Trenta anys de carrera obrint-se pas a cops de thrash ha situat Destruction a la cúspide d’aquest estil musical perquè, encara que la seva fama no es pugui equiparar a la dels “Big 4”, la seva contribució musical ha estat molt rica i sembla que ho continuarà sent. A Simfonia Metàl·lica hem tingut l’ocasió de parlar amb Schmier, líder de la formació, sobre les novetats que envolten al grup alemany, amb canvis de formació inclosos en la figura del bateria canadenc Randy Black i el guitarrista suís Damir Eskic, així com sobre el seu nou i tant esperat disc, Born To Perish del que tot just uns dies abans de la seva sortida ja us fèiem avinents les nostres impressions un cop ben escoltat.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Destruction ha estat format per tres membres durant molts anys. Per quin motiu vau decidir afegir un quart membre la formació, en aquest cas el guitarrista Damir Eskic?

Schmier (SC) - Durant molts anys hem estat parlant sobre aquest tema i simplement es tractava de trobar la persona correcta en el temps adequat. Realment, hem estat buscant a aquesta persona durant uns deu anys, i això ens va portar a parlar amb diferents guitarristes, entre els quals aquells que algun cop han participat amb la banda, però en cap cas ens va semblar que era la persona adient. Damir va tocar, com a convidat, un solo a l’àlbum Under Attack i bé, és un amic. He estat pendent de la seva evolució, i és que, a més de ser una gran persona, és un gran guitarrista. Era la seva hora i per a nosaltres el membre que encaixava perfectament a la banda. Fa anys que sabem l’un de l’altre i tenim la certesa que hem agafat a algú que coneixem molt bé i que no sortirà amb sorpreses.

SM - Quin ha estat el seu rol en la creació del vostre nou disc, anomenat Born To Perish?

SC - Des del principi, Mike (l’altre guitarrista) i jo hem format un bon equip a l’hora de compondre les cançons, i és aquest fet el que fa que sonin com ho fan, però definitivament estàvem oberts a noves idees que poguessin aportar els altres, sobretot en termes de ritmes de bateria, o a les melodies de guitarra, les quals en Damir en va aportar, així com pel que fa als solos. A l’hora d’escriure les lletres, aquestes sí que van anar a càrrec nostre, ja que majoritàriament ho vam fer entre el Mike i jo, perquè, de fet, fa molts anys que som al grup i sabem com volem que soni Destruction. Amb tot, considerem que els hi vam donar espai suficient per ser ells mateixos i contribuir.

SM - Podries explicar-nos una mica més sobre l’experiència a l’estudi?

SC - Hi havia una atmosfera molt agradable a l’estudi. Tant Damir com Randy Black tenen experiència en aquest camp i estar a l’estudi, per a nosaltres, no és una pressió afegida, ja que ho portem ben preparat i ens centrem a gaudir de nosaltres mateixos com a músics. Es tracta d’un procés important com a banda perquè, és clar, és un nou àlbum, però procurem prendre’ns-ho d’una manera bastant relaxada. Ens ho passem bé, componem, provem coses noves, escrivim, ens fem un fart de riure, i també fem el beure. Tractem de tenir bon ambient, perquè segons el nostre parer és aquesta la millor manera de gravar un disc, amb un ambient agradable i distès, ja que no pots crear un bon treball quan s’ocasiona tensió entre els membres d’un grup. Així doncs, ens ho vam passar molt bé. Tots estem preparats i som professionals, així que és fàcil treballar plegats.

Vam anar-ho gravant pas a pas, mai tot d’una tirada, ja que anàvem fent a dies esporàdics, ara aquí i ara allà, perquè cap de nosaltres tenia ganes de quedar-se a l’estudi durant diverses setmanes. D’aquesta manera, ens hi presentàvem cada vegada que se’ns acudia una nova idea i l’enregistràvem, sense deixar que això ens ocupés més de tres o quatre dies seguits, així podíem tornar a casa, fer de nou el procés creatiu, buscar idees, escriure i llavors tornar-hi. És una gran manera de gravar per a nosaltres perquè ho hem fet a Suïssa i l’estudi queda només a una hora de casa, fet que ens permetia anar i tornar quan ens semblés.
Anteriorment solíem quedar-nos diverses setmanes, quan gravàvem lluny de casa, per exemple a Suècia o Dinamarca, i et pots acabar trobant molt aïllat de tot i no crec que això fos el que ens convenia ara. En altres temps pensàvem que aquest aïllament era genial a l’hora de centrar-nos en la música, però a hores d’ara no ho veiem així, ja que acabes estant massa involucrat en l’àlbum. És millor tenir aquest espai per aclarir la ment i deixar la concentració per als moments d’estudi.

