Menu

Pyrenean Warriors 2019

Torreilles, Rosselló (França)
Fotos: Algobygraf / SimWill66 

Com és habitual cada any a Pyrenean Open Airmitjans de setembre, i ja en fa cinc, no podem faltar a la cita que ens brinda la localitat francesa de Torreilles. Situada a l'occitània francesa (sud de França) Pyrenean Warriors Open Air és un festival que surt des de la humilitat i les ganes de fer contribuir a l'escena de l'associació Pyrenean Metal. Per entendre'ns i per citar un referent més conegut potser per tota la gent de casa nostra podríem establir la comparació amb l'associació barcelonina Metalcova. I algú es pot preguntar, quin és l'objectiu d'una associació d'aquest tipus? Doncs donar a conèixer bandes joves de l'underground i rescatar-ne altres que podríem anomenar clàssiques però en el mateix nivell underground de diferents estils que van del heavy metal al thrash passant per l'speed i tants altres com poden ser Tokyo Blade, Iron Angel, Manilla Road, Adx, Metal Inquisitor, Ostrogoth, Iron Courtain, Witchtower, Hitten i tantes altres en una llista que seria ben llarga.

Es tracta d'un festival amb molt atractiu a l'aire lliure i curiosament amb moltes zones d'ombra sobretot en la zona d'acampada, que sempre s'agraeix en aquestes dates que encara el sol pot escalfar. Aquesta zona queda molt propera al Festival en sí, tret destacable també, equipada amb força serveis per poder satisfer qualsevol necessitat i bona zona per estacionar els cotxes sense cap problema d'espai. Si parlem del recinte hi ha un sol escenari, una barra que funciona amb la moneda del festival i diversos llocs per poder menjar a més, òbviament, dels habituals llocs per comprar vinils, cds, samarretes i demés. A destacar la presència de Barranco Records que és ben coneguda per molts dels que vam anar a aquest Pyrenean per haver estat present a un altra cita ben underground com el Padrirock de Mollerussa. Crec que es podria qualificar l'organització de deu, cada any van millorant i tot allò que no es pot superar ho supleixen amb ganes i la voluntat de fer-ho millor en properes edicions i cal destacar el bon ambient que es respira a cada racó.

Ah!! Una curiositat, per primer cop les barres oferien si et venia de gust kalimotxo (pel que deia el personal no massa bo) i cafè per despertar els més dormilegues o passats de volta. Sigui com sigui per passar un dia de bona música, ambient immillorable i underground sense límits és una visita a tenir en compte per respirar l'esperit de l'escena des de baix fora dels festivals massius que tots coneixem.

Anem però al més important, les bandes i el que van oferir a l'escenari. A les 13.00h i puntualitat anglesa es donava el tret de sortida en aquesta cinquena edició del festival amb els finesos Chevalier i el seu speed-heavy. Ens haguessin pogut fer gaudir una mica més però van patir un so deficient sobretot en la bateria. Van basar el seu set en el darrer treball que acrediten Destiny Calls del que van tocar un total de cinc peces. Van sonar també The Messenger del segon EP i per finalitzar Chevalier de la seva primera referència, també en format EP, A Call to Arms. Torn pels grecs Sacral Rage amb la mateixa tònica d'un so força pobre que si li afegim la poca predilecció que em despertava el grup quan portaven cinc temes, la xifra del dia de moment, ja m'avorrien de manera evident. Prou estàtics i sense donar-ho tot en escena no vaig ser l'únic en declinar la proposta, cal posar més carn a la graella. No quedava més que guardar forces per tot el que quedava per venir.

No és cap secret, i aquesta edició n'és una bona mostra, que el Pyrenean no es tanca fronteres alhora de mirar de portar bandes de diferents països i amb Wytch Hazel tocava parlar del Regne Unit. Sembla que es van començar a arreglar els problemes de so, el personal es mostrava no tant adormit i la veritat que els anglesos ja em van despertar els sentits molt més amb aquest hard/heavy amb tocs progressius de l'edat mitjana que li donen un toc diferent al que estem acostumats en bandes tant properes a la NWOBHM. Van iniciar el seu temps amb The Devil is Here enllaçanda de Freedom Battle i Still We Fight. Per continuar la festa una primícia del seu nou treball Spirit and Fire. Tot i ser una banda jove es veia que sabien el que feien demostrant bones taules en escena. Per continuar aquest viatge als ancestres van sonar Save my Life, See My Demons, Chorale i Proclaim. Per finalitzar dos de les peces més conegudes del seu repertori Wytch Hazel i We Will be Strong.

En els darrers anys estant sortint força bandes des de Canadà, una d'elles que podria exemplificar això són els Metalian, formats el 2003 pel seu vocalista i guitarra Ian Wilson. Des del primer moment ens van deixar clar que lo seu és el heavy metal amb majúscules. Van sonar molt compactes i directes amb unes guitarres feridores i una clara influència de Judas Priest. Això queda reflectit als seus treballs com el darrer Vortex. Va quedar clar veient el personal que va quedar prou satisfet amb aquesta banda clàssica on les hagi i si gaudiu de l'estil no deixeu de veure'ls en directe si teniu oportunitat.

