Discogràfica: Neckbreaker Records
Data sortida: 28-06-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 8/10

Nova mostra del que casa nostra està donant a l'escena del rock dur i metall. En aquest cas l'escena extrema és la protagonista amb el disc de debut de Inert. El grup va fer els primers passos com un projecte d'estudi de dos persones, Gustavo García a les veus i Xavier Aguilar a les guitarres a mitjans del 2015 amb un hándicap, la distància. Un es trobava a Stockholm i l'altre a Barcelona.

Es van autoeditar un EP anomenat Obliteration of the Self el juny del 2016. La referència es editar posteriorment en K7 i vinil a través de Caco-Daemon Records sortint fins i tot una edició especial japonesa que va funcionar molt bé venent-se totalment en 24 hores segons el grup, caldria veure quantes còpies... Finalment la banda compta amb 4 membres amb l'afegit de Paolo Cito al baix i Martin Karlsson a la bateria el 2018. Amb aquesta formació es grava el debut que ens ocupa l'estiu del 2018.

Amb aquest debut el grup vol anar un pas més enllà del death metal clàssic buscant noves sonoritats a través d'un disc conceptual sobre el comportament auto-destructiu de l'ésser humà com a espècie explorant sentiments com la cobdícia, l'engany, l'enveja, la violència o la bondat entre altres. Ens trobem davant de nou peces, dues de les quals cantades en català, i una versió de la banda indie rock Anímic. Són en, doncs, 8 peces originals.

L'inici amb el tema-títol Vermin juga a despistar i ens fa pensar en influències doom amb acords pesats i densos però de sobte la brutalitat ens ve a sobre amb death metal ben executat. La part central conté minuts més elaborats, quasi progressius enmig de parts ideals pel headbanging. M'ha recordat els polacs Vader. Hi ha, per això, millors maneres d'acabar que un fade out. Bassals de sang va directe a la feina, ritme ràpid però fugint de l'atropellament del death. Les veus agòniques cridant "terra i extermini" fan embogir i la part central de nou recorda parts doom seguint amb un joc amb les guitarres força dinàmic. Ho he de reconèixer, m'encanta aquesta peça.

Murderer in Me contè un riff d'inici que en un altre context resulta quasi rocker. Que ningú s'enganyi, de seguida trobem death metal ben clàssic que dona un petit descans en la tornada. Tema dinàmic, amb canvis constants i que no et pot avorrir encara que no siguis un apassionat del death. Kingdom of Sulphur té un riff que et pot recordar a bandes com Entombed o coetanis conduint la peça. Pesat, contundent i maltractant el teu cervell. Llàstima no incloure un solo amb els puntejos finals, crec que li hauria donat més dinamisme. Values Decay repeteix una mica l'esquema de l'anterior aportant noves sonoritats en la part central i acabant amb melodies de... baix? Rotten Corpse Feast ens torna als Inert més avesats al death metal amb la garantia que aporta sempre el grup que aquest tipus de peces no resulten monòtones si no que intenten jugar amb les melodies, diferents parts de guitarra i fins i tot cors en gutural.

La segona peça en català és La Malura i al igual que amb l'anterior Bassals de Sang s'hi han lluït. Curiosament són les dues peces en la llengua de Fabra les que mostren més obertura de ment i diversitat estilística. De nou influències doom allargant els passatges però de sobte a meitat de tema trobem passatges thrash i death quasi per igual. Fins i tot una melodia de guitarra acabant amb aquests acords pesats, campanes solemnes... i mosques.

Vermin (New Breed) m'ha recordat força a la primera peça amb un inici més inquietant per oferir pur death aportant un solo més treballat i una part central buscant més la contundència que la rapidesa tot i que aquesta darrera és la protagonista al final del tema. Horse's Mane és la versió dels Anímic que l'han portat al seu terreny buscant ritmes pesats i contundents tot i que jugant molt més amb les melodies de guitarra. Caldrà seguir els passos d'aquesta gent, els primers que han donat resulten més que interessants.