Ara que ja ha passat una mica la voràgine i repercussió de la vinguda de Metallica a casa nostra és hora de reflexionar sobre tot plegat. Crec que és preceptiu, és més, recomanable fer-ho. És una obvietat que els quatre genets han traspassat tota frontera fora del heavy metal, venen i van començar aquí, van ser en bona part responsables de gran part de l'escena extrema sorgida des dels 80 i tota una influència per diverses generacions però tot i que conserven un llegat forjat als 80 referent i gloriós allò és passat. Ja no els van a veure només els heavys de tota la vida que els van veure fer-se grans amb els quatre primers treballs tant sols, ara van pares, fills, quasi avis a més d'un ventall de públic que només es recorda de la música en directe quan es tracta d'un gran concert d'aquest tipus o aquells que volen veure aquestes grans bandes almenys un cop a la vida, sense més, per dir: "jo els vaig veure". Com s'explica si no que una noia que rondava els quaranta darrere meu digués a mig concert que no coneixia la meitat de les cançons? Està bé que referents i música de la nostra escena pugui traspassar generacions i tingui repercussió però... a quin preu? Aquí hi ha debat, no seré jo que sigui un ultra defensant l'autenticitat del metall i tonteries similars.

Tot el que envolta al grup és gran, massiu i exagerat. Xifres que cal expressar en milions per parlar dels seus discos, gires, muntatges, promotores i actors del negoci amb els que treballen... Tot això no és pas dolent ni ho afirmo en aquest sentit, senzillament és el reflex d'una realitat palpable i evident. Alguns criticaran el que són ara, els discos post Black Album reivindicant ves a saber què, no és aquesta la meva voluntat. El que potser caldria que tothom tingués present és que cites com aquesta poc tenen a veure amb la música i molt amb el "ser-hi" i, sobretot, explicar-ho.

En tot plegat és més interessant fer esment a l'esdeveniment i com es gestiona que al grup, al que totes aquestes coses li rellisquen, per molt que en pugui estar al cas, però sí permeten i estimulen. Aquí estrem amb els promotors, un cop més és molt divertit la incongruència existent i com funcionen en automàtic sense valorar res. Per qui no ho sàpiga, totes aquestes grans cites d'estadis i de bandes o solistes que convoquen grans masses de públic en té el monopoli Live Nation. Una corporació tot poderosa en això dels concerts massius en directe amb delegacions a cada país. Una mena de holding internacional dels grans concerts en directe. Ningú més té capacitat en tots sentits per portar Metallica o Madonna per posar un exemple. No deixo de sorprendre'm quan a les xarxes socials d'alguns festivals es demanava a Metallica, perquè Metallica haurien d'anar en aquestes alçades a un festival enmig de tantes bandes quan ells solets omplen estadis amb el muntatge propi que desitgin? Ho saben ells i ho sap Live Nation, per això Metallica ja mai més farà festivals.

Tornant al tema i tornant als promotors. Permeteu deixar palesa la nostra experiència amb Live Nation. Com és habitual vam voler cobrir la cita i la resposta és per riure sense parar per ridícula, a saber: Lamentamos comunicarte que tu solicitud de pase de prensa ha sido rechazada por tener el cupo de pases limitado por la capacidad de la sala. Valoramos tu trabajo previo promocional al concierto que es siempre positivo para una próxima solicitud. No dejes de seguir enviándonos enlaces o PDFs que publiquéis relacionados con nuestros artistas. A veure, pases limitados... ehem bé... i el millor por la capacidad de la sala!!! ESTEM PARLANT D'UN ESTADI!! Què coi de sala, senzillament han enviat un mail automàtic i prefabricat sense mirar res més, si s'ha fet prèvia o no i quin tipus, per molt que amablement et diguin que segueixis enviant se'ls en fot, la tria és indiscriminada i sense raó. Ha fet prèvia TV3 per exemple? No, només per citar un mitjà. A més, quin criteri regeix el fet que fa tot just un any se'ns permetés cobrir el concert de Guns'n'Roses i ara no Metallica quan ho feia igualment Live Nation?. Nosaltres hem fet el mateix. Sigui com sigui i no ens cansarem de repetir, nosaltres no vivim d'això, fa massa anys que ens hi remenem i si seguim parlant de l'escena del rock dur i metall és precisament perquè ens motiva i és la nostra passió. Si creiem que cal ser-hi i som, d'una manera o un altra, ni busquem entrades ni favors, senzillament poder oferir més continguts. No sap greu pagar una entrada per un concert, sap greu no poder oferir més cobertures perquè no podem arribar a tot el que voldríem sense la col·laboració dels actors del negoci.

