La pandèmia està fent molt mal al sector musical, especialment al de la música en directe, la principal font d'ingressos de músics i de bona part dels professionals dedicats a aquest sector cultural. I el pitjor és que té pinta que tardarà força a ser el que era. Des del punt de vista d'un músic què ha comportat això? Més temps de l’habitual a casa i si no pots tocar doncs fem nova música. Aquesta és la raó que l'edició discogràfica no s'ha aturat pas i si continua el bloqueig dels concerts potser es veurà incrementada com mai, ja que els creadors musicals aprofiten per treballar, segurament amb més temps de l'habitual, en noves cançons per editar a l'espera que millori el panorama.

Aquest és el cas del projecte que ens ocupa. Tot i tenir al cap un segon disc des de pràcticament l'edició del primer ara era inevitable treballar en aquest segon llançament, donar-li forma i llançar-lo per les raons esmentades. Parlem d'Auri, aquesta banda on trobem Tuomas Holopainen i Troy Donockley de Nighwish i la vocalista finesa Johanna Kurkela, parella del primer. Vagi per davant, si no coneixeu la seva proposta no espereu pas massa res a veure amb metall o rock dur. Més aviat folk, new age o música ambiental per estones on no vulgueu res estrident, al contrari, pau i recolliment que sempre hi ha alguna estona que pot fer falta.

Podeu veure el vídeo de l'entrevista tal com es va produir al final de la transcripció.

En motiu de l'edició del seu segon disc Those We Don't Speak, del que podeu llegir-ne la nostra ressenya, ens vam voler posar en contacte amb Troy Donockley, després de la conversa en persona el desembre del 2018 que vam mantenir amb ell, que ens atén des de casa seva al vell mig d'Anglaterra una tarda d'agost. Comencem a la conversa recordant la citada trobada i lligant-ho amb l'actualitat:

Simfonia Metàl·lica (SM) - Recordo que en aquella ocasió comentaves que estaves treballant en les lletres del nou disc de Nightwish, el que ha acabat sent Human || Nature, alguna d'aquelles lletres o idees no utilitzades han fet cap a Auri d'alguna manera?

Troy Donockley (TD) - És d'alguna manera una necessitat quan comences a treballar en música, i com ho fem nosaltres de forma remota estant jo a North Yorkshire i Tuomas i la Johanna a l'est de Finlàndia, i ens anem passant arxius entre nosaltres, llençar les idees als altres. Per molta gent no és una manera gens inspiradora de treballar i han d'estar a la mateixa habitació fent jamming, no pas a nosaltres ja que ens permet ser molt més forenses amb les nostres idees abans de compartir-les amb els altres. Amb les lletres és molt similar. Jo sóc quasi per defecte l'editor dels textos ja que sóc el nadiu de l'anglès de tots i em costa menys trobar diferents paraules i expressions i tot això. És la raó per la qual ho faig de fa un temps. És diferent a Nightwish on Tuomas ho fa, com ja saps, i jo hi contribueixo. A Auri jo escric lletres, per exemple, a una de les noves cançons Pearl Diving, jo he escrit la lletra així com a The Duty of Dust. També a Light and Flood tot i que he de dir que aquí només una paraula en llatí. La qüestió és que a Auri tots escrivim lletres, ho gaudim i veiem el que han d'aportar els altres.

SM - Cap text o idea doncs ha traspassat d'una banda a l'altra?

TD - Realment no. Com deia ja que a Nightwish puc fer suggeriments però ja no és cosa meva ni pel que fa al contingut ni què ha de dir o contenir una cançó. Jo només edito i tinc cura que les paraules flueixin correctament ja que ho fa Tuomas i és el seu món.

SM - Ja que menciones Nightwish i el que em deies en aquella conversa al escoltar Human || Nature vaig entendre moltes coses sobre el poc que vas poder esmentar del disc. Sobre que era una mena de continuació de Endless Forms Must Beautiful, les referències constants a la natura, seguir l'essència vaja...

