Menu

Jeff Scott Soto: "Són temps horribles per ser artista"

SotoJeff Scott Soto és sense cap mena de dubte un del vocalistes de rock dur i metall menys valorats de l'escena. Havent participat en incontables bandes, projectes i col·laboracions que es fa pràcticament impossible nombrar-les, sempre mantenint un excel·lent nivell i amb un vigor i energia en directe del que pocs poden presumir, ha donat un tomb a la seva carrera.

Ara s'ha embarcat en una banda, Soto, que pren el seu nom com en el seu moment va fer Dio, de fet utilitza aquest exemple sovint, recalcant a cada moment el caràcter de banda i no de projecte en solitari. Ens presenta un segon treball, Divak, amb material divers i força dur alhora, marcant territori respecte a la referència que en puguin tenir molts dels seus fans i tot just sortir el disc una nova gira de presentació que comença precisament a Barcelona.

Versió en àudio de l'entrevista disponible amb el nostre reproductor:

SM-No han passat ni dotze mesos des de l'edició d'Inside the Vertigo i Soto edita un nou disc, si més no les coses han anat molt i molt ràpid...

JST-La raó és que el primer disc va sortir arreu del món en diferents moments sense massa sentit, tenia un molt mal management i no hi havia cap pla. Volia que fos una nova presentació d'una nova banda, aquest havia de ser el focus, i no n'hi havia. Vaig quedar molt decebut amb el primer àlbum i l'atenció que se li va prestar i vaig dir al nou management, al segell i al grup que m'agradaria fer-ho com als 60, en cinc o sis mesos o com a mínim el més ràpid possible volia tenir un nou disc editat i no passar un o dos anys. Era la presentació de Soto i volia continuar amb això de manera immediata. Vaig dir al grup que m'enviessin tot el material que tinguessin i les idees per fer noves cançons i van anar sortint molt ràpid.

SM-Ja recordo en la nostra darrera conversa, precisament en la promo d'Inside the Vertigo, que estaves molt cremat amb tot això.

JSS-Són uns temps horribles per ser un artista i intentant tirar endavant un nou producte, tinc sort que tota la meva carrera em recolza per aquest nou nivell perquè si fos un nou artista amb un nou producte seria poc menys que un impossible.

SotoSM-Has deixat clar que els temes per Divak són tots de nova factura seguint la línia d'Inside the Vertigo però personalment li veig més diversitat i maduresa compositiva, com ho veus?

JSS-Totalment. Divak és millor àlbum que Inside the Vertigo ja que en aquest va començar tot com un disc en solitari però aquest ha estat treballat i neix com a banda. Als meus discos en solitari treballo amb diferents músics, col·laboracions, aparicions... que és el que va passar una mica. Al final va quedar tot una mica diluït entre la gent que va participar activament en el disc i els que el van interpretar en directe.

SM-I la veritat que tens una gran banda amb uns músics de gran nivell.

JSS-Aquesta és la raó per la que els vaig voler per fer un pas endavant i així els ho vaig fer saber, si el volien fer amb mi. Aquests tios han estat amb mi en els darrers anys i en els meus darrers treballs en solitari i s'ha creat una gran química entre nosaltres, fins i tot a nivell personal. És molt important estar bé amb la gent que toques, respectar-la, quantes bandes hi ha que tenen músics en directe que fan la seva feina només pel sou, aquests nois estant amb mi perquè volen estar-ho realment i és el mateix per la meva part. Això em va portar a sentir com a natural voler-los en aquest nou pas endavant més enllà del projecte en solitari.

SM-Comenta'ns una mica sobre com ha anat el procés de composició i producció.

JSS-Quan m'assec amb algú amb una guitarra no tinc mai cap idea del tema que acabarà sortint, prefereixo que surtin les idees que m'acabaran inspirant. No pots tenir un chroma com quan es fa una pel·lícula i t'has d'imaginar on seran els dragons i el foc que s'afegiran després, estic molt ocupat no puc imaginar coses, vull veure el foc i els dragons. M'agrada quan la banda venen amb idees i llavors ho puc acabar de pintar amb les lletres i les melodies, ja funcionàvem així als 90 amb Talisman i llavors no teníem tota la tecnologia actual, ni mp3, ens havíem d'enviar cassettes per tot el món, ara és molt fàcil fer-ho i permet crear al grup alguna cosa al que prestaré atenció des del principi al final i llavors podem decidir afegir una o altra cosa al lloc que vulguem. Em dóna molt millors sensacions escoltar la música.

