Fotos: Jens Rydén

Que una banda extrema com Necrophobic acrediti en aquestes alçades trenta anys de carrera vol dir molt al seu favor. No és fàcil mantenir una base fidel de seguidors a més de sobreviure a les anades i vingudes de la indústria musical, les corrents de moda i les ganes i convivència dins d'una banda. Formats el 1989 pel bateria Joakim Sterner a Stockholm no va ser fins el 1993 que van treure el seu primer treball, considerat per molts llegendari, The Nocturnal Silence, que van mostrar la seva singular i temerària visió musical.

Tot i això no han estat especialment prolífics. Només cal fixar-se en les dues darreres dècades ja que en tot aquest llarg període només han signat tres llançaments, The Third Antichrist del 1999, Hrimthursum de 2006 i Death To All el 2009. Després de canvis de formació el seu darrer llegat va ser Mark of the Necrogram del 2018, molt ben rebut pels seguidors i la premsa marcant el retorn després de cinc anys del guitarrista Sebastian Ramstedt i Johan Bergeback. En aquest 2020 fan un pas endavant amb Dawn of the Damned i és en motiu d'aquest llançament que ens vam posar en contacte amb Sebastian Ramstedt al seu domicili a Stockholm per parlar del nou treball, tot el que envolta el grup i les circumstàncies que ens ha tocat viure a tots plegats en aquest difícil any.

No pot ser d'un altra manera en aquest 2020, tot just ens saludem les primeres paraules són sobre les respectives situacions respecte el Covid-19 i la primera sorpresa, confessa obertament que l'ha patit així com tota la seva família, això sí, ho van passar de manera lleu i quasi sense símptomes. Però no estem aquí per parlar de virus, prou que en tenim un fart a diari, anem a parlar de música i l'actualitat del grup. Al final de l'entrevista la trobareu en àudio muntada per escoltar la veu del protagonista.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Dos anys han passat des de la darrera proposta discogràfica, Mark of the Necrogram, quan de fet no heu estat molt prolífics en edicions en la vostra carrera. Potser us heu sentit més inspirats en els darrers temps?

Sebastian Ramstedt (SR) - Doncs segurament. Personalment vaig tenir un "break" amb el grup durant dos anys i vaig agafar empenta per fer noves coses. Quan vaig començar a escriure els riffs per Mark of the Necrogram no podia parar i hagués fet dos àlbums d'una vegada i ara una mica és el mateix.

SM - Heu tingut canvis en la formació, comenta'ns una mica quins i com ha estat?

SR - Sí, no és mai fàcil quan hi ha recanvis, Àlex va estar al grup un grapat d'anys fent una bona feina però la veritat que alguna cosa no encaixava en el conjunt general. També es va traslladar prou lluny d'Stockholm i era difícil mantenir la banda unida ja sigui musicalment i per aspectes logístics i de treball. Quan es va produir la separació enmig de la gira de Mark of the Necrogram va ser precipitat i vam haver de buscar algú ràpid, Alan va ser la persona i tots els problemes que teníem van desaparèixer de cop. Ja cap de qualsevol de les coses que representaven dificultats era allà. Vam veure clar que havia de seguir així. No tenim res contra Alex però així és com han de ser i funcionar les coses per nosaltres.

SM - Una banda no deixa de ser un conjunt de persones amb diferents interessos, situacions personals i moltes vegades són un trauma aquests canvis. De fet, ha de ser força complicat mantenir un line-up durant 10 o més anys i és quelcom d'admirar quan porten 15 o 20 anys.

SR - És així. M'encanten bandes que s'han mantingut amb els anys. Els mateixos Metallica només han tingut dos baixistes en tota la seva història després de Cliff Burton. Motley Crue també ha mantingut la formació durant molts anys però al mateix temps acostuma a passar que aquestes bandes que no tenen canvis durant la seva carrera acostumen a treure alguns discos merdosos... jajaj i crec que ja ens entenem jajajaja. Mira, Slayer han estat quasi sempre els mateixos i és evident que no tot és Raining Blood. Amb els canvis de formació cal buscar que la banda sigui el millor que pugui arribar a ser, la cosa ha de girar al voltant del grup i no dels membres. Com a fan tú vols que el teu grup també siguin els millors amics entre ells, fins i tot que visquin junts i ho facin tot plegats però realment no és mai així. Sempre hi ha tibantors. L'important és que Necrophobic sigui capaç de fer bons discos habitualment i si és necessari fer canvis de formació es fan. Això és el més important.