TD - Sí ja que hi vaig estar més involucrat com deia tant en la sonoritat i el ritme tot i que sempre des d'un punt de vista editorial. Tant en Tuomas com jo mateix ens agrada el llenguatge, les paraules, i m'envia els textos. Jo me'ls miro per trobar errors, que siguin correctes les expressions per mirar d'enriquir a l'oient. Així és com ens funciona...

SM - Una de les novetats que trobem en aquest segon disc d'Auri és la inclusió de percussió i, a més, ha anat a càrrec de Kai Hahto (bateria de Nightwish). Creus que ho demanaven les cançons? Com ha estat això?

TD - No realment. La cosa és que passem molt temps amb en Kai és amic proper i ens estimem molt. Així que va començar a sorgir la idea de tenir-lo a Auri i que participés, ja que és un dels millors percussionistes que hi ha. Un vell amic meu, Frank, va fer aquesta part al primer disc i donat que també és un gran violinista i toca la viola... la veritat, on pots trobar un bon bateria que també domini aquests instruments?? Senzillament no passa! Així que en Frank va fer totes les cordes al nou disc i amb en Kai teníem un nou enfocament per la percussió, nou aire, fent una gran feina.

SM - Ja que ha sortit en Kai la veritat que és com un camaleó tocant estils tant diferents amb Wintersun, Nightwish, Auri...

TD - No sé si és per estar-ne orgullós, potser no seria el terme, però al grup tenim gustos molt eclèctics i d'alguna manera ens entretenim i sorprenem els uns als altres. Tothom té una visió, influències i gustos diferents a Nightwish que no tan sols prové del metal. Per exemple, en Kai és excel·lent amb el jazz, d'altra banda Floor pot cantar qualsevol estil així que tenim tastets musicals de tota mena i quasi que és natural que hi hagi essències de tota mena constantment.

SM - Abans comentaves del bateria Frank que tocava altres instruments, però tu no et quedes pas curt com a multiinstrumentista. De quants n'has fet ús en aquest treball? Ho dic perquè escoltant el disc m'ha donat la impressió que ets l’intèrpret més gran del disc, el que ha tocat més instruments. Vaig equivocat?

TD - No del tot. Bé, la meva ambició la propera gira és tocar tots els instruments que puc tocar al mateix temps jajajajaj! No, la veritat és que soc com un supermercat musical al grup i quan cal tocar diferents pals sempre soc qui resulta afectat i veiem què podem treure de tot el que disposo. Molts cops coses ben exòtiques, de fet, en aquesta habitació des de la qual t'estic parlant està plena d'instruments i coses per l'estil. No ho trobo estrany perquè sempre m'agrada trobar allò que és adient en cada pla musical i moment de la meva carrera.

SM - Amb tot això que comentes i pensant en Nightwish, Auri i músics com el mateix Tuomas, Kai, Floor ara mateix sembla que el que puguis fer musicalment no té pas límits. Qualsevol estil o idea la podeu portar a terme. El mateix Tuomas m'ho comentava en la conversa que vam tenir de la promoció de Human || Nature.

TD - Realment és una posició on estar molt engrescadora perquè, tothom té els seus límits, en la música i amb Nightwish i Auri ho sentim així, que tenim total llibertat per fer el que vulguem. També tenim la sort que tenim una base de fans que tenen la ment molt oberta cap a totes aquestes bandes en les quals estem i a més amb la Floor amb qui és igual el que facis. Espero que continuem amb aquesta actitud per encarar la música per sempre.

SM - De nou tornant al disc cada cop que un l'escolta pot descobrir nous elements, no n'hi ha prou amb una o escolta. Les diferents atmosferes, la percussió, el tractament de veus, la riquesa d'instruments utilitzats... en general molt més ric que el primer. Resulta complicat pel qui escolta de primeres. Necessita temps, hi estàs d'acord?

TD - Absolutament. Sempre m'he sentit així amb la música, especialment amb la música que no està pas pensada per ser digerida en tres minuts ni per la ràdio-fórmula. No està pas feta comercialment, que no vol dir que no ho sigui si no que no està expressament pensada per col·locar-la com un mer producte. Estic segur que també et passa amb moltes de les bandes que t'agradin que mereixen ser escoltades amb cura, diverses vegades, preferiblement amb auriculars i a les fosques. Aquest acostament et dona una experiència molt més satisfactòria, és més personal.