SM-Una de les coses que m'ha cridat l'atenció és el nom del disc, Divak, d'on ve?, així com la peça instrumental que l'obre?

JSS-Si et fixes en la portada del disc és una pantera negra, que en realitat és una mena de versió en gran d'un gat petit que la meva dona i jo vam rescatar l'any passat a Bulgària. Ens vam topar amb ell quan estava en mal estat i en vam tenir cura durant l'estiu pensant que algú el podria acollir en alguna llar. Al final ningú se'n va fer càrrec i no podia tornar al carrer així que el vam portar a Los Angeles i ara està amb nosaltres. Si la gent coneix com actuen els gats sembla que sempre es vulguin posar en problemes i fer coses que aparentment no haurien, la meva dona l'anomenava Divak, una paraula búlgara i un dia l'hi vaig preguntar que coi volia dir ja que em semblava una paraula genial i em va dir que volia dir salvatge o boig i em va encantar la paraula i el significat que hi ha al darrere ja que descriu la música de Soto. És boja, salvatge i incontrolable, quin gran títol per un disc com aquest.

No hi ha cap tema que es digui Divak, la peça que l'obre està composada per un amic meu que ja va fer dos temes per Inside the Vertigo i una per Divak que està més dedicat a la composició per pel·lícules i bandes sonores i li vaig dir si podria fer alguna cosa que servís també com a entrada en directe en la seva línia però que potser es pogués utilitzar com a intro al disc. En dos setmanes em va enviar aquesta gran peça de música.

SM-Tot i ser un àlbum força dur jo crec que no arriba als nivells d'Inside the Vertigo, és quelcom que tenies planejat?

JSS-No realment. Jo crec que és més heavy en algunes coses que no ho era Inside the Vertigo. Potser no tant agressiu ni baixat tant el to però no ho he plantejat com el fet de fer música heavy pel sol fet de fer-la, sino ser expressiu. Quan els nois envien un tema tinc clar que serà tant dur com és Soto però en tot cas serà més contundent que l'estil hard-rock que he fet al passat i és un balanç millor pels fans ja que hi ha els que han seguit més la meva vessant AOR o els que ho fan des de fa 30 anys quan vaig començar amb el metall. Crec que és un bon híbrid dels dos mons i que els fans poden gaudir.

SotoSM-Has tingut algunes col·laboracions externes al que és la banda en sí.

JSS-N'hi ha alguna, en un tema anomenat Misfired que està co-escrita i produïda amb el bateria d'una banda amiga nostra i és un tema segurament més proper al progressiu, de nou és material força diferent del que he fet mai i mostrar que els membres del grup poden tocar els temes més complicats i deixar palès el seu talent. També hi ha algun tema co-escrit amb un amic que es diu Leo Mancini, un brasiler que composa habitualment amb el meu bateria Edu i que ja va fer algun tema per Inside the Vertigo així com per Divak. Gus G també hi ha participat però no ha tocat com en l'anterior, senzillament em va enviar una demo que vaig completar i amb els nois li vam acabar de donar forma, és un tema anomenat Time. Hi ha alguna altra col·laboració però la major part del disc ha estat co-escrit per la banda.

SM-Una de les meves preferides és My darkest Hour, què ens pots explicar sobre aquest tema?

JSS-M'ho està comentant molta gent que aquest tema és una de les millors. Quan Edu i jo estàvem escrivint aquest tema no volíem fer una power-ballad però si no un tema acústic però heavy. No volíem que per fer-la sonar dura s'hagués d'utilitzar guitarres a tot drap, que fos un tema que sonés dramàtic i contundent sense recórrer al que podria ser evident, les guitarres. Fins i tot per la lletra que va sorgir un dia que veia com alguns fan coses com calar foc a l'esquena d'un gos prèviament ruixada amb àcid de bateria, algun estúpid que pensa que pot ser divertit fer mal als animals i com després mig mort algú l'ajuda i el curen. Em va semblar una gran història com els mateixos éssers humans que li han fet allò després uns altres l'ajuden. En definitiva que encara hi ha humanitat i bona gent i una segona oportunitat per salvar la vida. És un tema de l'abús animal des del punt de vista de l'animal i com pot això ser d'incoherent i com s'encaixa des del punt de vista de la suposada humanitat.

