Razzmatazz 1, Barcelona
Fotos: Joan Guillem

Quan un és molt "fan" d'un grup i té l'oportunitat no tant sols d'anar a veure'ls en directe si no de poder estrenar-se com a cronista de directes i poder fer fotos (i més si és la mítica Razzmatazz 1) es pot dir que és un honor. I aquest és el meu cas, en el que per primer cop vaig poder anar acreditat de premsa per cobrir el concert d'un dels grups que m'agraden més actualment. Va ser una primera experiència molt agradable que espero poder repetir en breus en els propers concerts que assisteixi.

Al voltant de les 18:30 s'obren les portes i la gent comença a entrar ensenyant l'entrada a l'equip de seguretat de la sala, als que anem acreditats de premsa ens fan esperar una mica en una cua del costat on en breus ens deixaran entrar per acreditar-nos i tot seguit entrar a la sala. Un cop acreditats entrem directament per l'accés dret de la sala (en ser el primer cop que hi anava pregunto com havia de procedir a l'hora d'entrar a l'anomenat "fosso" del davant de l'escenari i quant de temps hi podria estar). Dintre de la sala tot i ser ben d'hora ja comença a haver-hi bastanta gent, aprofitant que encara no ha de començar el concert saludo als habituals que van de concert a concert i que ens veiem només per aquestes ocasions. També aprofito per parlar amb els amics que han vingut de Lleida (que encara que sembli sorprenent en aquesta ocasió hem estat bastants).

Passats uns minuts em dirigeixo a l'entrada del "fosso" per entrar-hi, ja que el primer grup comença en breu. Un cop a dins toca treure la tapa de la càmera i preparar-se per poder aprofitar els 3 temes de marge que tenim per poder fer les fotos que necessitem. Al cap d'uns minuts s'apaga la música de la sala, és el torn del primer dels teloners.

Molts cops quan anem a un concert hi anem per veure un grup en concret i no li donem massa importància als teloners i aquests acaben sorprenent-nos gratament. Aquest va ser el meu cas amb Kissin'Dynamite que al entrar amb una energia desbordant a l'escenari van aconseguir ficar-se el públic a la butxaca. Presentant el seu disc Ecstasy van aprofitar el poc temps assignat per demostrar-nos a tots que se'ls ha de tenir ben en compte per als propers concerts que ofereixin (El dia 23 d'Octubre tornen a Barcelona amb gira pròpia) i deixant el llistó molt alt.

Un cop surten de l’escenari els energètics Kissin’Dynamite torno al “fosso” (començo a tindre problemes de pas per poder arribar-hi de la gent que hi ha a la sala), és el temps per a què un dels grups esperats de la nit sortís a escena, Amaranthe va entrar a l'escenari amb Elize al capdavant presentant el seu últim treball Helix. Començant amb Maximize i tocant un total d'11 temes van repassar alguns dels seus "hits" més coneguts com Drop Dead Cynical o The Nexus i també van presentar temes del seu nou disc com 365, Helix o GG6. Tot i fer un bon directe cal dir que em va donar la sensació que podrien haver donat més bona talla, potser va ser per falta de temps, caldrà esperar a donar-los una altra oportunitat en directe a poder ser amb gira pròpia de cara més endavant.

Tornant al “fosso” un últim cop aquesta tarda i acabades les presentacions amb dos grans grups era el moment del plat fort. La sala estava plena fins a dalt i la gent esperava ansiosa que els llops sortissin a tocar. Amb una tela negra amb el logo del grup que feia de cortina perquè no es veiés l'escenari que hi havia darrere (una esglèsia en ruïnes que tindria damunt seu el teclat i la bateria aportant aquell toc misteriós que es marca de la casa de Powerwolf). Va començar a sonar la Intro Lupus Daemonis i el públic va començar a xiular amb moltes ganes de que arranques el concert. Les últimes notes de la "intro" van sonar i es va deixar caure la cortina donant pas a tots els membres de Powerwolf damunt de l'escenari i a un dels "hits" més potents de l'últim disc Fire and forgive en el que des del primer moment es va veure el públic entregat al 100% amb els braços a dalt, corejant la cançó tota l'estona i que un cop acabat el primer tema va fer un llarg aplaudiment i ovació al grup (que es van quedar parats en veure una rebuda tan efusiva). Un cop havent saludat a la gent tocava continuar amb un tema ràpid i contundent, arrancava Army of the night en el que vam poder veure com ja és habitual al teclista Falk Maria fent d'animador del públic. Llavors Attila entra amb un "Botafumeiro" i la gent va saber quin seria el següent tema que tocarien Incense & Iron un dels temes més populars del seu últim treball.

