Discogràfica: Noble Demon Records
Data sortida: 22-05-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Quan parlem de Gomorra se'ns presenta com una nova formació que ens presenta un nou i primer treball. No deixa de ser veritat però cal tenir en compte per saber l'origen de tot plegat que la formació neix de les cendres d'una veterana banda de heavy metal de nom Gonoreas on les regnes eren conduïdes pel gran guitarrista Damis Eskic. Segur que us sona el nom, a més d'estar al capdavant del grup i ser el líder visible, en una formació que va treure el seu primer treball, Outbreak, el 2003, ara mateix el trobem com a membre d'una banda clàssica del thrash alemany com Destruction.

El grup va treure des d'una posició certament underground sis discos d'estudi i girar per diversos països. Fins i tot vam tenir l'oportunitat de veure'ls a casa nostra, en concret a la ciutat de Lleida no fa pas tant, la tardor del 2018 en una data conjuntament amb Burning Witches que vam explicar al seu moment. Certament Damir és un intèrpret privilegiat havent tingut com a mestre de les sis cordes a Tommy Vetterli de Coroner i també ex-Kreator. Així doncs ens trobem davant de membres experimentats, es conserven membres de l'anterior formació, que han volgut posar un punt i a part.

Ens presenten doncs aquest Divine Judgement, onze temes que beuen de les arrels del heavy metal més tradicionals però amb tocs i clares influències del thrash, power i progressiu. S'obre amb una intro neta enigmàtica, Canaan, tonalitats baixes que ràpidament dona pas a Gomorra, com la banda, que ja mostra les maneres del metall clàssic amb el palm mute, els puntejos recordant Priest i les veus en tons aguts. Canvis constants recordant al power i els primers recorreguts per les sis cordes a tota velocitat i les guitarres doblades. Les intencions estan clares. El mateix passa amb Flames of Death que se'ns presenta amb un galop a mig camí entre Maiden i Demons&Wizards. El riff que condueix el tema és més pobre i li falta en tot moment al tema un punt de brillantor per on enlairar-se repetint esquemes.

Més dinàmica es mostra Hope for the Righteous amb un bon inici i un riffs enganxós. Sense deixar els sons clàssics els dibuixos a les sis guitarres se't van posant a dins amb un ritme de bateria on els constants canvis fan que sigui la millor peça fins aquest punt. Els solos i puntejos apareixent constantment són marca de la casa i és que cal aprofitar tenir talent el grup i Damir vol mostrar el que sap fer millor. La part central és molt més melòdica amb un solo que buscar ser més assequible i que juga amb les propietats del so estèreo per aparèixer a banda o altra. Paradoxalment Out of Control és a nivell musical molt més pausa i "sota control" per continuar jugant amb el títol. Un mig temps sense floritures ple de bones guitarres en tots sentits.

Brother we're Damned repteix l'estructura del galop de guitarres en el riff principal apostant per una estructura quasi thrash amb el doble bombo desbocat en la tornada on fins i tot la veu es mostra més crua i apropant-se lleugerament el gutural. Metralleta en l'inici de The City Must Fall amb la caixa per donar pas a un tema molt old school musicalment on el cos et recordarà maneres de fer molt dels 80. Sorprèn cert toc progressiu després de la tornada abans de reprendre el motiu del tema. La part del solo es mostra molt més melòdica que la resta amb els característics solos ben ràpids jugant amb el panorama. Children of the Land és el tema al meu parer on les veus prenen més protagonisme fent que al meu criteri sigui millor la interpretació de Jonas Ambühl.

Traca final amb Cleansing Fire amb un inici força melòdic que no es correspon amb la resta del tema on els acords llargs i jocs a les sis cordes recorrent-les ràpidament porten tot el tema. La pre-tornada busca el metall a lo Priest i la part central abans el solo és ideal pel headbanging. Angels Amongst Us se'ns mostra més power amb el doble bombo constant quasi durant tot el tema, les escales típiques de l'estil a la guitarra i el tractament de veu buscant els aguts. La final Never Look Back és la peça més heavy del disc. Tots els elements del l'estil més clàssic del metall els trobaràs en el riff, la melodia, les veus agudes i la velocitat de la bateria.

Aquest nou inici no es desmarca tant estilísticament del que havíem vist fer als integrants del grup en la formació que va donar origen a la que ens ocupa. No hi trobareu invents ni inventen res però el que fan ho fan bé i amb ofici. Entreté i manté viva la flama de l'estil més clàssic. Ja ens està bé.