Fotos: Liv Kristine

Poques veus han marcat tant una època i el naixement de subgèneres com la de Liv Kristine. Tots la podeu tindre present d'una banda que va marcar l'inici de tot una era en el metall gòtic amb Theatre of Tragedy amb discos que van crear escola i van posar els fonaments de com havia de ser l'estil. Aquells ambients creats a través de les guitarres contundents, veus guturals combinades amb les angelicals que ella donava contrast van influir en multitud de bandes posteriors.

La seva carrera musical ha tingut uns alts i baixos notables degut principalment a les relacions personals que s'han establert en les bandes en les ha estat. La història amb Theatre of Tragedy no va acabar de bona manera i quan va refer notablement la seva carrera amb Leave's Eyes, amb el que era el seu marit llavors Alex Krull, pràcticament de sobte es va trobar fora del grup i amb una separació matrimonial. Refeta de nou encara nous projectes musicals i personals, recentment s'ha casat de nou, i hem cregut que era bon moment per parlar amb ella.

De fet, per recuperar contacte ja que els nostres camins es van creuar fa temps en una gira amb Theatre of Tragedy quan al seu pas per Barcelona vam tenir oportunitat de conversar durant una entrevista amb ella i Raymond prenent alguna cosa en una cafeteria. Llavors va passar el que ella mateixa va relatar en anys posteriors en diversos mitjans com l'"orange juice episode"... però aquesta és un altra història.

Contactem una tarda de primavera amb Liv a través d'Skype i les primeres i efusives salutacions donen pas als records del citat episodi i algunes imatges que li fem avinents d'aquella època que ens evoquen a la nostàlgia i comentant la situació actual quan ens diu que tant ella com els del seu voltant estant bé respecte a la pandèmia i que les coses li van prou bé treballant de professora amb persones de necessitats especials tot i haver tingut algun episodi complicat de salut en els darrers temps. Sí que mostra la nostàlgia de no haver estat a Noruega en el darrer any i mig per poder veure la resta de la seva família. Ara mateix es troba vivint a Alemanya però amb ganes d'anar al seu país d'origen. Val a dir que es mostra molt agraïda als fans que des del 2016 han estat pacients per esperar notícies musicals seves, i així comencem.

L'àudio de l'entrevista el podreu trobar al final d'aquest text en una de les emissions del nostre programa radiofònic.

Liv Kristine (LK) - Els meus fans i seguidors són molt pacients, des del 2016 que esperen per un nou llançament. El fet de tenir nombrosos confinaments a Europa m'ha donat el temps per treballar i acabar el meu nou EP Have Courage Dear Heart.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Exacte! I aquí estem per parlar de nova música i del interessant moment que crec estàs vivint ara mateix en diversos sentits. Com et sents amb aquest llançament?

LK - És un sentiment de felicitat i gratitud cap als fans, amics i seguidors que tant pacients s'han mostrat. És un gran pas, enorme en la meva carrera, fins i tot personal ja que han estat uns anys, especialment des de finals de 2015 al 2017, força durs per mi posant ordre i recomponent aspectes de la meva vida. No tenia la ment clara per treure un disc, EP o qualsevol altra cosa. Ha estat un nou començament, un reinici total de tot plegat en la meva vida. Però durant aquests anys des del 2015 Tommy Olson, que també va escriure Aègis per Theatre of Tragedy, m'enviava música durant tots aquests anys i em deia: per quan estiguis a punt.

SM - T'he de dir que encara penso que és un disc meravellós

LK - Moltes gràcies! Estic molt agraïda d'haver pogut formar-ne part, és una llegenda. Fins i tot havent-ne format part he de dir que és un disc molt especial, unes composicions molt especials. Tommy i jo hem estat en contacte durant anys i m'ha seguit enviant temes durant temps per quan tingués la ment clara i preparada. Quan vaig estar en la condició ideal vaig començar a fer lletres i tot va anar sortint fins a tenir-ne sis. Llavors quan ens va caure tot això de la pandèmia encara havia d'anar a Noruega a gravar tres peces per fer un disc i va ser quan es va decidir de treure aquest EP, així quedava una mica a mig camí. No es tracta d'un llarga durada, un àlbum però vaig pensar en treure un grapat de cançons ara i continuar treballant en el disc. Tota la situació actual m'ha donat encara una mica més de temps per fer-ho ja que no puc viatjar per trobar-me amb en Tommy. Així que ja veus... em tens a mi barallant-me amb el Cubase i acumulant tot el coneixement possible per gravar-me jo mateixa.

