El heavy metal més clàssic mai ha deixat de tenir bandes que el defensin en les seves propostes musicals. Passarà millors o pitjors moments i les modes, que també afecten la nostra escena per molt que foti a bon nombre de seguidors, o si voleu suavitzar el terme, les corrents que s'imposen en determinats períodes, faran que quedi en segon terme però sempre torna reivindicat com l'origen per una nova onada de bandes.

No es pot dir que els polonesos Crystal Viper siguin uns nouvinguts defensors del metall més clàssic, els seus orígens daten del 2007 quan la incombustible Marta Gabriel va impulsar el grup des de tots els punts de vista, ja sigui buscant membres, component i cantant. No han canviat les coses en aquest sentit i encara continua al capdavant del grup. Acaben d'editar un nou treball com és Tales of Fire and Ice a través del segell alemany AFM i tot just sortir ja es posen en carretera per presentar-lo en directe. Una de les seves aturades és a Catalunya, en concret en data única al Cafè del Teatre de l'Escorxador de Lleida en el marc de la celebració dels 20 anys del nostre espai radiofònic. Quina millor manera de celebrar-ho que amb música en directe!!

Abans que el grup trepitgi les terres de ponent ens hem volgut posar en contacte amb la mateixa Marta per saber les seves impressions sobre el nou treball així com de la gira que ha de venir tot repassant alguns aspectes d'una ja prou dilatada trajectòria.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Crec que amb el disc tot just editat fa uns dies cal que comencem per aquí. Escoltant-lo m'ha donat la impressió que aquest cop heu apostat molt més per la melodia i fa que en conjunt destaqui aquest aspecte, hi estàs d'acord?

Marta Gabriel (MG) - Estic d'acord. És més melòdic i és una de les diferències respecte anteriors treballs. Ha estat així perquè no volíem que sonés com un treball més del grup i que pogués semblar que ens repetim però alhora mantenir una personalitat i que resultés reconeixible el grup. Alhora també volíem fer un disc que gaudíssim tocant en directe i escoltant-lo però en general diria que tots els nostres discos són diferents entre ells. Per exemple si compares Legends i Crimen Excepta aquests dos discos són completament diferents entre ells. Al nou treball hi hard rock, elements de power melòdic i també és diferent perquè és el primer cop que no he estat jo la única que ha escrit els temes, hi ha més compositors. Sigui com sigui les cançons són més melòdiques i dolces si entens el que vull dir. Encara és heavy metal i sabem quines són les nostres arrels i crec que agradarà als nostres fans. Als que ens escoltaran per primer cop crec que també els pot enganxar.

SM - Crec que escoltant els temes ve al cap el que comentes. Still Alive és molt melòdica, Crystal Sphere totalment power, Bright Lights metall clàssic i fins i tot peces com Neverendin Fire combinant tot plegat i tocs progressius.

MG - Sí, quan l'escoltes no és aquella sensació típica que escoltes el mateix tema deu vegades. M'agrada tenir al disc temes que són diferents entre elles per no fer el disc avorrit.

SM - Abans has fet esment a que aquest cop no has estat tú la única compositora, com t'has sentit? Suposo que és un gran canvi per tu...

MG - Bé... alguns temes van ser escrits per mi i els nois de Crystal Viper i alguns van ser creats fa un grapat d'anys i és una curiosa història ja que fa temps vaig tenir un projecte anomenat Börn Again on jo cantava i a la bateria tenia l'anterior bateria de Crystal Viper a més de dos membres més alemanys amb els que vam treballar en un disc debut o el que finalment va ser un EP anomenat Neverending Fire amb dos cançons, Neverending Fire i One Question, que pots trobar al nostre disc. Però va ser impossible continuar tots plegats per acabar fent un disc, tots estàvem amb altres històries. Jo era qui va escriure aquests temes i ara he pensat: "perquè no utilitzar elements d'allò que vam fer fa tants anys?". Hem utilitzat doncs alguns elements, re-escrit altres i treballat tot plegat amb els nois de Crystal Viper i és el punt on ens trobem ara mateix. Així doncs, alguns dels temes inclosos al nou disc tenen deu anys per dir-ho així tot i que amb arranjaments nous. La veritat que és divertit treballar en temes quan no ets l'únic compositor i crec que serà el mateix pels altres i acaba sent diferent.