SM - M'ha fet gràcia quan ho comentaves perquè m'ha recordat aquell documental de Metallica anomenat Some Kind of Monster on es veia aquella teràpia i com es tiraven els trastos al cap. Bastant lamentable, i segurament moltes bandes juntes durant tants anys passen pel mateix però potser millor rentar la roba a casa i no fins i tot fer-ne una edició més del grup.

SR - És molt dur estar en una banda. És com estar casat amb quatre persones més sense el sexe, si hi penses és horrible! Jajaja No és fàcil.

SM - Anem al disc si et sembla. Escoltant-lo darrerament he de dir que té un so contundent i brutal en la línia del que es pot esperar d'una banda com vosaltres però amb una producció clara que deixa escoltar cada instrument cosa ben complicada molts cops en bandes de l'estil. Segur que molts fans prefereixen una producció més bruta, sorollosa i "old school" però jo crec que es pot aconseguir les dues coses. Hi estàs d'acord?

SR - Yeah, sóc un caçador de discos i he de dir que la majoria de vegades les bandes de metall extrem que he escoltat tenen una mala producció. He escoltat sempre molt d'aquest tipus de material dels 80. Realment crec que no sabien com fer-ho. Hi ha molt de soroll al Pleasure to Kill de Kreator, els primers discos de Sodom, Sepultura o Sarcofago, no són fàcils d'escoltar. La cosa és que resulta totalment diferent quan ets tú qui es vol expressar. Per mi cal que el resultat sigui coherent i pugui mostrar totes les parts i vessants del que vull comunicar, com una pintura. Tot allò que tinc al meu cap, totes les parts que vull en formin part vull que arribin. I no vull que soni com el primer de Sepultura. Potser els fans del black metal "old school" de l'escola noruega pensaran que està sobreproduït i que no els agrada aquesta brutalitat tipus Cannibal Corpse però no va d'això. Es tracta de transmetre aquesta brutalitat però no només això si no també el missatge a través de la forma.

SM - Al final el que agrada de discos com Pleasure to Kill que mencionaves és precisament aquesta actitud jove i primitiva més que la bona producció tenint en compte que hi ha bones cançons però en moltes ocasions sonen horrible, i potser és el que s'hi busca en aquests llançaments...

SR - Segur! Si tens l'habilitat per fer alguna cosa que soni bé no serà honest fer quelcom que soni com el Pleasure to Kill, és molt hipster!, pretendre que soni malament. Ets qui ets, aquesta música ha de ser el més honesta possible. Copiar les maneres dels primers Kreator pot ser per gent de 16 anys però no per nosaltres que ens acostem als 50, seria estúpid.

SM - Ja que n'estem parlant, què me'n pots explicar del procés de producció per aquest disc?

SR - Aquest cop , i com a principal compositor, he fet demos aquí a casa. Amb els equips digitals actuals pots fer molt bones coses així que totes les guitarres les he aprofitat de les mateixes demos i la resta també les han fet a les respectives cases els altres membres. Alan, el baixista, ha gravat les seves parts a casa i Fredrik qui ha fet la producció i la mescla ha tractat les parts que ha volgut donar-los un so diferent. Aquesta ha estat la gran diferència i l'avantatge ja que les idees han fluït sense límit ja que no calia mirar el temps. Cadascú a casa s'hi podia entretenir tot el que volgués no com a l'estudi que cada minut val diners i això crec que ha estat un gran avantatge.

SM - No és estrany el que comentes ja que fa temps que els músics aprofiten els seus estudis casolans per enregistrar ja que els equips actuals ho permeten fer amb molta qualitat.

SR - Vulguem o no estem atrapats ja en aquest món digital i hi hem de veure els beneficis. Ho tenim aquí i ho hem d'utilitzar, perquè no utilitzar-ho?. Jo ho veig d'aquesta manera.

SM - Parlant del disc m'ha cridat l'atenció peces com Tartarian Winds, una de les millors per mi per la feina a les guitarres, què me'n pots dir?

