Discogràfica: Century Media
Data sortida: 8-1-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 5,5 /10

Des de Dallas, Texas, ens arriba aquesta proposta del quintet de death metal en la seva primera referència per Century Media. El grup té els seus inicis el 2018 en unes arrels que ràpidament t'evocaran a bandes com Obituary, Mortician i Bolt Thrower. Després d'editar algunes demos i patir els habituals canvis de formació girant prolíficament a principis del 2020, veient la bona rebuda que estava tenint el seu material, reben una trucada de Century Media que els van oferir signar un contracte que els va agafar ben sorpresa, així doncs a primers de març del 2020 entren a gravar el seu primer treball mirant d'aprofitar material enregistrat en aquella primera demo-EP i que podem trobar en aquest Crypt of Ice. Ha estat l'ex-guitarrista del grup fins el 2019 Daniel Schmuck qui s'ha encarregat de la producció i la mescla formant ara mateix el grup Samantha Mobley al baix, Michael Munday a la guitarra, Chad Green a la veu, Matt Denmard a la bateria i Chris Bonner a la segona guitarra.

Estem davant d'un treball que beu del "old school" del death per tot arreu. Des de la durada total del treball, poc més de 40 minuts, passant pels temes o la producció. La inicial tema títol, Crypt of Ice, comença amb una intro enigmàtica que enllaça amb un ràpid blast-beat que juga a despistar ja que al moment veiem la veritable essència del grup. Aquesta tropa ha escoltat Obituary fins la sacietat. Aquestes guitarres tant greus la bateria pausada, tant sols amb el doble bombo desbocat de tant en tant, et recordaran el grup dels Tardy per tot arreu tret del tractament a les veus ja que John Tardy és prou únic.

Arctic Stranglehold continua amb la mateixa forma, buscant l'agressió des de la contundència i no pas la velocitat. Busquen ser dinàmics en la part central de la peça canviant la cadència, accelerant una mica el ritme posteriorment i abusant del doble bombo. En la part final tornem a la dinàmica inicial. Hand of Vengeance ens sorprèn amb un piano com si fos una banda de doom ben depriment. Res, més del mateix, repetim fórmula en un tema que es fa repetitiu. Wraith of Death també ens ve amb una intro ara més ambiental, com de banda sonora, per ara oferir un tema més pausat en l'inici i repetir la fórmula del doble bombo amb la caixa a tempo més lent. Es tornen més doom en la part central per repetir de nou. Merciless mostra un riff més interessant així com un ritme de bateria que només per sortir mínimament del que hem escoltat fins ara ja s'agraeix. Algun blast beat pel mig però poc més.

La veritat que abusar de les intros es fa pesat, passa de nou amb Encased In Ice en un inici pretesament, grandiloqüent? Acords a l'aire per de nou encadenar el doble bombo. El mateix a Beat To Dust, exacte!! una intro!!, i Twist The Knife, que com a mínim ofereix un palm mute consistent. Faceless Enemy torna a la "fórmula Obituary" per entendre'ns de principi a fi i el disc finalitza amb Gravedigger on sí, tornem a les intro tipus Conan el Bàrbar en una peça que no arrenca fins al minut i deu segons, total, per repetir amb el doble bombo.

No deixa de ser un primer esforç però si s'hagués quedat amb un EP estaríem parlant d'una possible promesa del death recuperant l'essència de clàssics com els citats. Massa repetició i poques idees.