SM - No deixa de ser cert que amb la pandèmia n'hem après molt tots plegats d'Skype, Cubase, Zoom i el que calgui!

LK - Exactament!! Ara estic en aquestes qüestions tècniques ja que sempre he estat a l'altra banda del micròfon només cantant però som joves i amb molt per aprendre encara. Així que el sisè disc complert sortirà quan haguem pogut solucionar tot això però mentrestant aquí tenim Have Courage Dear Heart, un present per tots els seguidors i que no hagin d'esperar massa.

SM - Escoltant-t'he i sabent una mica com t'ha anat tot ha estat una història de constants renaixements. Et va passar al sortir de Theatre of Tragedy que vas tornar amb Leave's Eyes i ara amb la carrera en solitari. Has sabut volar de nou i superar moments molt complicats.

LK - Realment va ser un cop molt fort tot el que va passar el 2016. L'episodi de Leave's Eyes calia deixar-lo en el passat i el passat és això, passat. Theatre of Tragedy és quelcom que sempre apareix cada cop que vaig a Noruega, ens trobem per unes cerveses o fins i tot per un assaig ràpid. Acaba passant! No veig l'episodi amb Theatre of Tragedy totalment acabat. No tenim clar si hi haurà concerts, algun llançament o què pot arribar a passar. Potser poden passar coses però està a l'aire. No hi ha segell al darrere, ni presses. Anem treien vinils i reedicions del material primerenc. Theatre of Tragedy encara està aquí i és un bon moment quan ens veiem i quan surten aquestes reedicions.

SM - Cada cop que esmentes la possibilitat evident que el grup faci alguna cosa em ruboritzo, seria genial!

LK - Absolutament!!! Seria genial, la cosa és que els membres del grup estan ara mateix repartits pel món i res està planejat, fet o pensat. Només hi ha passió. Hi he d'admetre que trobo a faltar els nois, i tant, així que ja ho veurem. Som joves encara i estem creatius. Per mi ara és una bona oportunitat d'estar present amb la meva carrera en solitari i el millor en aquest cas és que ningú en pot fer fora jajajajja

SM - Per suposat!! Fa un parell d'anys Tarja em va comentar el mateix! Jaja Ara que parlem de Theatre of Tragedy no puc deixar de pensar com de rellevant va ser el grup m'atreviria a dir per tota una generació fins i tot de músics. Recordo haver llegit declaracions per exemple de Tuomas de Nightwish esmentant la influència del grup en els inicis de la seva carrera. Vau ser pioners en molts aspectes.

LK - Siii, Tuomas és molt dolç i m'ha comentat en alguna ocasió que no hi hauria hagut Nightwish sense Theatre of Tragedy cosa que em va fer plorar. Tot plegat em fa pensar en quan el grup va explotar en l'univers musical. Érem tant joves sense idea o avís de cap on anàvem o com. Recordo que fa un parell d'anys vaig posar una foto de Tommy Lindal a les xarxes, el primer guitarra, i jo gravant en una mena d'estudi un cassette i és boig com ha passat el temps i com acaben convergint les coses. Suposo que perquè tot passa tant ràpid i arriba a una dimensió que no et pots imaginar ens vam veure girant contínuament, primer Europa, després Mèxic, tornar a Escandinàvia, Rússia, Mèxic de nou... total que volàvem per tot el globus i al final com més creix el grup més persones volen fer diners amb tu. Alguns "partners" fan bona feina i t'ajuden però sempre n'hi ha que l'únic que volen és fotre't els diners i explotar el tema tot el que puguin a través teu però sense comptar amb tu, diners que ni veus. Quan vaig venir a Alemanya el 1998 la comunicació no era tant fàcil com ara i hi va haver tants mal entesos i sent tant joves al final tothom va acabar fent la seva sense parlar res. Fa un parell d'anys ens preguntàvem: com vam poder deixar-ho d'aquella manera sense aclarir res quan les coses anaven bé pel grup? Al final ho vam veure, tanta gent va voler posar les urpes a Theatre of Tragedy opinant i fent en un moment que hi havia molts diners. Vam ser molt innocents i il·lusos per encarar la situació, seure i parlar dels problemes que ni tant sols havíem creat nosaltres.

SM - Clar, no afrontes una situació d'igual manera als quaranta llargs que tot just amb vint. L'experiència, maduresa... són moltes coses que vas adquirint.

