Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Ganes tenia de veure aquesta formació de Bilbao ja que després d'escoltar la seva proposta i haver parlat pel nostre espai radiofònic i canal de Youtube amb un dels seus guitarristes, Jorge, es veia venir un d'aquests "bolos" que et queden a la retina, com així va ser. Si a més sumem el fet que durant els dies i setmanes prèvies amb absolutament tothom que havia parlat sobre la banda no paraven de repetir-me que el seu fort era el directe. El curiós és que no sembla se'ls hagi vist un concert dolent, així que encara la cosa pintava millor.

Tot i així vam estar a punt de quedar-nos sense concert. Això ho vam saber a posteriori de la mateixa boca del guitarra Jorge que, precisament, no l'esperàvem a la cita tal com ens va apuntar a l'entrevista que us hem enllaçat. Ja tenien un substitut per ell però resulta que l'altre guitarra, Felipe, tot just abans d'emprendre marxa cap aquesta mini gira es va posar malalt i amb febre. Jorge estava a la comunitat valenciana i es va arribar a plantejar la possibilitat de suspendre les tres dates que tenien previstes fer. Finalment va ser el mateix Jorge qui va emprendre viatge per fer els concerts no en les millors condicions ja que va haver de tocar amb l'equip de Felipe i executar les parts del seu company amb la falta d'hàbit i pràctica que comporta. Val a dir que poc es va notar la veritat.

Llegeix més

Sala RedStar, Valls (Tarragona)
Fotos: Jordi Sociats

No havia tornat a estar a la sala Red Star de Valls des d'abans de la pandèmia, i la visita d'Angelus Apatrida es presentava com una bona oportunitat per recordar-me que segueix sent la millor sala de capacitat mitja en la que he estat, i ja van unes quantes vegades per ser Valls la meva residència ocasional. Hi caben fins a 500 persones (a partir de 200 ja es crea ambient, i en aquesta ocasió diria que es superaven les 300), té un escenari adequat a les dimensions del local, no massa alt però amb bona visibilitat general, sol sonar bé, la decoració la trobo encertada per una sala sobretot rockera, i els preus de la barra són dels més populars que es poden trobar (2 € la canya de cervesa); els companys amb els que vaig quedar de Tàrrega i Almacelles, no havien estat abans i es van sorprendre gratament.

Al no haver teloners, per escalfar l'ambient van anunciar que abans punxaria música el guitarra de Crim, Quim (escrivint-ho seguit, m'adono que potser tenen relació els dos noms...), aprofitant que són de Tarragona i l'amistat dels dos grups (hi ha qui li deu sorprendre veure a Guillermo de Angelus amb samarretes de Crim, sent grups d'estils diferents), a més que és coneguda l'afició de Quim pel Metall, i ho demostra en alguns puntejos del seu grup principal Crim, tot i tenir una base Punk (es veu que toca en bastants grups alhora, algun més orientat al Metall).

Així que tenia curiositat per veure amb què ens sorprendria aquest músic polifacètic, però vam entrar passades les 21:00 h. (a mi aquests horaris tan puntuals que impedeixen sopar amb tranquil·litat, no em convencen... segurament ho prefereixen Albert o gent amb més càrregues familiars), i el poc que vam escoltar, a un volum una mica fluix, me va semblar bastant típic: Metallica, Anthrax...

Llegeix més

Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

M'he donat uns dies per escriure aquestes ratlles per veure si baixava la sorpresa i d'alguna manera "emprenyada" però veig que es manté. Així doncs, quan tot just començo a escriure ja tinc prou clar que aquest text acabarà sent més un article d'opinió que posant de manifest que va donar de sí el concert dels alemanys Rebellion i els holandesos Pendejo al Cafè del Teatre.

La raó? Senzilla. Tothom esperant la tornada dels directes, la obertura després de la pandèmia, doncs bé, visiten la teva ciutat dues bandes internacionals, en data única a Catalunya en dissabte, de l'escena del rock dur i metal i ens trobem amb el que ens trobem. A què em refereixo? La garrotada que em va suposar entrar al Cafè Teatre tot just els Rebellion obrien el seu set i veure que l'assistència tot just era d'una cinquantena de persones. Ja no esperava gent d'arreu del país, ja sabem que els de Barcelona no acostumen a moure el cul més enllà de la seva àrea metropolitana on van més que servits de directes, però i els de la ciutat?

Llegeix més

Salamandra, Hospitalet del Llobregat (Bcn)
Promotor: Madness Live
Fotos: Albert Perera

Per fi es podia dur a terme la gira del 50è aniversari d'una de les figures més grans que ha tingut l'instrument de les sis cordes dins el hard rock. Aviam, no ha deixat de ser una gira normal, això sí, amb un set una mica més llarg i recorrent la seva discografia tot i que amb un especial protagonisme en la etapa amb UFO. Un personatge amb tal recorregut crec que mereixeria una celebració més "pomposa" i representativa de tots els músics amb els que ha treballat però portar-ho a terme no és fàcil i menys en les circumstàncies que hem viscut els darrers anys i que encara patim. Més encara quan el titular a les veus hauria d'haver estat Ronnie Romero i al final sempre li toca la papereta a Robin McAuley, tenint en compte que no s'interpreta cap tema de la seva etapa amb Schenker.

La primera notícia sobre aquesta cita la vam tenir uns dies abans ja que estava programada per la sala Razzmatazz 1 i es va traslladar a Salamandra. La lectura és evident, i símptoma del que està passant actualment amb els concerts, almenys de la nostra escena. D'una banda l'acumulació de directes és notable (fins a tres concerts internacionals per setmana a Barcelona), el recel encara de molta gent a les aglomeracions i es continua demostrant que el comportament del personal al sud d'Europa no és el mateix. Per aquí les assistències als concerts de rock dur i metal són força més baixes que en la majoria de casos arreu del continent. Això no és novetat, qüestió de cultura musical. En què es tradueix tot plegat? Que una cita programada per una sala major es traslladi un recinte més petit. Per molt que es digui que estava ple, que ho estava i fins i tot era incòmode intentar moure's durant el concert de Schenker, a la gran de Razzmatazz s'hagués vist força desangelat.

Llegeix més