SM - Precisament he tingut aquesta sensació amb Nightwish mateix, una banda que segueixo des dels seus inicis i que, per exemple, amb temes com The Greatest Show on Earth el primer cop que la vaig escoltar senzillament no li vaig veure sentit. No m'agradava. Ara puc dir que és una de les que més m'agrada d'Endless Forms Must Beautiful.

TD - Veus!, aquesta és la prova. Així és com funciona. M'ha passat a mi quan un dels meus grups preferits treu un disc i penses... oh no! i al cap de dos mesos penses que és el millor disc que han fet mai. Requereix temps i esforç, una mena d'estudi personal i, definitivament, és el que apliquem a Auri i Nightwish, especialment al nou disc d'Auri.

SM - Un altre aspecte interessant a descobrir del disc són les veus. Naturalment Johanna fa una gran feina però hi ha molt més com per exemple la teva veu tant als cors com quasi solista. Estàs tenint molta feina en aquest sentit en els darrers mesos...

TD - Si, si, si.... jjajajaja, com he dit algun cop, algú ho ha de fer. Tinc la sort que la meva família musical m'encoratgen i ajuden a fer perdre la son als meus pulmons. Soc reticent a cantar, però és allò... ho has de fer!, la teva veu hi encaixa! i llavors em fan tenir més confiança, ja que com deia soc reticent, especialment a Nightwish. És un color diferent, atmosfera i m'han convençut que funciona i això és tot realment. Senzillament s'havia de fer i, per suposat, ni per un segon vull ni tinc intenció de substituir Marko, és insubstituïble, un dels millors cantants de rock del món. El que puc fer és cantar aquelles parts a la meva manera, és tot el que puc fer. Intentar donar el màxim acostament a les parts originals, però, de nou, tinc el suport de la magnificent Floor. Espero que la gent pugui copsar les personalitats de cadascú i veure l'enfocament que s'hi vol donar i val a dir que m'han arribat missatges de fans d'arreu molt amables que ho aprecien tot i que sempre s'hi haurà que et diran que és el pitjor que han escoltat i que hauria de tornar Tarja, sempre és el mateix. Has de ser tú mateix i donar-ho tot i sobretot ser autèntic amb aquesta meravellosa música.

SM - No és nou que cantis però estic segur que molts t'han descobert amb Human || Nature i peces com Harvest, de fet, amb aquest tema algú que l'escoltava per primer cop no es creia que fos Nightwish. On és la veu femenina? Deia...

TD - Exacte! D'això es tracta, que no hi hagi regles. Intentem aventurar-nos en diferents coses. Crec que els darrers tres discos han estat força progressius en la seva direcció i experimentació i, com deia, tenim la sort que la gran base dels nostres fans semblen entendre que la nostra direcció no és estàtica i que aniran sortint coses noves. La gran majoria semblen acceptar-ho i compartir-ho tot i que ni hagi que voldrien que sonés com el 1998 o 1999 però no ho pots fer com a músic i artista. Has de preservar l'essència d'aquells períodes, ho tens de manera natural però cap endavant. Entenc el que vols dir, s'espera que canti una noia, hauria de ser Floor però senzillament és d'aquesta manera. Des d'un punt de vista objectiu crec que és bo que hi hagi aquesta barreja d'estils en aquesta essència que et deia de la banda que fa més interessant d'escoltar al final.

SM - I et sents confortable fent-ho? Cantant més tant en estudi com en directe?

TD - El darrer disc va ser molt dinàmic i coral en aquest sentit. Vam fer moltes harmonies a tres veus a Human || Nature i els fans ho han acollit molt bé. A la gent li agrada aquest so sent un nou so per Nightwish que s'ha anat desenvolupant amb els anys però que té el seu pic aquí i n'estic molt orgullós d'aquestes harmonies vocals. La combinació de les tres veus i els tres estils crec que és realment única. Crec que podem continuar explorant per aquí fins i tot amb Floor i jo potser involucrant altres membres en algun punt. Tot està obert a debat i experimentar.