LK - Absolutament! Vam tenir els nostres moments, llàgrimes parlant de tot plegat i preguntant-nos com va poder passar. Avui no hauria passat, segurament amb un Skype conversant hagués arreglat coses. Ara som molt bons amics, ens coneixem des de l'adolescència i ens agrada estar junts sense importar el que hi ha al voltant, que s'espera, si hi ha diners o el que vol la gent de nosaltres... estem junts. Ha estat genial aclarir-ho, parlar de tot plegat, netejar-ho tot i deixar oberta la porta per nova música en un futur. Qui sap...

SM -  No saps com de sorprenent i què feliços fas als seguidors amb aquestes paraules. Estar en un grup no és fàcil, diferents personalitats i interessos convergeixen cosa que hem fa pensar en el cas que rebessis una oferta formal per entrar en una banda establerta o nova ho tindries en compte després de tot el que has viscut?

LK - Doncs ho consideraria i fins i tot estaria encantada. El més important per mi és la passió, la creativitat, lleialtat i respecte entre els membres. Aquesta és la raó per la que vaig entrar al grup de la meva germana Midnattsol. Va ser molt bonic que la meva germana al adonar-se que no estava molt ficada en el món de la música en aquell moment va pensar en oferir-me estar al grup. D'altra banda fa un any vaig rebre una cançó d'algú anomenat Pauli del grup Colbound i aquest tema va obrir el meu cor interpretatiu. Pauli és un dels millors amics del meu actual marit, Michael, han estat de gira junts i es coneixen molt. És per això que va contactar amb mi i vaig pensar que si era capaç d'escriure allò segurament hi ha molt més al darrere. Ell mateix em va dir si voldria formar part del triplet del grup i va passar la màgia. En tot això va passar el que et deia passió, la creativitat, lleialtat i respecte.

SM - Acabes de contestar d'alguna manera la següent qüestió que et volia traslladar, durant anys has fet moltes col·laboracions i aparicions en discos de molts grups. Què ha de tenir una banda o projecte per tenir el teu si a col·laborar? Endevino que aquesta passió...

LK - Si escolto un tema o algun extracte musical si tinc aquella idea de què fer amb allò, què cantar i com fer-ho els ho dic al grup o el que sigui llavors ho tinc clar. Estic dins. De fet, puc donar gràcies per tots aquests contactes per sortir al món i seguir creativa més quan durant tant temps no he tret res. Estic agraïda que bandes i músics de tot el món m'hagin contactar per col·laborar. Fa poc he renovat la meva web (https://livkristine.net/) i he actualitzat aquestes participacions i he vist allà tant bones experiències i la llista és tant llarga que fa patxoca i és molt bonic de veure tot el fet.

SM - Aquests dies estava escoltant discos teus com Vervain i tant aquest com el recent EP és material molt reconeixible, molt teu, personal i amb una empremta clara.

LK - Gràcies pel complement!! Tant Vervain, com l'EP i el single Skylight, Slumber of Decay o Coldbound són un reflexe de com sóc i estic ara mateix, d'un moment de la meva vida. Cada tema és una pregaria a l'univers. He de dir que fa una mica de por a vegades ja que és com mirar-te en un mirall.

SM - Com un reflex de la teva personalitat, sentiments, pensaments...

LK - I tant!!! Tens raó. Fantàstic, la meva ànima. Així és.

SM - Tornant a l'EP i els seus temes m'agradaria repassar-los una mica i el què m'ha suggerit peces com Serenity amb aquest rock gòtic elegant, intens com la bellesa en la foscor. Have Courage Dear Heart molt íntima on la teva veu brilla com mai i es pot notar com has millorat la tècnica.

LK - Probablement aquesta és una de les raons pel que he tardat tant en treure nou material en solitari. Necessitava treballar en la meva veu interior per reforçar l'exterior i estar més forta que mai ara. Aquesta també és una de les raons per les que dono classes a altres cantants per ajudar-los per reforçar aquestes dues veus perquè treballin juntes. De fet, al setembre faré la meva primera masterclass a Xipre durant tres mesos, ets el primer a qui ho explico. Sóc tant feliç de poder-ho fer i com que em surt de dins és un aspecte que em fa feliç. El 2019 vaig fundar Karmasonic començant a ensenyar i ara faré aquesta masterclass després de molts coachings amb gent de tot el món durant aquest temps de totes les edats en llocs com Xile, Portugal, Espanya, Itàlia, UK, Escandinàvia... i ara faig un pas més. Com deies el progrés s'ha notat.