Amb els suecs Mindless Sinner ja començaven a arribar bandes més esperades pels presents. Amb poques contemplacions van saltar a escena amb We Go Together i des del primer moment van deixar clar que venien a divertir-se. Van caure temes com I'm gonna (Have some fun), Turn of the Power, Men of Steel pertanyent al seu disc The New Messiah editat l'any 2015. Van demostrar molt bona forma i tot i practicar heavy metal clàssic saben posar-hi una melodia que enganxa molt més. El seu vocalista Christer Goransson va ser el més destacat i com era d'esperar no podien deixar de banda el seu primer EP Master of Evil que el van tocar sencer obrint amb Broken Freedom i Live and die o Voice of the Doomed per continuar amb l'EP seguint amb Key of Fortune, Screaming for Mercy i sense deixar-se Here she Comes Again i ja com a plat final Master of Evil. Aquesta banda sempre és una garantia.

Temps per una de les dues llegendes del French Metal, Blaspheme. Possiblement hagi estat un dels darrers concerts que els podrem haver vist, una llàstima ja que van mostrar molt bones maneres. Temes com Magie Noire, Jack l'Eventreur, Carpe Diem, Au Nom des Morts, The Crow van sonar millor que mai amb dues veus, les dels vocalistes Oliver i Alexis que es van encarregar de transmetre el bon rollo entre ells i això el públic ho va notar. I va arribar el moment més emotiu de les 5 edicions del PWOA sonant Viure Lliures, cantada en català i la veritat que faltaven les paraules per tots els catalans presents. Mireu el vídeo que està circulant que val la pena, poques coses més es podien veure ja en aquesta edició jeje però la festa va continuar amb Seul, Desir de Vampyr, Sanctuare, Enfer Paradise, Controle, la brutal Territoire des homes i com no la mítica Jehovah i la darrera en sonar Vengeance Barbare. Moltes gràcies a Blaspheme per lo viscut, sou molt grans!!

Sota una pluja que ja ens feia preveure el pitjor els californians Omen, tot uns veterans formats allà pel 1983, saltaven a escena per demostrar que encara tenen molt a dir en això del heavy metal. Tot i que des de 1988 no editen res nou la banda continua girant pel continent europeu en diferents festivals amb bona resposta del públic com Bang Your Head, Keep it True o altres a la mateixa Alemanya principalment. Després d'algunes petites proves de so arrenquen a tot gas amb Death Rider i The Axeman que des de les primeres files van sonar fatal. Costava de diferenciar cada instrument i fins i tot els temes ja que el bombo i el conjunt de greus formaven una bola inaudible. Això sí, la banda entregada i el nou vocalista donant el màxim. Canviant de posició més en el punt del control de FOH la cosa ja sonava millor podent així gaudir dels temes clàssics que ens van acompanyar a alguns en els primers passos donats en això del heavy metal. El públic corejava tema rere tema d'aquesta barreja de heavy, thrash i lletres èpiques com In the Arena, Termination o Teet of the Hydra. En definitiva bon show amb una gran feina del nou cantant i un so que no va acompanyar massa.

Amb Aria crec que podem parlar de la banda més esperada de tot el festival ja que no és habitual veure'ls sortir de Rússia on estant considerats quasi com a Déus i omplen recintes de capacitats més que respectables. Era tot un privilegi doncs poder estar en un directe seu en un festival humil com el PWOA. Des de que van sortir ja es preveia que seria concert amb totes les de la llei i que allò era un altra cosa. Els dos guitarristes van donar una classe magistral de riffs i contundència i, el més important, amb un bon so. Val a dir que el seu actual vocalista Mikhail Zhitnyakov va fer que no es trobés a faltar Valery Kipeloz. Potser es podria discutir el set-list escollit però amb l'entrega que va mostrar el personal, en alguns moments totalment embogit, va ser un detall menor. Clar que no podien faltar temes com el seu hit Torero o Geroj Asfalta i com no la brutal Ulitsa roz i ja que els anomenen els "Maiden Russos" doncs la versió de la doncella The Trooper. Per acomiadar-se van utilitzar Outro (Mania Velichia). Esperem no tardar molt a tornar-los a veure, senzillament genials.

Els caps de cartell eren Sortilege, una de les bandes més importants del heavy metal francès i un dels grups més esperats del festival. Feia que no tocaven des del 1986 (si no tenim en compte el Keep It True d'aquest any) això doncs us en podeu fer una idea. La veritat és que tenien un paper bastant complicat després del gran concert d'Aria... Van sortir a l'escenari a fer unes petites proves de so on el seu cantant Christian "Zwille" Augustin va sortir amb xandal i jo pensant que això no pinta bé... Els dubtes es van esvair quan van sortir amb Marchand d'hommes i vaig quedar retratat ja que el senyor "Zwille" cantava en total plenitud. En teoria havien d'estar quatre dels seus cinc membres originals però al final no va poder ser ja que el lloc a la bateria el va ocupar François "Boom" Brist cosa que no va anar en contra del concert ni molt menys i van sonar els seus temes més emblemàtics com Majeste, Délire d'un fou, Metamorphose, Mourir pour Une Princesse entre d'altres. Arribant a la part final la emotiva Quand un aveugle rêve o la espectacular Chasse le Dragon i com final ja per rebentar-ho tot Sortilege. Van estar totalment a l'alçada de l'esperat com el festival. Ens veiem l'any vinent!!!

Accés

Has oblidat la contrasenya? / Has oblidat el nom d'usuari?