Menu

Leize - Deriva

Discogràfica: Produlam Records
Data sortida: 01-02-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 7/10

Leize són una d'aquelles bandes amb les que passa un fenomen poc usual i és que agrada a un ventall de públic molt ampli. Entre el seus seguidors compten gent de l'escena del rock urbà, punk, heavy, metall i m'atreviria a nombrar fins i tot altres estils. Poques bandes poden presumir d'això, potser SA i poques més a l'estat.

Sigui com sigui són ja 30 anys de carrera i quina millor manera de celebrar-ho que amb un nou disc d'estudi, l'onzè de la seva trajectòria aquest Deriva gravat als 2noisy de Azpeitia (Guipúscoa) i masteritzat als Cuttingroom de Suècia. En total són 10 noves peces que presenten la novetat del guitarrista Mikel Lazkano i del que hi ha moltes coses a comentar, som-hi.

D'entrada sorprèn el digipack ja que acostumat a un art molt més cru, del carrer vaja amb imatges més punyents molt a to amb les sempre compromeses lletres del grup, i aquest cop la imatge del mar malmès per l'activitat humana en un port que mostra tot el mal que estem fent a la natura. Una imatge evocadora, preocupant i real alhora però que impacta menys. També et deixa amb un pam de nas la inicial Castigo, un tema ràpid a doble bombo força proper al power metal amb una melodia doblada de guitarra que ho denota. Malgrat tot es poden apreciar els tocs més rockers característics del grup. Si el tema impacta el so encara més però encara no et situes massa.

Llévame Contigo conté un inici molt més rocker en un tema molt en els paràmetres esperats per la banda. Tornada ideal per corejar als concerts, molt pròpia amb lletra fàcilment recordable. Bones melodies de guitarra. Desprès d'escoltar aquest tema definitivament es comprova la línia sonora del treball. Un tractament i masterització molt d'acord amb els temps actuals amb els volums pujats al màxim, ús de tècniques de compressió, bateria i greus molt presents i un baix que ratlla la saturació. Sí, d'acord amb els temps actuals i que estic segur que convencerà a molts i que sens dubte és potent però personalment tinc els meus dubtes que sigui l'adient pels Leize. Evidentment que cal sonar bé i amb contundència però estem arribant a uns nivells que ja resulten exagerats, vegeu el nostre article al respecte, i tinc els meus dubtes que sigui el que li cal a la música del grup.

Mi lugar s'enganxa des del primer moment. Respira AD&DC pels quatre costats i és efectiva en la tornada, ideal pel directe. Una de les peces que més es recordarà d'aquest treball. No me da la gana és eminentment metàl·lic de nou amb el bombo i el baix adquirint protagonisme. . Interessant i reivindicativa tornada que enllaça amb una part molt més roquera i pesada. Bon punteig en la part central instrumental. Dame tu mano torna de nou al terreny del rock'n'roll amb aquests cors tant reconeixibles del grup tot i la part central molt més dura amb un bon solo. Lletra plena de sentiment.

Un cop passat l'equador trobem Dime lo que quieres, una peça amb molta influència punk en el riff tot i el protagonisme de bombo i baix. Mateixa dinàmica a Cógelo, Déjalo!!! amb un baix desbocat i contundents acords en una lletra que tots tenim a qui dedicar... això de: eres tóxico, un personaje, algo patético!..., doncs això. Molt més calmat és Calle 38, una mena de balada on queden paleses les limitacions de Félix Lasa tot i tenir més que bona mà per les lletres. Súbete és un efectiu tema on es combinen el palm-mute a la guitarra amb alguns riffs netament metàl·lics. Acaba el treball amb Todo és diferente, una peça veloç amb un insistent rascat de cordes en el pont abans de la tornada amb acords a l'aire per donar protagonisme a la lletra. En definitica, Deriva segueix amb bon criteri una trajectòria coherent d'una banda que s'ha fet el seu lloc amb feina i insistència.

Accés