Discogràfica: AFM Records
Data sortida: 15-1-2021
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Si parlem d'una formació on trobem el guitarrista Alex Beyrodt, el vocalista David Readman (Pink Cream 69), el baixista Mat Sinner (Primal Fear, Sinner) i el bateria Markus Kullman (Glenn Hughes, entre altres) com a mínim cal prestar atenció. Aquesta és la formació que va editar el 2011 Broken Heart Syndrome, segon disc de Voodoo Circle. La popularitat i bon resultat del treball ha fet que per un nou llançament Alex Beyrodt hagi volgut comptar amb els mateixos músics. Cal, però, destacar que en aquesta ocasió han comptat com a convidats amb Corvin Bahn als teclats i Melissa Bonny a les veus i cors. És així com arribem a l'edició d'aquest nou treball pel 2021 que anem a veure què ofereix.

Impactant obertura amb Flesh&Bone de hard rock melòdic però amb una essència molt Purple en el tractament dels teclats. Veu molt bluesy i una excel·lent part instrumental a mig tema. Wasting Time és molt més melòdica, amb una extensa intro i un sentiment blues molt més present, fins i tot et pot recordar fàcilment a Whitesnake. Interessants teclats en la tornada en contrast amb les parts vocals, de fet les tecles tenen bona part de protagonisme. El triplet inicial es completa amb Magic Woman Chile, peça de hard rock amb bones veus i riffs enganxós. De fet amb aquestes peces em quedo amb la impressió d'escoltar una mena de barreja entre Purple, Whitesnake i Led Zeppelin. El tractament que cada peça té de teclats t'hi recordaran.

El tema que dona títol és una mena de posada al dia de l'estil Jimi Hendrix de tocar i concebre la guitarra. De nou els teclats juguen amb fantasia com si d'un videojoc es tractés o la sintonia d'una sèrie policíaca dels vuitanta. Tornem al blues i l'essència dels 70 amb Devil With an Angel Smile, el riff de guitarra se t'enganxa i aquest tempo de bateria en la tornada et transporta a aquella dècada. Només faltava al final de solo aquests baby, baby al més pur estil Robert Plant... El riff inicial de Straight For The Heart podria haver estat inclòs en qualsevol dels discos clàssics dels vuitanta de Whitesnake. Aquesta és la tònica de la peça, fins i tot en la part melosa després del solo on fins i tot la veu evoca un Coverdale rejovenit en plena forma.

Eyes Full of Tears busca explotar les qualitats vocals de David Readman en una peça lenta, una balada ben clàssica en el concepte que la coneixem amb èpics i melòdics solos. Devil's Cross camina sobre un coixí de baix després d'una part instrumental inicial on les veus mostren la seva versatilitat en una peça que busca terrenys enigmàtics en la seva tonalitat tot i que la pre-tornada i tornada opta per la melodia i pujar el to sense complexos. Amb Trouble in the Moonlight tornem al terreny de la serp blanca amb tocs del hard dels setanta de nou en una peça dinàmica i que s'escolta de grat.

Les dues peces finals s'obren amb This Song is For You, purament blues i amb un solo marca de la casa en aquest sentit que l'obre. Fins i tot s'han atrevit amb alguns tocs de saxo però el protagonisme el té la guitarra i els solos a tort i dret que ofereix, plens de bendings ben presents. Una de les millors cançons del disc. Total contrast amb la final Children of the Revolution on la distorsió torna a regnar amb un riff insistent que se t'enganxarà, la part central conté unes guitarres doblades prou interessants que enllacen amb una bona tornada, melòdica i enganxosa.

Si t'agrada el hard rock de bandes com les citades i el bon fer instrumental amb la dosi de melodia justa aquest és un treball que no pots deixar passar. L'essència de tres dècades musicals en el rock estan aquí d'alguna manera resumides. Originalitat? La justa, però la factura i el gust és tant elevat que jo crec que se'ls hi pot passar. Pels amants del rock en majúscules.