Com era previsible l'allau de llançaments discogràfics un cop arribat el mes de setembre ha estat considerable. En conseqüència resulta encara més difícil de l'habitual escollir-ne un per aquesta secció, més encara tenint en compte que han sortit a la llum nous treballs de bandes com Hypocrisy o Cathedral de qualitat indiscutible i segurament mereixedors de l'honor d'ocupar el nostre pedestal com a disc del mes.

Però donat que des de que vam obrir aquesta secció quasi tot han estat ressenyes de bandes tirant cap al metall extrem val la pena compensar amb un disc melòdic i amb un personatge històric en l'escena del heavy metal per molt que l'interessat en vulgui renegar.

L'escollit és doncs Place Vendome. Aquest projecte és fruit de la ment del president de la discogràfica italiana Frontiers Serafino Perugio, especialitzada en AOR, rock melòdic i progressiu. Amant d'aquests tipus de projectes amb membres de diferents bandes va proposar a Michael Kiske si es volia encarregar de les veus, aquest va acceptar.

Aquest personatge mereix un comentari apart. En la seva época amb Helloween a finals dels 80 va marcar tot un estil i una corrent en el heavy metal encara ara explotada i de cop desapareix

renegant del heavy. Res a dir. El curiós és que de fa uns anys cap aquí no para de col·laborar i posar veus en discos de bandes heavy i els seus projectes també tenen certa orientació al rock. No para d'aparèixer en mitjans de l'escena per promocionar alguns d'aquests treballs, com el que ens ocupa, i continua afirmant que no el motiva ni interessa. A més i per acabar-ho d'adobar recentment ha declarat que reflexionaria sobre una proposta que sembla estant intentant la gent de Wacken per l'any que ve de reunir als Helloween dels 80. En què quedem???????!!!!!!!!!!!!!

En fi, el disc reuneix tot el que qualsevol amant del rock melòdic i l'aor pot desitjar. Temes ràpids com l'inicial Cross the line, el mig temps I will be waiting o passatges acústics i més tranquils. Tot amb la encara portentosa de Michael que sembla que no ha perdut ni un gram de la qualitat que atesora des de sempre.

Com ha músic trobem a Dennis Ward, Kosta Zafiriou i Uwe Reitenauer, tots ells de Pink Cream 69 i Gunther Werno de Vanden Plas. La producció també se l'ha repartit. És curiós que Michael Kiske hagi acabat treballant amb membres de la banda que va aportar el seu substitut quan va deixar Helloween, quines coses...

En fi, amants de Foreigner, Journey o Talisman aquí teniu un disc per la vostra col·lecció.