Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 18-10-2018
Nota Simfonia Metàl·lica: 6,5/10

Primer treball dels blackers barcelonins Hwaeder, un treball amb un estil propi que s'allunyen del black més purista nòrdic. Aquest nom prové d'un terme en anglès antic que voldria dir alguna cosa com "qualsevol lloc". La seva proposta va des de l'atmospheric black o post black, com ells s'anomenen també, als ingredients folk allunyant-se a través de les seves lletres de temàtiques satàniques, guerra i violència més típiques del gènere. S’inspiren en la natura i exploren el complicat i intrínsec interior d’un mateix, de l'home nodrint-se de la influència pagana. Aquests set temes han estat composats en un paréntesi a Virium el grup principal fins el moment del seu creador, Dagon V Schaten, per crear aquest primer i homònim Hwaeder.

Of A Murk Skies And Witering Moutains, està format per set temes, pràcticament a parts iguals en català i en anglès a més d'una peça instrumental. Es tracta de peces intimistes amb una atmòsfera que en algun cas recorda als Burzum i on el paganisme i les tècniques adivinatories del tarot i la cartomància que practica Dagon VS fa que i hagi aquest toc personal, que sembla un viatge a l’interior dels seus dos integrants. Dagon VS -guitarra, baix, veus netes, lletres i programació de la bateria i Uruk- veus principals i lletres. Compten també amb la col·laboració de Crypt dels Cauldron al baix de Tardor Eterna.

En línies generals es troba a faltar una millor producció, m'atreviria a dir que per exemple en algunes de les parts de bateria, tot i que no és rellevant del tot en el conjunt de la gravació. Tot i l'estil que practiquen els instruments estant prou ben definits.

RIP (Leaden,Forgotten…) comença pausada amb unes melodies evocadores de guitarra i accelera ràpidament, agressiva i desesperada. Tardor Eterna ens ofereix el contrast amb un inici sense pausa tot i que posteriorment ofereix canvis d’intensitat. Bon riff a Inside The Maze Of Crystal Castle en el marc d'un tema ràpid, fosc on es nota la part potser de més black auténtic per així dir-ho en tot el treball. Death Of November és molt épica amb molt bons riffs, per marcar la ràbia i intensitat que transmet. Paràsits A La Pell De La Mare Terra es més lineal i surt una mica del cànon ambiental i atmosfèric de les demés peces, no sé si ho han buscat o és un tema diferent per trencar la tònica. Només l’odi em queda comença amb veus tranquil·les, a mig temps, tema molt llarg i melòdic (12 minuts) on els sentiments es barregen amb l’èpica i la senzillesa de la composició. Introspective Way To Enki’s Temple entra amb uns  sintetitzadors estranys, aquesta és la peça que més podria recordar als Burzum, instrumental pausada a mode de banda sonora però alhora plena d'angoixa i melangia com la melodia de fì de la batalla. En ella els dona temps a la reflexió als bàndols enfrontats.

Treball intens, amb bona dosi d’atmosferes angoixants i passatges inquietants, també agressivitat i varietat melòdica amanida d'una bona dosi d'èpica. El treball està disponible en format digital al bandcamp del grup. Caldrà estar al cas de properes propostes.