Fotos: Liné Hammett

En els darrers anys el thrash metal sembla tornar a tenir volada. Lluny queda aquella, potser exagerada, popularitat que va tenir a finals dels vuitanta però moltes d'aquelles bandes sorgides en aquell temps ara tenen la oportunitat de cridar l'atenció de noves generacions i deixar ben palès a tots aquells que els vam conèixer llavors que tenen encara coses a oferir. Potser no en primeríssima línia de l'escena, però sí amb un paper com per a tenir en compte, els Destruction estant vivint un bon moment. Després de l'edició el passat 2019 del seu darrer treball d'estudi, Born To Perish, i la novetat destacada en molts anys de tornar a la formació amb dos guitarristes ara, i després de la gira de presentació que van fer, aprofiten per editar un directe. No és estrany en la seva carrera, n'acrediten cinc i amb aquest ofereixen 55 minuts del que va ser una de les seves dates alemanyes. Al final del text oferim l'àudio de l'entrevista tal i com es va emetre al nostre espai radiofònic.

No ens ho vam pensar quan vam tenir l'oferiment de poder parlar amb Schmier enmig de tota la bogeria pandèmica i sobre això van les primeres paraules quan ens saludem ja que em confessa que resta confinat a casa però amb totes les entrevistes que està tenint aquests dies se n'oblida de tot plegat i està més centrat en parlar del grup i el disc, però és inevitable que acabi sortint el tema..., si més no pel que pot comportar per un futur que no sabem si llunyà o proper. Entrem en matèria.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Una sortida poc habitual la d'aquest llançament ja que el 8 de maig surt en format digital i no és fins el juny que es podrà adquirir en format físic en el que podem considerar la sortida oficial i habitual amb qualsevol llançament discogràfic i potser la prova de com estant canviant els temps pel que fa a la posada al mercat de la música.

Schmier (SC) - Yeah! no és un procedir molt habitual. Per nosaltres era important ara mateix que el disc veiés la llum ràpidament, el problema és que res és ràpid quan estàs a un gran segell com Nuclear Blast ja que hi havia la producció del disc que van ser uns tres mesos i també el vinil així com la promoció i al final és un gran engranatge. Així que els vam dir, si us plau, fem que la gent el pugui escoltar ja que tothom té accés a les plataformes d'streaming sigui Spotify, Amazon o qualsevol ara enmig de la crisi que no hi ha concerts i s'hi van avenir tot i ser una manera de fer molt poc habitual. Ara tothom el pot escoltar ja i el 17 de juliol sortirà en tots els formats físics.

SM - Ara que fas referència al tema de l'streaming cada cop més bandes i músics manifesten certa preferència, així com els segells, per enlloc d'editar un disc cada dos o tres anys anar treien cançons soles però de manera més habitual. Potser la indústria va cap aquí cada cop més.

SC - És possible. Una de les primeres bandes a fer-ho del nostre estil han estat Kreator que fa poc van treure un tema. Els artistes pop ho fan molt més sovint i des de fa temps. Ha canviat la manera d'escoltar música de la gent ja que amb els serveis digitals els fans coneixen algunes cançons i no pas el disc del grup en sí. Així que, sí, hi ha un canvi aquí i potser tot canviarà per aquí perquè si no... no hi ha futur. El cd desapareixerà i serà una cosa especial com ara el vinil.

SM - N'estàs segur? També es del vinil que era mort i enterrat i mira ara... potser passarà el mateix amb el cd

SC - No, no hi ha res a fer. El vinil era completament mort però ara hi ha una demanda però, quants vinils es venen si t'ho pares a mirar? Quan Destruction treu un nou vinil en venem dos o tres-mil, això és res. Quanta gent hi ha al món? El vinil és una peça valuosa i tronada pels col·leccionistes. Crec que el millor any per la venda de vinils va ser l'any passat amb vendes quasi sorprenents respecte d'on es venia però una banda com Nightwish, una de les més grans del heavy metal al món ara mateix, vaig sentir les xifres que van tenir als Estats Units van ser molt petites perquè a Amèrica no es venen quasi cds i no els trobes a botigues ni hi ha quasi venda de llocs webs especialitzats, només Amazon i no pots vendre el producte físic de cap manera. Si no hi ha mercat on col·locar-lo no hi ha cd, tornarà com ara ho ha fet el vinil, com una peça valuosa en edicions més acurades en caixa, amb poster, pegatines i altres coses per fer-ho atractiu perquè qui vol un cd el voldrà igual però no serà la majoria de gent. Només cal que miri la meva banda, quants cds veníem fa deu anys i quants ara? cada any baixen més i més. Està desapareixent, vivim en aquest sistema capitalista que el que no ven s'elimina i això és el que passarà. La indústria fa temps que treballa en tot això, l'streaming s'ho està menjant tot.