Sense parar a respirar i repassant els seus anteriors treballs van presentar Amen & Attack amb un petit lapsus amb el nom de la cançó que el mateix Attila va reconèixer amb una petita broma fent riure a tots i quedant com una anècdota del directe.

Continuant amb Let There Be Night es nota que els llops estan còmodes a l'escenari, tenint al públic entregat i es nota que la "performance" ha pujat de nivell i no sol perquè el decorat és molt més espectacular que l'anterior visita a la ciutat comtal, els assistents del grup en el moment d'accedir a l'escenari van amb vestits com si fossin uns monjos donant un toc mes "Powerwolf" al directe.

Torn de Demons Are a Girl's Best Friend un dels millors temes de l'últim disc i de part de la seva discografia en general com hem comentat en anteriors publicacions. Arribat en aquest punt del concert cal dir que si hi ha un grup que pot sonar amb la mateixa qualitat de so tant al disc com amb directe aquests són Powerwolf i amb aquest tema es van poder lluir moltíssim, ja que va sonar pràcticament com d'estudi. Com a part de la nova performance a Killers With the Cross apareix al fons de l'escenari una creu amb les llums just en el moment que comença la intro de la cançó.

No podien faltar dos clàssics com Armata Strigoi i Blessed & Possessed en el que en els dos casos el grup va fer que la gent participes en tot moment amb els cors i en la cançó. Petita pausa en la que veiem que els assistents del grup vestits amb la seva performance entren a l'escenari amb un piano i el deixen al mig de l'escenari. Entra Frank i toca les primeres notes de la balada Where the Wild Wolves Have Gone amb Attila al costat. El públic va començar a encendre les llanternes dels mòbils per acompanyar la cançó. Donant per acabat el moment balada i tornant als clàssics del grup sona Resurrection by Erection un tema que serviria de preludi d'un dels temes nous Stossgebet.

S'atansa el final i és el torn d'All We Need Is Blood i We Drink Your Blood dos dels temes del mitic Blood of the Saints i que el públic coneix perfectament i acompanya el grup en tot moment. Per acabar es comença a sentir el teclat de Frank i tot seguit Attila comença a cantar, sona Lupus Dei amb la que es donaria per acabada la primera part del concert. Un cop acabada el grup s'acomiada i surt de l'escenari.

La gent s'havia quedat amb ganes de més i sabien perfectament que hi havia temes que encara no havien tocat, cridant el nom del grup durant uns minuts comença a sonar de fons Agnus Dei (personalment diré que és la millor intro que té Powerwolf) fent que arrenqui el torn del "Bis" donant pas a un dels temes clàssics que no podien marxar sense tocar Sanctified With Dynamite en el que la gent va embogir podent gaudir de més temps del grup.

Continuant amb la part final del concert van tocar una de les cançons més luxurioses que tenen (en aquest cas enfocada cap als homes i que Attila va fer gala del seu humor preguntant al públic primer quantes dones hi havia i després que cridessin, tocava el torn dels homes que també els va fer cridar) Coleus Sanctus. Per acabar amb el repertori i animant a participar al personal és el torn de Werewolves of Armenia en el que Attila i Frank van fer una petita introducció de com s'hauria de cantar els cors i ho van fer com sempre amb aquell humor que sempre els acompanya i que ens van fer riure a tots.

Acomiadant-se de tot el públic tots els membres del grup de forma individual sona de fons Wolves Against The World donant el punt final a un concert que es va fer curt amb un grup en plena forma i que puc dir que és el millor directe de les quatre vegades que he pogut veure'ls. Esperem amb ànsies que els llops tornin ben aviat! I com diuen, METAL IS RELIGION!