SR - El riff principal i el vers té d'alguna manera l'essència de bandes com Bathory, molt "old school", em recorda a Dark Side del segon disc així que manté aquella frescor però amb el gir adient del punt on estem. Vaig mirar que no se n'anés de mare pel que fa a velocitat, mantenint un tempo més pausat. Vaig estar una mica inspirat per Destroyer 666 en la melodia del vers amb una suau melodia de guitarra darrere de les veus. Normalment no em resulten inspiradores altres bandes extremes si no altres estils de heavy metal o musicals però crec que funciona molt bé.

SM - Ara que menciones el heavy metal, The Shadows, m'ha cridat també l'atenció ja que precisament va molt més en aquest estil.

SR - Sí, així és. Aquesta cançó és un experiment força inspirat en els 80. Mira, quan tens al cap el doble baix i bateria tant típic de llavors com Accept o Motörhead que l'utilitzaven tant surten temes com aquest. La bateria ho fa tot el tema així que només té aquest patró i calia adaptar-se, fa els redobles i aturades que calen però sempre és així. Vam voler fer uns arranjaments molt a l'estil del heavy metal però que sonessin a black metal i al final l'ambient del tema ha quedat molt atmosfèric però tot, vers, pre-tornada, tornada, breaks... tot és exactament com ho faries en un tema de heavy metal. Ho vaig fer per veure si era possible fer-ho i que no quedés molt ridícul i la gent no ho acceptés, com deia un experiment.

SM - Aquest doble baix dels 80 que a tantes bandes i generacions ha influït.

SR - Per suposat, aquesta és una de les raons per les que vam començar nosaltres a fer discos. Els temes ràpids ens feien voler fer el mateix tot el temps.

SM - Pel tema Devil's Spawn Attack heu tingut un convidat, explica'ns...

SR - Sí, Schmier de Destruction. És un tema especial ja que va ser escrit quan Century Media ens va dir que volia un tema més per incloure, per tenir més durada, cosa que em va fotre ja que és el que jo he creat i m'ho volien fotre enlaire amb un tema més. La resposta va ser que ho deia el contracte i que havia d'haver-hi un altra cançó i... clar, doncs sí, així ho diu. En aquell moment m'havia agafat per escoltar aquests discos vells de Kreator, Sodom o Destruction i va ser quan vaig pensar: faré un tema al més pur estil d'aquest material. En dues hores des que ho vaig pensar el vaig tenir. A l'endemà i tornant-lo a escoltar la impressió va ser bona, era thrash metal alemany de la vella escola i em va venir al cap que estaria bé que Schmier participés. Hi vaig contactar a través del nostre mànager, el vam trucar, enviar la demo per veure si ho voldria fer i va dir que si. En dues setmanes ja ho tenia i em sentia com un nen amb sabates noves. Schmier és una gran persona, m'encanta tot aquell material que van fer i tenir un dels meus ídols a una de les meves cançons va ser total.

SM - I la seva veu casa totalment amb el tema

SR - Si, si, si... i la seva veu... vaja, ho va fer com als vuitanta, va cantar igual. Aquestes pujades amb el crit. Va ser fantàstic.

SM - I mira que quan te'l trobes físicament impressiona un tipus amb aquella alçada i les pintes però és molt amable i atent.

SR - Sí i durant tots els anys de carrera amb Necrophobic hem coincidit en algunes gires i sempre que hem parlat he tingut la impressió que era una persona genial. Potser va ser per aquestes trobades que ara va voler participar, ves a saber.

SM - T'he de dir que durant aquesta pandèmia vaig poder parlar amb ell (en motiu de la sortida del darrer disc en directe) i em va cridar l'atenció la seva reflexió sobre tot el que estem vivint, deia que la música i la prostitució serien les darreres coses que es recuperarien de tots els sectors.

SR - Jajajaja probablement tingui raó.

SM - Vaig llegir en algun lloc que no volíeu fer gires massa llargues, només festivals i dates selectes, però actualment ni això. És un autèntic desastre per qualsevol banda sigui quin sigui l'estil. Ningú veu el final i la situació es va allargant plena d'incerteses.