En aquests dies ja s'han publicat totes les cròniques possibles sobre el seu concert a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, majoritàriament són positives. Reflexions i titulars com "Metallica la lia" o "Metallica encenen l'estadi olímpic" poden donar una idea del que ha sortit. Segur?? Van veure el mateix concert que jo? Anem a parlar de la part musical doncs. No vull dir que fos un mal concert, però sincerament, dir que estant en plena forma o que va ser un dels millors directes vistos del grup falta a la realitat. Evidentment no podem esperar que es mostrin amb la fúria, actitud i maneres dels vuitanta, qualsevol vídeo de la època et deixa parat. Els que els van veure en aquells temps sempre expliquen que eren una autèntica màquina de directe i que s'emportaven per davant qualsevol grup, només cal revisar una mica YouTube. I no dic que en el meu parer no fos un concert decent, però no tant bo com pinten per l'estat de forma del grup vist. Tampoc és tant dolent després de tants anys, no podem pretendre que es moguin i tinguin les mateixes ganes de menjar-se el món uns joves que tenen poc o res, com eren als vuitanta, o en el cas actual com a milionaris acomodats, si no per un set-list irregular i mal escollit en algunes peces i en el moment on s'inclouen en el concert. Això passa especialment amb el material més contemporani quan escullen tocar The Memory Remains, Here Comes Revenge, Frantic, Lords of Summer o la mateixa que obre Hardwired. Aturen la dinàmica del concert i són rebudes amb molt menys entusiasme que els clàssics, òbviament, però també tenen material més contemporani que podria donar mínimament la talla molt millor. No vull dir amb tot això que hagin de tocar els quatre primers discos i llestos.

Algú pot dir, serà que a tú no t'agraden!, home doncs no estan a l'alçada del llegat del grup i poques n'hi ha que siguin decents de les composicions post Black Album però la gent sembla reaccionar igual avui dia a qualsevol tema del grup en directe. Coses, com deia en l'inici, del tipus de públic que atrau ara el grup no netament metàl·lic. Per sort no inclouen cap peça dels funestos Load i Reload ja que hagués estat encara molt pitjor. Evidentment és una opinió personal però que m'atreviria a dir que el grup mateix n'és conscient.

Això sí, és espectacular l'escenari que porten, gens vist. Tot i ser una gran estructura dona la sensació de lleugeresa, sense coberta ni laterals, tant sols de fons unes enoooormes pantalles led on es poden veure els moviments dels quatre en realització en directe, amb tota mena d'efectes inclosos, i les diferents imatges per contextualitzar cada peça. La realització és de traca, per nombre de càmeres i recursos. A destacar els dos spiders col·locats entre les torres de relleu a mig estadi i l'escenari i que no van parar de moure's en totes direccions mostrant unes imatges espectaculars. Focs artificials, flamerades, bona il·luminació però subtil i senzilla alhora. Impressionant t'ho miris com t'ho miris.