SM - Born To Perish va ser llançat ara fa pocs dies, concretament el passat dia 9. Parla’ns sobre la reacció dels fans. Semblen satisfets amb el seu contingut?

SC - Sí! Hem tingut reaccions increïbles aquests últims dies i, és clar, avui en dia amb les xarxes socials veus de primera mà l’estima dels fans. Molta gent ha anat compartint a Instagram i Facebook publicacions relacionades amb l’àlbum, la seva portada, samarretes, etc. Es podria dir que hi va haver com un gran estat d’eufòria el dia del llançament i va ser, i és, genial poder veure-ho. De moment sembla que a tothom li encanta el disc, ens han arribat molt bones crítiques per part de la premsa però el més important és que als fans els hi encanti.

SM - Quines innovacions o elements distintius hi ha dins el ‘Born To Perish’ que creus que tenen el potencial de fer destacar aquest àlbum per sobre d’altres obres del mateix estil musical?

SC - Bé, el que és primordial és que les cançons siguin bones. Aquestes t’han d’atrapar, han de tenir quelcom memorable, alguna cosa que t’agradi, perquè, al final, no es tracta de posseir una gran habilitat a l’hora d’escriure o de tocar, o ni tan sols de tenir un bon so, sinó de com siguin de bones les cançons. Crec que ens ho hem plantejat de manera que han sortit molt bons temes al ‘Born To Perish’, i també vam mirar de crear peces que sonessin bé a les actuacions en directe i crec que aquesta és una de les potencialitats d’aquest disc, el fet que s’hi trobin nombroses cançons enganxoses i memorables, ja que des d’un primer moment és molt thrash, té un so pesat, malvat i ràpid, però alhora enganxa! I el fet de poder recordar una cançó després d’haver-la escoltat és bo i al mateix temps molt difícil d’aconseguir en aquest tipus de música, perquè ha d’enganxar però alhora ha de sonar agressiva i brutal. Es tracta de trobar l’equilibri entre aquestes dues característiques, i, encara que en un primer moment prioritzem aquesta capacitat de ser recordada, també hem inclòs detalls dins les cançons com, per exemple, petits riffs que esperem que qui s’hi fixi els pugui gaudir.

SM - Parlant d’estils musicals, has estat tocant thrash metal durant molts anys i, per tant, has anat veient la seva evolució. Estàs d’acord en el fet que aquest estil, actualment, es troba en segon pla?

SC - Crec que sempre ha estat en segon pla perquè no és gens comercial, no és per gent de pell fina ni res que pugui agradar a les masses. Es tracta d’un tipus de música molt cru amb lletres que podríem considerar molt “reals”, així que penso que mai serà popular, la qual cosa és bona, ja que ja hi ha prou fans d’aquesta música arreu del món i alguns grups com Slayer o Metallica l’han fet molt gran. Penso que si de cop el thrash esdevingués molt famós seria una cosa bastant dolenta... És que, simplement, no és per a tothom. És bogeria, i molta gent no entén el que fem perquè per a tants el thrash és només soroll, però ens està bé perquè no tenim la intenció de posar-lo de moda i no per això deixarà d’existir. Així que, per part nostra, cap problema.

SM - Actualment Destruction està de gira i us podrem veure molt aviat a Barcelona (recordem 14 de setembre) amb Overkill, Flotsam & Jetsam i Rezet. Com està anant aquesta gira i què n’esperàveu?

SC - Ja hem fet la primera part del tour, es va dur a terme concretament durant el mes de març, i vam aconseguir el “sold out” a tots els shows, així que va ser simplement genial, a més de realitzar-se en un ambient molt agradable. Flotsam & Jetsam, Overkill i Destruction ens coneixem des de fa molts anys i està sent un gran tour entre amics, així que estem desitjant tornar per aquesta segona part de la gira i amb això tornar a Espanya, ja que hi haurà un repertori de thrash clàssic per part d’aquestes tres bandes, i estic segur que els fans ho gaudiran de valent.

SM - Moltes gràcies, Schmier, pel teu temps. Unes últimes paraules pels fans catalans?

SC - Sí! Estem desitjant tornar, per descomptat. Aquí els fans són molt entusiastes i sempre és un plaer vindre. Molts dels nostres millors concerts han tingut lloc aquí, i en gran part ha estat per aquesta atmosfera tan especial que s’hi crea. Serà genial com l’última vegada que vam venir, que va ser increïble, però aquest cop, en anar acompanyats d’aquests grups tan grans, ho farà encara més emocionant. Així que doneu-li una ullada al nou àlbum i espero veure-us a tots al moshpit al setembre!