La Boite, Lleida
Fotos: Albert Perera

I finalment hi podem tornar. No sabem quan durarà, si tant sols serà un tast o és l'inici per recuperar el que era fa dos anys, amb les molèsties obligades que ens tocarà patir (algú no recorda el que és viatjar en avió des del 2001?). La cosa és que les sales i locals tancats d'oci poden tornar a funcionar amb certa normalitat en les darreres setmanes i s'ha començat a recuperar d'alguna manera l'activitat en directe.

En el cas de les comarques lleidatanes encara a mig gas pel que fa a sales de concerts ja que si en la data a la que fem referència tornava a l'activitat la sala La Boite, un altre dels llocs a tenir compte, el Cafè del Teatre, encara segueix tancat. I no pas per la pandèmia, si no per un deute de l'antiga gestió. Sigui com sigui la perspectiva de tornar a la veterana sala era un atractiu que no es podia deixar passar per donar suport a dos bandes lleidatanes que, conjuntament amb la mateixa sala, no van voler perdre l'oportunitat de tornar a recuperar els directes en el que podríem anomenar aquesta finestra d'oportunitat.

A més, les dues bandes tenien excusa per tocar en directe, els Saüc en major mesura ja que fa només algunes setmanes que van editar el seu primer disc, Eterna, que ja vam ressenyar en aquestes pàgines així com entrevistar el grup al nostre programa radiofònic i pel canal de Youtube. Els Steinbock en menor mesura ja que el nou material per aquest 2021 es redueix a un nou tema, Knockdown.

Sembla que algunes velles, i desafortunades, costums podrien remetre amb tot el succeït de la pandèmia... que alguna cosa bona ens deixi. Habitualment qualsevol cita concertística a les comarques de Lleida no és puntual. El retard sobre l'horari previst acostuma a estar al voltant dels 30 o més minuts i amb aquesta premissa un es va presentar a la sala. Per cert, primera experiència del que segurament serà habitual, control del passaport Covid abans d'entrar per comprovar la vacunació dels assistents fins i tot amb demanda del DNI, la veritat és d'agrair saber que tothom que era allà dins estava com a mínim vacunat ja que la mascareta si per alguna cosa era protagonista era perquè tothom la portava a la butxaca.

La sorpresa és que al accedir ja estaven a l'escenari els Saüc i resulta que havien interpretat algunes peces. El primer que hem va sorprendre és la bona entrada que presentava la sala. Aquests tipus de concerts sempre ha costat que tinguin la resposta de la gent i feia goig veure com un generós nombre de personal s'havia acostat a la cita fins al punt que la zona davant de l'escenari es veia força repleta. Un altre canvi que seria positiu...

Als Saüc se'ls veia amb ganes, no estaven per romanços i després d'haver tocat peces com Viatge, Morfina i enllaçar Harpia i Paraules va caure una versió catalanitzada dels Maiden, en concret de Aces High, que el personal sempre rep bé, és igual quin tema sigui. El grup es veu compactat i amb ganes deixant anar Doctrina, Arrels, Lladre i Destí sense treva. Deia de la bona reacció amb el tema dels Maiden, doncs aquesta encara va augmentar amb la versió dels Sangtraït que han fet pel seu disc, El Guerrer. La banda empordanesa encara té una forta base en els seguidors del rock dur i metall a Catalunya. El pas dels anys els col·locat en una posició, prestigi i ara ja nostàlgia que poc ens podíem imaginar quan els vèiem pels escenaris de cada poble del país. Però tampoc cal desmerèixer peces com la final Revolta que també el personal va gaudir tot i les condicions sonores que havíem de patir. I és que un cop més es demostrava que la sala lleidatana té un equip més que limitat per fer concerts en directe i que es pugui rebre el so en condicions de qualitat i volum. Abans de la pandèmia el gran Xavi Esterri (Nomad Studios) va saber esprémer l'equipament al seu màxim per poder fer que sonés el millor possible i ho va aconseguir tenint en compte el material del que disposava. Ahir ens vam assabentar que ja no està en aquestes tasques i el nou responsable de sonoritzar les bandes sembla que encara no li ha agafat el punt... donem-li temps, la feina no és fàcil. Sigui com sigui Saüc va fer un bon concert, amb ganes, motivats i que va agradar el personal.

Després dels habituals canvis temps pels Steinbock, banda molt més veterana tot i que acrediti un sol llarga durada com els de Balaguer. Till the Limit va ser editat el 2019 i haver hagut d'afrontar el seu període de vigència agafant de ple tota la pandèmia és el pitjor que li podia passar. Feia temps que no els havia vist en directe i tenia la curiositat de veure l'estat de forma de la banda. Un detall quan va començar el grup la seva actuació va cridar-me l'atenció, un nombre prou considerable de públic va decidir que la música del grup no anava amb ell. Més d'un se'm va acomiadar al acabar Saüc i altres, ja no tant coneguts, van desaparèixer. Sembla que un dels atractius de la nit era la primera banda. Els de Lleida van obrir amb Beer i The Cloud Thief mostrant moltes ganes. Sorprèn que ja la tercera peça fos una versió, apostar per Ace of Spades és sempre carta guanyadora. Trash la va seguir així com Open Your Eyes. Diria que van plantejar el concert en blocs de dos temes per norma general deixant més protagonisme a uns altres com aquest darrer. Peces com Keep It On o 4 Vices en van ser prova. La part final va ser per Jump, War, la nova Knockdown i Gamble Man deixant per acabar una versió accelerada i adaptada, excessivament, al seu estil dels AC&DC, el Whole Lotta Rosie.

Es veuen conjuntats, ben engranats i un nivell d'execució notable però la sensació que em donen la majoria dels seus temes és molt lineal. D'alguna manera et sembla estar escoltant el mateix tema un i altre cop. Precisament vam estar comentant-ho amb altres persones que eren properes a la meva posició i el comentari, a mesura que algú més s'afegia a la conversa, era el mateix.

Cert és que el so no els va acompanyar gens. Els greus de les guitarres es perdien, el baix ni se l'esperava, veus fluixes i una bateria que s'ho menjava quasi tot. Un consell a la nova persona que sonoritza als grups i que anteriorment comentàvem, no cal intentar fer sonar tots els instruments (especialment les guitarres) exclusivament per la P.A., amb els equips de la sala cal jugar a diverses bandes. Per exemple, les dos bandes portaven als seus amplis de guitarra pantalles generoses i potents, donant-los presència i volum des de la mateixa pantalla des de l'escenari la cosa segurament hagués guanyat.

Res a dir sobre l'actitud i les ganes d'agradar del grup, senzillament la mateixa natura dels seus temes i les condicions que van patir no van anar al seu favor. No van fer un mal concert, senzillament van tenir més sort els Saüc en alguns detalls tècnics i en la reacció del personal. Si puntual va ser l'inici també ho va ser el final deixant-nos a tots amb més ganes de concerts i esperant que les cites es vagin repetint, senyal que podem tornar a gaudir del que ens dóna vida, música en directe.