Vixen no van ser de les primeres bandes a reunir-se, alguna de les seves membres no ho tenia ni al cap però al final ha passat. La patacada de perdre la fundadora Jan Kuehnemund quan tot just posaven fil a l'agulla no només no ho va impedir si no que ho van fer en memòria seva. Com la majoria de les bandes de hard rock dels 80 que han tornat no gaudeixen d'aquell èxit massiu però amb els anys i una posició més còmoda a l'escena milloren com el bon vi.

Roxy Petrucci ens atén apresuradament tot just minuts després de baixar de l'escenari en les proves de so i amb el temps just per menjar alguna cosa després i sortir a escena. Se la veu apassionada i feliç amb el retorn i parla de la música amb una agrat que demostra que forma part d'ella mateixa.

Com estant anant aquests concerts per l’estat espanyol?

Increïbles. Recordaràs que fa anys vam estar girant amb Scorpions i algunes dates en solitari i vam quedar sorpreses de la resposta, salvatge i molt entusiastes amb nosaltres. Per això quan va sortir la possibilitat de venir vam dir que sí sense pensar recordant tot allò. Vam estar a Madrid dijous, ahir a Bilbao i avui Barcelona. Molt bons records.

Però no resulta una mica estrany només fer tres dates a Europa i venir expressament des d’Amèrica?

Tornarem amb el disc, estem tocant i gravant. Hem tornat per veure com funciona i la rebuda que encara pugui tenir Vixen i és millor del que podríem esperar. Tornarem i espero que per més dates, no només tres.

 Com veieu la banda avui dia en comparació amb els vells temps?

Òbviament no hi és Jan, desgraciadament va morir i la trobem a faltar cada cop que toquem però crec que Gina és un gran encert. No podria pensar en cap altra, evidentment cadascú té el seu estil i ningú pot tocar com Jan però fa un gran treball tocant els temes clàssics de Vixen conservant el so però donant-li un aire nou i actitud perquè ella és més crua interpretant-les, més heavy. Als fans els agrada i a nosaltres el que ens dóna al grup. Estem contentes i felices de tocar juntes i ens fa sentir bé.

Tornant una mica enrere als 80 era imprescindible fitxar per una discogràfica per poder tenir una carrera en el món de la música però avui dia no ho és, tothom pot donar a conèixer la seva música només amb internet. Us va costar molt arribar a signar amb Emi?

Si, vam haver de fer moltes audicions i moure’ns. Tothom deia: ah si, està prou bé per ser noies, ho vam sentir molts cops això però no ens feien cas. Nosaltres només volíem tocar rock’n’roll, no ens importava res més i vam seguir tocant.

Pel primer disc van col·laborar força compositors, segurament el més reconegut Richard Marx, amb Rev it up, vau poder tenir més protagonisme a nivell creatiu. Com us va fer sentir tot plegat?

Hem d’estar agraïdes a gent com Richard Marx perquè amb temes com Edge of broken heart va posar a Vixen al mapa sent el nostre primer hit. Estàvem gravant el disc i va venir amb la idea del tema que vam acabar de donar forma i va ser perfecte per nosaltres. És una gran cançó, perquè no hauria de ser així? Va ser una gran carta de presentació, tant aquesta com Cryin. Per Rev it up havíem estat girant durant molt temps i estàvem més conjuntades com a grup i teníem totes aquelles idees voltant-nos però necessitàvem l’ajuda d’aquests compositors per plasmar-ho. Aquests disc és definitivament Vixen.

Quan va morir Jan vau pensar en deixar-ho per la tragèdia o seguir per rendir-li tribut ràpidament com ha estat, com van ser aquells moments?

No sabíem què fer. Què es el correcte? Hauríem de continuar? És que el parlàvem entre nosaltres, amb els amics i família. Vam arribat a la conclusió que Jan va dedicar la seva vida a Vixen, ella va formar aquest grup fa molts anys. Vixen i la seva guitarra vivien per la seva música. Per honorar-la vam arribar a la conclusió que el millor era seguir. La reacció dels fans va anar per aquest camí també. Crec que ha esta el correcte.

