temes més enllaçats com Save me i el tema pel que han enregistrar un clip oficial, Black Widow. Un tema de heavy metal tradicional que enganxa i recorda en no poques parts a Judas Priest, musical i vocalment. Seraina continua amb el seu particular show movent-se a tort i a dret, fent headbanging acumulant totes les mirades. Alguna cosa denota que es va acostant el final, ja???!!! i quan el personal és preguntat sobre si recorda a Dio l'esclat és enorme. Sona Holy Diver i el primer intent seriós de pogo. El tema títol del disc sona amb la voluntat de ser el darrer tema i el grup saluda en aquest sentit. A tots ens sap a poc i més quan portaven al set per interpretar com a mínim la versió que han inclós al disc de Judas Priest, Jawbreaker. No el van arribar a tocar però si van repetir dos dels temes ja tocats i és quan el personal va arribar al màxim amb pogo que només li va faltar algú que es llences des de l'escenari com es feia als 80.

Curt, es va fer molt curt. El grup després de passar pel camerí va tornar a la sala i signar i signar tot el que se'ls va demanar i fer fotos amb tothom en un ambient distés i posant a prova la paciència de la banda com mesos enrere va passar amb Blaze en el mateix lloc i sincerament crec que és una part de la feina que han d'assumir les bandes en aquests nivells, estaria bé que fins i tot en estadis superiors però en aquest nivell si aquest contacte és un tedi per la banda que ho deixin. I la veritat van estar al que queia.

Només cal esperar que nits com aquesta es segueixen repetint en indrets tant poc habituals com en les dates que s'ha desenvolupat aquest tour estatal i que per un cop les grans capitals no absorbeixin tota l'oferta de la que ja estan saturades. Si de pas el benefactor de ponent en aquest sentit continua remenant l'escena per portar-nos sorpreses el cercle es tanca. Per molts anys.

Per cert, aquí es pot veure la versió que van fer del Holy Diver de Dio.

 

 

 

Accés