Discogràfica:    Frontiers Records
Data sortida:    25·08·2006

Aquest mes una referència de hard-rock melòdic com és el nou treball dels britànics Ten. Una formació fruït de la voluntat de Gary Hugues i que va sorprendre a tothom l'any 1996 amb aquell gran disc The name of the rose amb Vinny Burns i Greg Morgan (ex-Dare) en les files del grup. Molt han canviat les coses des de llavors però Ten ha sobreviscut i han recuperat una forma notable en aquest disc com fa temps que no els escoltàvem. La formació permanent del grup té ara com a membres a Gary Hughes (veu), Chris Francis (guitarra i baix), John Halliwell (guitarra), Paul Hodson (teclats) acompanyats del bateria de sessió Frank Basile.

Es tracta d'un disc que ofereix una bona barreja de balades i temes rockers on la veu de Hugues destaca un cop més i cal fer esment d'una destacada tasca orquestral i d'arranjaments. La primera i extensa peça, uns 12 minuts, en dona fe. Un tema dividit en dos parts amb una preciosa intro que ens porta a Rome on tots els atributs del grup queden ben demostrats. Tot pausat i calculat per anar introduint-se en un treball amb multitud de matisos. La fulla promocional que acompanya el disc parla d'un treball més atmosfèric i tot i que aquestes notes de premsa se'ls ha de donar el valor que tenen crec que per un cop li podem donar la raó. Els teclats i l'orquestració en tenen bona part de culpa. El disc segueix amb himnes com The Chronicles, tendres

balades amb The Elysian Fields, la épica Hallowed ground de més de deu minuts on els solos prenen un gran protagonisme o més balades com comprovem en This heart goes on. La sensibilitat al servei de la música en el nou disc de Ten.