I perquè no va cuallar la reunió quan us vau tornar a trobar pel vh1 bands reunited el 2004?

No era el temps adient. Per mi ho era, jo ho hagués fet encara hi havia massa coses flotant del passat però no es van donar els temps correctes per tothom. Quan Jan va trucar més endavant totes vam estar d’acord i ens trucàvem a diari amb molts plans per fer, llavors es va posar malalta. El destí va ser una mica cruel.

Deixa’m fer-te algunes preguntes més personals. Tinc entès que vas estudiar clarinet, és quelcom que t’ajudés posteriorment en la bateria?

Si perquè jo puc llegir música, solfeig. Com a músic això t’ajuda molt i hem fa entendre millor el procés musical, harmonia i ser millor músic. Ho disfruto molt, m’encanta tocar el clarinet. No ho sé si podríem incorporar-ho en algun tema, t’imagines un solo de clarinet a Love is a killer??

I què ens pots explicar sobre els altres projectes on estàs involucrada? Per exemple Madam X?

Madam X torna a estar actiu. Vam tocar al Sweden rock aquest any, us vau perdre un bon concert. Tot va passar quan vam tocar al Firefest amb Vixen i un munt de fans van venir amb tota mena de merchandasing de Madam X, fotos, samarretes... etc Vam pensar que hauríem de fer alguna cosa com una cançó, només pels fans i per divertir-nos i passar un temps junts i mira què ha passat. Un disc i només quan vam tenir un single Sweden Rock ens va trucar dient-nos que érem grans allà. En el seu moment només vam tocar al Marquee a Anglaterra i ara tothom està molt excitat amb el tema, la meva germana també i ara un nou disc pel 2015.

I amb Roktopuss?

Oh si!! Lorraine Lewis!! Hem va trucar el 2005 tot just després de Vh1 reunited per veure què hem semblava veure’ns i fer alguna cosa per experimentar. És una tot terreny, bona veu, i vam començar a treballar per fer alguns temes. Sempre surt el tema i el món és molt petit així que no descarto fer alguna cosa.

I nou material de Vixen?

Segur, garantitzat. Estem treballant ara en el material.

No va voler contestar més tot i la meva insistència explicant que Jan m’havia comentat feia uns dies en una entrevista via skype que tenien temes finalitzats i una cançó dedicada a Jan. En aquest punt Chris, el teclista de la banda, entra a l’habitació. Bon moment perquè ens n’expliqui alguna cosa.

Chris va tocar amb Jan en l’altra formació de Vixen. El vam conèixer perquè va venir al bands reunited i quan vam començar a treballar en la reunió Jan ens va suggerir Chris i vam dir que perquè no.

Creus que heu rebut suficient reconeixement com a grup femení després de tots aquests anys i el que he passat?

A qui li importa. Ser dona en una banda no té cap mèrit, n’hi ha moltes avui dia, al nostre temps era més complicat perquè era l’excepció. Estem en el rock perquè ens encanta com qualsevol home. Ens encanta tocar i potser el fet de ser dones pot inspirar altres noies, això és fantàstic però aquesta no és la raó per la que estem en la música, hi dones arreu, la majoria cantant però hi ha una cosa fàcilment comprovable, difícilment trobaràs una banda com Vixen. Dones fent aquestes harmonies i hard rock, n’hi fent heavy i thrash, les Bangles eren bones amb les harmonies però no fent rock’n’roll. Lita és genial però és ella i la seva banda.

Aquesta és la raó perquè Vixen encara és aquí i la gent ens vol veure, Crec que encara estem en forma i tenim bona presència, toquem com a cabrones, som capaces de composar i amb la capacitat d’aprendre i això encara ens fa créixer. A més, ens encanta tocar juntes i ho aprecio més ara que mai ja que fa vint anys semblava que duraria per sempre i no és així. Quan es va acabar era com dir, què ha passat? Tots aquells bons records i ara tenim la oportunitat de tornar-ho a viure.