SM - Segur que amb la teva experiència qualsevol persona interessada en el cant pot aprendre molt. He dir que moltes vocalistes femenines amb els anys teniu una progressió que canteu millor que mai i no crec que passi el mateix amb els homes. Tinc la impressió i pel que s'explica en entrevistes i demès que cuideu molt el vostre instrument, mireu de millorar cosa que en la majoria de veterans de l'escena no veig. És més, estic segur que pots cantar qualsevol tema que hagis cantat en algun moment per difícil que sigui cosa que no poden dir molts homes que no arriben a poder cantar tons més alts o part del material en el que han participat en algun moment.

LK - És un punt interessant. He tingut tant homes com dones en les lliçons privades que he donat i és una qüestió interessant. He de dir que una cosa que considero molt important és que moltes vocalistes femenines després de donar a llum, tenir un fill, la veu canvia i és més poderosa, clara i diversa. Alguna cosa passa.

SM - Això és quelcom que li vaig preguntar a Sharon de Within Temptation, si donar a llum li havia comportat algun canvi ja que una bona amiga cantant ja m'ho havia comentat que notava canvis després de tenir un segon fill.

LK - Cert, alguna cosa passa. Per mi ha estat com un procés gradual des del naixement de Leon el 2003 i he de dir que el 2019 va ser quan vaig ser conscient d'haver aconseguit el 100% de seguretat en la meva veu i ser capaç de cantar de la manera que vulgui fer-ho, qualsevol cançó que hagi interpretat en la meva vida en qualsevol lloc. És un sentiment enorme sentir que tens aquesta energia infinita per produir sons de la manera que vulguis fer-ho i passar-ho bé. Sempre m'he sentit confortable cantant i porto tota la vida des que tenia tres anys i puc recordar sense haver estudiat cant ni anar a cap universitat en aquest sentit però he estudiat música i cant de manera autodidacta. Ho porto molt a dins. No és que pugui fer-ho, ho he de fer. Si tinc oportunitat de cantar ho faré. Va haver moments després de tot allò el 2016 que estava per no voler saber res de discogràfiques i el món musical, mai més. Estava molt decebuda pel que va passar i la meva veu es va fer més dèbil que quan cantava i el 2019 tornava a ser allà i va ser quan vaig posar la maquinària en marxa i tirar endavant sentint-me més forta que mai.

SM - És una pena que molts músics s'expressin en aquests termes parlant de la indústria musical. No crec que es pugui dir que destrossen carreres però un bon nombre de vegades no ajuden gens. Abans sortia el nom de Nightwish, mira què ha passat fa uns mesos amb el baixista deixant el grup al·legant raons com les que deies sobre la indústria i tot el que envolta les bandes exitoses.

LK - Saps què? El negoci musical no et donarà una bona veu ni talent. Hi ha una persona humana darrere d'aquest talent, la indústria et pot donar oportunitats, diferents possibilitats de mostrar el talent però alhora també pot ser molt destructiu perquè senzillament ells no et donaran una bona veu. Això ho has de posar tu, ha de sortir de dins i si poses molta pressió en un artista fàcilment se'n pot anar avall. Pots haver estat a la catifa vermella, guanyar grammys... el que vulguis, la realitat és que ben aviat n'hi haurà un altre, només es busca la següent superestrella especialment ara que a tot arreu es fan concursos d'aquests tipus "The Idol" (NOTA-Es refereix a espais tipus La Voz), una manera ben estranya de crear estrelles de la manera que no hauria de ser, guanyant competicions a la televisió. Després de guanyar normalment experimenten un cop mental i financer brutal. Això és destructiu per un artista. Estic orgullosa i agraïda de venir d'uns temps quan anaves a l'estudi a gravar cassettes i arribaves a casa i feies més i més còpies. Estic orgullosa de venir d'aquella era ja que et donava un cert control creatiu. Si et poses en mans de la indústria en treus un pes de sobre i deixes que altres persones es facin càrrec del negoci també se'n va una part teva. He vist molts artistes en caiguda lliure després d'estar dalt de tot.

SM - I al final el què passa és que molts artistes com tu que les han vist de tots colors opten per tornar a l'autoproducció i controlar tot el que fa referència a les vostres creacions com estàs fent ara amb el teu actual company i la seva companyia de management. Molts artistes agafen aquest camí, especialment en aquesta era digital.

