Fotos: www.Tour-Files.de, Matthias Rethmann

Poques oportunitats tens per parlar amb llegendes. Aquest n'és un cas. Si alguna cosa està tenint la pandèmia és que els artistes i bandes que treuen disc s'estant dedicant molt més a fer entrevistes i promocionar el llançament. Té lògica, si no pots tocar almenys mira de parlar de la teva feina a tot arreu allà on sigui possible. No crec que m'equivoqui gaire si dic que és el cas que ens ocupa. Michael Schenker està fent més entrevistes que mai i quan vam rebre l'oferiment de poder parlar amb aquest personatge no calia pensar-s'ho gens. Un músic que acrediti 50 anys de carrera en formacions com UFO, Scorpions i el seu propi MSG amb peces memorables de la nostra escena en pot explicar tantes que es fa difícil en mitja hora mirar de ser concís. I si el personatge té ganes de parlar a més!!!

Sigui com sigui no cal oblidar que el motiu principal del minuts que ens va concedir és l'edició d'un nou treball de Michael Schenker Group, Immortal. Un disc més que notable que ens ha deixat ben parats i satisfets del nivell que acredita als seus 65 anys.

L'entrevista es va emetre al nostre programa radiofònic que podeu seguir al nostre canal a Ivoox i en podeu recuperar l'àudio si voleu escoltar les paraules de Michael Schenker al final d'aquest text.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Gràcies per donar-nos aquest temps Michael. Primer que tot com estàs enmig de tot el que estem vivint?

Michael Schenker (MS) - Considerant les actuals circumstàncies amb el virus bé.

SM - T'he de dir que aquest disc m'ha semblat genial. Ple de força i amb molt bones composicions. Quines són les teves sensacions respecte aquest material.

MS - Em sento completament beneït.

SM - Mirant tots els músics participants i vocalistes val a dir que és impressionant amb la gent que has comptat. Però, corregeix-me si m'equivoco, tinc la impressió que pocs músics s'atrevirien a dir-te que no si els truques per participar en un dels teus discos... Com ha estat?

MS - És una llarga història i no vull entrar en els detalls. El meu pla original no va funcionar, el segon intent era més limitat i el tercer va aparèixer del no res degut al virus. Tot el que volia fer va haver de ser redirigit per les circumstàncies, la gent no estava disponible. En primer terme volia reunir amics i gent amb la qui he treballat en una celebració dels 50 anys ja que va ser el 1972 quan va sortir el disc Lonesome Crow i vaig pensar que tindria dos anys per fer tot això. De fet, per mi l'inici de la meva carrera va ser quan vaig posar la primera nota en una gravació i això va ser el 1970 quan tenia 15 anys. Es va complicar tot i no podia tenir tots els músics junts i la idea llavors va ser alguna cosa més compactada en el temps i amb menys gent involucrada. Tenia pensat que Ronnie Romero cantés totes les cançons, Barry Sparks em va dir que volia tocar el baix al que li vaig contestar que ja ho tenia fet. S'hi va afegir Steve Mann i llavors el virus va aturar la mobilitat i ens va fer canviar el planning amb tot el tema de l'estudi. Quan tenia fetes les meves composicions li vaig dir a Ronnie que em va dir que no podia fer-ho. Estava confinat i sense possibilitat de moure's. Li vaig dir: no et preocupis, trobarem una solució. Va ser al tercer intent que vaig poder comptar amb ell. De fet, tal com has dit, tothom estava trucant i interessat en això del 50 aniversari i fer una contribució i al final ha quedat amb la participació dels que hi ha.

SM - Ha d'haver estat molt difícil treballar en aquest disc doncs amb totes les restriccions.

MS - Absolutament!! Així va ser. Vaig haver d'estar 42 dies en quarantena, no seguits sinó en intervals de 14 al anar i tornar d'Alemanya a Anglaterra però ho vaig fer de gust per tota aquesta feina del 50è aniversari, si no ho feia així no es podria haver fet. Amb en Ronnie no disponible vaig haver de fer pas per pas i ocupar-me d'altres coses i buscant solucions tot i que al final amb tots els canvis que vam viure anàvem improvisant. El més divertit és que al final es pot dir que no vaig buscar res, tot va anar passant per sí mateix, com si el cel m'hagués fet un present per aquest aniversari i continuar fidel a tú mateix durant 50 anys sense vendre't. Al seu moment no vaig voler entrar a treballar amb músics com Ozzy Osbourne, Whitesnake o Phil Lynnot. A la meva mitjana edat vaig tenir la visió de continuar com artista després de deixar UFO i fer diferents coses com el disc instrumental, versions o altres que em van omplir. Estic feliç de no haver-me venut i sentir-me ple. Posteriorment va ser quan vaig decidir tornar a les arrels i fins avui.

