Discogràfica: Saol/Blood Fire Death
Data sortida: 1-10-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7,5 /10

Ens trobem davant d'una nova banda amb un passat notable. M'explico. Fierce Cult és la nova encarnació d'un trio que sota el nom de The Seed va editar dos discos i una sèrie de tres EPs des del 201 i girar per França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Àustria o República Txeca presentant aquests treballs decideixen que és hora de donar un gir notable que comença per un canvi de nom.

És així com comencen a donar forma a nous temes l'estiu del 2017 i, com a conseqüència, entren a l'estudi entre setembre i novembre del 209. Ho fan als estudis Metal Factory de Madrid amb Alex Cappa i Pablo Rousselon que s'encarreguen de tot el procés, ja sigui gravació, mescla i master. Aran en veiem el resultat amb aquest Where humanity Ends amb dotze temes en total de groove thrash que busquen alterar-nos l'existència començant amb una intro instrumental anomenada precisament The Beginning que m'ha recordat a aquella peça que utilitzaven els Sepultura en la gira del Arise que escalfava l'inici dels concerts de quina manera.

One Shot, One Death ja ataca de bon inici amb un ritme thrash clàssic que tira enrere tot i que apareixen alguns rampells death metal notables. La veu de Koko em recorda poderosament a bandes com Criminal o els mateixos Sepultura, sense utilitzar el gutural, greu, ronca contundent però suficient com per a què no es perdin les paraules i la dicció enmig del batibull com acostuma a ser habitual en el death. No han descuidat tampoc el treball instrumental ni la melodia

Share My Death aposta per ritmes més pesats, prescindir de la velocitat com a únic argument i només com a recurs. Constants canvis, doble bombo, blasts beats i dinamisme. Les picades d'ull a Pantera són evidents amb el treball de guitarres. Bon tema. Seguim amb Choose Your Gun on pren protagonisme la bateria de quina manera, fins i tot els surt la vena quasi progressiva amb girs instrumentals més enrevessats. Sense abusar de la velocitat i amb un dinamisme notable aconsegueixen un tema variat, instrumentalment molt ric i que passa per ser un dels millors del treball. Anger juga amb una velocitat moderada en l'inici que ben aviat desemboca en una allau death però de nou acaba sorprenent amb un nou canvi on els riffs, aturades, i una notable bateria manen.

Amb Broken Glass arribem a l'equador. Un tema intens, gris i punyent. Les dosis justes de doble bombo per desbocar una mica el tema però basant la contundència en una bona feina instrumental i constants canvis. La vena death surt, això ja ha quedat clar que no pot faltar tot i el detall purament thrasher del final. Un bon primer minut de destresa instrumental ens ofereix Where Humanity Ends, segurament un dels temes més thrashers. Feed on Fear em crida l'atenció per un marcat baix, que de fet està ben present en tot el disc, sent segurament un dels temes més tècnics instrumentalment, una mena de prog-thrash clàssic. Bite the Hand sí que és un tema veloç i que dona dinamisme després d'algunes peces ja jugant força amb els girs i les estructures més complexes, ve de gust una mica de brutalitat sense adulterar. Atenció al tractament vocal que ens porta novetats... atenció els amants de les veus en to ben tribal. There's Something In My Dreams s'inicia amb uns feridors puntejos en un tema que et pot recordar des de Lamb of God a Kreator.

Per la traca final tenim a Blood on de nou regna la velocitat thrash, amb el groove més Pantera i el blast beat més contundent. Acabem com començàvem amb ...Of the End, una instrumental que en aquest cas ja poc aporta. Res se li pot retreure a un treball com aquest si t'agrada la vessant extrema ja que aglutina un bon nombre d'estils, death, thrash, groove... de manera notable amb bones composicions i execució notable amb una producció que com acostuma a ser habitual avui dia dona massa protagonisme a les bateries en detriment de la resta patint en aquesta ocasió massa les guitarres en aquest sentit. Caldrà seguir-los, bon treball.