Logo

Balmog - Eve

Discogràfica: War Anthem Records
Data sortida: 28-05-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Balmog - EveEn els darrers anys tota una sèrie de formacions extremes han apostat en les seves propostes per refinar i buscar l'eclecticisme musical, tant de casa nostra com més enllà. Així doncs, parlant de casa nostra, bandes com Obsidian Kingdom, Moonlop, Vidres a la Sang, Foscor... i tantes altres han obert un camí on no tothom voldrà caminar. Barrejar estils, influències, temàtiques molts cops esotèriques, altres culturals i les més enllà creant tot un univers. Aquest és el camí que sembla haver emprès Balmog.

Em costa de creure que no m'hagués fixat anteriorment en la formació galega. Perquè ho dic? Home, no són pas banda de trajectòria curta ja que des del 2003 han tret força referències en diferents formats sent la darrera el Mini LP Pillars Of Salt del 2020. He de dir que m'encaro a l'escolta d'aquest disc sense massa idees preconcebudes del seu material anterior que no m'he portat a l'orella i això pot ser un arma de doble fil ja que no tens prejudicis sobre el que hagin pogut fer però tampoc saps d'on venen i quina evolució han pogut tenir. Sigui com sigui és el que hi ha.

Rebuscant una mica sí que sembla que els seus tres darrers discos anaven en una línia més esperable i clàssica de black death metal, cosa que aquí ha canviat. Aviam, no us espereu un pas al pop si no que com els agrada dir a les bandes... han ampliat el seu horitzó ja que en aquest Eve podem trobar des de black death a psych rock passant per heavy més o menys tradicional, post punk i m'atreviria a dir que tot allò que li vulgueu posar dins de l'àmbit extrem. Tampoc ens trobem, tal com la mateixa banda ha comentat, amb un disc avant-garde o experimental si no en no posar-se límits recreant tot allò que el rock i l'horror han sabut crear a través de formacions com The Sisters of Mercy a Mayhem, des de Pink Floyd o King Crimson a Danzig o Morbid Angel.

Les nou peces que ofereixen s'obren amb Horror in Circuitu, una mena de intro als averns insistent, pesada, premonitòria... Birth of Feral segueix el camí marcat en el citat primer minut i mig. Distorsió aguda en una ona força black metal amb un tractament vocal entre aquest estil i un doblatge de pel·lícula provocant cert sentiment d'agonia. Riffs constants enmig d'una allau sonora on trobem un baix especialment marcat. Senreira és un crit a l'abisme. Atonal, bruta, ràpida i apel·lant a les arrels més blacks del grup. Slander ens dona un respir amb una intro que ens condueix a passatges doom i una interessant feina de guitarres on aquesta melodia provocar quasi por.

Agnus Dei és una excessiva intro com d'una banda sonora amb tocs industrials i ambient. Com la remor i soroll d'una ciutat futura, excessiu tres minuts d'això. Sort que Desacougo ens torna aquest material extrem entre la ràbia, la melodia i quasi el progressiu en una peça amb multitud de matisos que convida a deixar-se portar, destacar la violenta part final. De les millors del disc. Zohar segueix el mateix camí amb un inici que m'ha recordat els pioners Voïvod amb totes les seves virtuts. Tractament black total de les guitarres a la part central desembocant en un melòdic final. Gran peça.

Queden només dues peces, una d'elles la més extensa, Carrion Heart de set minuts de durada. Evocadores guitarres en l'inici que amb un in crescendo constant augmenten la intensitat del tema que certament conté tots els elements que fins ara acredita el treball. Melodia sinistra, velocitat, el toc black, el punt d'experimentació i un tractament vocal macabre. Finalment Lume no deixa de ser una outro que et pot recordar el black simfònic ambiental d'algunes formacions especialitzades en aquest particular. Un disc interessant per tot aquell que vulgui mirar de descobrir noves sensacions extremes.

© 2015 Simfonia Metàl·lica. Tots els drets reservats