SM - Estàs d'acord amb l'expressió "new wave of traditional heavy metal" que molts cops utilitza la premsa especialitzada amb vosaltres?

MG - Mmmm, bé... perquè no? És Crystal Viper però crec que hi ha molts més elements que el metall clàssic. El metall clàssic és el meu gènere preferit així que, m'agrada!!!

SM - Parlant de les lletres podem dir que us ha donat per parlar de fenòmens tipus el Triangle de les Bermudes, explica'ns una mica més sobre de què van...

MG - En general en aquest disc han estat inspirades per la història, secrets de la humanitat, llegendes però algunes tenen un significat més profund, per exemple, Under Ice que en el rerefons va sobre no ser superficial i jutjar les coses i persones per la primera impressió. Cal buscar què hi ha al darrere, buscar fins que trobis la veritat. Un altre exemple podria ser el tema Still Alive que és un tema que parla del Triangle de les Bermudes però també és un tema sobre ser fort i no rendir-se sense importar el que passi ni el que t'envolti, encara estàs viu. La majoria de les cançons tenen un significat més profund que espero que la gent trobi quan ho escolti o llegint les lletres.

SM - Vas començar el grup ja fa un grapat d'anys el 2007, podies pensar en aquell moment en una carrera de més de 10 anys?

MG - No, de cap manera. Quan era més jove tot en el que somiava era en tocar a clubs o arreu i fer música i tot el que ha acabat passant amb Crystal Viper senzillament ha estat molt bonic i ho valoro molt. Vist en perspectiva ni tant sols pensava en gravar un disc i ara resulta que tenim set discos.

SM - En tots aquests anys heu tocat en molts països, has notat molta diferència entre el públic de diferents països en qualsevol aspecte o l'audiència del metall és força uniforme a tot arreu?

MG - No, no massa. Crec que hi ha diferències però arreu on anem la gent el que vol és passar-s'ho bé i això és el més important, gaudir de la música i passar-s'ho bé quan vas a veure els teus grups favorits. Si la gent gaudeix nosaltres també a l'escenari i es tracta de compartir l'energia i això és fantàstic.

SM - Quan estàs de gira intentes conèixer o saber una mica més de la ciutat o el lloc on vas? La ciutat, llengua, cultura, trets destacats... o senzillament vas toques i molts cops els grups comenten que en aquesta dinàmica de tocar, canviar de ciutat i tot força ràpid per complir horaris no saben ni on són, i certament molts ho sembla a escena. Fins i tot pot ser una mica estressant?

MG - No és estressant de cap manera. Ens agrada anar de gira, toca i passar-ho bé. Quan tenim temps ens agrada intentar visitar els llocs on anem per veure la ciutat, la cultura i el país però no sempre és possible i depèn del temps que tens. Molts cops és arribar a l'aeroport i anar al club on toques però altres tens un dia lliure i ho pots aprofitar per visitar coses. En el meu cas particular sempre sé on sóc, encara no m'ha passat que no sé la ciutat on sóc, ves a saber... potser arribarà un dia.

SM - No és el primer cop que toques a casa nostra, ha estat a Barcelona, quins són els teus records de la visita?

MG - Sempre tinc molt bons records d'Espanya perquè vosaltres sempre teniu un temps fantàstic, un menjar exquisit i la gent en general és molt amigable i amable. Sempre és un gran temps el que passem allà. Els fans del metall són bojos, de veritat no puc esperar per anar i passar uns dies genials.

SM - Què podem esperar doncs d'aquesta data única a Catalunya a la ciutat de Lleida?

MG - Podeu esperar un huracà boig de heavy metal a l'escenari, com sempre. Donarem tot el que tenim per vosaltres.