Quan parlem de músics amb quaranta anys de trajectòria senzillament cal treure's el barret. Si a més parlem d'una de les veus més peculiars i quasi representatives d'un gènere com Udo Dirkschneider la cosa ja té un caire més que destacat. Si també afegim que la banda que lidera va tenir la oportunitat de fer un concert amb un parell de milers de persones enmig de la pandèmia en el fatídic any 2020 pel món de la música i l'entreteniment com a mínim cal veure què ha passat aquí.

I així és, UDO acaben d'editar un doble treball en directe enregistrat el setembre del 2020 al teatre Plovdiv a Bulgària, un indret especial en un esdeveniment especial que com a tal van voler que quedés immortalitzat en una gravació sonora i en vídeo. Fa un temps vam tenir oportunitat de parlar amb el petit gran home en motiu de la sortida del darrer disc en solitari com a UDO, que podeu recuperar aquí, ara l'interlocutor és un altre, Sven Dirkschneider, el seu fill i bateria del grup amb qui una tarda conversem sobre el disc en directe, el que l'ha envoltat i l'actual moment del grup.

Si voleu escoltar Sven Dirkschneider trobareu al final del text l'entrevista en àudio emesa al nostre programa de ràdio i també el vídeo de la conversa, això sí, aquest darrer en anglès tal qual es va produir.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Sven, aquí ens trobem per parlar d'un disc en directe enregistrat el 2020, l'any que quedarà a la memòria de tothom com el de la pandèmia, quan bona part del món estava tancada a casa amb els confinaments, aneu vosaltres i graveu un disc en directe a Bulgària amb públic!! Explica'ns això perquè costa de creure amb el que encara estem vivint avui dia.

Sven Dirkchneider (SD) - També va ser una sorpresa per nosaltres! La cosa va ser que el govern de Bulgària va contactar amb la nostra agència de booking al juliol crec i volien fer un concert al setembre. La nostra pregunta va ser... i com pot ser això possible? No ens ho podíem creure ja que no havíem tocat ni un sol concert, com tothom en tot el 2020!! Així que vam fer el plantejament que si ens podíem reunir i resultava tot plegat factible volaríem a Bulgària per fer un concert. Per ser honest no crèiem pas que tot això pogués funcionar ja que el que els vam plantejar és que si es podia fer complint totes les restriccions de les autoritats locals doncs endavant però semblava molt complicat.

Va arribar setembre i les autoritats locals van donar el vist-i-plau, era al centenari teatre Plovdiv, a l'aire lliure i es plantejava de fer-ho només amb la meitat de públic del que normalment encabeixen per un concert. Crec que devia haver unes 2.500 persones més o menys i per ser honest no tinc clar si es va testar a tothom per assegurar que ningú tingués el coronavirus però per alguna raó tenien llum verda de les autoritats. Vam decidir volar allà i fer el concert, per nosaltres tocar era un al·licient i vam mirar de fer-ho complint amb totes les mesures de seguretat possibles de mascareta i demés. Evidentment vam haver d'assajar ja que feia molt que no tocàvem junts amb tot el que comporta en les condicions en que estàvem i certament va ser complicat en alguns moments ja que els membres del grup estant en diferents països com Eslovènia, Ucraïna, el meu pare a Eivissa i al viatjar van haver de fer quarantenes en hotels cosa que no resulta molt agradable estar-te tancat en una habitació d'hotel un munt de dies. Respecte a això fa poc veia un post de Mikey Dee que s'havia hagut d'estar en una habitació d'hotel una setmana crec per poder continuar les gravacions de bateria del disc d'Scorpions. Vull dir que va ser molta feina i esforç i finalment va funcionar.

Vam ser molt feliços de poder tocar aquest show, va ser especial i una nit emocionant diria. Tocar un concert després de nou mesos, poder fer allò que fas per viure i que estimes fer treballant dur per això. Va ser molt emocionant i crec que no oblidaré aquest concert en tota la meva vida.

SM - Vau tenir notícies d'un increment de casos per la zona després d'haver tocat? Si no es va fer tests a tothom seria molt factible!

SD - Absolutament!!! Al vol de tornada a Alemanya no paràvem de fer humor negre sobre possible notícies als diaris d'un contagi massiu o coses així. Òbviament no va ser així ja que si hagués passat el promotor dono per suposat que ens hagués dit. Tot va anar bé, la gent s'ho va passar bé i va gaudir del concert ja que portaven un grapat de mesos sense poder assistir a un concert així que també va ser especial per ells.

