Discogràfica:    Peaceville
Data sortida:    09·10·2006

El que l'any 1992 va ser l'aparició d'una banda peculiar i estranya on les hagués amb aquell As the flowers withers s'ha convertit amb els anys en un imprescindible nom de l'escena doom i m'atreviria a dir que de l'extrema en general.

Un nou capítol en la seva història és aquest A line of deathless kings on un cop més no deceben. Recuperant la inspiració d'aquell memorable The Light at the End of the World aconsegueixen crear de nou un treball on la melangia, foscor, ràbia, tristesa... i tants altres adjectius com vulgueu emanen de cada tema. Fins i tot alguns episodis de temes extensos com L'amour detruit recorden anteriors etapes però sense autocopiar-se. La presència de guitarres acústiques és més present que en anteriors ocasions per accentuar determinats moments, així com alguns efectes interessants que aporten els teclats. Si deixen enrera alguns passatges purament death de recents entregues discogràfiques però sense perdre ni un toc de força.

A line of deathless kings ha estat enregistrat als Academy Studios de Yorkshire, mesclat als Chapel i masteritzat als renombrats Abbey Road per aconseguir un dels sons més clars, esfereidors i contundents que recordem del grup.

Són un món a part, absolutament inclassificables i amb una aura que difícilment cap altra banda pot aconseguir. Dono gràcies per haver-los descobert aquell vespre de 1995 telonejant a Iron Maiden i haver-los vist en directe en llocs tant dispars com Wacken o l'Astoria londinenc ja que no es que es prodiguin massa en directe.