Però hi ha un aspecte que cada cop fa que m'ho pensi més i més per assistir a aquestes grans cites. Resulta clar, i qui no li tingui que es quedi a casa, que la comoditat no serà present en un macroconcert ni els preus econòmics, és el que hi ha però és inevitable sentir-te tractat de manera exageradament diferent en funció del preu de l'entrada. Sé que és així, jugues o et quedes a casa però estem arribant a uns nivells... Els diferents packs i/o tipus d'entrades disponibles són tant variats com i alhora ridículs. Com més paguis més privilegis aparents, que si accés a un museu itinerant que porten en gira, més proper a l'escenari, regals o distincions. El grup encara és el que segurament menys té a veure en tot plegat, però saben el que hi ha i els està bé, si no fos així alguna cosa farien. Que li preguntin a Eddie Vedder si no. El promotor és qui mira d'estirar al màxim i esprémer el personal inventant aquestes modalitats d'entrada, repeteixo amb el beneplàcit del grup que en moltes ocasions fins i tot s'hi presten en els preus més cars que inclouen trobar-se amb ells. Una cosa és que les entrades amb seient valguin més però el que es va veure a l'estadi ja va ser de traca, l'exemple més clar la zona davant de l'escenari.

Es va habilitar una zona anomenada Golden Circle que agafava tota l'amplada de l'escenari i anava fins a meitat de pista. A més estava protegit amb una doble barrera i personal de seguretat. Repeteixo, mitja pista!!! Això va començar amb alguns metres fa anys però ara estem ja a uns nivells que la meitat de l'aforament de pista és considerat com preferent. Això fa que només quedin els laterals pel públic "normal" o força enrere. El més lamentable és que durant el concert de Metallica podies veure perfectament com aquesta zona no és va arribar a omplir ni de bon tros. Encara hi cabia força gent donant un aspecte més que lamentable al meu parer i totalment reprovable. Ho podeu comprovar en aquesta fotografia  de la dreta on es veu la zona que delimita una zona i un altra. És una opinió però estic fart d'aquestes zones, un invent funest i lamentable als directes i que mata tota l'essència de públic.

En aquestes maneres de fer també es movia l'accés a l'estadi. Cada tipus d'entrada tenia un accés diferent, fins i tot influïa en accedir més a prop o lluny de l'estadi. Com no podia ser d'un altra manera els posseïdors d'entrades de pista els tocava anar a buscar l'accés a la plaça Europa de l'anella olímpica, fer tot un camí marcat per tanques en continu ziga-zaga fer-se tot el recorregut passant pel Palau Sant Jordi, pujar pel lateral de l'estadi, passar fins a 4 controls i entrar pel gol de l'Avinguda de l'Estadi. Tot plegat un recorregut de dos quilòmetres des del primer control d'accés. La histèria amb la seguretat ha arribat a uns nivells certament preocupants, només cal agafar un avió per patir-la, però curiosament si tenies un altre tipus d'entrada, sense anar més lluny un seient de lateral era tant fàcil com des del primer accés que dóna al lateral de l'estadi superar el control i cap dins. Aahhh!!!, les classes socials del metall. És a dir, no tant sols el tipus d'entrada que podies tenir si no la teva ubicació et recordava constantment el que podies haver pagat per aquella posició.

Resumint, no negaré el seu paper en la història del heavy metal d'aquesta formació. Formen part m'atreviria a dir dels seus pilars. Acrediten alguns dels millors discos de tots els temps de l'estil i han estat capaços de traspassar l'estil per acostar-se a un públic més ampli amb aquell disc negre que tant va decebre a molts dels seus seguidors però que representava una evolució digna i respectuosa amb el seu passat. Des de llavors res és el mateix. Un directe del grup és una cerimònia de tot el contrari que van representar durant molts anys. No reivindico que siguin, es comportin i sentin el mateix, seria ridícul, ara, certa coherència alhora de mantenir, preservar i aquest llegat reconeixent que ja no hi poden estar a l'alçada no estaria malament. M'hi pensaré força abans de tornar a un concert d'estadi, gaudir de la música en directe es fa molt millor des d'escenaris més petits i propers. Aquestes cites només són pel postureig de poder dir que n'has format part, poca cosa més.