Cafè del Teatre, Lleida
Fotos: Albert Perera

Aquest mes d'abril s'ha pogut veure a la ciutat de Lleida una oferta de directes de rock de caire més clàssic, per dir-ho d'alguna manera, com mai diria que havíem tingut. Qualsevol amant del rock dur havia de tenir aquestes cites a la seva agenda i no són pocs que les han deixat passar per alt. Si la cosa es va iniciar amb una banda de casa com els Imperial Jade, no podia seguir millor amb l'actitud i les ganes de The Tip i ara per acabar el mes ens visitaven els suecs Heavy Feather, una banda amb tant sols un treball editat, Débris & Rubble, però amb uns membres amb experiència en bandes com Siena Root, Diamond Dogs, Stacie Collins o Lisa Lystam Family Band que han aglutinat esforços per tirar endavant el grup. Tenen el comú l'essència i les arrels més clàssiques del rock, cru i basat en els riffs hi podem veure influències dels grans dels 70 com Free, Cream, Lynyrd Skynyrd entre tants altres noms que podríem citar.

Una cita deliciosa que un cop més va ser exclusiva d'unes cinquanta-seixanta persones que van voler descobrir el grup en un entorn que cada cop es revela més com un lloc on escoltar directes amb un so nítid distingint cada instrument s'ha convertit en habitual i la proximitat en un valor, a més de poder conversar amb les bandes un cop acaba l'actuació.

Puntualment a dos quarts de nou del vespre el grup pugen a l'escenari Lisa Lystam, Matte Gustavsson, Morgan Korsmoe i Ola Göransson començant el seu set amb el tema que obre el seu disc Débris&Rubble, una peça instrumental intensa on els cors i l'harmònica són els protagonistes. Enllacen tot seguit amb Hey There Mama que en el seu inici sembla més un tema de dixieland que res més però ben aviat uns contundents acords ens condueixen per una peça on comencem a descobrir la veu de Lisa contundent i melosa i sezilla a parts iguals. Atenció a les línies de baix en la part del solo en aquest tema, quina gran demostració. Dreams ens porta a uns evocadors passatges tenint l'essència i potència dels 70. Lisa se'ns comença a mostrar com una cantant amb més recursos dels que sembla, diversa, potent i sensible. De nou un bon solo.

Era evident que desgranarien peces del seu únic disc però també ens van obsequiar amb peces que encara no han estat gravades com Be with You que ja ens comentaven que esperen incloure en un segon treball. Sense descans va sonar Higher on augmentem la cadència i el ritme oferint un riff ben insistent que porta tot el tema. Love it o Swing with it apareixen al set que van tocar però no al disc, aquesta darrera la van enllaçar amb Long Ride una memorable peça amb l'harmònica a tot drap, intensa i melòdica, un gran tema que en 4 minuts mostra tot el que és el grup. Una de les millors del seu set. Please don't leave es construeix entorn a un riff i la veu en un to força baix tot i que la part central es torna molt melòdica, ratllant la melangia i nostàlgia. Lisa està en el seu millor moment i els seus companys no la deixen enrere. El personal està força entregat i reacciona entusiasta al acabar temes que no coneix ja que, com deia, és una nova banda que tot just ha editat un primer treball.

Segueix Lovely i Sweet Mine, així com Love will come easy no incloses al disc (quan bon material que tenen per un segon treball que intueixo podrien gravar de manera immediata!). Tell me Your Tale sí que està inclosa el treball i s'inicia lenta, tranquil·la amb la veu com protagonista. Tot un plaer de cançó en una excel·lent interpretació que és seguida amb Where did We Go i Love will come tot just abans d'anar amb un dels singles del treball Waited all my Life, marxosa i enganxosa a parts iguals. Acaben amb Catch a train de nou fora del disc i tot just baixar de l'escenari el personal present comença a cridar i demandar més. No tenen altre remei que tocar una nova peça davant de la satisfacció dels presents que van començar freds i tot just acabar el concert bona part es van acostar a la taula de merchandising a comprar cds i vinils fet que el mateix grup em va confessat que els va sorprendre ja que segons explicaven a Suècia el personal s'ho penso molt abans de comprar un disc. Es veu que han d'estar molt convençuts i fins i tot prefereixen escoltar-ho tot per plataformes com Spotify. D'aquí la seva sorpresa veient-se abocats a signar un bon nombre de còpies.

No podem més que recomanar Heavy Feather si gaudeixes del bon rock clàssic amb tot el gust i l'essència dels 70. No qualificaria de revival tot el que estem vivint respecte a aquestes bandes, ja siguin els que ens ocupen i moltes altres que podríem citar però cal tenir en compte aquesta proposta que ens recorda d'on venim i tot allò de bo que tenia. Us recomano una visita al bandcamp del grup per poder escoltar i donar suport al grup. Tant de bo ens puguem retrobar!!!