Discogràfica: Autoeditat
Data sortida: 12-06-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 7 /10

Anonymous és una banda canadenca de thrash metal en la que bona part dels integrants del grup tenen origen hispà. Són Carlos Araya (bateria) nascut en Xile, Daniel Souto (guitarra) i Oscar Souto (veu i baix) a més de comptar amb Jef Fortin (guitarra) francocanadenc.

La banda té una llarga trajectòria, amb més de 1.500 concerts a l'esquena, gires a Canadà, França, Bèlgica i Suïssa i han tocat en els grans festivals del país (Heavy Montreal, Rockfest Montebello, Festival d`été de Quebec, Francofolies en Montreal o Woodstock en Beauce) entre altres. Tenen més de 2,5 milions d'escoltes a Spotify i un reconeixement de mitjans de metal i públic canadenc guanyant els premis MIMI i GAMIQ pel Millor Àlbum de Metal en els anys 2007, 2009, 2011 i 2016. La Bestia és el nou àlbum que ha produït en gran part Jef Fortin i els reconeguts productors Colin Richardson (Hamlet, Carcass, Trivium, Slipknot, Sepultura, etc) i Jean-François Dagenais (Kataklysm). El disc contè 11 temes, 7 en espanyol i dos peces bilingües, en francès i espanyol.

El treball s'obre amb Bajo Presión on per un moment no saps d'on et ve l'atac amb aquest joc de les guitarres i l'estèreo anant del canal dret a l'esquerra constantment. Sense perdre un segon la bateria marca el típic ritme thrash a tot drap i tota la seva presència amb la resta d'instruments. Part central més calmada i versàtil que dona sentit al tema i veus en un estil dels Sepultura clàssics. Bon inici. Bicho Loco aposta més la contundència que la rapidesa en tot el tema amb un marcat palmute però que no us deixeu enganyar, tot just al minut ens hi posen una petita part quasi black que es va repetint a mode de tornada. La lletra la podeu dedicar al vostre "amic" més estimat...

Sobrevivir ens mostra tot un ventall d'influències. Des de la més thrash plasmada en la velocitat de l'inici a la més clàssica del cos i la quasi black de la tornada. Fins i tot les parts vocals deixen per un moment el to habitual per embogir. La segona part del tema intenta alguns girs instrumentals sembla per buscar la varietat i juga amb unes clarament Maiden guitarres doblades. Máquinas aposta per la velocitat inicial per posteriorment buscar estructures més elaborades en una línia més tecno-thrash, execucions més complicades que demostren que saben tocar els intruments. En aquest punt ens trobem amb el tema que dóna títol al disc, La Bestia, una peça de thrash al més pur estil amb tot el que li pots demanar pels cànons del gènere. Velocitat, veus crues, bons riffs i parts ideals pel headbanging.

De nou certs tocs death-black apareixen a l'inici de La Violencia tot i que la part de la tornada està presidida per una bateria molt ràpida. Un dels temes on trobarem les veus més crues i trencades del disc. Cada loco con su tema és més simple en la seva estructura i tot just alguns dibuixos de guitarra trenquen el tum-pa tum-pa constant de la bateria fins la part central i certament és un dels temes més llargs del disc arribant a cinc minuts i mig. És en aquest punt que les guitarres doblades busquen un joc que tot i divertit sona ja molt sentit.

La penúltima peça és Tierra, una de les millors peces tant a nivell musical com la varietat d'escoltar el castellà i l'italià en un mateix tema. El cantant Marco Calliari ha col·laborat perquè fos possible en la llengua del país transalpí. Ja l'inici ens marca quelcom diferent amb guitarres netes i com tancant el cercle també acaba en mode quasi progressiu i les lletres en mode ópera-rock. La final Terremoto fa honor al seu nom, un tema a tota pastilla amb un toc d'aquells primitius típic de primers discos de bandes amb ganes de canya sense fi i que encara han d'afinar el seu so i manera de tocar. Si us agrada el thrash amb tocs variats que van des del thrash al death passant pel crossover, hardcore, groove o punk aquesta pot ser una bona referència.