El 2015 el prolífic i cul inquiet Jeff Scott Soto va voler formar una banda retornant a les seves arrels més dures. Des de llavors han estat dos treballs, Inside the Vertigo i Divak seguit d'una pausa on el bo de Jeff es va embarcar en un disc amb el supergrup Sons of Apollo conjuntament amb Mike Portnoy, Derek Sherinian, Billy Sheehan i Bumblefoot.

Què dir de Jeff Scott Soto? Un dels vocalistes més versàtils i treballadors de l'escena havent participat en formacions com la citada Sons of Apollo, Trans-Siberian Orchestra, W.E.T. i sent ex-vocalista de Yngwie Malmsteen, Talisman o Journey a més d'un bon grapat de discos en solitari.

La banda de Jeff treu aquest tercer treball sota un nou segell, Inside Out. Origami contè 10 temes més que variats que aglutinen un bon grapat d'estils, en el més pur estil Soto, des de sons electrònics, melòdics i hard-rock de sempre. Ja pel seu anterior treball vam poder parlar amb ell, l'entrevista la podeu recuperar clickant aquí, i ara no em volgut desaprofitar l'oportunitat de fer-ho de nou, així doncs, amb tot un oceà pel mig des de L.A. California rebem la trucada d'en Jeff.

Simfonia Metàl·lica (SM) - Jeff encara recordo la nostra darrera conversa on vas remarcar i volies deixar clar que això és una banda i posaves l'exemple de Dio. En aquest punt ho té tothom clar o els fans encara ho veuen com els teus discos en solitari? O fins i tot la premsa comet l'error?

Jeff Scott Soto (JSS) - Sí, de fet, passa una mica de tot. Molta gent no presta atenció als detalls, no sé si a propòsit o són una mica estúpids jeje. Encara em trobo gent que em diu: "bé, així tens un nou disc en solitari anomenat Origami". Puc entendre perfectament que tothom té maldecaps i les seves preocupacions en aquesta vida com per parar atenció en detalls del que fa un artista i així és, encara massa gent té els discos de Soto com treballs en solitari quan aquest és un aspecte que no paro de repetir un i altre cop en cada entrevista perquè la gent es vagi acostumant que això és una banda, res d'un experiment o res en solitari. Així que, sí, està costant que qualli la idea i molta gent no es fixa en el principal detall, que no és un projecte en solitari.

SM - T'ho he volgut consultar perquè sóc conscient que costa molt treure del cap de la gent una idea preconcebuda o que tens fixada de determinada manera quan recordo que no paraves de dir-m'ho clarament.

JSS - I per ser-te honest aquesta és una de les raons perquè no faig música a Soto pels meus fans més clàssics que els agrada material més melòdic. Aquests voldrien que continués amb hard rock tipus W.E.T., i ho entenc. Vaig pensar que potser una banda deixaria més clar que no és aquest tipus de material el que surt sota aquesta marca sense coi importar d'on ve i qui és Jeff Scott Soto. Es tracta de fer música per una nova base de fans i que pensin en una banda no pas en un altra de les coses que faig. És com Paul McCartney i Wings, ell té els seus discos en solitari però Wings com a grup on vol deixar clar que no es tracta d'ell com artista en solitari i és per això que va impulsar el nom de Wings. Per aquesta raó li vam posar Soto, per a què sigui fàcil i funcioni d'aquesta manera. I pel que fa a mi vull que la gent descobreixi aquesta banda com a tal, no només a mi com a cantant.

SM - Recordo que em feies la comparació amb Dio.

JSS - Exacte. Era presentat com una banda però tothom sabia que ell era el cantant i canviar membres etc però sempre sota el paraigües de Dio tot i que li va passar una mica el mateix. Tothom pensava que era un disc d'ell però al final funcionava com a banda.

SM - Anem amb el nou Origami. No sé quines són ara les teves impressions i sensacions sobre el disc però jo crec que pot sorprendre a més d'un ja que conté elements poc vistos en els altres dos discos així com una varietat que no a tothom agrada molts cops.