SM - I ara que sembla que la cosa pot anar millorant en els propers mesos tens al cap fer alguna cosa més amb aquest 50è aniversari?

MS - Tenim confirmada una gira a Anglaterra per l'octubre amb Doro com a convidada. També cinc shows a Europa i sembla que s'hi poden afegir Rússia, Austràlia, Amèrica del Sud, Japó i Amèrica del Nord.

SM - Tornant al disc. Sempre has tingut bones veus als treballs però ara algunes són noves com Ronnie Romero o Ralf Scheepers. Romero trobo que ha fet una feina espectacular i si hi afegim composicions com Sail The Darkness el resultat és brutal. Què me'n pots dir per exemple d'aquesta peça?

MS - Totalment d'acord. Ha fet una feina fantàstica. Es suposava que havia de cantar en 11 temes, l'onzè és un bonus on tocava Brian Tichy que hem conservat com a bonus per promocionar el proper tour. Al final la meitat més o menys no les ha pogut cantar però aquesta o Knight of the Dead, Come on Over, In Search of the Piece of Mind o el bonus les ha pogut fer. No tantes com jo hauria volgut però al final el que ha passat s'ha convertit en meravelloses sorpreses. Aquesta peça en particular és una d'aquelles que senzillament em surten.

SM - Un altra que m'ha agradat és Come on Over, amb un gran riff i solo, molt dels vuitanta en la meva opinió.

MS - Bé... sóc Michael Schenker, sempre ho he estat. Pot ser que se'm vegi com de la vella escolar però certament he creat nova escola. Personatges com Dave Mustaine o Kirk Hammet diuen que els he influenciat i jo sempre intento fer coses fresques i noves, no pas que res m'influenciï a mi. Tot ve del meu interior, des de l'ànima.

SM - Abans citaves In Search of the Piece of Mind que crec pot ser una de les sorpreses pels fans. Com ha estat treballar de nou en aquest tema i com vas decidir regravar-la de nou?

MS - Doncs perquè van ser les primeres notes que vaig posar en una gravació, al Lonesome Crow als setze anys i la meva primera composició als quinze per mi mateix. Els crèdits a Lonesome Crow són totalment erronis ja que hi posa com autors de les lletres Rudolf i Michael Schenker i no teníem ni idea d'anglès, com podíem fer aquella lletra? Hauria d'haver posat Michael Schenker música i qui fos la lletra. In Search of the Piece of Mind ha esdevingut la peça de la meva vida, m'inspira pau i és com vaig començar a ser artista i no hi canviaria una nota ni en un miler d'anys. Entenc d'on ve ja que era un adolescent de quinze anys, m'estava desenvolupant i començant en un primer disc. Massa aviat per fer solos perfectes o el que sigui, en la resta del disc es pot veure que el potencial està per desenvolupar. Tinc clar d'on ve el tema, en quines circumstàncies va ser fet i el que podia donar llavors. Amb el temps s'ha convertit en molt important per mi i havia de ser en un disc de 50è aniversari gravada de nou. La volia fer èpica i crec que ho he fet en aquesta conversa entre dues guitarres descrivint els meus quinze anys començant el camí de la vida.

Li vaig comentar a en Gary si volia fer una contribució en aquest disc d'aniversari i hi ha posat una preciosa veu des del primer vers, molt sentiment. Ronnie també ho fa al segon vers així com Doogie White i els demès que van voler participar. T'ho he de dir, és una benedicció aquest tema i n'estic molt satisfet.

SM - M'agradaria saber la teva opinió sobre el fet que avui dia cada cop més artistes prefereixen llançar un tema sol en períodes curts de temps que un disc cada dos anys per exemple.

MS - Fa 50 anys que no escolto música, no sé pas com està funcionant tot això. Tú ara em dius una mica com va i crec que estant tots una mica desesperats.

SM - Guau... no sé si desesperats però sí que crec que la gent ja no és capaç de mantenir l'atenció en tot un disc avui dia i la indústria ha tirat cap aquí.

MS -Perquè aquesta és la tendència i això és un error. No hi ha res fresc en això, la música ve de dins, de tú mateix i la teva creativitat. Del teu autèntic jo, si has de fixar-te en els altres o seguir tendències per fer-te famós i fer diners això és un problema. Si és això el que et fa feliç doncs endavant però jo sóc feliç sent Michael Schenker. No competeixo, no em comparo, no busco fama ni ho he fet mai. No busco èxit ni diners, sempre sóc feliç amb la meva música creixent interiorment, posant dolces notes en harmonia. No tinc expectatives i si ets feliç amb el que fas, especialment en la música, i connectes amb tot això potser no seràs un tipus estrany amb tota aquesta tecnologia que ve ara i que ja existeix que puc entendre aclapari els músics. Al final qui pot dir què està bé o malament? Senzillament has d'anar amb compte amb el que desitges perquè si ho aconsegueixes potser no t'agrada i això crec que passa a molts músics. Es deixen portar per com funcionen les coses i no són ells. Jo mai ho he fet això. Gent com Kirk Hammet a qui he influenciat m'han dit el mateix i aquesta és la clau. Si ets impacient i desesperat per l'èxit immediat no estàs al lloc correcte.