SM-Deixant una mica de banda aquest darrer disc, has estat involucrat en multitud de projectes i bandes de diferents estils i amb tota mena de matisos, hi ha alguna cosa que t'agradaria fer i que encara no hagis pogut? Un disc punk...?

JSS-Doncs no, he fet tantes coses de tota mena que et diria que no. En cada moment he pogut encaminar-me cap al que m'ha interessat i ara també estic en aquest punt redefinint-ho. Trobava a faltar la part més dura i heavy de la meva carrera, la part agressiva. Quan estàvem amb la meva banda en solitari i veia les bandes més dures amb les que tocava als festivals, l'actitud i aquella música era quelcom que trobava a faltar i volia ser-ne part. Per això era important que Soto anés en aquesta direcció.

SM-Sí que voldria preguntar-te sobre tres de les teves col·laboracions o aparicions més recents. Una la del festival de Wacken el passat 2015 amb la TSO, s'han parlat meravelles per part dels assistents i el que es va poder veure per tv va ser impressionant però com ho vas viure des de dins com a músic participant.

JSS-Una paraula no pot expressar el que és formar part de la història. Per mi, ser capaços de tocar davant de 75,000 persones utilitzant dos escenaris al mateix temps és un esdeveniment històric. El fet de tenir dos bandes diferents a banda i banda tocant la mateixa música sense tenir cap mena de referència o contacte visual de l'altra banda és un esdeveniment històric. Si algú intentar fer res similar en un futur serà comparat amb això que va fer la Transiberian Orchestra. És com quan els Beatles van tocar el seu darrer concert abans de deixar-ho en aquella teulada, pots mirar el vídeo i recordar-ho però ells van ser els primers. És crear un event històric i no puc estar més orgullós d'haver-ne format part, a tothom se'ns van escapar les llàgrimes i ja era especial fer un show de la Transiberian davant 75.000 persones però encara ho va ser més utilitzant dos escenaris amb pirotècnia, làsers i tot plegat. Una experiència increïble.

SM-També has cantat en el nou disc de Lita Ford...

JSS-Aquest tema era en una demo del 1989 crec o del 1991, no ho recordo exactament quan ho vam fer. Em va trucar per fer veus en aquest tema amb Sebastian Bach però ell no estava disponible i ho vam fer en aquesta demo. Ja havíem tingut contacte previ per coneguts comuns en algun projecte, ella sabia que jo podia cantar alt i vam fer la demo per després fer la versió final si s'esqueia pel disc. En la versió final es van treure les meves veus per alguna raó i només van quedar les de Lita en un disc anomenat Black. Ara anys després ha volgut rescatar allò en aquest disc, Time Capsule, després de més de 20 anys aquesta versió del tema pot ser escoltada.

SM-Algun pla de futur per WET?

JSS-No hi ha cap pla de futur per ningú ara mateix a part de Soto. He deixat això bastant clar a tothom amb el qui he treballat, totes les bandes, tots els projectes. Tinc poc temps per ensenyar que Soto és una banda real, compromesa i, per tant diré no a qualsevol cosa mentre estigui amb això. Ara per ara tothom està fent les seves coses, si WET o un altra cosa acaba passant serà en un temps.

SM-En pocs dies SOTO encara una nova gira que comença precisament a Barcelona, què en podem esperar?

JSS-Una cosa que tothom ha de tenir a la ment és que la banda s'anomena SOTO, no és Jeff Scott Soto en solitari, ni fent un disc d'aniversari ni res. Ja he fet això durant anys tocant molt material del passat i ara és temps de presentar la banda. És el mateix quan Talisman o WET tenien dos àlbums al mercat i només tocàvem material d'aquests dos discos i és amb el que em vull centrar majoritàriament. Per suposat que tenim algunes coses en ment que volem incloure al set-list, algunes sorpreses, però no em puc imaginar fent un tema com Eyes of Love i tot seguit I'll be waiting, realment no encaixa en el que és ara mateix la banda.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?