Menu

Avantasia - Moonglow

Discogràfica: Nuclear Blast
Data sortida: 15-02-2019
Nota Simfonia Metàl·lica: 9/10

Tobias Sammet sembla ser una ment creativa inesgotable. Tot i que en les entrevistes que han sortit en les darreres setmanes, com la que vam poder mantenir amb ell fa poques dates, un dels aspectes que destaca és el fet d'haver pogut treballar sense pressions ni dates que el limitessin tot just ha passat tres anys, des del darrer Ghostlights, perquè s'editi un nou treball del seu projecte més destacat, Avantasia. Aquest projecte del que sempre posa en dubte la seva continuïtat tant en directe com en estudi i que més tard que aviat tenim una nova entrega... i he de dir que afortunadament.

Tobias ha posat molt èmfasi en elevar a la desena potència la qualitat i els temes d'aquest nou disc però cal dir que ho té difícil per superar cada entrega ja que fins ara cap ha decebut. És hora de centrar-nos en aquest vuitè disc, Moonglow. Són 11 noves peces de nou amb un ventall prou destacable de convidats que passen des dels ja coneguts en anteriors discos com l'ex-QUEENSRYCHE Geoff Tate, el frontman de PRETTY MAIDS Ronnie Atkins, Michael Kiske de HELLOWEEN, Jørn Lande (ex-MASTERPLAN), Eric Martin (MR BIG) i Bob Catley dels MAGNUM. Moonglow introdueix nous col·laboradors com Hansi Kürsch de BLIND GUARDIAN, una de poc esperada potser com la de Mille Petrozza de KREATOR i la cara visible de BLACKMORE’S NIGHT Candice Night com a més espectacular. Val a dir que els músics que l'acompanyen són de nou en aquesta ocasió Sascha Paeth a les guitarres, veus i teclats, Michael Rodenberg a les orquestracions i teclats, Felix Bohnke a la bateria i el mateix Tobias a les veus, baix i teclats.

El treball s'inicia amb Ghost in the Moon, una peça teatral, magnificent plena de matisos i contrastos. Des de riffs molt hard rock, grans cors (el mateix Tobias confessava que van tarda quasi dos dies a gravar-los), parts lentes plenes de melodia i uns teclats que recorden i de quina manera els millors moments de Meat Loaf. Les veus corren a càrrec exclusivament del mateix Tobias a qui no agrada destacar el tema, tot i ser dels seus preferits, per no desmerèixer el gran ventall de vocalistes que intervenen destacant-ne un on només apareix ell. No podia ser un millor inici. Book of Shallows sorprendrà. Evidentment que podem trobar tots els elements típics d'Avantasia però ben aviat ens ofereix un riff totalment thrash que ens anticipa el que ha de venir i que resulta tota una sorpresa que conjuntament amb la participació de Tobias Sammet, Ronnie Atkins, Jorn Lande i Hansi Kürsh resulta més que estimulant però en la part més contundent apareix Mille Petrozza amb tota la seva fúria.

La tercera peça, Moonglow, mereix menció a part. Sí, és un tema força melòdic i que podria sonar perfectament com un hit single en una ràdio més encarada al pop, però no ho era Lost in the Space? La veritat és que l'entrada de Candice Night a l'univers Avantasia no podia ser més espectacular. Senzilla i gran melodia de piano d'entrada on fa acte de presència la veu de Tobias, amb les guitarres entra Candice i tot seguit conformen un duet màgic. La tornada et puja a un altre món i Candice mostra una veu i tècnica que no li teníem vista. Tot, absolutament tot en aquest tema és memorable. Gran melodia, veus, guitarres, solo... M'encanta.

The Raven Child és la peça segurament més coneguda ja que va ser la primera a donar-se a conèixer. Un tema quasi èpic d'onze minuts on pren protagonisme Hansi Kürsch i el mateix Tobias en un duet efectiu. El tema està construït sobre una base senzilla amb arrels a l'edat mitjana i ple de matisos ja que en onze minuts trobem parts més lentes i reposades amb totalment rockeres. La fera que és Jorn Lande li acaba donant un gran toc. Fins aquí tot l'escoltat és memorable, no vull dir que la resta no sigui bo però mantenir aquest nivell ens hagués portat a un disc d'un altra galàxia. Starlight és un tema més senzill, melòdic, àgil amb una tornada ben característica dels discos de Tobias.

La primera aparició de Geoff Tate és Invincible, una balada amb inici inquietant on també ajuda a crear una gran intensitat el mateix Tobias. Les veus al poder en aquesta ocasió. Alchemy sembla començar amb la mateixa dinàmica però al minut ja ha pujat la intensitat totalment amb tota la banda en un riff de guitarra prou dur. Una nova tornada memorable i per corejar per la col·lecció... i són ja tantes... The Piper at The Gates of Dawn arrenca amb doble bombo després d'un teclat força electrònic. A les veus pren protagonisme Jorn Lande i tota la potència de la que és capaç que no és poca. Sembla que en aquest terreny tant power no hi hauria d'estar còmode Eric Martin però sorprèn la bona integració en aquest context. Tornada que entusiasmarà els seguidors de Helloween amb aquest "uoooo" que pot donar molt joc als concerts.

Lavender segueix la bona tònica del treball amb una guitarra pesada i Bob Catley portant el pes del tema. De nou sons simfònics i molta melodia i una tornada d'aquelles que t'alegren el dia. Requiem for a Dream és un tema de power metal de llibre i qui millor per cantar-lo que Michael Kiske. No ho sembla pas en un inici ja que comença com si fos una banda sonora d'una sèrie o pel·lícula. Sens dubte és un tema pensat per Kiske i que llueixi els seus aguts. Farà les delícies dels més radicals seguidors dels dos primers treballs. El treball acaba amb una mena d'stravaganzza amb la versió de Maniac, aquella peça de Michael Sambello que tant popular es va fer en la banda sonora de Flashdance i que se'ns ofereix en forma més rockera aquó amb Tobias i Eric Martin a les veus.

En definitiva, Avantasia segueix en molt bona forma i aquest treball ho demostra i de quina manera. Si els directes continuen al mateix nivell no ens podrem pas queixar.

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?