SM - M'acabes de respondre d'alguna manera una de les qüestions que et volia fer, la raó per la que no escoltes mai música.

MS - Ah, doncs mira. Gràcies.

SM - Deixant de banda una mica el darrer treball m'agradaria preguntar-te per altres coses. Per exemple, recordes la banda española Barón Rojo?

MS - Sí, i tant.

SM - Vas col·laborar amb un dels seus membres al disc Built to Destroy. Què recordes de tot allò?

MS - Tot. Una nit vaig decidir sortir a un club nocturn del que no recordo el nom on tocaven i em van convidar a pujar a l'escenari a tocar. Vaig dir, ok anem a divertir-nos una mica, i al acabar vam estar xerrant i una mica de festa. Va estar força bé i llavors el vaig convidar al meu apartament un altre dia, el que no recordo és si era guitarrista o baixista...

SM - Era el baixista (NOTA PEL LECTOR: Estem parlant de Sherpa)

MS - Ok, ho pregunto perquè no recordo tenir un baix al meu apartament. Sigui com sigui el que recordo és que estàvem asseguts al sofà tocant-li una composició que havia fet que va acabar sent Red Sky. De fet, no va contribuir massa al tema però em queia bé i el vaig posar als crèdits com Louis o alguna cosa així. Tan sols vam passar bones estones junts i vaig voler com tenir una connexió. La cançó ja estava feta i li vaig tocar i sincerament no recordo si va fer alguna cosa per contribuir-hi de manera activa però no ho crec ja que Gary Barden va fer les veus. No tenia la intenció que fos una col·laboració plena si no com cosa del moment de dir: et posaré en aquest disc. Va ser com reconèixer un moment de bona connexió al meu apartament. Però ei, se li pot preguntar si ell creu que va col·laborar decisivament en alguna cosa en aquest tema a veure què et diu!

SM - Canviant de tema, abans ho has esmentat però voldria preguntar-ho directament. És cert que Ozzy et va trucar per substituir Randy Rhoads?

MS - Sí, enmig de la nit quan ja estava dormint. Em va trucar dient-me el que havia passat amb en Randy i que necessitaven un guitarrista. Randy era molt fan meu i li havia parlat a Ozzy de mi. Així que per l'Ozzy va ser una opció òbvia trucar-me però vaig haver de dir-li que no. M'encanta el que va fer amb Black Sabbath o en solitari i vaig estar temptat d'ajudar però estava enmig d'una gravació i en Cozy Powell mateix em deia: ara no pots deixar el que estem fent!! Vaig tenir la temptació però no em vaig veure tocant dalt d'un escenari amb ell. Posant totes les opcions a la taula, tot i que li vaig dir que m'ho pensaria, parlant amb la meva banda, enmig de la gravació d'Assault Attack i tot plegat al final ja saps què va passar. No dic que fos fàcil ja que al llarg de la meva carrera he pogut tocar o girar amb gent com Kiss, Aerosmith, Motorhead, Whitesnake... o tants altres en una llista que no s'acabaria però ho vaig haver de declinar perquè amb MSG tenia la meva pròpia visió del que havia de ser el futur per mi i sé tant com fos possible jo mateix, per això li vaig posar de nom Michael Schenker Group. Molts segurament van creure que m'equivocava com en la meitat de tota la meva història en solitari quan estava amb el tema acústic, les versions i demès que vaig treballar amb músics increïbles tampoc es va entendre molt el que feia per part de molta gent però allò m'ha portat on estic ara.

SM - M'agradaria parlar també d'UFO. Tú eres la meitat del grup per dir-ho així i el final que va tenir el grup no va ser digne del llegat musical que va deixar. Què en penses del final de la teva etapa amb el grup i els diferents line-up que han tingut posteriorment?

MS - Vaig deixar UFO després del disc Strangers in the Night quan amb l'anterior Lights Out que hi vaig treballar va ser un hit quan tenir 21 anys. Llavors vaig marxar d'Europa perquè creia que la indústria em posaria en una caixa i només voldria de mi que fes hits. Pete hem va trucar per fer Strangers in the Night però jo veia que allò era el fi del meu desenvolupament. S'estava aconseguint fama però jo volia anar per lliure i fer la meva música, era el moment correcte. No estava interessat en ser una de les bandes més grans del món, jo volia ser un gran artista i estar tranquil amb mí mateix. Strangers in the Night va ser un disc fantàstic i es veia la química del grup però per mi era el moment de marxar.