SM - Quina feinada per un sol concert, com s'ha complicat fer un show. Confinaments, els viatges, testos... fins i tot el sol fet d'assajar és un problema!

SD - Exactament!. Ningú podia imaginar quelcom similar, suposo que ens va sorprendre a tothom, com una petita bacteri o virus pot fer tant mal al món sencer perquè és això, una cosa global. No és un sol país, tot el món!!! Desafortunadament continuarà durant un temps, l'estiu encara estarà condicionat però veurem si a finals d'any les coses canvien al respecte d'aquest virus. És fotut que d'un dia a un altre no pots girar i en el nostre cas el darrer concert va ser el desembre de 2019. Nosaltres teníem una aturada en les gires de tota manera i tornàvem a estar preparats al març o abril que és quan es va aturar tot per tothom i en el moment que sigui possible tothom voldrà sortir i s'està a l'aguait permanentment de dates, l'evolució de tot per poder reservar o no les sales, pavellons o el lloc que sigui. Crec que per les bandes que fan arenes o estadis serà molt complicat tornar a tocar pel volum de gent però també és cert que per elles estar a casa assegut no és un problema. No estic dient que no els afecti sobretot a nivell personal i no poden donar a la gent el mateix que nosaltres que és fer que la gent es diverteixi, entreteniment en definitiva i que fem tots plegats el que estimem. Ho dic a nivell financer, això és diferent si toques en un estadi a un arena. Almenys nosaltres espero que puguem sortir més aviat ja que les dimensions dels llocs on toquem fan possible que puguem sortir abans que altres bandes.

SM - A youtube es poden veure un parell de temes del show que estem parlant i crec que es pot copsar l'emoció l'especial que era el concert per les cares de satisfacció tant de la banda com dels assistents, poder estar en un concert enmig de la pandèmia. Ho sentíeu també vosaltres?

SD - No sabíem què esperar. Sí teníem clar que era un lloc a l'aire lliure i que segurament la gent estaria asseguda en grups o així. Quan vaig pujar a la bateria amb la intro vaig veure allò i pensava: Què collons està passant! Com ho han fet possible? I les restriccions? Nosaltres com a banda i vam volar i vam intentar tenir tota la informació possible sobre la producció quan normalment no ens ocupem d'això si no d'assajar i tocar. Al poder anar i fer-se el concert vam dir, ei, gravem-ho!! Qui coi tindrà un dvd el 2020!? Ningú!! L'únic del que sé és Till Lindemann però va ser al març a Moscú, era una situació diferent i sobretot a Rússia. En aquell moment també estava girant Sabaton i van seguir perquè a Rússia el virus no estava tant present, almenys això deien les notícies... Així que vam voler gravar-ho i tindríem un producte únic, si ho vols dir així era història i la veritat que des del punt de vista emocional el més emotiu en el que he tocat. La reacció de la gent em va tocar perquè podies sentir que tothom estava encès després de no tocar en nou mesos.

SM - El teatre Plovdiv s'ha convertit en els darrers temps un lloc molt concorregut per les bandes alhora de gravar-hi directes. Recordo per exemple a Paradise Lost, Sons of Apollo... què ens pots dir del lloc? És tant especial com es diu?

SD - Ho és!! L'escenari té unes vistes magnífiques, des del mateix escenari i cap a al mateix. La gent ens diu sobre la gravació que portàvem una producció d'escenari molt guapa i els he de dir... ei, ei que no és producció, és el lloc!!! no vam portar res! Només hi ha unes llums i res més. Imagina't, és un lloc on ha anat la gent a divertir-se, quan? Durant 2000 anys?? És un teatre romà! Va ser genial tocar allà i tinc la impressió que si l'haguéssim fer l'estiu anterior, el 2019, hagués estat un concert més. El va fer més especial que fos el 2020 quan el món estava confinat. Tot i això el setembre no va ser tant dur com a l'inici de la pandèmia o ara, almenys a Alemanya, era sigui com sigui un temps estrany per fer un concert.

SM - És un llançament doble amb 25 temes però crec que en vau fer algun més...

SD - No recordo el set-list complert però potser aquí es compten les intro i outro...

SM - He llegit en algun lloc quelcom sobre un tema de ZZTop?

