Palau Sant Jordi (Barcelona)

Fotos: Sergi Ramos

Iron Maiden, aquest nom ho vol dir tot en l'escena del heavy metal. Banda amb una carrera longeva i coherent que amb els anys no han fet més que incrementar la seva llegenda i esdevenir un grup de masses, especialment des del retorn de Bruce Dickinson quan no han deixat de fer grans recintes en les seves gires. Els seus concerts són una festa, una celebració del que és aquesta escena i tot i la veterania i edat del grup esperem que encara ho puguin ser uns quants anys més, de fet, és de les poques grans bandes del gènere que manté una dignitat que ja voldrien alguns... però no tot és perfecte.

Que bandes com Maiden visitin habitualment un mateix indret no és habitual, caldria veure com respondria el personal després que tot just fa un any ja van actuar al parc del Fòrum en el marc del Sonisphere, més encara tenint en compte que es tracta de la mateixa gira de "revival" del Maiden England tour, a més del preu de les entrades. Des de la seva darrera visita al mateix Sant Jordi pràcticament han doblat preu i la més barata passava dels 50€ en les zones més allunyades del pavelló. Tot i així amb la que està caient unes 15000 persones va assistir al concert sent evident que no estava ple.

 Un concert i gira que pot marcar un punt i apart en la trajectòria actual del grup ja que es posa punt i final a aquestes gires de repàs de la seva millor època als 80, després de Seventh son of a seventh son va començar el seu declivi desembocant en la era Bayley i la conseqüent caiguda de popularitat tot i fer bons treballs. El pas lògic seria un nou disc d'estudi però veurem..., un altra discussió seria la conveniència d'allargar aquest Maiden England aquest 2014 amb el mateix espectacle i setlist pràcticament, però bé, qui es resistiria a continuar amortitzant una despesa que ja has fet amb tot aquest muntatge?

Anem a pams. Cal no oblidar que venien acompanyats d'Anthrax amb qui han compartit escenari multitud de cops i que també ho van fer l'any passat. Els de Belladonna va sortir puntuals pocs minuts després de les 7 de la tarda amb un valor segur com Caught in a Mosh tot i el poc públic present encara. Ja d'entrada hem va cridar l'atenció que a la bateria no hi havia Charlie Benante i no vaig arribar a reconèixer el seu substitut durant el concert, era Jon Dette que ja havia tocat amb el grup en alguna altra substitució però va sorprendre ja que no hi havia hagut cap comunicat al respecte per aquesta gira. Es tracta d'un bateria reputat i va complir sobradament, al contrari que l'altre membre "no històric".

Des de la sortida de Rob Caggiano la plaça de guitarra solista falla continuament, Jon Donais no té cap mena de personalitat i no arriba a complir amb els temes i les parts que li corresponen. Els de sempre, Bello, Belladonna i Ian no afluixen, especialment el vocalista que manté un nivell excel·lent a pesar dels anys... a més del bronzejat. Got the time va ser la següent però no va tardar a caure un nou clàssic com Indians, sense les plomes. En aquest punt ja quedava clar que el so mediocre no milloraria en excés cosa que també va afectar a Maiden. La darrera referència del grup és un disc de versions del que va caure TNT dels AC&DC enllaçant amb la més contemporània Fight ‘Em ‘Til You Can’t per acabar amb I am the law i la inevitable Antisocial. Caldrà esperar el nou material.

L'aparició de la donzella estava anunciada a les 20.30 i a les 20.37 va començar a sonar Doctor, Doctor dels UFO. Crec que mai he assistit o assistiré a una manera tant efectiva d'escalfar l'ambient. El personal ja sap el que això vol dir i a cada segon que passa del tema la expectació va en augment. S'apaguen les llums i el vídeo que ja vam veure fa un any introduint allò de seven deadly sins... que dóna pas a Moonchild fa que tot esclati, ràpidament enllacen amb Can I play with madness. Amb les primeres notes ja hem vaig sorprendre del malament que sonava tot el conjunt, certament va anar millorant però sense arribar al nivell que seria exigible per una banda com la britànica. S'ha comentat força per la xarxa aquest fet en les seves darreres gires i fins i tot se'n responsabilitza el fet que des del 2012 l'enginyer de so de directe de tota la vida del grup des de 1980 Doug Hall va deixar el lloc, curiosa coincidència si més no.

Amb The Prisoner i Two minutes to midnight (estic més que fart d'escoltar-la gira rere gira) la mosca ja hem començava a pujar al nas. Tot estava sent calcat al concert de fa un any però en aquest punt la relativa sorpresa va ser Revelations que no tocaven des del 2008. En el mateix punt del concert el 2013 feien Afraid to shoot strangers sent una agradable i incoherent sorpresa ja que pertany a un disc posterior a la gira Maiden England i va en aquesta ocasió i es carreguen la darrera novetat que portaven en el repertori deixant les de sempre que ja cansa escoltar-les tant en directe amb la gran discografia que tenen. La resta de "novetats" Wrathchild una habitual gira rere gira i Sanctuary que no feien des del 2009. La resta de setlist temes que han estat interpretats en directe habitualment com Run to the hills, amb aparició d'Eddie inclosa, la exigent i teatral Seventh son of a seventh son i... Fear of the dark!!!??? Clama al cel que toquin un tema dels 90 quan estant rememorant una gira del '88!!

Com a curiositat dir que per primer cop vam poder veure a Dave Murray amb una Flying al més pur estil Kerry King durant Wasted years on Adrian Smith es va mostrar especialment actiu als cors, un extrem poc cultivat a la banda. A banda un aspecte que darrerament he notat que les bandes tenen present. Bruce Dickinson no es va atrevir a agafar del tot un parell de senyeres que van llençar a l'escenari però en un parell d'ocasions es va referir a Catalunya i anomenant públic català als presents. Sembla que fora comencen a adonar-se del que passa per aquí, fins i tot va deixar anar un comentari sobre que el següent concert era a Espanya rectificant al moment per dir País Basc.

L'habitual fi de set-list amb Iron Maiden i l'aparició estelar d'Eddie va portar als habituals tres temes de bisos amb Aces high, The evil that men do i Sanctuary amb una gran participació del públic. Segons es comenta pel ciberespai sembla que el dilluns van arribar a assajar Hallowed by the name al mateix Sant Jordi però aquest cop no va caure.

Guió perfectament seguit i interpretat, bon concert amb excés de conservadorisme com ja va sent habitual... sort que sempre ens recorden al finalitzar que Always look at the bright side of life...

Set-list:

Moonchild
Can I Play with Madness
The Prisoner
2 Minutes to Midnight
Revelations
(No la tocaven des del 19-8-2008)
The Trooper
The Number of the Beast
Phantom of the Opera
Run to the Hills
Wasted Years
Seventh Son of a Seventh Son
Wrathchild
(No la tocaven des del 21-8-2010)
Fear of the Dark
Iron Maiden
Encore:
Churchill's Speech
Aces High
The Evil That Men Do
Sanctuary
(No la tocaven des del 2-4-2009)