JSS - Precisament aquesta és una de les coses que m'agrada fer en un disc com Origami o en un grup com Soto. Hi ha llocs on encara vull arribar com a músic, artista, compositor o intèrpret i pel que fa a mi cada cop que penso en el que crec que la gent normalment pot esperar de mi o seguir amb una fórmula preconcebuda sempre recordo que un grup com Queen no van tenir mai una fórmula ni manera de fer. Senzillament tirar endavant com a banda i ho van fer. Aquesta és una de les raons per tirar endavant amb Soto, fer música excitant i no repetir-me a mi mateix fent el mateix disc cada any amb el mateix so... Puc fer-ho amb altres coses però amb Soto vull mantenir una plataforma oberta i per això trobo els nostres discos molt diversos especialment Origami que crec és el més consistent que hem fet fins ara sent només el tercer àlbum.

SM - Sempre hi ha la típica pregunta sobre el procés de composició i demès en aquests tipus d'entrevistes però crec que aquest cop es més pertinent que mai ja que tots els membres esteu en molts altres projectes o bandes. El mateix Jorge Salán per exemple. Suposo que per cada disc ho heu de fer de manera diferent perquè tots teniu altres obligacions i deu costar coincidir o que tothom estigui atent a compondre.

JSS - Sempre és el mateix procés especialment amb Soto. Deixo que els nois escriguin la música o treballo amb altres compositors i músics que realment respecto com treballen i em donen la música completada des de l'inici al final i el que faig és omplir els blancs. El tema està a punt per escriure les lletres i les meves melodies, no tinc cap fórmula com per fer primer les lletres o la melodia. S'escriu tenint en compte aquest ítem en particular i no seure a escriure temes perquè sí. Ha de tenir un propòsit, una raó. No sóc d'aquells que fan una cançó una nit quan ve la inspiració i després ja veurem en quin grup o disc acaba. Ha de tenir una motivació per fer-se i gravar-se i passa el mateix pels àlbums de Soto. Tot el que surt al disc ha estat escrit per aquest treball, no pas per ningú més ni per un futur. Volem fer un disc? Doncs ens hi posem i fem temes que siguin el millor per aquell treball.

SM - Parlant dels temes, sóc de la opinió que els seguidors del rock i metal en general no són molt oberts de ment als canvis en les seves bandes o artistes preferits. És quelcom que et preocupi o que pensis?

JSS - Fa temps que vaig deixar de pensar en això. Quan hi penses i ho analitzes massa perds el foc i la màgia que necessites el primer de tot. Penso en tot això en el terme del que pot agradar a la gent però no en el que no li pot agradar i fer-ho així la veritat que senta millor. Faci el que faci treballant en Son of Apollo, Soto o qualsevol altre primer penso en mi, m'ha d'agradar de veritat i gaudir-ho, d'un altra manera m'estic mentint a mi mateix fent alguna cosa tant sols perquè algú ho vol sentir d'aquella manera.

SM - Per concretar, en temes com Hypermania pot passar això, aquest inici en part electrònic pot fer enrere els més puristes.

JSS - M'encanta aquest factor de sorpresa i que fins i tot confongui una mica. És el que deia, és fins i tot un desafiament pel que la gent està normalment acostumada a escoltar de mi i llavors la sorpresa que, oh funciona!! De primeres sembla una cosa però s'ha convertit en quelcom totalment diferent. Això és el que m'agrada de Soto i de crear música, anar a nous terrenys i no ser massa obvi. Ja ho he fet anteriorment de ser més o menys previsible i m'agrada oferir aquesta incertesa del no saber què passarà.

SM - Passa també en peces com Origami i una de les meves preferides BeLie. Què m'en pots explicar d'aquesta darrera?

El títol bàsicament vol dir alguna cosa que és contradictòria, que et costa de creure o que no dones credibilitat com quan penses que una persona et vol aixecar la camisa. Passa molt avui dia al meu país com a tants altres que ja no saps en qui pots confiar, la divisió entre la gent, els polítics i la religió. Si no qüestiones coses en aquesta vida bàsicament estàs seguint la línia com un corderet. No faig esment necessàriament al nostre president si no més a com està anant tot en general i que la gent qüestioni els motius del que està passant al nostre país i és sobre el què va la cançó bàsicament pel que fa a la lletra.