SM - T'he de dir que la ressenya del disc a la nostra web la va fer una col·laboradora que és vocalista en una banda de hard-rock de Barcelona i va destacar aquest punt donant un 10 al disc.

TD - Guau! Meravellós!

SM - Tornant a Auri una de les peces que més m'ha cridat l'atenció és Light and Flood, set minuts majoritàriament sense veus! Què me'n pots dir? Portem una estona parlant de veus i mira...

TD - Jajajajaja. aquesta és la que et deia que hi havia posat una paraula. Aquesta cançó és un bon exemple de com funciona Auri. No funcionem amb cap mena d'ego ni res per l'estil. Treballem pel bé de la música, perquè estigui en el millor lloc i posició. Light and Flood és la única cançó de la que en puc descriure l'origen i la seva influència ja que som del parer que explicar massa d'on bé o les lletres destrossen l'experiència del que ho escolta. No cal que se'n sàpiga massa. Per exemple, Pearl Diving és una metàfora i no te'n sabria dir pas massa així com de la resta del disc, en pots fer la teva pròpia lectura sobre què volen dir. Aquesta és la gràcia i estímul del que escolta i dels fans crec.

Aquesta en concret, Light and Flood, és d'una experiència que vaig tenir en un paratge no massa lluny de casa meva en un camp gran on el riu i la natura són protagonistes i ho omplien tot. Un dia al matí que passava per allà amb el cotxe ben d'hora i havia un boira espessa tot just quan sortia el sol i tot estava inundat d'aquella llum tènue i la boira. Vaig anar cap a un pont que hi ha que estava desaparegut sota la boira i allà sol veient aquesta escena en aquell moment concret em va semblar que el segle 21 havia desaparegut i que estava milions d'anys enrere amb dracs volant per allà i violins sonant per allà.  Va ser extraordinari i em va afectar que al arribar vaig començar a escriure aquesta peça, i el que et deia dels egos abans, la vaig enviar a Tuomas i Johanna en format demo i la resposta va ser, no cal fer res aquí. No cal afegir-hi res. El meu bon amic Tuomas que aquest tema li prenia el títol a un altra com és It Takes me Places. Així és com funcionem, inspirant-nos uns a altres. Així que està tal com a la demo i Tuomas només li ha posat un exquisit piano i Johanna algunes sublims línies de veu. La vaig concebre com una peça per un quintet de corda i guitarra agafant posteriorment tot el que és la flaira Auri.

SM - Un altra que m'ha copsat és The Long Walk, sona com un himne la veritat.

TD - Sí, The Long Walk és un tema interessant també per la manera en com la vam afrontar. Tuomas i Johanna me la van descriure sense estar massa familiaritzat amb el material que tenien. Em vaig donar compte que havia de sonar molt més grandiloqüent especialment en una secció que resultava més depresiva i els vaig comentar que potser necessitaríem en aquestes parts guitarres realment heavys. Els hi vam posar, power cords, realment contundents i amb els arpegis de Tuomas i les veus vam quedar molt contents de l'efecte que donava tot.

SM - Realment et remou aquests, boom!!!!!

TD - Sí!!!! Jajajaja!! Això és el que volíem fer. La relativa tranquil·litat de la peça i de cop aquest massiu embat sonor. Volíem simbolitzar el perill i l'opressió.

SM - S'acostuma a pensar crec que l'escena del metall és molt conservadora i llavors discos com aquest no ho són i l'audiència principal a la que va dirigida segueix aquest moviment musical. Es promociona en aquests mitjans especialitzats... tot el contrari del que es pensa. Dóna què pensar i que potser el personal no és tant tancat.

TD - Ben dit. Jo ho sento així. He de dir que en els darrers 12 anys que he estat involucrat amb Nightwish i coneixent l'escena que precisament és ben oberta la gent que escolta aquesta música.

SM - Però normalment es diu que és tancada i que els fans no volen que les seves bandes canviïn massa.