SM - Un altra banda amb la que vas tocar va ser Contraband, amb membres de Ratt, L.A. Guns o Vixen. Va ser un projecte interessant amb només un disc. Va ser pensat per un disc o alguna cosa va passar per a què no es graves un segon?

MS - Bàsicament va ser una idea d'un management, tot era grups d'un mateix segell discogràfic. Va ser perquè en Robin McAuley i jo teníem temps lliure abans de gravar el que seria el nostre tercer disc. Estava lliure i el meu management em va preguntar si voldria ser el guitarra solista amb en Tracii en un projecte que volien posar en marxa. Vaig dir que ok, no tenir res més a fer en aquell moment. El fet és que la cosa va estar força bé, vaig escoltar un tema de Ian Hunter i estava molt bé, una de les meves preferides. Tothom era gent molt professional i músics fantàstics però no era en que focalitzar-se pel meu futur, només ho vaig fer com a favor. Quan vam tenir el primer concert Tracy Guns i Richard Black es van barallar i aquest va ser el fi.

SM - Un altre nom il·lustre en la teva carrera, si et truquessin els Scorpions per fer alguna cosa... un darrer concert, una gira, tornar al grup... el que sigui. Podria ser possible?

MS - Bé... el que vaig descobrir el 2015 quan ens vam apropar de nou per aquella caixa del 50è aniversari va ser decebedor. T'explicaré la història tal com es va desenvolupar anys enrere i la raó perquè sempre dic que va ser decebedor. La meva intro per Holiday no va aparèixer als crèdits en el seu moment. Llavors em va trucar Rudolf, bàsicament em va demanar diverses coses sobre alguns temes, per exemple, com a regal li vaig cedir la meva part de composició de Coast to Coast.

Tenia un contracte amb ells per Lovedrive com a sisè membre i jo no estava pels negocis en aquell moment, no tenia ni idea. Tots ells tenien set anys més que jo i era com el noiet que volta per allà i que rebia tots els cops i es podia manipular el meu talent. Rudolf em va utilitzar com una eina, ell volia ser un Elvis Presley però jo no tenia interès en això. Jo ja tenia clar que volia anar a Amèrica, quan allà es va saber que estava amb el grup per fer Lovedrive es van tornar bojos... Així que, quan Rudolf va refusar donar-me el crèdit per Holiday em va dir que si volia crèdit per això podria gravar-ho de nou, li vaig dir que ho hauria de fer perquè la darrera part del tema que ell va fer sona com un gat malalt. No volia que aquell solo constés com que era meu o que hi hagués dubtes de qui toca què, per suposat que els meus fans ho saben. El tema és que hi hagut tantes mentides... això que vaig tocar amb ells cinc anys. Amb els anys, quan jo era a la mitjana edat jo sempre deia i volia que en Rudolf tingués èxit perquè no tenia ni idea de les mentides però va ser el 2015 quan posant juntes totes les peces del puzzle vaig veure què havia passat al preguntar-me sobre els crèdits de les meves composicions i com es va remenar tot això i les maniobres que es van fer. El seu pla era que semblés que ningú havia marxat i que encara era a la foto del grup perquè sabien que això estava signat, havia un contracte signat per aquest disc com a sisè membre, vaig sentir-me molt decebut de com havien anat les coses. T'he de dir que no vull obrir cap porta de nou en general, estimo Rudolf com a germà però la distància és necessària perquè no vull entrar en cap situació inconvenient. Després de descobrir aquestes mentides es va obrir la caixa i es va veure quanta brossa va crear en Rudolf perquè estava desesperat per la fama.

És com un brau, jo sóc set anys més jove i em va utilitzar com una eina i em va manipular. No connecto amb braus que creen turbulències. No confio en Rudolf Schenker, aquesta és la resposta. No hi ha cap raó per mi per fer qualsevol cosa amb ell, seria el mateix i no ho vull pas. Que siguin feliços amb el que fan però que no em posin a mi enmig de res. S'han fet molt grans i n'estic feliç però el cas és que sempre em trucava i les meves idees se les acabava fent seves. I ara he de penjar que tinc un altra entrevista, adéuuuuuuuu.

SM - Així, amb aquestes contundents declaracions i deixant-me amb la boca oberta. Explicacions deixades a mitja i que no acaba d'aclarir en els detalls. La línia telefònica tradicional (no vol saber res de videotrucades i tot això tant habitual avui dia) tampoc ajudava a entendre'l correctament i se n'anava d'una cosa a un altra. Va penjar ni deixant enregistrar una salutació pel nostre espai radiofònic. La cosa no va acabar aquí per això, sí l'entrevista però vam rebre dos trucades més aquella tarda de Michael Schenker... però això potser més val explicar-ho un altre dia.