Musicalment va ser una de les primeres a sortir. Els hi vaig dir als nois si podríem fer alguna cosa que recordes o sonés a Qüeensryche, van recordar el que els vaig comentar i és el que em va evocar al escoltar-la. Òbviament ni sóc ni puc cantar com Geoff Tate però musicalment podria ser un tema seu. Vaig trobar molt interessant la manera com poden fer un tema així per Soto.

SM - Un altre tema que m'ha cridat l'atenció és World Gone Colder especialment pel que fa al riff que conté i el solo que m'ha fet pensar en Jorge Salán, redéu quin guitarrista...

JSS - Ho he dit en moltes entrevistes i un munt de cops. Jorge és el darrer guitarrista que vull tenir per tota la música original que faci. Òbviament estic en una banda amb Bumblefoot o W.E.T. però pel que fa a Soto o Jeff Scott Soto ell és el guitarra. És un complert com a músic i compositor, és un bon amic i gran intèrpret. Crec que és un guitarrista màgic.

SM - Però també ha de ser difícil treballar ja que m'imagino fent-ho per Skype ja que tú amb Sons of Apollo o altres, Jorge amb Avalanch i demés esteu enredats en mil coses.

JSS - D'aquí allò que et deia de la diversitat. Cada banda o projecte és diferent i fa que sigui tot multidimensional, podem desplegar les ales i provar un munt de coses diferents i ser part d'un munt de coses diferents musicalment enlloc de limitar-te a una sola banda o projecte. Crec que és important per nosaltres com a músics expandir-nos. Una cosa com Avalanch és bona per Jorge per sortir de tot el material blues que fa en solitari o coses més dures amb Soto. El mateix per mi, estic en una banda prog amb Sons of Apollo que mai havia fet i hem manté fresc i excitat com a músic, interessat en fer nous temes i crec que és molt important per nosaltres.

SM - Parlem de Jorge però has aconseguit una formació més que solvent en tots sentits. Més temes que m'han cridat l'atenció. Durant moltes gires has estat fent una versió de Madonna, Frozen, que m'ha vingut al cap al escoltar Torn. Alguna cosa a veure?

JSS - No la veritat. És un tema que va sorgir quasi al mateix temps que Hypermania. Vaig trobar que és una cançó rock molt guapa i moderna. No ho associaria a res del que he fet prèviament. La vaig rebre i va ser posar-me a completar-la perquè em va cridar l'atenció. La veritat que no havia reparat en cap comparació amb Frozen fins que m'ho has comentat.

SM - Un cop escoltat el disc m'agrada contrastar les meves impressions amb el creador i un altra que m'ha agradat és AfterGlow, m'ha sonat força Van Halen amb aquest contrast de guitarres contundents i teclats, hi estàs d'acord?

JSS - Mmmmm, potser perquè el tema té un groove molt heavy la comparació amb Van Halen però no li vaig necessàriament. Una de les coses que m'agrada de Afterglow és el swing que té i per això la secció de vents que inclou. Quan el nostre nou baixista Tony me la va presentar vaig pensar que era genial però alguna cosa mancava. Vaig acabar les veus, les guitarres i la resta però continuava faltant alguna cosa. Al final hi vaig posar uns teclats per provar i sonava millor però seguia faltant-me alguna cosa. Diga'm boig però hi vaig veure una secció de vents i concretament trombó i no ho vaig dir a la resta perquè pensava que em dirien boig en música heavy com aquesta però al final ho vaig fer i ho van incloure completant el tema.

SM - I presentant aquest nou disc et podrem veure de nou en gira a la tardor en el nostre cas a Barcelona. De fet, d'alguna manera no pares de girar...

JSS - Sí però no serà una gira complerta per tota Europa com normalment fem i ho farem en seccions. Voldria que tothom s'apuntes a la festa lentament. Aquest és el nostre tercer disc i vull entrar en territoris i mercats on Soto hagi estat acceptat. Hi ha llocs on un show de Soto es pensen que és un best of de Jeff Scott Soto. Ara amb tres discos és hora que el personal no ho vegi com una extensió de la meva carrera si no una banda i que és el que veuran als concerts, el grup Soto.