TD - Sé perquè ho dius i d'on ve tot plegat però hi ha gent molt conservadora en cada estil musical apart del pop. Per la meva experiència, i potser també per la naturalesa de la música de Nightwish i el seu perfil com a banda, és molt més eclèctica i oberta. Per exemple, alguns anys enrere quan vam fer el primer disc d'Auri parlava amb una noia periodista italiana i en parlàvem i per suposat que hi ha ments tancades i, de fet, n'he tingut algunes experiències divertides jajaja però el que vull dir és que en el total i en general la gent és oberta.

SM - Intueixo que tens molt a explicar i ben divertit en aquest sentit en tots aquests anys de gires...

TD - Siiii, jejejej, hi ha molta gent que tracta d'analitzar com és o hauria de ser Nightwish dins l'escena amb tot uns postulats que... és molt divertit realment. N'hi ha de tots aquests però aquesta noia italiana que et deia em comentava que li agradava molt Cradle of Filth però també propostes quasi fora del metall. Aquest és l'esperit del que sento en l'escena, et pot agradar Cradle of Filth i Cannibal Corpse i alhora Celine Dion. De fet, m'agraden els Cannibal i no Celine Dion jajajajaj, és bona amiga Celine però... mmm en fi, segueix!!! jijij

SM - Recordo que el 2018 em deies que teniu intenció i contracte per fer dos discos, intueixo que n'hi haurà més.

TD - Sí, per suposat que n'hi haurà més, no sé quina serà la situació però estem preparats per fer 27 àlbums, un cada tres anys. Aquesta és la intenció... jajajajajajaja

SM - Bé, llavors tenim Auri per temps.

TD - Sí, ens encanta. Ens agrada treballar en Auri. Va començar com una petita rosa, tres amics fent músiques i alliberant tot això al vent fent exactament el que ens venia de gust i el fet que haguem aconseguit que hagin caigut algunes víctimes pel camí ha estat fabulós. Hem tingut molt bona resposta i tenim intenció de més.

SM - Aquesta és la raó que en el teu cas no veien un disc en solitari? Auri ja és això? T'omple?

TD - Si, els tres sentim d'aquesta manera. No tinc plans per fer música en solitari i això passés seria per desig exprés d'expressar-me per mi mateix fora d'Auri i potser ho faria però de moment els tres ens sentim plenament realitzats amb Auri.

SM - I sobre girar recordo que apuntaves la possibilitat de tocar en llocs especials i que quan vam parlar a Barcelona feien esment que havies passat uns dies aquell estiu a Barcelona i que t'encantaven els edificis de Gaudí.

TD - Correcte i recordo que em vas dir que ens arreglaries un show en un edifici de Gaudí i que et faries càrrec de tot. (NOTA - Amb un palès sarcasme en les seves paraules com des de fa unes respostes gala del seu habitual bon humor).

SM - Per suposat, si s'ha de fer no hi ha problema!

TD - Perfecte!! jejej

SM - Sigui on sigui mirar de girar amb Auri és una realitat que voleu que passi en algun moment.

TD - I tant, segurament anirem cap a finals de 2023 o 2024 ja que hi ha molts compromisos adquirits per alguna cosa d'una pandèmia, com si hagués passat alguna cosa...

SM - Si, n'he sentit alguna cosa...

TD - Exacte, alguna cosa sobre un bitxo i uns refredats que han fet que haguem patit una cancel·lació massiva de concerts i compromisos. Potser ho intentaríem el proper any amb Auri cosa que seria fabulosa però no crec que passi. Però si que quan passi com et vaig dir seria en castells, catedrals, edificis peculiars, piràmides... etc

SM - Potser no en un edifici de Gaudí però també estic pensant en algun castell enmig dels Pirineus...

TD - Uuuuhhhh, això sona molt bé! Alguna cosa així. Per una banda en directe crec que hauríem de ser fins a set músics, pot ser molt motivador. Ho mirarem de fer segur.

SM - Potser pots incloure algun truc màgic en el directe...

TD - Jajajajaja, vaig intentar alguna cosa així amb la Floor recentment i no va estar molt feliç la veritat.

SM - Encara estàs interessant en el món de la màgia?

TD - Bé..., la màgia sempre ha estat amb mi des que era un nen i el meu pare va fer desaparèixer una moneda però és només per amics que ho faig i està molt bé quan vaig de gira ja que hi ha un munt de grans miralls als hotels per practicar i fer trucs.