SR - En el nostre cas tot va començar quan necessitàvem concentrar-nos en aquest disc. El temps que fins ara no s'ha pogut tocar ha coincidit amb el que teníem estipulat dedicar al disc i no tocar, fins i tot ara ens podem dedicar a la promoció del treball. És ara que a partir d'octubre ens haguéssim mogut i sortit a la carretera i no podem. Cal acceptar aquests canvis i mirar de tirar endavant. He passat molt bones estones conversant i intercanviant impressions amb els fans a internet a través de fòrums underground i d'alguna manera mantenint l'escena viva encara que no ens puguem veure. La majoria de pàgines web permeten que els fans posin comentaris a posts i demés però mai tenen resposta, normalment el grup posa alguna cosa i aquí es queda. En aquests temps és extremadament important poder comunicar-se amb els seguidors. Tinc molt contacte amb gent que li agrada el que fem actualment i el mateix estil que a mi. Ara diguem que ens hem posat al mateix nivell i també som seguidors del heavy metal que ens volem comunicar en aquest tipus de situacions. No pots voler ser més, estem junts en tot això. Espero que al final en surti alguna cosa positiva quan en sortim, potser no, però cal esperar. Qui sap...

SM - No creus que pot ser, per dir-ho d'alguna manera, perillós treure un disc en aquests temps amb aquesta saturació de la vida digital que tenim amb tothom mirant de fer coses per internet i atreure l'atenció del personal a través de qualsevol cosa? Darrerament alguns músics en entrevistes m'ho han comentat que ells no editarien nou material ara però que els contractes i els plans de les discogràfiques obliguen a fer-ho.

SR - Clar, vols dir aquests plans de sortida que fan a tant llarg termini. No ho he experimentat. Tothom està treballant pensant en el moment en que el món torni a ser obert. El cert és que si vius d'aquesta música estàs fotut, si depens dels ingressos de la música ho tens cru però per mi com artista el que faig no canvia. Principalment faig cançons, en aquest cas per Necrophobic, i fer gires és una part petita de tot plegat el que envolta al grup. Poso hores en escriure i en tocar com sempre he fet i no em preocupa per si la cosa té més o menys vendes o profit. No faig diners d'això, quasi res, si en faig una mica menys no canvia res en la meva vida. Vaig a treballar cada dia, ningú pot sobreviure en la música en aquest nivell.

SM - M'has recordat les paraules d'Aaron dels My Dying Bride fa uns mesos quan precisament explicava que ell no viu de la música. La gaudeix i no necessita fer 200 concerts a l'any per sobreviure.

SR - Cert. En el nostre cas potser no som realment underground en aquest punt però és el mateix. És avorrit haver de fer això.

SM - Et proposo un petit joc. Intenta imaginar el teu darrer concert sobre un escenari, on hauria de ser? amb qui o quina companyia? i quin tema seria el darrer que voldries tocar?

SR - Guau!!!! Mmmmm si es pot somiar en gran... òbviament voldries llocs mítics com el Hammersmith Odeon, Long Beach Arena o llocs com aquest però per mi quan creixia als 80 sempre anava a concerts a un pavelló de gel que als caps de setmana feia concert anomenat Ice Stadium que era un lloc mític per nosaltres. Allà vaig veure Iron Maiden, Twisted Sister... tothom del món del rock. El primer concert va ser allà amb Iron Maiden en la gira World Slavery Tour així que fer allà el meu darrer concert tancaria el cercle. Pel que fa a la gent que hi voldria voldria que fos gent que ha dedicat la seva vida al heavy metal i metall extrem. Dedicat a la música, no a fer el pintes, a sortir a les xarxes, a buscar popularitat, gent que compra música, la gaudeix i és la seva passió. Ple d'aquest tipus de gent, això seria el que voldria. El que trobo dur és escollir la darrera peça que tocaria que crec podria ser Revelation 666, crec que és un dels nostres temes més èpics amb un llarg solo final que seria com el darrer que faria.

SM - Definitivament quedaria tancat el cercle ja que Maiden en aquella gira tocaven Revelations i mira amb quin tema voldries tancar tu.

SR - Si!! jajajaj

A partir d'aquest punt la cosa ja va derivar en conversa de bar entre dos maníacs parlant de música, bandes, de nou la situació actual donat que Sebastian confessava que no tenia cap més entrevista i que no hi havia problema en xerrar. Un tipus encantador, disposat i que es nota que porta l'escena dins i que la viu des de l'adolescència. No us perdeu el seu darrer Dawn of the Damned!!!

Aquí podeu escoltar l'àudio de l'entrevista: