Escandinàvia sempre ha estat terreny abonat per les bandes de metall. M'atreviria a dir que en general per tots estils de l'escena però segurament cal destacar la presència i importància de vessants més extremes com el death i black metal. Ja des de fa molts anys hi han sorgit bandes que han esdevingut clàssiques del gènere i en l'actualitat si prestem una mica d'atenció al que ofereix de ben segur que podem trobar sorpreses.

Una banda que ja ens va cridar l'atenció amb el seu primer treball Burning Insight van ser els suecs Frantic Amber. Per posar-nos en antecedents, el grup comença el seu camí el 2008 com a projecte a Stockholm pel seu membre fundador i guitarrista Mary Siebecke amb la idea de tocar metall amb noies. No va ser fins el 2010 que va aconseguir una formació prou estable amb Elizabeth Andrews a les veus decantant-se pel death melòdic tot i que fàcilment pots veure en la seva música tocs de thrash, black, progressive i heavy clàssic a més un gust macabre pels elements simfònics. Un primer EP va ser editat el 2010 i comencen a tocar en directe. Es presenten a la Metal Battle sueca i la guanyen aconseguint tocar a Wacken. El seu debut discogràfic es produeix el 2015 amb el citat Burning Insight produïnt-se canvis en la formació amb l'entrada de la baixista Madeleine Gullberg i el bateria colombià Mac Dalmanner amb qui giren presentant el disc.

Si a més de llegir, o enlloc, voleu escoltar l'entrevista ho podeu fer al final del text on oferim tal com es va emetre al nostre espai radiofònic.

Aquest 2019 han editat el seu segon treball Bellatrix, del que ja vam oferir una ressenya, la traducció d'aquest terme llatí seria dona guerrera. Es tracta d'un disc conceptual sobre les dones lluitadores intentant explicar la seva història a través de la música i les lletres portant certament a l'extrem tot allò que havien mostrat en el seu debut. Comprovant que el grup ja amb dos notables treballs comença a consolidar-se com una banda a tenir en compte pel que fa al death melòdic vam decidir posar-nos en contacte amb la seva vocalista i frontwoman Elizabeth Andrews que ens atén des de Copenhagen on viu ara mateix.

Simfonia Metàl·lica(SM) - M'agradaria començar tornant al passat. El 2010 vau treure un primer EP, Wrath of Judgement, i al 2012 ja vau tocar a Wacken, qualsevol banda desitja tocar a Wacken però per altra banda habitualment les bandes que ho han fet en la metal battle i en resulten guanyadors com vosaltres s'han lamentat que no els ha ajudat massa en la seva carrera curiosament ja que fins i tot premis com la gravació d'un primer treball no s'han materialitzat.

Elizabeth Andrews(EA) - Wow... no m'atreviria a parlar dels passos que ha comportat posteriorment per una banda el pas per Wacken però personalment va ser un xoc tocar-hi. És una enorme oportunitat i el tracte va ser genial tocant en una de les carpes per milers de persones, va ser una experiència genial. Fins i tot vam poder portar la nostra pròpia crew i estar pel festival com a artista passant un temps meravellós. El concert va anar molt bé, tot molt professional tot i que va ser curt en el marc de la metal battle representant Suècia. No tinc res a dir que no sigui positiu sobre el viscut. Per nosaltres va ser un bon negoci i oportunitat, tocar-hi no ens va comportar cap repercussió negativa.

SM - Ho dic perquè, i concreto en un exemple, els catalans Crisix com a guanyadors havien de gravar el seu primer disc com a primer i no va passar mai i van haver de pagar-se la gravació com tantes bandes han de fer avui dia.

EA - En el nostre cas no existia cap premi com aquest de gravar un disc, per tant, no puc opinar massa sobre el tracte que tenien o altres bandes. Nosaltres vam anar a tocar representant Suècia i va ser una bona experiència en tots sentits.

SM - Parlem de la vostra música. El primer treball Burning Insight ja ens va cridar l'atenció amb aquest death melòdic tant personal crec jo. Moltes coses han passat des de llavors com per exemple canvis en la vostra formació. Què ens pots comentar al respecte?

EA - Ja fa un temps d'aquests canvis. Sobretot han afectat a la bateria ja que vam tenir alguns bateries de sessió però el 2014 vam tenir canvis al baix i bateria per diferències tant artístiques com personals i si vols que tot vagi en una mateixa direcció i anar endavant és quelcom que cal fer. Des de llavors ens hem mantingut els mateixos. La fundadora Maria va sortir del grup fa alguns anys al ser mare i va voler centrar-se en altres aspectes de la seva vida i vam tenir Milla com a músic de sessió que s'ha acabat convertint en membre de ple dret. No recordo l'any de tot això però sí que és cert que des del 2014 les coses han estat bastant estables. Som els mateixos fent el mateix.

SM - Pel primer disc vau treure fins a quatre o cinc vídeo clips que recordi, considereu important aquest aspecte tenint en compte que el canal de difusió és únicament la xarxa.

EA - Mmm, és diferent ara quan tot és a internet i el death metal encara té poca presència arreu i ho hem penjat a Youtube. El públic està allà i a les plataformes d'streaming i volen veure les bandes. De fet, és divertit fer-los i és una part creativa que volem continuar fent i ens ho passem molt bé fent-los tot i que cal que mesurem les despeses que porten i optimitzar al màxim i per això tenim ajuda externa en forma de col·laboracions puntuals. No és important si poden sortir per la tv o no.

SM - Anem al nou disc, Bellatrix, musicalment crec que és molt més dur i brutal en la composició, temes i actitud. Hi estàs d'acord?

EA - Definitivament. Tampoc no és res que haguem anat buscant, senzillament ha passat de manera natural. Fins i tot el concepte de les dones guerreres... Tenim un munt d'influències de diferents gèneres barrejats que pots inserir d'alguna manera en el death metal cosa que ens diverteix molt. Per suposat que volem mantenir la nostra brutalitat i, yeah!, estem molt felices de com ha quedat tot i amb nosaltres mateixes.

SM - Ja ho has mencionat d'alguna manera però ens pots explicar una mica el concepte que hi ha darrera el disc?

EA - Va sobre noies guerreres al llarg de la història. Dones reals que tenen un lloc en la història i ens remuntem a diferents èpoques. Crec que la més pretèrita és una reina celta que va viure abans de Crist i la darrera la franctiradora russa Liudmila Pavlitxenko, franctiradora de l'exèrcit roig que amb 309 soldats i oficials enemics abatuts de manera confirmada, incloent-hi a 36 franctiradors, és considerada la millor dona franctiradora de tots els temps i una tàctica excepcional. Cada tema explica la història d'una de les guerreres en les lletres i també hi adaptem la música, dins el death, però amb elements de cada país i època posant-hi referències ètniques i altres instruments per donar més perspectiva el que resulta força interessant. D'aquesta manera estàs escoltant el mateix disc però cada tema té quelcom únic. Ha calgut fer molta recerca, especialment en el meu cas ja que escric les lletres i aprendre de les experiències d'aquestes dones que primer ha calgut escollir quines hi entraven i intentar traduir les seves històries en aquest llenguatge. Molt excitant, molt material!!! Bellatrix vol dir guerrera femenina en llatí, aquest és el concepte del disc.

SM - Estic segur que has après molt amb tota aquesta recerca! Si haguessis pogut viure la vida d'una d'aquestes dones quina triaries?

EA - Mmmm, bona pregunta ja que la majoria van morir de manera abrupta jajajaj. Sóc del nord així que crec que hauria de dir Lagertha, la que va ser reina de Noruega i dels vikings, aquesta em sembla genial i és la que escullo.