SM - La veritat que admiro aquesta capacitat de sortir de gira de nou amb tot l'entusiasme després de tots aquests anys on has fet tantes gires i que tinguis encara aquesta energia i entrega a l'escenari.

JSS - Gràcies!! M'ho passo bé i és un desafiament mantenint-me fresc i excitat per fer música.

SM - I també molt cansat perquè girar i viatjar d'aquesta manera el cos ho acaba acusant.

JSS - Sí però estic beneït després de 35 anys fent això per viure i encara ho puc fer. No penso en si estic cansat, ni em lamento o si és o no el meu llit o coixí, em sento afortunat per poder fer el que faig i que encara hi ha gent arreu que em vol veure i que dóna suport al que faig. Cada cop que tinc un minut per lamentar-me deixo de fer-ho perquè recordo la sort que tenim de poder fer això.

SM - I segueix fent-ho perquè en la meva opinió tens un lloc destacat en la història dels vocalistes de rock i metal de l'escena.

JSS - Wow, moltes gràcies. Significa molt per mi.

SM - No puc deixar escapar l'oportunitat de preguntar-te per tot allò en el que estàs posat. Per exemple, després del traspàs de Paul O'Neill com està l'activitat o futurs plans per la Trans-Siberian Orchestra.

JSS - Hi tornaré. La gira d'hivern comença de nou al novembre i estaré amb la Trans-Siberian de nou en els concerts habituals que fèiem en aquestes dates. No sé què passarà en el futur pel que fa noves gravacions o discos, si ho volen fer jo voldria continuar amb ells. No tinc cap més informació i, de fet, si la tingués tampoc no la podria compartir. El que pot interessar de saber a la gent és que seguirem fent concerts com la gira que cada any es fa d'hivern.

SM - Ja que estem amb la Trans-Siberian encara recordo el show del Wacken 2015 on, literalment, entre el públic gent totalment extasiada pel que es va veure.

JSS - Allò va ser massiu. Només pel fet de reunir Savatage amb la TSO ja va ser tot un esdeveniment a més de donar a conèixer aquesta darrera a una nova audiència ja que molts n'han sentit parlar i la relacionen amb Savatage però és una extensió que va molt més enllà.

SM - Sons of Apollo, hi haurà un segon disc?

JSS - Sí, em queda una cançó per fer. Les parts vocals estan quasi finalitzades i llavors començarà la mescla. El disc crec que sortirà al gener i llavors podrem començar a parlar de dates per la gira, però el disc està pràcticament fet.

SM - Se't presenta uns propers mesos plens de gires, molt en el teu estil

JSS - Farem Europa amb Soto a la tardor, torno als EEUU per fer els concerts amb la TSO al novembre i desembre i el proper any gira amb Sons of Apollo que intentaré compaginar i completar amb concerts per Soto sense comptar que pugui sortir altres coses com festivals. Hem mantindré ocupat ja que ara mateix les meves prioritats són Sons of Apollo i Soto.

SM - Ja veig pel que comentes que de moment no hi ha cap plan amb W.E.T...

JSS - Sí i no, vull dir..., W.E.T. sempre ha estat un projecte d'estudi més que res. Eclipse aviat treu nou disc i estaran ocupats fent la promo i tocant en directe, per tant, un nou treball hi serà però a llarg termini i quan tots estem una mica més lliures i tinguem el temps necessari per dedicar-li tota l'atenció. Potser en algun moment l'any vinent ens podrem reunir i fer un nou disc, de moment, res definit.

SM - Jo crec que es troba a faltar una gira com a mínim per Europa de W.E.T.

JSS - Sí i això és un problema ja que no sóc jo només que estic ocupat. Se'm pot culpar a mi si vols però aquests tios estan tant, o fins i tot més ocupats que jo. És molt complicat quadrar les nostres agendes i aquesta és una de les raons per les que W.E.T. no gira i la segona perquè no tenim temps!

Per nosaltres també es va esgotar el temps. Jeff Scott Soto ha estat, és i serà un personatge a qui seguir dins l'escena del hard rock i metall. Ha demostrat amb solvència la seva capacitat i aportacions i ho podrem seguir comprovant amb aquest nou Origami i les dates a l'estat aquest setembre, en concret a casa nostra el 23 de setembre a la sala Upload de Barcelona.