Per mi com a artista prefereixo el vinil però cal mirar al futur i les coses bones que hi pot haver com la sortida al mercat ràpida a tot el món. Ara quan el divendres 8 de maig surti els fans d'Espanya, Guatemala, Japó o Noruega tots ho tenen al mateix temps. El cd cal que intervingui un sistema d'enviament que costa diners i hi ha la distribució també. Amb el digital tot acaba morint en el mateix punt i per mi és una manera ràpida d'arribar als fans. Hi ha pros i contres, hem de veure que en un futur els cds i vinils seran un bonic gadget de tenir però no serà el principal a tenir per escoltar música.

SM - Entenc perfectament les raons que dones, suposo que sóc un "old school" en aquestes alçades ja que prefereixo pagar per un format físic que per un arxiu digital.

SC - Sí, si és clar! Nosaltres som una generació d'amants del format físic, jo sento el mateix però hem de veure que el sistema està canviant.

SM - Durant la vostra carrera heu tret al mercat cinc treballs en directe i ara aquest Born To Thrash, és un nombre important. És quelcom que t'agrada fer en diferents moments de la vostra carrera ja que entenc queda com a document d'un moment determinat de la vida d'una banda.

SC - Exacte! És això. És un moment concret d'aquest festival ja que es va gravar en un lloc únic, sense talls, sense fade outs des del principi fins al final. Són 55 minuts de directe real quan avui dia habitualment són gravacions de diferents llocs. En graves uns quants i tries les millors cançons de tot plegat. Aquest és real perquè és un únic concert des de l'inici fins al final, una actuació al Party San Open Air i reflexa un moment en el temps. Si haguéssim volgut fer un disc més llarg i amb més preparació en tots sentits segurament no seria un concert únic i certament molts cops no és fàcil escollir. O captures l'atmosfera i energia o et centres més en la interpretació i com vols que soni. Aquest disc és molt autèntic en aquest sentit, un disc honest de Destruction i és el que té d'especial.

SM - Ja que parlem de la darrera gira us vaig poder veure a Barcelona el passat 2019 amb la formació de dos guitarres de nou des de fa molts anys, com t'has sentit tocant de nou amb dos guitarristes?

SC - Yeah sóc un fan del heavy metal, m'encanten les guitarres! I ara que en tenim dos és una gran sensació per mi. D'aquesta manera et dona més possibilitats, li dona al grup un so més poderós i més presència en escena, energia i interacció a més de crear molt bona química ja que en Damir és un tipus fantàstic, molt divertit i intel·ligent. Des de que tenim dos guitarres el sentiment de banda és genial, ho havíem d'haver fet abans però havia de ser el moment correcte per aquest canvi.

SM - I són dos molt bons guitarres amb l'afegit d'en Damir ara...

SC - I tant! Damir és un bon guitarra, un músic fantàstic i una persona fantàstica. És una gran incorporació per Destruction.

SM - Mencionaves abans el fet de gravar en un sol lloc com ha estat el cas i no en diferents localitzacions material amb el que després esculls el millor. Tots sabem que en un directe podem passar mil coses tècnicament que dificultin o malmetin una gravació. En el vostre cas heu necessitat regravar o corregir alguna cosa?

SC - En aquest disc hem hagut de solucionar alguns problemes també. Segur que ara l'escoltes i et sona perfecte però vam tenir problemes amb el so de baix i en algunes parts no vam aconseguir el so tal com es suposava que hauria de ser. Tenim dos línies de baix, una amb el so net i un altra amb el distorsionat, juntes fan el so que vols aconseguir i la neta no funcionava i no tens el que vols. Però això és el directe 100% i no pots fer res quan passa, senzillament afrontar-ho. El mateix passa si escoltes les lletres, em vaig equivocar en algunes parts, en algunes versos de Bestial Invasion és quan tenim foc a l'escenari i encara que no vulguis has de prestar atenció d'on ve per no sortir perjudicat i et distreu, aquesta és la raó pel que la vaig cagar en algunes lletres però com deia això és directe i es busca l'energia i el carisma.

SM - Ja que en parlem val a dir que pel temps que vau tenir el set era prou equilibrat entre clàssics i nous temes.