SM - Comenta'ns una mica com ha anat el tema del gravació i la producció, com ho heu treballat tot plegat?

EA - Ho hem gravat tot al nostre propi estudi després vam enviar el material als Doc Studios on Daniel Berckstram, reconegut per haver treballat amb bandes com In Flames, Behemoth o Messugah entre altres, va fer la mescla. També es va ocupar de la masterització i estem contentes amb la seva feina.

SM - M'ha cridat l'atenció el tema de les intros que inclou el disc. Peces com Warrioress Overture, Lagertha o The Ghost that Kills són molt pomposes i recorden a banda sonora de pel·lícula o obra teatral. Va ser aquesta la vostra intenció?

EA - Si exacte. Són força èpiques i hem tingut la col·laboració d'Anders Volberg també que va fer algunes intros precisament pels temes que dius i altres com The Black Knight. Tot plegat és una barreja d'idees aplegades amb diferents samples que amb el que ens proposava Anders va quedar molt bé tenint aquesta ajuda extra.

SM - Ja veig que quasi tot ho heu fet vosaltres mateixes, passa igual amb la portada i tot l'art?

EA - Va ser a través del Facebook que vam trobar un artista de Mongòlia que dibuixava tant guerrers com guerreres molt reals amb tot el necessari i enmig del camp de batalla. Plens d'armes, amb cavalls i la vestimenta. Quasi que no puc pronunciar el seu nom Gandax Vadankam o alguna cosa així (NOTA-disculpes si no ho hem transcrit correctament però ni fent recerca per la xarxa ho hem trobat), la veritat que té molt talent i va fer la portada així com un dibuix per cada tema en funció de la seva interpretació de les lletres fins i tot adaptant-ho al disseny del cd o del vinil.

SM - Ja que comentes sobre els formats, què prefereixes o t'agrada més, el físic en cd o vinil o el digital?

EA - Jo crec que és important treballar amb tots i nosaltres editem en tots. Pels que volen tenir alguna cosa a les mans tenir el llibret i llegir les lletres hi ha el cd. Encara hi ha molts col·leccionistes en el metall. El mateix passa amb el vinil que ha tingut una gran tornada en els darrers anys. És per això que fins i tot hi vam editar Burning Insight amb un bonus. A més, volem tenir el nostre material en totes les plataformes possible i, per suposat, això vol dir les digitals i les de streaming perquè tothom pugui gaudir de la nostra música.

SM - I què ens pots comentar dels vostres plans de gira per presentar el nou treball. Alguna cosa pel sud d'Europa?

EA - Estem ara mateix reservant dates per la propera tanda de concerts i per suposat que volem tocar al màxim possible per presentar Bellatrix. Ara per ara tenim algunes dates per Suècia i la República Txeca. No hi ha més però tot és qüestió de temps ja que volem anar al màxim de països i fer totes les dates possibles, aquest és el nostre desig.

SM - Si no recordo malament ja vau tocar a Barcelona fa un any i escaig més o menys, què tal l'experiència?

EA - Va estar molt bé. La gent molt amable i el públic ens va rebre força bé. En general va funcionar prou bé en totes les dates ja que vam fer Barcelona, València, Saragossa i Madrid a més de Cascais a Portugal. Espero poder tornar i fer més dates ja que molta gent dels que van venir es va acostar i comentava que ens havia vist a Wacken i això em permet tornar a la primera pregunta que feies. Molta gent ens va conèixer per haver tocat a Wacken al 2012, i d'això ja fa uns anys!!! És genial que ho recordin i la veritat que ens ho vam passar molt bé.

SM - Fins aquí el més interessant de la nostra conversa que va seguir en termes més col·loquials sobre els festivals i tot el que els envolta i uns divertits intents per part d'Elizabeth de gravar una salutació pel nostre programa de ràdio que no acabaven de sortir amb una pronúncia prou adient. Si us agrada el death melòdic aquí teniu una banda a la que prestar atenció.