SD - Això és la nostra entrada a l'escenari, la pre-intro per dir-ho així. És el tema amb el que nosaltres ens posem a to darrera l'escenari.

SM - I un tema de Queen?

SD - Sí això és pel final, The Show Must Go On, era com un regal pel nostre equip que quasi plorava degut a tot el que havien viscut. Era un tema perfecte en aquelles circumstàncies i per aquell concert. Vam fer un set-list més llarg del normal amb temes d'Accept ja que si pots fer un concert en tot un any quan en fas un centenar incloent festivals ha de ser especial. Ho fem perquè si la gent paga per alguna cosa li has de donar aquesta cosa.

SM - Aquí volia anar! Precisament el teu pare va dir que no tocaria més cançons d'Accept i mira, ara t'ho deguem treure tots els que et fem entrevistes.

SD - Absolutament! Li vaig dir: si ho has dit ara ho hauries de mantenir. Però la veritat que és la seva carrera, la seva veu en aquests temes, la veu original i a la gent li encanta. Seria una llàstima que no les toqués més i arribés el dia que hagués de deixar l'escenari. Havent passat tot el que hem viscut era quasi obligat tocar-ne, en aquell lloc i situació, ho veus des d'una perspectiva diferent. És molt divertit tocar aquestes cançons honestament.

SM - Puc entendre les raons que donava el teu pare en aquell temps ja que UDO com a banda té un catàleg de temes i discos impressionant com per poder fer un set-list ben llarg i variat.

SD - I tant! i és força complicat fer un set-list ja que hi ha cançons de la història d'UDO que no pots deixar de banda. They Want War, Animal House, In the Darkness... han de ser allà per fer un concert d'UDO com Déu mana i és per això que quan sortim amb un nou disc es fa més complicat ja que no pots tocar tot el temps que vulguis i en algunes com Independence Day que algunes parts cantades s'allarguen i és complicat decidir quines es fan o no. Aquesta era una de les raons per no fer més temes d'Accept així podíem tocar més material d'UDO que estava bé. Però clar, Balls To the Ball, Fast as a Shark, Metal Heart... tenen una reacció enorme i és genial tocar-les i passar-ho bé amb la gent.

SM - Els dos darrers llançament d'UDO crec que els podríem qualificar com a especials, el disc que ens ocupa i anteriorment amb l'orquestra. El proper podem esperar que sigui un àlbum de heavy metal tradicional al més pur estil UDO?

SD - Sí, hem estat ocupats durant la pandèmia fent el nou disc que sortirà després de l'estiu. La gent pot estar expectant ja que serà tot un clàssic d'UDO, serà un retorn al so que tothom pot esperar.

SM - No estic descobrint res però quan això es comenci a obrir el volum de discos que sortirà al mercat serà immens. És normal ja que... què pot fer un músic tancat a casa? Compondre, gravar...

SD - Exacte, el que fem nosaltres. Seguir escrivint i gravant, ara és el moment. Sempre estem girant i no tenim tant temps així que aquest darrer any ha estat el moment per crear nou material. I també et vols mantenir ocupat. Obligats a estar a casa vols seguir amb la música i encara gràcies de tota la tecnologia, Skype i demès per mantenir el contacte cara a cara. Clar que millor estar en una mateixa habitació tal com voldríem però és el que toca i fer-ho tot per internet.

SM - Si parlem de tu segurament la gent només et coneix com el bateria d'UDO però què pots explicar d'altres vessants com projectes paral·lels, altres grups, música en solitari...

SD - Abans d'entrar a UDO vaig treballar bastant com a tècnic de bateria girant amb Saxon uns anys quan a finals de 2014 Nigel Glockler va estar malalt i van haver de posposar 5 concerts al febrer de 2015 que va resultar obvi que no podria fer ja que la cosa era seriosa i va haver d'anar un parell de cops a l'hospital. Biff em va dir si volia fer aquests concerts cosa que vaig fer. Vagi tenir també un grup propi amb algunes composicions que es deia Damage però va ser en un punt on la gent ja començar a treballar o estudiar més i no es volien prendre tant seriosament tot això. La banda no va seguir. Sincerament no vaig fer massa cosa abans d'estar amb Saxon i UDO, vull dir, vaig créixer en aquest negoci i volia viure d'això i pagava les factures com a tècnic de bateria que em prenia molt seriosament ja que volia ser bo en la feina. Llavors el meu pare va estar en un concert nostre a Berlin i xerrant va comentar que buscava nou bateria. Li van dir: "ei, pensa en el teu fill, el veiem cada dia a la prova de so i és bo". Va decidir donar-me una oportunitat i ara resulta que treballem de manera molt propera fent lletres junts, parts vocals, tenint cura de la producció al voltant del grup i donant voltes sempre a la nostra posada en escena i redissenyant-la. És genial, em sento bé fent-ho més quan és pare i fill tenint en compte que quan era un nen el meu pare no hi era massa ja que sempre estava de gira i ara se'ns dona la oportunitat d'estar junts, cosa que no vam poder fer en el seu moment.