SC - Gràcies! Sempre intentes trobar un bon balanç entre els clàssics i peces més noves tot i que ara n'hi havia moltes que no podíem tocar per temps. Enc cada gira mires de canviar-ho una mica i així resulta un set més fresc. En la darrera gira vam tocar fins a quatre nous temes amb els que vam tenir molt bona reacció al igual que va passar amb el disc, Born To Perish. Sempre intentem saber què volen escoltar i trobar el balanç correcte i prendre les decisions correctes no sempre és fàcil ni encertes. De moment crec que ho hem fet per un temps d'hora i mitja però per aquest disc són 55 a mode de "best off" amb l'afegit d'algunes noves peces. No hi ha sorpreses si no l'essència de la banda.

SM - Quan us vaig poder veure l'any passat el cap de cartell era Overkill, en aquest 2020 teníeu la vostra gira com a cap de cartell i ara estem com estem, suposo que fa ràbia no?

SC - És molt dolent tot això, pràcticament tot està cancel·lat per la resta de l'any i aquesta gira en principi encara es manté en peu ja que començaria al novembre i esperem que llavors pugui estar tot sota control o solucionat. Tornar a la normalitat costarà però almenys a Alemanya sembla que es va cap aquí. De moment hem de trobar la manera de viure amb aquest problema almenys els propers dos anys com a mínim. Hi haurà solucions però de moment la solució és aïllar la gent que està en perill dels esdeveniments públics. Sembla que es comenta que s'haurà de mantenir la distància en els concerts però és complicat amb els moshpits i les primeres files però si s'aconseguís els concerts serien possibles de nou.

SM - Fa poc en una tertúlia que vam organitzar al nostre programa de ràdio una persona que treballa habitualment en festivals arreu va comentar que hi ha promotors que estant pensant en fer girar un grup i que a les sales no hi hagi ningú, només davant seu una mena de pantalles per rebre els missatges de la gent en una mena d'experiència virtual, si aquest és futur no ho tinc massa clar...

SC - No no! Aquest no és el futur! De cap manera. Aquí a Alemanya alguns artistes mainstream han començat a fer concerts per cotxes, és horrible. No ho vull fer pas això. No és bo ni pels fans ni per la banda. Que em perdonin però cal buscar solucions millors, això és una merda. És com el futbol, un partit sense públic no és un partit.

SM - Fa poc vaig veure una broma a les xarxes d'un munt de cotxes destrossats i la broma era que això era un moshpit d'un d'aquests concerts amb cotxes.

SC - Jajajaj, sí crec que també l'he vist, espero que no vagi per aquest camí.

SM - I certament la indústria musical serà una de les més compromeses, només un exemple el tenim aquest mes mateix amb tota la temporada de festivals que havia de començar.

SC - La indústria musical serà la més compromesa després de la prostitució. No es podrà treballar durant temps i la música serà al final de la línia. Hem d'esperar que passa però treballem amb públic i és un problema però la música fa del món un lloc millor i cal trobar maneres per mantenir-la viva.

SM - Aquests dies de reclusió estàs aprofitant per escriure nous temes potser?

SC - No he començat encara. Estic centrat en la promo de Born To Perish en directe i esperançat que hi hagi concerts aquest any però segur que hi haurà temps, a l'estiu potser que sense festivals serà el moment de posar-se a escriure nou material. Tampoc hem planejat un nou disc pel 2021 però caldrà veure com va el nou any que crec serà complicat. Tothom voldrà treure un disc ja que ara a casa molta gent estarà fent música i la voldrà treure. No volem contribuir a la saturació i espero que el proper any puguem tocar i centrar tot l'any en els directes amb tots els possibles i llavors el 2022 treure un nou disc.

SM - Amb el perill també que en un mateix dia tinguem multitud de shows per escollir amb el que comporta.

SC - Això és quelcom que hauríem d'aprendre, a treballar més plegats, els promotors no haurien de treballar contra altres promotors si no mirar de fer coses plegats. Si dos bandes toquen juntes a una ciutat posa-les juntes en un recinte més gran i fes un concert per tothom, amb més potencial de públic. Tots hem de sobreviure i no serà bo anar uns contra altres. S'ha d'anar contra el Corona i treballar junts per la humanitat, la salut i deixar d'actuar en contra de... això és una cosa que hauríem d'aprendre de tota aquesta crisi del Coronavirus.

SM - Ja per anar acabant que sé tens més entrevistes avui. En aquestes setmanes que tants músics estant fent directes i tocant via xarxes socials us heu plantejat alguna cosa similar?

SC - No, nosaltres no farem res similar. Ara estem treien aquest disc en directe, un directe real, la gent el pot escoltar del que també hi haurà alguns videoclips però no farem directes a Instagram, Facebook o aquestes porqueries. Es veuen malament, sonen malament i és prendre el pel a la gent.