Discogràfica: Relapse
Data sortida: 20-03-2020
Nota Simfonia Metàl·lica: 9 /10

Amalie Bruun, altrament i més reconeguda com MYRKUR ('foscor' en islandès), ens presenta el seu tercer disc Folkesange, produït per Christopher Juul del col·lectiu tradicional de folk europeu HEILUNG. Des del seu primer EP també titulat Myrkur al 2014 i fins poc després l’ascens de popularitat que va experimentar, MYRKUR ha estat sempre envoltat de molta controvèrsia, i no és d’estranyar degut a les innovacions que va incorporar en l’EP abans citat traspassant estils, el qual no va despertar un gran interès, sobretot pel que fa a la veu (tenint en compte que Amalie va começar amb la banda de pop indie EX COPS). Tot i això cal dir que Nattens Barn és una cançó que recorda molt als primers treballs de projectes associats al Black metal com ara Burzum degut a la càrrega atmosfèrica que té.

Un any després presentava el seu primer disc com a tal “M” amb la producció de Garm d’Ulver i encara que tenia terreny a millorar va servir per acabar de definir l’estil que volia adoptar MYRKUR i així treure el seu següent llançament Mareridt al 2017. En aquesta ocasió l’àlbum ja gaudia d’una acurada producció i varietat d’instruments i sons que acaben de formar l’estil i el so únic que té el projecte.

La danesa en aquesta ocasió ofereix un àlbum completament de folk nòrdic. MYRKUR sempre ha fet espai al voltant de la bateria, el baix i la guitarra a violins islandesos, violins Hardanger, nyckelharpas, talharpa, sueques, stråkharpa... A Folkesange, Bruun fa de la instrumentació tradicional nòrdica el nucli de la composició, característica que es nota només començar amb la primera cançó Ella. Aquesta ens descriu un ritual nòrdic anomenar Skirn o purificació, que consistia en el bateig (no en el sentit cristià) d’un nen recent nascut, d’aquí els batecs i la veu en solitari del començament. També ens parla del mar i la llum de lluna ja que en aquest ritu el pare, amb una branca, mullava el cap del nadó amb aigua de lluna.

La següent cançó que ha incorporat al disc ha estat un tema popular suec que ja havia tocat en algunes ocasions en directe, es tracta de Fager Som En Ros de tema amorós seguida de Leaves of Yggdrasil o “fulles de l’arbre de la vida”, del mateix tema, on demostra la versatilitat de la seva veu acompanyada de diversos instruments tradicionals nòrdics. A continuació ens trobem amb una altra peça, que també havia tocat en alguns directes i que ha decidit gravar i incorporar en aquest disc, es tracte de Ramund una cançó popular danesa on la seva veu només va acompanyada d’un nyckelharpas (instrument nacional de suècia) i la percussió d’un tabal. Seguint amb la temàtica folk nòrdica tenim Tor i Helheim la més llarga del disc i on parla de llegendes i Déus nòrdics. Es tracta d’una cançó totalment acústica amb gran presència d’instruments tradicionals d'aquelles contrades. La següent es Svea i segons la mateixa Amalie és un himne a la música popular i a la cultura popular sueca.

Harpens Kraft està basada en un tipus de balada, concretament en una llegenda popular coneguda a molts països del nord. Aquests tipus de balada parla d’un home que salva la seva dona de les mans d’un tritó tocant una arpa, que si no coneixem molt de la mitologia nòrdica pot semblar una mica absurd però pensant-ho bé vindria a ser com una llegenda de Sant Jordi. Gammelkäring té una llarga història bastant curiosa. Primerament era una cançó falsa tradicional noruega que es titulava Altes Weid i parlava d’una antiga filadora de llana. Fins que el trio vocal suec Irmelin la va arreglar amb humor cantant-la d’una manera especial anomenada Trall que consisteix en cantar sense les síl·labes significatives de les paraules. Finalment Amalie Bruun ens ha presentat la seva versió una mica més llarga i acompanyada del seu nyckelharpas.

Una altra incorporació que també ha tocat en directe es House Carpenter una balada antiga escocesa també coneguda com a The deamon lover i que amaga una història bastant fosca, que si teniu curiositat recomano molt buscar i llegir. Reiar fa referència als constructors de vaixells o als que construïen un vaixell i l’equipaven per anar a explorar sense rumb, pels que coneixeu la sèrie de Vikings en Floki n’era un d’ells. La cançó parla d’històries que tenien els reiar, com eren i com vivien. Gudernes Vilje que en danés vol dir “La voluntat dels deus”, és la cançó més trista del disc ja que parla de la obtenció del don més gran de la vida i de cop ser arravatat d’ell, amb això fa referència a que nosaltres som només humans i moltes de les coses més grans de la vida estan completament fora del nostre control, que tot va lligat a la voluntat dels deus. Vinter tanca i és una cançó bastant diferent a la resta del disc, no té lletra però si que hi ha presencia de veu, es una mica inquietant, casi podria formar part d’una pel·lícula de misteri o gairebé terror degut a la melodia del piano.

En aquest últim treball s’ha centrat més en els seus inicis, i ha deixat una mica de banda el black metal que feia abans però crec que ha fet molt bona feina ensenyant-nos una mica de la seva cultura a través de la música.