SM - Ja que ho comentes, havent crescut entre instruments i vivint tot l'ambient... perquè bateria? què et va atraure de l'instrument?

SD - No tinc una raó, no ho puc explicar tant fàcilment. Com una divertida casualitat ja que als nadals de 1995 tenia tres anys i Fitty, l'anterior baixista, ens va venir a visitar a Alemanya. Llavors tenir una guitarra petita estil ukulele i uns bongos i vaig escollir aquests darrers. Hi ha un vídeo per la xarxa on m'hi veig amb ells que va fer la meva mare. Vam començar... un dos tres i jo amb els bongos i Fitty amb el ukulele. Els meus pares van pensar que seria millor tenir un professor de bateria i vaig començar amb lliçons als 5 allargant-les durant 10 anys. Vaig estar amb cors i coses més clàssiques i als 10 una banda amb la que fèiem versions de Green Day o Blink 182 que era la música amb la que estava creixent en aquell temps, més punk-rock tot i que també però menys metall. Vam fer un EP i va anar força bé presentant-nos a algun concurs fins i tot amb certa base de fans però llavors com et deia la gent va prendre diferents camins i es va desfer tot. De fet, era l'únic que durant tots aquells anys vaig continuar tocant i no vaig deixar mai l'instrument.

SM - Abans deies que el teu pare encara viu a Eivissa, això dificulta d'alguna manera la relació familiar o alhora de treballar pel grup?

SD - Quan no hi ha pandèmia la veritat que no és massa problema. Ara amb tot això no hi ha gaires vols. En condicions normals no hi ha problema ja que en dues hores viatges d'un lloc a l'altre amb vols anant i venint cada dia. Això no és problema i sempre hem fet que funcioni amb la planificació adient per anar a l'estudi o el que calgui. Ara, per exemple, estic al meu estudi i ho hem de fer a distància però no crec que afecti molt la relació. Ara es traslladarà de nou a Alemanya en uns mesos per tot això de la pandèmia, a més ha estat avi ja que tinc una filla de quatre mesos i mig i vol estar aprop d'ella i també ens facilitarà la feina ja que estarà a quinze minuts.

SM - Entenc perfectament el que dius i felicitats pel naixement. Els que tenim fills sabem bé el que dius. Però suposo que desprès de tots aquests anys serà un enamorat d'Eivissa.

SD - I tant!!! I podrà anar quan vulgui, no és tant lluny i quan tot sigui normal s'hi podrà anar sense problema. D'altra banda vivint en una illa amb sol tot l'any i demés tampoc li ve de gust anar enlloc més perquè diu que té el sol allà i que no cal anar enlloc més. Crec que serà un bon canvi per ell ja que podrà visitar altres llocs després de dotze anys

SM - Et té al dia doncs de tot el que passa per aquí i com ha anat la pandèmia.

SD - Totalment! A més, allà han estat molt estrictes amb tot això tancant tota l'illa i vigilant amb drons. La gent només podia anar al supermercat, la farmàcia o al metge. Aquí a Alemanya el confinament ha estat dur però podies sortir a donar un vol cosa que no pas allà així que ha estat força dur per ell seure i no poder fer res.

SM - Per anar acabant, un lloc on no has tocat i moriries per fer-ho?

SD - Definitivament a Mèxic ciutat. No he estat a Mèxic tot i que si a sud-amèrica però per alguna raó mai hem tocat allà i vull veure com reaccionen allà els fans ja que crec que la reacció serà genial. Ara em posposat dates al 2022 i finalment sembla que hi tocarem així serà un somni fet realitat.

SM - Esperem que així sigui i que ben aviat us tinguem de nou a la carretera.