SM - Ja que parlem de directes com et vas sentir en aquests tres concerts que vau fer a l'agost a Finlàndia amb Nightwish després de tant temps. Un directe real amb públic.

TD - Va ser indescriptible. No tant sols per deixar aquesta "presó" que ha estat durant 18 mesos si no per estar de nou en moviment amb els meus amics del grup tocant aquesta música davant de 30.000 encantadors amics que també semblaven haver sortit de la presó. Com un renaixement. La resposta va ser meravellosa. Vam fer una mena d'escalfament com si fos una banda de tribut russa, Nevski & The Prosphets, i no puc descriure el que va ser. Joia i molt maco, no puc dir més. En tenim un de pendent encara i el de Wacken al setembre (NOTA - en el moment de l'entrevista encara no s'havia cancel·lat també) i dits creuats per a què no es suspengui també.

SM - He de dir que ho teníem alguns preparatius per poder assistir al vostre concert a Helsinki del 14 d'agost i al final tots ja sabem què ha passat.

TD - Siii, realment estem desesperats per arribar al moment de tornar a arrencar definitivament. Va ser frustrant poder fer aquells shows i després no poder seguir, et quedes amb la mel als llavis. És una posició terrible per estar perquè som animals socials a Nightwish, ens agrada estar junts i tocar. No som el tipus de grup que té camerinos separats si no estar per allà i passar-ho bé. Tenim esperança, a veure, la gira europea és al novembre, sembla que hi hauria temps per a què anés quedant enrere tot això.

SM - Portem dient el mateix els darrers dos anys. Potser en dos mesos, potser en quatre mesos...

TD - Ho sé, és irritant i sembla que la ciència no vol veure que això s'ha convertit en pandèmic i que cal aprendre a viure amb el que tenim. N'hi molts de virus però es veu que molta gent no vol que sigui així. Ho hauran d'anar acceptant en algun punt i a veure si és en els propers mesos i així podem fer la gira europea. De moment estem prou bé a UK de moment, tot és obert i alguns festivals s'han fet, alguns massius, sense distància social.

SM - Bloodstock es va fer.

TD - Si però amb la capacitat reduïda. Download va fer quelcom similar així com Leeds i Reading que també es faran i de moment vas al supermercat i sembla que res hagi passat. Sembla que torni a ser tot normal.

SM - Sé que tens més entrevistes i he d'agrair que ja ens hem passat de temps sobradament.

TD - Cap problema, està sent una conversa força agradable. No ve de deu minuts.

SM - Tinc una curiositat sobre el show ajornat de Helsinki, crec haver llegit un post de Kai a Facebook en finès i potser m'he perdut alguna cosa en la traducció sobre que vosaltres sou els promotors d'aquest concert. L'heu organitzat el mateix grup. És així?

TD - És cert. És molt arriscat quan fas alguna cosa així i més ara tal com estant les coses però, de nou, quan portem dient durant dos anys "potser el mes vinent" al final has de prendre decisions i crec va ser la correcta. Almenys tot s'ha ajornat i no pas cancel·lat del tot, s'ha mogut en altres dates. Et fa sentir millor que en algun moment passarà. Un cop pugui arrencar la gira europea crec que llavors tot serà més fàcil durant un any i mig.

SM - Així també és possible millorar aspectes com la producció que quasi no heu pogut testar etc.

TD - Per suposat, ha estat un malson per nosaltres però tot el que ha passat ha creat una línia valuosa per nosaltres per fer Auri però per la resta dels nostres amics del grup i la gent que treballa amb nosaltres ha estat molt difícil. Especialment pels nostres tècnics i demés dels que som molt propers, veure com tot s'adormia i quasi no s'ha llevat encara sense cap garantia de res. Però com et deia sóc optimista i tinc esperança que abans de novembre es pot veure un fi i sortir a veure els nostres fans de nou.

SM - Esperem, el show virtual va estar bé però prefereixo tenir-vos davant. Gràcies pel teu temps i la propera espero que sigui en persona.

TD - Encantat, espero veure't a la carretera de nou.