LK - I tant! Estic contenta de tornar a tocar de peus a terra per posar unes bones bases. Michael m'està ajudant en tot allò que pot amb Allegro Talent Media donant-me la oportunitat de ser autèntica en tot allò que faig. I aquí estic! Quan s'obre aquest espai per mi surt el single, l'EP, un futur àlbum i una col·lecció de poemes, la meva primera col·lecció de poemes! He venut força pintures, la pintura és quelcom que m'ha anat venint i practicant amb els anys i sembla que hi ha gent interessada també en la meva visió pictòrica. També fer el coaching vocal i viatjar per una masterclass. Coses sorprenents estant passant i això comença en el moment que prenc responsabilitat i el poder del que faig creativament i en la meva vida.

SM - N'he llegit alguna cosa que també estaves practicant altres vessants artístiques. Certament estàs en un moment creatiu notable doncs.

LK - Sí, i tant!! Totalment!!! I no hi ha cap mena de segell al voltant, ni grans quantitats de diners, contractes sucosos... només autenticitat i tot gestionat per nosaltres. És un gran sentiment i, a més, em permet seguir amb la meva feina. M'agrada molt treballar amb nens i seguir amb aquesta tasca. Així no em cal fer un munt de concerts i girar bona part de l'any perquè tinc una feina "normal" que em dona llibertat per la meva vessant artística sense aquests compromisos, lligams o dates de finalització. Tenir la vida personal i artística ben apamades.

SM - Evidentment sempre que te'n puguis fer càrrec millor que cap altra cosa... Pot ser un món perillós per un artista.

LK - Sempre hi haurà gent mirant de guanyar diners a través teu. Tot això ho vaig estar pensant quan vaig col·lapsar el 2016 al mirar-ho des d'un altra perspectiva. Deixant el passat enrere i continuar mirant endavant, construint cada pas i veure com les coses evolucionen i comencen a funcionar. Un gran contracte em donarà més veu, un gran disc, autenticitat? De cap manera, només pressió i massa gent acaba dient i empenyent cap al que creuen que s'ha de fer sense ser el millor. Cap aquestes dates d'entrega, gires encara que no vulguis, tocar a tot arreu i llavors no pots dir no perquè si et paguen ho has de fer. No et posis malalt ni fallis en res, no et trenquis un braç o siguis mare o pare.

SM - Són molts els músics que s'expressen així i defugen l'obligació de girar a través de compromisos que els lliguen. Recordo com m'explicava això mateix Aaron de My Dying Bride. Aquesta potser també és la raó que li dona a bona part de l'escena del metall aquesta autenticitat fora de noms més grans que estant en aquesta roda.

LK - Absolutament i persones com les que esmentàvem abans com Marko i Tarja venen de la mateixa època que jo i s'hi han trobat. Finalment hi ha una mena de comunitat que han començat a fer les coses a la seva manera. Necessitem més temps per crear, també tenim una vida personal i famílies. No és tant fàcil oferir art al món, ve de molt endins i et crida. Com et deia jo mateixa no he pogut parar de cantar fins i tot en els pitjors moments quan fins i tot no hi havia res però sempre ha estat en mi fins que al final t'hi retrobes.

SM - No hem parlat del material en directe que hi ha al EP. Per primer cop!, suposo que no ha estat fàcil escollir entre tants temes de la teva carrera.

LK - No ho ha estat. Al meu concert anual a Nagold, el vuitè, a Alemanya d'una seguida l'audiència és totalment internacional. Xile, Brasil, Espanya, Portugal, Dinamarca, Suècia, Noruega, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Uk, Grècia... de tot arreu i això fa una trobada sorprenent. Quan vaig tenir clar que no hi hauria concert el 2020 per les circumstàncies que tots sabem el meu company Michael va tenir la idea de treure aquest material i vaig seure a escoltar el material i no ho tenia clar ja que sóc .molt crítica amb mi mateixa. Així que tenim aquestes peces en directe per primer cop i també per primer cop en vinil.

SM - Això també forma part del que comentàvem. Les edicions físiques estant molt cuidades quan els propis músics se'n cuiden i no és un segell on ets un més. Quelcom que la gent que encara comprem formats físics valorem molt.

LK - Jo també sóc una col·leccionista de vinils i en Michael en té molts més. Ho sóc des del moment que el meu pare em va donar la seva col·lecció de vinils originals de Black Sabbath!!

SM - Guau quin regal!

LK - Si!!!! Nosaltres ara conjuntament tenim un col·lecció notable així que sent-ho nosaltres perquè no donar quelcom especial als fans que vulguin tenir la meva música en vinil.

Ja amb més de 50 minuts de conversa ho vam deixar aquí. Temps per alguns records més i desitjos de retrobament en un futur potser per un altre suc de taronja...