Discogràfica:    Nuclear Blast
Data sortida:    28·07·2006

Parlar de Voivod és parlar d'un món apart en l'escena del thrash metal. En el seu moment se'ls va ficar al sac d'aquella excel·lent onada de finals dels 80 però ells sempre han estat diferents, una llegenda m'atreviria a dir si parlem en termes de creativitat i originalitat.
Des de fa uns anys havien retornat en molt bona forma i amb la formació que va donar glòria al grup junt a l'ex-Metallica i gran fan del grup Jason Newsted a través d'aquell disc anomenat com el grup del 2003. Ara res és igual. Tots estareu al corrent que Dennis-Piggy-D'amour va desaparèixer fa uns mesos degut a un càncer de colon. En aquell moment estaven a la meitat del procés d'aquest disc però sembla que la feina de Piggy estava suficientment avançada com per acabar el disc en forma de tribut al guitarrista saben la resta de membres que fou el que hagués desitjat, i més veient que va estar composant i treballant-hi fins al seu últim sospir. Ell mateix va donar indicacions de com trobar i utilitzar les seves parts al bateria Away per finalitzar la feina.

Però parlem d'aquesta gran obra. És el catorzè disc del grup (com indica el seu nom en francès Katorz) i he de dir que m'ha entusiasmat com feia molt

que no ho feia un disc dels quebequesos. Conté els tocs i influència més encarada cap al rock cru de l'anterior Voivod però recuperant les atmosferes absolutament extraterrestres dels seus discos més aclamats, amb aquest so i toc de guitarra que només Piggy sabia fer. Potser ha influït en tot plegat el fet que la producció hagi corregut a càrrec de Glenn Robinson qui ja ho va fer en l'aclamat Nothingface de 1989. La veu d'Snake sembla no haver notat el pas del temps i Jasonic (Jason Newsted) té molta més presència que en qualsevol disc de Metallica. Tots els elements que puguis esperar de Voivod hi són presents, només cal escoltar l'obertura The Getaway, un futur clàssic. Des d'aquí fins al final no hi ha descans.

Tots els meus respectes i descansi en pau.